brdadescine02

La producció original de la pel·lícula data del 1982, tot i que el director en va muntar “la seva versió” el 1992 amb canvis importants. I fins i tot, una de definitiva el 2007.

En la versió de 1982, la productora imposa els seus criteris per sobre dels criteris de la direcció. Així:

  • S’inclou la veu en off de Rick Deckard en diferents passatges de la cinta, perquè es considera que contràriament la història no s’entendrà
  • I es grava un final feliç, en el qual Deckard i Rachael escapen junts, amb unes imatges últimes plenes de llum en contraposició al metratge fosc i opressió de tota la cinta (vinculat a les exigències comercials)

Amb tot, el film va ser un autèntic fracàs de públic i de crítica. I calgué molt de temps per a que Blade Runner fos apreciada i reivindicada com un fenomen del cinema contemporani, i assolís la categoria de “pel·lícula de culte”.

brunicornEl 1992, Ridley Scott recupera la pel·lícula i fa una nova versió: el “muntatge del director”, on es canvien aspectes substancials:

  • S’elimina el final feliç
  • I també la veu en off de Deckard, i per tant la subjectivitat del personatge principal, un element que entroncava el film amb la tradició del cinema negre dels anys 40-60 de Hollywood
  • S’incorporen 12 segons on Deckard es queda endormiscat davant d’un piano i apareixen les visions oníriques d’un unicorn
  • També apareix una figureta d’origami en forma d’unicorn a l’entrada de l’apartament de Deckard, insinuant que potser algú altre en coneix els seus somnis i suggerint la idea que potser el protagonista seria també un replicant

br2049bisI posteriorment, el 2017, s’estrena Blade Runner 2049, considerada la continuació de la història, dirigida per Denis Villeneuve, i amb un Harrison Ford envellit fent d’aquell blade runner de nom Rick Deckard, del qual no se’n sap res en els darrers 30 anys. Però aquesta és una altra pel·lícula!

Per saber-ne més: