{"id":106,"date":"2018-06-28T13:21:44","date_gmt":"2018-06-28T13:21:44","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-bordelesa\/"},"modified":"2024-10-11T15:35:34","modified_gmt":"2024-10-11T13:35:34","slug":"colobra-bordelesa","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-bordelesa\/","title":{"rendered":"Colobra bordelesa\u00a0\/\/ Serp llisa meridional"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Coronella girondica<\/em> (Daudin, 1803)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Culebra lisa meridional<strong>\u00a0EN <\/strong>Southern smooth snake \/\/ Riccioli&#8217;s snake<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Coronella girondica\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/8becf3096df84fb08b057361bf6373a3\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un mascle adult de <em>C. girondica<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Serp petita que, si b\u00e9 pot arribar fins als 95\u202fcm de longitud (talla una mica superior a la de cong\u00e8nere, la serp llisa europea), no sol superar els 70-75\u202fcm; en general s\u00f3n exemplars inferiors a 65\u202fcm. Cap petit, ben diferenciat, de musell prominent i arrodonit en el seu extrem. Placa rostral m\u00e9s ampla que alta i que no es perllonga entre les supranasals. Ulls en contacte amb la quarta i cinquena supralabial. Cos esvelt i allargat que presenta de 19 a 21 fileres d&#8217;escates dorsals llises molt brillants (en ocasions, 22 o 23). Cua llarga i fina. Presenta una caracter\u00edstica banda fosca o negra entre l&#8217;ull i la comissura labial que, sovint, continua en forma de banda, encara que menys contrastada, entre els ulls. Sobre el clatell sol apar\u00e8ixer una consp\u00edcua taca fosca de forma variable (U, V o, m\u00e9s rarament, X). Al dors, el color de fons \u00e9s ocre clar grisenc, ocre vermell\u00f3s o gris, sobre el qual destaquen una s\u00e8rie de taques m\u00e9s fosques (de tons ocre verd\u00f3s a negre) de disposici\u00f3 transversal o obliqua. Sobre els costats, les taques s\u00f3n m\u00e9s irregulars i molt menys n\u00edtides. El color de la part ventral \u00e9s blanquin\u00f3s o groguenc, de vegades amb tints rosats o ataronjats, i sobre ell apareixen taques fosques o negres de forma quadrangular que, generalment, es presenten alineades sobre els extrems laterals de les escates ventrals, encara que tamb\u00e9 pot donar-se un disseny escacat o fins i tot, una alineaci\u00f3 medioventral (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual:<\/strong> \u00e9s poc aparent; en general, les femelles tendeixen a presentar un major nombre d&#8217;escates ventrals (mitjana de 182 front de les 178 dels mascles), mentre que en els mascles la cua \u00e9s proporcionalment m\u00e9s llarga (106 mm de longitud mitjana davant 78 mm en les femelles), i les escates subcaudales s\u00f3n presents en major nombre (mitjana de 65 front de 57 en les femelles) (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> disseny i coloraci\u00f3 similars als descrits per a l&#8217;adult, per\u00f2 amb tons m\u00e9s vius i contrastats, especialment en la seva part ventral posterior, i color de fons dorsal menys pigmentat de fosc. Els nounats mesuren entre 12 i 19 cm (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba en llocs m\u00e9s c\u00e0lids i secs, encara que de vegades se la pot observar a prop de la serp llisa. Amb tot, tamb\u00e9 es troba en regions muntanyoses, podent arribar als 2000 m al sud de la seva \u00e0rea, encara que en general arriben a menys de 1000 m (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A difer\u00e8ncia del seu cong\u00e8nere, aquesta \u00e9s una serp b\u00e0sicament termoxer\u00f2fila, si b\u00e9 ambdues poden apar\u00e8ixer en simpatria en certes zones de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3. \u00c9s una serp caracter\u00edstica dels h\u00e0bitats mediterranis c\u00e0lids i secs, alzinars i m\u00e0quies, pinedes de pi roig, rouredes i suredes, particularment amb pres\u00e8ncia de penyals o grans pedres a causa dels seus h\u00e0bits lapid\u00edcoles. Tamb\u00e9 freq\u00fcenta conreus arboris de sec\u00e0 del tipus de l&#8217;ametller, olivera i garrofer. La podem trobar a altituds al voltant dels 2.000\u202fm (en poblacions serranes de Cazorla