{"id":105,"date":"2018-06-28T13:20:52","date_gmt":"2018-06-28T13:20:52","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-llisa-serp-llisa-septentrional\/"},"modified":"2024-10-11T15:33:54","modified_gmt":"2024-10-11T13:33:54","slug":"colobra-llisa-serp-llisa-septentrional","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-llisa-serp-llisa-septentrional\/","title":{"rendered":"Colobra llisa \/\/ Serp llisa septentrional\u00a0"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Coronella austriaca<\/em> (Laurenti, 1768)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Culebra lisa europea<strong>\u00a0EN <\/strong>Smooth snake<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Coronella austriaca\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/88e9389440114aa093a5a8e5dd367eeb\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un mascle adult de <em>C. austriaca<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Serp petita de tronc cil\u00edndric que rarament arriba als 70 cm de longitud total i els 50 g de pes. Cap petit, una mica aixafat i poc diferenciat del cos. Morro prominent d&#8217;extrem arrodonit o punxegut i ulls petits amb pupil\u00b7la rodona. L&#8217;escata rostral \u00e9s triangular i es perllonga cap a enrere, fins a introduir-se clarament entre les internasals. Ulls en contacte amb les supralabials tercera i quarta. Presenta 7 escates supralabials (rarament vuit) i entre 17 i 21 (normalment 19) fileres d&#8217;escates dorsals llises i brillants en la meitat del tronc. A la part dorsal del cap, darrere de les escates parietals, poden apar\u00e8ixer dues taques fosques que sovint es perllonguen sobre el coll. Presenta una l\u00ednia fosca patent que s&#8217;est\u00e9n des de l&#8217;orifici nasal fins a arribar al coll, tot travessant la vora inferior de l&#8217;ull i la comissura labial. Les escates supralabials s\u00f3n de color clar, blanc groguenc. El color dorsal de fons \u00e9s marr\u00f3, marr\u00f3 o gris, de vegades amb tints verdosos, i sobre ell destaquen una s\u00e8rie de taques fosques obliq\u00fces d&#8217;amplada variable (menys patents en els exemplars vells). Tamb\u00e9 pot presentar taques fosques en els costats. Les parts inferiors s\u00f3n generalment uniformes, de color ocre, gris fosc o negre, encara que tamb\u00e9 poden apar\u00e8ixer petites taques fosques (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: les femelles solen at\u00e8nyer mides m\u00e9s grans que els mascles (lleugerament superior als 70 cm en les femelles i al voltant dels 65 cm en els mascles). La cua, en canvi, \u00e9s proporcionalment m\u00e9s llarga en els mascles. Aix\u00f2 es correspon amb el fet que les femelles presenten major nombre d&#8217;escates ventrals (166-180) que els mascles (153-165), els quals, per la seva banda, posseeixen major nombre de subcaudals (52-60 enfront de les 43 -51 de les femelles; Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> en alguns casos els exemplars joves presenten coloracions de fons m\u00e9s fosques i dissenys m\u00e9s contrastats que els adults i la coloraci\u00f3 ventral de fons pot mostrar tons vermellosos o ataronjats. Els nounats mesuren entre 15 i 18 cm de longitud total i pesen entre 1,5 i 3 g (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Al nord d\u2019Europa est\u00e0 associada amb bruguerars sorrencs amb mates de bruguerola vella. No obstant, tamb\u00e9 se la pot trobar en tanques vives, l\u00edmits de boscos, boscos oberts, vessants arbustius, terraplens, etc. Al sud es troba en llocs m\u00e9s oberts, sovint nom\u00e9s amb vegetaci\u00f3 dispersa, com ara tarteres, munts de pedres i fins i tot penya-segats i cingleres, on habita parcialment en esquerdes. Al nord de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 est\u00e0 present des del nivell del mar, per\u00f2 esdev\u00e9 m\u00e9s muntana com m\u00e9s cap al sud, superant els 1800 m en alguns indrets (Arnold i Ovenden, 2002). A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica prefereix ambients frescos i humits, i el seu rang altitudinal abasta des del nivell de la mar (nord-oest de la pen\u00ednsula) fins als 2600 m (Sierra de Gredos i Sierra Nevada). Prefereix marges de bosc i \u00e0rees de matoll amb penyals per\u00f2, sobretot en el cas de les poblacions septentrionals, pot presentar-se en una \u00e0mplia gamma d&#8217;h\u00e0bitats. Les poblacions m\u00e9s meridionals solen apar\u00e8ixer en pedreres i penyals amb vegetaci\u00f3 arbustiva dispersa en enclavaments muntanyosos (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/157284\/748852\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present