GUIDEWAY: Recerca sobre el Grau d’Educació Primària en anglès. Guiatge per a l’aprenentatge integrat de continguts acadèmics i el desenvolupament de la competència discursiva

GUIDEWAY: Research on the English-Medium Bachelor’s Degree in Primary Education. The Guided way towards the integrated learning of curricular content and the development of discourse competence

  • Investigador/a principal d’aquest projecte: Cristina Escobar Urmeneta
  • Entitat finançadora: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
  • Entitats participants: Universitat Autònoma de Barcelona
  • Referència de la concessió: 2014 ARMIF 00009
  • Quantia de la subvenció: 10.500€
  • Duració: de 15/07/2014 fins a 30/06/2016

 

El desafiament que suposa l’Ensenyament Integrat de Continguts i Llengua (AICLE) a l’educació primària exigeix professionals formats per actuar com a docents en aquest tipus de contextos; és a dir, mestres plenament implicats en el projecte pedagògic i lingüístic de l’escola, amb competència comunicativa en anglès i competències professionals generals i específiques en ensenyaments AICLE. Sensibles a aquesta necessitat, el 2012 la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB posa en marxa un pla pilot de formació de mestres, el qual adopta l’enfocament denominat d’Integració de Contingut i Llengua en Educació Superior o ICLES (ICLHE, en les seves sigles en anglès). El resultat és el Grau d’Educació Primària en anglès o GEP-DUA.

El Projecte GUIDEWAY (Ref. 2014 ARMIF 00009) neix amb la doble finalitat de millorar la qualitat de la docència en anglès dins del GEP-DUA, i d’avaluar els resultats d’aquest programa pilot. Més concretament, els objectius de GUIDEWAY són:

  1. Dissenyar un dispositiu didàctic ICLES de guiatge o suport al desenvolupament integrat de la competència discursiva acadèmica en anglès, per tal que els futurs mestres puguin assolir de manera integrada el doble objectiu professionalitzador i comunicatiu.
  2. Monitoritzar el desplegament del dispositiu esmentat anteriorment.
  3. Avaluar els resultats del programa pilot en el seu conjunt i, més concretament, avaluar els efectes del dispositiu de suport en procés de disseny i d’experimentació.

La recerca GUIDEWAY aborda els objectius 1 i 2 amb metodologies de tipus qualitatiu, mentre que el 3 s’escomet amb dissenys quantitatius. Les fases planificades de desenvolupament del projecte són les següents:

  • Fase 0. Disseny i prepilotatge del dispositiu de guiatge GUIDEWAY.
  • Fase 1. Implementació del dispositiu de guiatge GUIDEWAY durant un semestre, i avaluació dels resultats mitjançant un disseny preexperimental pretest/tractament/post-test.
  • Fase 2. Anàlisi comparatiu de la taxa de rendiment acadèmic entre els estudiants GEP-DUA i els estudiants que cursen el grau en català (GEP-noDUA).
  • Fase 3. Anàlisi comparatiu de la competència lingüística en català entre estudiants GEP-DUA i estudiants GEP-noDUA. 
  • Al llarg del procés: monitorització del procés de desplegament del GEP-DUA.

 

Resultats més rellevants de la recerca

El projecte GUIDEWAY ha focalitzat la seva investigació en el Grau d’Educació Primària – Docència en Anglès (GEP-DUA) de la UAB. El GEP-DUA aspira a formar docents amb capacitat per “exercir la docència en català i en anglès, dins d’un context d’escola catalana”. GUIDEWAY ha produït tres tipus de resultats, íntimament relacionats entre si i derivats de: a) les accions relacionades amb la innovació en la formació de mestres d’educació primària; b) els estudis duts a terme sobre el desplegament del Grau, i c) l’encunyació en català de terminologia i sigles àmpliament utilitzada en la literatura internacional sobre docència universitària en anglès.

INNOVACIÓ EN LA FORMACIÓ DE MESTRES i TERMINOLOGIA

S’han creat dos documents amb la finalitat d’orientar i donar suport al professorat d’assignatures de continguts que imparteixen docència en anglès en el GEP-DUA, i un glossari (Escobar Urmeneta, coor.)

