{"id":102,"date":"2018-06-28T13:16:22","date_gmt":"2018-06-28T13:16:22","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/bivia-iberica\/"},"modified":"2024-10-25T18:00:02","modified_gmt":"2024-10-25T16:00:02","slug":"bivia-iberica","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/bivia-iberica\/","title":{"rendered":"B\u00edvia ib\u00e8rica \/\/ Lludri\u00f3 ib\u00e8ric"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><em><strong>Chalcides bedriagai\u00a0<\/strong><\/em><strong>(Bosc\u00e0, 1880)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Esliz\u00f3n ib\u00e9rico<strong>\u00a0EN\u00a0<\/strong>Bedriaga&#8217;s skink<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Chalcides bedriagai bedriagai\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/cfe23934906e47208498345243dfa276\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un mascle adult de <em>C. asper<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Lludri\u00f3 petit que no sol superar els 85 mm de longitud cap-cos i els 170 mm de longitud total, amb un pes generalment compr\u00e8s entre els 3,5 i 6 g.\u00a0Cap relativament petit i curt. O\u00efda ben visible, m\u00e9s gran que l&#8217;orifici nasal. Tronc de secci\u00f3 circular o una mica aplanat dorsoventralment, molt allargat, recobert d&#8217;escates amples i llises que el doten d&#8217;un aspecte brillant; presenta de 24 a 26 escates en una l\u00ednia transversal en el centre del dors. Extremitats pentad\u00e0ctiles, per\u00f2 redu\u00efdes que no arriben a l&#8217;o\u00efda quan s&#8217;estenen cap endavant. Cua de secci\u00f3 circular, de similar longitud, quan est\u00e0 intacta, a la longitud cap-cos. Color de fons marr\u00f3, bru, crema o fins i tot groguenc o verd oliva. A cada flanc hi ha una gruixuda banda fosca; amb freq\u00fc\u00e8ncia apareix tamb\u00e9 una ampla banda vertebral fosca m\u00e9s o menys evident. Escates supralabials i infralabials sovint de tonalitats una mica m\u00e9s clares i amb la vora fosca. Normalment, l&#8217;extrem del musell, especialment per la seva part inferior, tamb\u00e9 presenta tonalitats m\u00e9s clares, gaireb\u00e9 sempre groguenques o ataronjades. El cos i la cua solen estar esquitxats de petits ocels groguencs o blanquinosos amb el marge m\u00e9s fosc que, de vegades, resulten poc contrastants i que s\u00f3n m\u00e9s nombrosos i conspicus a la part posterior del tronc i inici de la cua. Ventralment presenten tons clars m\u00e9s o menys uniformes (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: les femelles posseeixen el tronc m\u00e9s llarg que els mascles (fins a 84 i 70 mm de longitud cap-cos, respectivament), amb la dist\u00e0ncia entre els membres anteriors i els posteriors tamb\u00e9 m\u00e9s gran. A m\u00e9s, presenten les potes posteriors m\u00e9s llargues que els mascles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> els nounats mesuren uns 30 mm de longitud cap-cos i de 55 a 75 mm de longitud total, amb un pes mitj\u00e0 que no arriba a 0,5 g. Presenten tonalitats fosques i uniformes. Molts individus joves i subadults tenen tamb\u00e9 un disseny relativament uniforme, amb tons que van de crema a verdosos, m\u00e9s o menys foscos (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Subesp\u00e8cie <\/strong><em> <strong>pistaceae<\/strong><\/em><strong>:<\/strong> es caracteritza per tenir les extremitats una mica m\u00e9s llargues (de manera que, esteses cap endavant, si aconsegueixen arribar a l&#8217;o\u00efda), tronc de secci\u00f3 quadrada amb 28 files d&#8217;escates al centre del dors i sentit de major grand\u00e0ria que l&#8217;orifici nasal; per davant de l&#8217;escata subocular presenta tres supralabials. Dorsalment, sobre un color de fons p\u00e0l\u00b7lid presenta alguns petits ocels i, ocasionalment, una l\u00ednia vertebral, aix\u00ed com una franja ampla de color fosc en cada flanc (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">En moltes \u00e0rees, especialment al sud de la seva \u00e0rea, viu en llocs sorrencs oberts amb vegetaci\u00f3 dispersa o amb una bona cobertura de plantes baixes. Si la cobertura del s\u00f2l \u00e9s extensa, pot ser bastant abundant encara que molt discret, s\u2019est\u00e0 sovint fora de la vista i prenent el sol sota la vegetaci\u00f3. En aquests casos, se li troba m\u00e9s habitualment quan s&#8217;arrenquen matolls d&#8217;arrel o s&#8217;aixequen pedres i troncs. Pot enterrar-se molt r\u00e0pidament a la sorra solta. Tamb\u00e9 pot trobar-se en zones de matoll, boscos i clars, aix\u00ed com en zones de turons on tendeix a ser menys discret que en altres llocs i pot trobar-se en llocs d\u2019herba i entre la fullaraca. Dorsalment, sobre un color de fons p\u00e0l\u00b7lid presenta alguns petits ocels i, ocasionalment, una l\u00ednia vertebral, aix\u00ed com una franja ampla de color fosc en cada flanc (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s una esp\u00e8cie t\u00edpicament mediterr\u00e0nia que viu en multitud d&#8217;ecosistemes, des del nivell del mar fins a superar els 700 m d&#8217;altitud en les serres B\u00e8tiques i al sud de Salamanca, encara que prefereix les zones m\u00e9s baixes i planes. Habita en \u00e0rees buidades com el cord\u00f3 litoral, matolls o boscos mediterranis m\u00e9s o menys densos, pedregars i pinedes. Ocasionalment tamb\u00e9 es troba en cultius (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La b\u00edvia est\u00e0 present en diferents h\u00e0bitats: zones arenoses costaneres, matolls mediterranis, boscos aclarits i llocs pedregosos (Pollo, 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/61472\/137847259\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Portugal i Espanya excepte el nord; tamb\u00e9 en algunes illes de costa de fora (com C\u00edes a Gal\u00edcia i Tabarca a Alacant) (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie end\u00e8mica de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica que es distribueix per gran part de la mateixa excepte per la franja m\u00e9s septentrional. Pel nord-oest arriba a A Corunya, mentre que cap al nord-est amb prou feines travessa el riu Ebre. Sembla m\u00e9s abundant al litoral mediterrani, sistemes Central i Ib\u00e8ric, i \u00e0rees del sud-oest. Hi poblacions insulars a les illes Ons i C\u00edes (Pontevedra), Sancti Petri (Cadis), Tabarca i Descobridor (Alacant) i illots del Mar Menor (M\u00farcia) (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008): <u>Gaireb\u00e9 amena\u00e7at NT<\/u> <\/strong>(Pleguezuelos et al., 2009).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <\/strong><strong><u>Gaireb\u00e9 amena\u00e7at <\/u><\/strong><strong><u>NT<\/u><\/strong>(Pollo, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie inclosa en l&#8217;annex II (Esp\u00e8cies de fauna estrictament protegides) del Conveni de Berna (1979) i considerada d&#8217;inter\u00e8s que requereix una protecci\u00f3 estricta a la UE (Annex IV, Directiva 92\/43 \/ CEE). Absent de la Llista Vermella dels animals amena\u00e7ats de la IUCN fins a 2009 (Hilton-Taylor, 2000), la legislaci\u00f3 espanyola la inclou en l&#8217;annex II (Esp\u00e8cies i subesp\u00e8cies catalogades d&#8217;inter\u00e8s especial) del Cat\u00e0leg Nacional d&#8217;Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades (Reial Decret 439 \/ 1990). \u00c9s considerada esp\u00e8cie &#8220;No Amena\u00e7ada&#8221; a Portugal (SNPRCN, 1990).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Pollo, C. J. (2015). Esliz\u00f3n ib\u00e9rico &#8211;\u00a0<em>Chalcides bedriagai<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 11 de gener 2019).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgrafia:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Chalcides bedriagai\u00a0(Bosc\u00e0, 1880) ESP Esliz\u00f3n ib\u00e9rico\u00a0EN\u00a0Bedriaga&#8217;s skink Descripci\u00f3 Lludri\u00f3 petit que no sol superar els 85 mm de longitud cap-cos i els 170 mm de longitud total, amb un pes generalment compr\u00e8s entre els 3,5 i 6 g.\u00a0Cap relativament petit i curt. O\u00efda ben visible, m\u00e9s gran que l&#8217;orifici nasal. Tronc de secci\u00f3 circular o [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-102","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}