pr\u00e0cticament a tot Europa fins als 64\u00ba de latitud nord aproximadament (Barbadillo et al., 1999), excepte al Regne Unit, on nom\u00e9s habita al sud d\u2019Anglaterra (Arnold i Ovenden, 2002). Pel sud ocupa part de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, tota la pen\u00ednsula it\u00e0lica, Sic\u00edlia, Gr\u00e8cia, el nord de Turquia i de l\u2019Iran (Arnold i Ovenden, 2002). A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica ocupa principalment la meitat septentrional i penetra cap al centre i llevant a trav\u00e9s de les cadenes muntanyoses. Les poblacions meridionals mostren un car\u00e0cter reticulat, havent-hi cites a\u00efllades a les serres de Cazorla, Alcaraz i Sierra Nevada (Barbadillo et al., 1999; Gal\u00e1n, 2015).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN<\/strong>: <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Crnobrnja-Isailovi\u0107 et al., 2017).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN<\/strong>: <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Gal\u00e1n, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La serp llisa europea est\u00e0 catalogada com a Preocupaci\u00f3 Menor (LC) tant a nivell mundial (Crnobrnja-Isailovi\u0107 et al., 2017) com a Espanya (Gal\u00e1n, 2002). Les poblacions de les zones de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica pertanyents a la regi\u00f3 Eurosiberiana semblen ser relativament nombroses i segures. No obstant aix\u00f2, en la resta de l&#8217;\u00e0rea ib\u00e8rica les seves poblacions es troben a\u00efllades en major o menor grau dins d&#8217;enclavaments muntanyencs, probablement amb escassos efectius, de manera que el seu estat de conservaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s preocupant. A la meitat sud, les escasses poblacions romanents estan extremadament localitzades i s\u00f3n molt vulnerables davant qualsevol canvi que s&#8217;operi en el mitj\u00e0 que habiten (Gal\u00e1n, 2015).<\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo<em>.<\/em> Ediciones Omega, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Crnobrnja-Isailovi\u0107 J., Ajtic R., Vogrin M., Corti C., P\u00e9rez-Mellado V., S\u00e1-Sousa P., Cheylan M., Pleguezuelos J., Westerstr\u00f6m A., De Haan C.C., Tok V., Borczyk B., Sterijovski B., Schmidt B., Borkin L., Milto K., Golynsky E., Rustamov A., Nuridjanov D., Munkhbayar K., Shestopal A., Litvinchuk S.\u00a02017.\u00a0<em>Coronella austriaca<\/em>.\u00a0The IUCN Red List of Threatened Species\u00a02017: e.T157284A748852.\u00a0<a href=\"http:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en\">http:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en<\/a>.\u00a0(acc\u00e9s 12 de febrer de 2019).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Gal\u00e1n P. 2002. <em>Coronella austriaca<\/em> Laurenti, 1768.Culebra lisa europea. A: Pleguezuelos J.M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (eds.) Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Pp 272-274. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza &#8211; Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola (2\u00aa impresi\u00f3n), Madrid.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Gal\u00e1n P. 2015. Culebra lisa europea \u2013\u00a0<em>Coronella austriaca<\/em>. A:\u00a0Salvador A., Marco A. (eds.). <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em><em>.<\/em> Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 19 de octubre 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Crnobrnja-Isailovi\u0107, J., Ajtic, R., Vogrin, M., Corti, C., P\u00e9rez Mellado, V., S\u00e1-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Westerstr\u00f6m, A., De Haan, C.C., Tok, V., Borczyk, B., Sterijovski, B., Schmidt, B., Borkin, L., Milto, K., Golynsky, E., Rustamov, A, Nuridjanov, D., Munkhbayar, K., Shestopal, A. &amp; Litvinchuk, S.\u00a02017.\u00a0<i>Coronella austriaca<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02017: e.T157284A748852.\u00a0<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a020 July 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Coronella austriaca (Laurenti, 1768) ESP Culebra lisa europea\u00a0EN Smooth snake Descripci\u00f3 Serp petita de tronc cil\u00edndric que rarament arriba als 70 cm de longitud total i els 50 g de pes. Cap petit, una mica aixafat i poc diferenciat del cos. Morro prominent d&#8217;extrem arrodonit o punxegut i ulls petits amb pupil\u00b7la rodona. L&#8217;escata rostral [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-105","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}