{"id":107,"date":"2018-06-28T13:22:14","date_gmt":"2018-06-28T13:22:14","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-aranesa\/"},"modified":"2024-10-11T15:38:56","modified_gmt":"2024-10-11T13:38:56","slug":"sargantana-aranesa","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-aranesa\/","title":{"rendered":"Sargantana aranesa"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Iberolacerta aranica\u00a0<\/em>(Arribas, 1993)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Lagartija aranesa<strong>\u00a0EN <\/strong>Aran rock lizard<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Iberolacerta aranica\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/72883617b47f496e82de4e2aef0c52ea\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un mascle adult de <em>I. aranica<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Petita de sargantana d&#8217;entre 44 i 62 mm de longitud (Barbadillo et al., 1999) amb les escates rostral i internasal sempre \u00e0mpliament connectades, l&#8217;escata postocular i la parietal usualment en contacte, aix\u00f2 com la supranasal i la loreal. Normalment, nom\u00e9s existeix una escata entre la meset\u00e8rica i la timp\u00e0nica. Pres\u00e8ncia de 0 a 9 gr\u00e0nuls supraciliars, 18 a 27 escates gulars, de 7 a 14 escates al collar i de 35 a 48 escates dorsals (Arribas, 2015). Presenten dues bandes de taques negres sobre un fons de tons castanys o grisosos (Barbadillo et al., 199), ocasionalment amb un reflex olivaci clar. Pit i ventre sense pigmentaci\u00f3, habitualment en tons de blanc, per\u00f2 algunes vegades amb un reflex verd\u00f3s o blav\u00f3s (Arribas, 2015).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Les femelles s\u00f3n lleugerament m\u00e9s grans que els mascles, amb 56 i 53 mm de mitjana respectivament. Els mascles sovint tenen la regi\u00f3 ventral clapada de negre als vorells de les escates, poden tenir punts blavosos a les escates ventrals (nom\u00e9s excepcionalment i molt poques vegades en femelles) i alguns tamb\u00e9 presenten el dors de color verd malaquita (verd-blav\u00f3s) sobre el gris\u00f3s de fons (Arribas, 2015).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil: <\/strong>Les cries nounades (i durant el primer any de vida) tenen el dors de color gris o castany-gris\u00f3s com els adults, sovint uniforme i sense les dues l\u00ednies paravertebrals, i amb les dues bandes dorsals ben visibles. Tenen el ventre de color blanc, amb un prominent clapejat negre al vorell anterior de les escates ventrals, molt desenvolupat en relaci\u00f3 amb els adults. Cua sovint de color gris, com el dors o blavosa, a vegades simplement blanca (diferent del dors, per\u00f2 sense desenvolupar pigmentaci\u00f3). El patr\u00f3 fosc de les parts ventrals apareix progressivament menys est\u00e8s (cada vegada m\u00e9s petit respecte la part blanca de les escates) (Arribas, 2001).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba entre els 1.900 i 2.500 m (N. Arnold, 2002), a zones supraforestals d&#8217;alta muntanya sobre substrats rocosos i en \u00e0rees disperses caracteritzades per un per\u00edode lliure de neu al s\u00f2l molt curt (des de mitjans de maig fins a mitjans d&#8217;octubre com a m\u00e0xim) i condicionat pel fotoper\u00edode i la cobertura nival. D&#8217;aquestes zones, l&#8217;esp\u00e8cie ocupa els vessants de solana (orientaci\u00f3 sud) Arribas, 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/61512\/137851481\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba als Pirineus Centrals, es pensava que es trobava restringida a una \u00e0rea de nom\u00e9s 25 km<sup>2<\/sup> al mass\u00eds de Mauberme, entre les valls d\u2019Aran i d\u2019Ari\u00e8ge, per\u00f2 es va descobrir una nova poblaci\u00f3 a Mont Valier (P\u00e9rez-Mellado, Cheylan &amp; Haffner, 2009)<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008): <u>En Perill B1ab (iii)<\/u> <\/strong>(Arribas, 2002)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> <strong><u>En Perill Cr\u00edtic CR B1+2abcd<\/u><\/strong> (Arribas, 2002)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Tal classificaci\u00f3 es deu a la seva restringida \u00e0rea de distribuci\u00f3, que \u00e9s menor de 100 km<sup>2<\/sup>, que les seves poblacions estiguin severament fragmentades i amb un declivi continu de l\u2019extensi\u00f3 i la qualitat del seu h\u00e0bitat (Arribas, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes poblacions pot veure\u2019s particularment amena\u00e7ada pel desenvolupament d\u2019estacions d\u2019esqu\u00ed i altres infraestructures que destrueixen l\u2019h\u00e0bitat d\u2019alta muntanya, aix\u00ed com tamb\u00e9 pel col\u00b7leccionisme cient\u00edfic incontrolat (Barbadillo et al., 1999). Tamb\u00e9 s\u2019ha plantejat la possibilitat de que aquesta esp\u00e8cie es vegi afectada severament pel canvi clim\u00e0tic (P\u00e9rez-Mellado, Cheylan &amp; Haffner, 2009)<\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arribas, O. (2001). Taxonomic revision of the Iberian \u2018Archaeolacertae\u2019 IV.\u00a0 Diagnosis, morphology and geographic variation of <em>Iberolacerta aranica <\/em>(Arribas, 1993). Herpetozoa, 14: 31-54.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arribas, O. (2002). Lacerta aranica Arribas, 1993. Pp. 215-217. En: Pleguezuelos, J. M., M\u00e1rquez, R., Lizana, M. (Eds<em>.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a<\/em>. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza , Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arribas, O. (2015). Lagartija aranesa \u2013 <em>Iberolacerta aranica<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s 8 de juliol 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Valentin P\u00e9rez-Mellado, Marc Cheylan, Patrick Haffner. 2009. <em>Iberolacerta aranica<\/em>. <em>The IUCN Red List of Threatened Species<\/em> 2009: e.T61512A84674971. http:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T61512A12497171.en<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Iberolacerta aranica\u00a0(Arribas, 1993) ESP Lagartija aranesa\u00a0EN Aran rock lizard Descripci\u00f3 Petita de sargantana d&#8217;entre 44 i 62 mm de longitud (Barbadillo et al., 1999) amb les escates rostral i internasal sempre \u00e0mpliament connectades, l&#8217;escata postocular i la parietal usualment en contacte, aix\u00f2 com la supranasal i la loreal. Normalment, nom\u00e9s existeix una escata entre la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-107","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/107","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}