  • El Manual d’usos lingüístics per a graus universitaris amb docència en anglès, que, basant-se en la recerca sobre educació plurilingüe i en els corrents teòrics vigents sobre els ensenyaments integrats en l’àmbit universitari, pretén facilitar i orientar l’acció docent pel que fa a la gestió de les llengües en un context en el qual la raó principal d’oferir docència en anglès és l’aprenentatge d’aquesta llengua.
  • La Plantilla de planificació GUIDEWAY: un document que ajuda el professorat a planificar les demandes que proposa als estudiants de forma integrada, compartint amb els estudiants els objectius i criteris d’avaluació discursius-lingüístics combinats amb els de continguts, i oferint als aprenents suport i guia en les activitats de comprensió, producció i interacció.
  • Glossari terminològic català-anglès, que recull la traducció al català de terminologia i acrònims referits a conceptes desenvolupats originalment en anglès.

RECERCA SOBRE EL GEP-DUA

S’han conclòs vuit estudis que examinen el GEP-DUA des de diferents perspectives.

D’aquests estudis es pot concloure que:

  • El GEP-DUA atrau estudiants de qualitat (nota de tall més alta), amb nivell d’anglès superior al de la resta de l’UAB, però encara inferior al desitjable.
  • La tria del Grau per part dels alumnes respon a factors diversos, com el desig d’accedir a experiències culturals i interculturals no disponibles sense aquesta llengua, i la voluntat de pertinença a una comunitat global.
  • Pel que fa al professorat, el significat de “docència en anglès” és encara controvertit i es concreta amb pràctiques d’alternança de llengües ben diferents entre docents, principalment com a resultat de plantejaments ideològics contraposats sobre l’educació plurilingüe.
  • L’enfocament ICLES (Integració de Contingut i Llengua a l’Educació Superior) aplicat durant un semestre acadèmic aconsegueix resultats positius pel que fa a l’aprenentatge de l’anglès, sense comportar efectes negatius pel que fa als resultats acadèmics o la competència lingüística en català. Cal, però, confirmar aquest resultat amb estudis posteriors.
  • L’enfocament integrat no es pot garantir, però, de manera generalitzada, per raons com l’autodeslegitimació del professorat com a “persones expertes en el discurs disciplinari” o a la manca de formació adequada sobre com dur a terme aquest enfocament.
  • Els resultats acadèmics dels estudiants GEP-DUA són similars als que cursen el grau en català (GEP-noDUA).
  • Sense ser un resultat concloent, el nivell de català del grup GEP-DUA no és inferior al dels GEP-noDUA.
  • Els Departaments, responsables de la contractació del professorat, necessiten instruments per avaluar la qualificació lingüística i didàctica del professorat GEP-DUA. Els qüestionaris d’avaluació oficial del professorat no inclouen cap ítem referit a la docència en anglès. En conjunt, això comporta que no es pugui garantir que el 100% del professorat adscrit al GEP-DUA estigui suficientment qualificat per impartir docència en anglès en un grau en què una de les finalitats és que els estudiants millorin el seu nivell de llengua.
  • Els estudiants valoren molt positivament les assignatures de didàctiques específiques que incorporen estratègies AICLE per a l’ensenyament primari. Aquesta oferta no està generalitzada.
  • El GEP-DUA ha esdevingut un entorn fortament afavoridor d’experiències educatives innovadores relacionades amb l’educació multilingüe, tant en experiències “a casa” com en estades en programes d’intercanvis d’estudis o de pràctiques a l’estranger.
  • El canvi de llengua s’ha revelat com a una oportunitat per repensar la pròpia pràctica docent i per generar equips docents multidisciplinaris que intercanvien idees i discuteixen conjuntament diferents opcions pedagògiques.

Les publicacions resultants d’aquests estudis estaran disponibles des de la secció de resultats d’aquest lloc web.

 