i serra Nevada), si b\u00e9 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent trobar-la per sota dels 1.000\u202fm. De totes maneres, pot estar present en un ampl\u00edssim rang de bi\u00f2tops i apar\u00e8ixer en simpatria tant amb el seu cong\u00e8nere, la serp llisa europea, com amb altres ofidis de necessitats similars (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Ocupa un gran nombre d&#8217;h\u00e0bitats naturals pel que pot ser tractada com a generalista. Al nord de la Pen\u00ednsula, viu en vessants orientats al sud i, en canvi, al sud en zones de certa cobertura vegetal i vessants orientats al nord, per\u00f2 tamb\u00e9 en planes semi\u00e0rides amb molt s\u00f2l nu. Viu en alzinars, rouredes, pinedes, suredes, brolles i espartars amb cobertura escassa o mitjana. \u00c9s m\u00e9s escassa en zones agr\u00edcoles. Ocupa un ampli rang altitudinal (des del nivell del mar fins als 2.150 m d&#8217;altitud en les Serres B\u00e8tiques) (Santos, X., Pleguezuelos, J. M.; 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/61491\/86249650\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present a Espanya, Portugal, sud de Fran\u00e7a (excepte sud-oest), It\u00e0lia (considerada extinta al nord-est itali\u00e0), Sic\u00edlia. Tamb\u00e9 al nord-oest d\u2019\u00c0frica (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Presenta una distribuci\u00f3 mundial netament circummediterr\u00e0nia: franges litorals del Marroc, Alg\u00e8ria i Tun\u00edsia, It\u00e0lia i Sic\u00edlia, sud de Fran\u00e7a i pen\u00ednsula ib\u00e8rica. A la pen\u00ednsula nom\u00e9s est\u00e0 absent, a causa del seu car\u00e0cter termoxer\u00f2fil, en gran part del litoral cant\u00e0bric i \u00e0rees m\u00e9s elevades dels sistemes muntanyencs. Hi ha poblacions en illots propers al litoral, tant atl\u00e0ntic (Salvora, Cortegada, Ons i C\u00edes a Gal\u00edcia) com mediterrani (Tabarca i Medes) (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba en algunes petites illes pr\u00f2ximes a la costa tant a l&#8217;Atl\u00e0ntic com al Mediterrani. Molt ben repartida en zones de Castella-Lle\u00f3, Navarra i Catalunya, i en canvi molt escassa en comarques agr\u00edcoles d&#8217;Andalusia i Castella &#8211; La Manxa. Tamb\u00e9 \u00e9s escassa en zones de baixa cobertura vegetal (sud de Portugal i zones d&#8217;Extremadura) i zones \u00e0rides (Almeria i M\u00farcia) (Santos, X., Pleguezuelos, J. M.; 2015).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global UICN (2008): <u>Pre<\/u><u>ocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(S\u00e1-Sousa et al., 2006).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya UICN (2002):\u00a0<u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(Santos y Pleguezuelos, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La serp llisa meridional \u00e9s una esp\u00e8cie estrictament protegida a Espanya (Reial Decret 1497\/1986). Figura com una esp\u00e8cie catalogada d&#8217;inter\u00e8s especial en el Cat\u00e0leg Nacional d&#8217;Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades (Reial Decret 439\/1990) i a l&#8217;annex III \u00abEsp\u00e8cies protegides\u00bb del Conveni de Berna. La categoria d&#8217;amena\u00e7a a Espanya (UICN) \u00e9s Preocupaci\u00f3 menor (Santos i Pleguezuelos, 2002), encara que s&#8217;ha proposat elevar-la a Vulnerable per complir els criteris A1, a, c.<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Santos, X., Pleguezuelos, J. M. (2015). Culebra lisa meridional \u2013\u00a0<em>Coronella girondica<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acceso, 20 de noviembre del 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgraf\u00eda:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00a0<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Coronella girondica (Daudin, 1803) ESP Culebra lisa meridional\u00a0EN Southern smooth snake \/\/ Riccioli&#8217;s snake Descripci\u00f3 Serp petita que, si b\u00e9 pot arribar fins als 95\u202fcm de longitud (talla una mica superior a la de cong\u00e8nere, la serp llisa europea), no sol superar els 70-75\u202fcm; en general s\u00f3n exemplars inferiors a 65\u202fcm. Cap petit, ben diferenciat, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-106","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}