Propostes de millora per als estudis de mestre

  • Els graus de mestre en anglès són una estratègia potencialment valuosa per a la formació de mestres, però insuficient. Cal millorar la formació de tots els futurs mestres, per la qual cosa caldria revisar els plans d’estudis d’educació infantil i educació primària de les diferents universitats i donar a la llengua estrangera una rellevància superior a l’actual.
  • L’enfocament ICLES (docència en anglès amb ajustaments per a facilitar l’aprenentatge de la L2) s’ha revelat potencialment com a un bon instrument per aconseguir aquesta finalitat, fins i tot en períodes lectius curts (p. ex., un sol semestre acadèmic). És a dir, els resultats apunten que seria potencialment útil oferir, p. ex., modalitats de graus de formació de mestres en català, en què totes les assignatures d’un semestre, o un 50% durant dos semestres, estiguessin vehiculades en anglès.
  • L’administració catalana, conjuntament amb les universitats del país, hauria de dissenyar urgentment protocols per a l’assignació de professorat qualificat lingüísticament (C1) i didàcticament als graus en anglès.
  • El professorat necessita un guiatge sobre les formes d’implementar la “docència en anglès” que siguin efectives en la promoció de l’aprenentatge de la L2 i alhora respectuoses amb els drets lingüístics dels estudiants (v. Manual d’usos lingüístics).
  • Per definir el tipus de qualificació didàctica exigible al professorat dels graus en anglès, caldrà distingir entre Graus DUA (docència en anglès com a lingua franca, que faciliten la incorporació d’alumnat estranger) i graus ICLES (docència en anglès per aconseguir que els estudiants desenvolupin competències receptives, productives i interactives avançades en aquesta llengua; c. Plantilla Guideway). Els graus de mestre pertanyen clarament al segon grup.
  • Cal organitzar activitats de formació del professorat que impartirà docència en anglès amb dos tipus d’actuacions formatives: formació en docència DUA (p. ex., el MOOC que la UAB ofereix a Coursera) i formació en docència ICLES. Desconeixem si avui dia cap universitat catalana ofereix aquest segon tipus de curs.
  • Cal avaluar la qualitat de la docència impartida en anglès. Per tant, les universitats haurien d’incloure almenys un ítem sobre docència en anglès en els seus sistemes d’avaluació del professorat.
  • Els graus de mestre en anglès no compten, en l’actualitat, amb una prova d’accés específica de nivell d’anglès, la qual cosa permet l’accés al grau a estudiants amb un nivell de llengua insuficient per progressar en els estudis universitaris. Una prova d’aquest tipus no seria necessària si les facultats d’Educació trobessin , dins de la planificació dels Graus en anglès, formes d’avaluar el nivell de llengua dels estudiants amb proves homologades d’acord amb estàndards internacionals (p. ex., acreditació del B2 al final del primer curs, i/o del C1 al final del tercer curs). Una solució d’aquest tipus permetria a) l’accés al grau en anglès a bons estudiants que no han gaudit d’oportunitats per a un bon aprenentatge de la llengua en l’escolaritat obligatòria, i b) garantir una progressió lingüística adient.
  • La formació lingüística dels futurs mestres és un requisit necessari, però no suficient. Un grau que vol formar mestres per ensenyar en anglès a l’educació primària ha d’oferir inexcusablement una estratègia formativa sòlidament travada en Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua (AICLE) que doti els futurs mestres de competències bàsiques en aquest tipus de docència.
  • Els estudis en anglès han de garantir una adequada competència lingüística-professional en català. Cal, per tant, que els graus de mestres en anglès incorporin explícitament iniciatives per garantir l’adquisició de la terminologia i el discurs professional en les llengües cooficials.

 

 Membres del projecte GUIDEWAY

  • Cristina Escobar Urmeneta (IP) (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Isabel Álvarez Cánovas (UAB) (Dept. Pedagogia Sistemàtica i Social, Àrea de Teoria i d’Història de l’Educació)
  • Laura Arnau Sabatés (UAB) (Dept. Pedagogia Sistemàtica i Social, Àrea de Teoria i d’Història de l’Educació)
  • Josep Coral Mateu (UAB – Departament d’Ensenyament) (Dept. Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, Àrea de Didàctica de l’Expressió Corporal)
  • Anna Cros Alavedra (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Ainhoa Flecha Fernández-Sanmamed (UAB) (Dept. Sociologia, Àrea de Sociologia)
  • Georgeta Ion (UAB) (Dept. Pedagogia Aplicada, Àrea de Didàctica i d’Organització Educativa)
  • Emilee Moore (UAB – UIC) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Patricia Olmos Rueda (UAB) (Dept. Pedagogia Aplicada, Àrea de Didàctica i d’Organització Educativa)
  • Berta Rapesta Montmany (CEIP Els Quatre Vents, Canovelles)

Col·laboradors

  • Ingrid Agud Morell (UAB) (Dept. Pedagogia Sistemàtica i Social – Àrea de Teoria i d’Història de l’Educació)
  • Joan Borràs-Comes (UAB – UPF) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Natalia Evnitskaya (Universidad Autónoma de Madrid)
  • Ruben Jiménez Galán (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Helga Martínez-Ciprés (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Antonio Sánchez-Sola (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)
  • Sandra Saura Mas (UAB) (Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, Àrea d’Ecologia)
  • Sonia Sierra (UAB) (Departament de Filologia Espanyola)
  • Berta Torras Vila (UAB) (Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials, Àrea de Didàctica de la Llengua i de la Literatura)

 

Més informació sobre el programa MIF en aquest enllaç: http://mif.cat/home/