{"id":108,"date":"2018-06-28T13:23:10","date_gmt":"2018-06-28T13:23:10","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/langardaix-pirinenc\/"},"modified":"2024-10-25T17:57:17","modified_gmt":"2024-10-25T15:57:17","slug":"langardaix-pirinenc","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/langardaix-pirinenc\/","title":{"rendered":"Llangardaix pirinenc"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Lacerta agilis<\/em> (Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Lagarto \u00e1gil<strong>\u00a0EN <\/strong>Sand lizard<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Lacerta agilis\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/6b11e9d2a4124f1c8ff5b18770cf5d57\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>L. agilis<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s el m\u00e9s petit dels llangardaixos ib\u00e8rics, amb una longitud cap-cos que nom\u00e9s excepcionalment arriba als 11 cm. Aspecte general robust i rabassut, amb els membres relativament curts. Cap robust, alt i curt, amb el perfil superior convex. La cua intacta pot ser de fins a vegada i mitja la longitud cap-cos, tot i que habitualment \u00e9s m\u00e9s curta. Plec gular i collar ben patents, aquest \u00faltim clarament serrat. Escates del dors i dels costats petites i granulars. Es caracteritza per presentar al llarg del dors, una ampla banda central d&#8217;escates m\u00e9s petites. Escates de la cua m\u00e9s grans i allargades. Escates ventrals amples, ordenades en sis a vuit files longitudinals. En general, de 15 a 25-30 g de pes. Parts superiors amb coloraci\u00f3 de fons groguenca a verdosa, grisenca o marr\u00f3, amb una ampla banda longitudinal al centre del dors de color marr\u00f3 o gris, interrompuda transversalment per taques blanques i negres. T\u00edpicament hi ha una l\u00ednia vertebral m\u00e9s clara que divideix longitudinalment en dos la banda dorsal. Ventralment, els exemplars s\u00f3n blanquinosos o groguencs a verdosos, amb o sense motes fosques (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: en els mascles, el cap \u00e9s m\u00e9s gran i robust, el tronc m\u00e9s curt (en general, longitud cap-cos fins 85-90 mm) i la cua intacta relativament m\u00e9s llarga que en les femelles. En ells, els porus femorals s\u00f3n m\u00e9s grans, i en els costats, moltes vegades tamb\u00e9 en els laterals del cap, exhibeixen tons predominantment groguencs o verdosos (especialment, en l&#8217;\u00e8poca de zel) i profusament clapejats de negre. En les femelles, pel contrari, predominen els tons marrons o marrons; a m\u00e9s els exemplars d&#8217;aquest sexe conserven moltes vegades dissenys juvenils basats en ocels blanquinosos adornats de fosc. Ventralment, el clapejat fosc sol ser m\u00e9s intens i profusa en els mascles que en les femelles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> els nounats mesuren en general entre 25 i 32 mm de longitud cap-cos, tenen la cua lleugerament m\u00e9s llarga i un pes compr\u00e8s entre 0,60 i 0,75 g. Les parts superiors s\u00f3n de color marr\u00f3, amb la banda vertebral m\u00e9s o menys insinuada i amb cridaners ocels blanquinosos adornats de fosc. Ventralment s\u00f3n blanquinosos a groguencs, amb o sense motes fosques. En els subadults predominen els tons marrons pel dors i els costats, amb banda vertebral (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Al sud es troba fins 2200 m, per\u00f2 en el nord de l&#8217;\u00e0rea \u00e9s una esp\u00e8cie de terres baixes. \u00c9s un llangardaix en gran part terrestre que en moltes zones viu en una \u00e0mplia varietat d&#8217;h\u00e0bitats usualment bastant secs, com ara prats, estepes, l\u00edmits de camps, terraplens de carreteres, herbassars amb ocasionals arbustos baixos, pastures aspres, tanques vives i fins i tot camps de cultiu i jardins. Tamb\u00e9 pot trobar-se en llocs humits. Al nord i a Anglaterra t\u00e9 un h\u00e0bitat m\u00e9s restringit i sol trobar-se en dunes costaneres amb una mica de vegetaci\u00f3 o en bruguerars sorrencs. A les regions meridionals \u00e9s parcialment mont\u00e0 i habita en pastures i altres mitjans alpins. Igual que altres llangardaixos &#8220;verds&#8221;, sol trobar-se en o prop d&#8217;almenys una mica de vegetaci\u00f3 densa, si b\u00e9 aquesta \u00e9s en general m\u00e9s baixa i de vegades menys extensa que la que requereixen altres esp\u00e8cies (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica prefereix zones aclarides de avetoses i de pinedes amb espessa vegetaci\u00f3 herb\u00e0cia o arbustiva i situats entre els 1400 i 2000 m d&#8217;altitud, amb una pluviositat anual mitjana de m\u00e9s de 1000 mm i una temperatura anual mitjana inferior a 9\u00baC. Present tamb\u00e9 en prats alpins i torberes (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Als Pirineus es circumscriu al pis subalp\u00ed entre els 1400-2300 m d&#8217;altitud. Es troba en prats assolellats amb un elevat grau d&#8217;humitat ambiental i s\u00f2l poc compacte. La seva pres\u00e8ncia est\u00e0 associada a la disponibilitat de matolls diversos que varien segons la zona, per\u00f2 els m\u00e9s comuns s\u00f3n <em>Buxus sempervirens<\/em>, Rosa canina, <em>Rhododendrum ferrugineum<\/em>, <em>Genista purgans<\/em> o <em>Juniperus communis<\/em>. D&#8217;entre ells, els rosers silvestres solen ser molt favorables ja que permeten la insolaci\u00f3 al seu interior i alhora protecci\u00f3 contra els depredadors (Amat, F., 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/157288\/49644624\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">El troben a la major part d&#8217;Europa, pel nord fins al sud i el nord-oest d&#8217;Anglaterra i el sud d&#8217;Escandin\u00e0via, per\u00f2 falta o \u00e9s rar en gran part de l\u2019oest i del sud de Fran\u00e7a, a It\u00e0lia, Turquia europea, la major part de Gr\u00e8cia i gaireb\u00e9 tota la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Tamb\u00e9 s&#8217;est\u00e9n cap a l&#8217;est fins a l&#8217;\u00c0sia central i Mong\u00f2lia (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie d&#8217;\u00e0mplia distribuci\u00f3 pale\u00e0rtica, des d&#8217;Anglaterra, Fran\u00e7a i nord-est d&#8217;Espanya fins al llac Baikal i al nord-oest de la Xina. A Europa, el seu l\u00edmit septentrional es troba al sud de Su\u00e8cia i nord-oest de R\u00fassia (regi\u00f3 de Karelia), i aconsegueix, cap al sud, el centre de Gr\u00e8cia (muntanyes Pindos). A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica est\u00e0 restringida a Andorra i a les comarques catalanes de la Cerdanya i el Ripoll\u00e8s. La seva pres\u00e8ncia a la Vall d&#8217;Aran sembla descartada (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 \u00e9s molt extensa i s&#8217;est\u00e9n per Europa i \u00c0sia fins a la Xina. La distribuci\u00f3 ib\u00e8rica del llangardaix \u00e0gil \u00e9s circumscriu al sector oriental dels Pirineus (Amat, F., 2015).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2018): <u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>Gai<\/u><u>reb\u00e9 amena\u00e7ada NT<\/u><\/strong>, per destrucci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitats per actuacions en alta muntanya (Carretero et al., 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La situaci\u00f3 de les poblacions europees de llangardaix \u00e0gil \u00e9s preocupant, ja que moltes d&#8217;elles s&#8217;assenten en planes que han estat altament modificades per l&#8217;home primer per l&#8217;agricultura i despr\u00e9s per la industrialitzaci\u00f3 amb la conseq\u00fcent alteraci\u00f3, a\u00efllament i destrucci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats, fet que no afecta tant a les poblacions alpines o balc\u00e0niques. <em>Lacerta agilis<\/em> \u00e9s objecte de plans de conservaci\u00f3 a Gran Bretanya, Alemanya, Su\u00e8cia i Holanda, per\u00f2 no al Principat d&#8217;Andorra o a l&#8217;Estat Espanyol.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">L&#8217;estatus general als Pirineus pot considerar-se d\u2019indeterminat a Fran\u00e7a, mentre que la seva situaci\u00f3 a Andorra \u00e9s de vulnerabilitat. Les valls andorranes es troben en general encara ben conservats, allotgen poblacions amb certa continu\u00eftat espacial i bones densitats, per\u00f2 comen\u00e7a a produir-se un aven\u00e7 en la urbanitzaci\u00f3 en els trams finals i un augment de la freq\u00fcentaci\u00f3 que a llarg termini podria amena\u00e7ar les poblacions. La situaci\u00f3 al Pirineu catal\u00e0 \u00e9s molt m\u00e9s preocupant, coneixent una desena de localitats per a l&#8217;esp\u00e8cie, de les quals 4-5 estan molt a\u00efllades i constitu\u00efdes per pocs individus. Encara que hi ha algunes zones dins de la distribuci\u00f3 en el sector Tossa d&#8217;Alp-N\u00faria amb possibilitats d&#8217;allotjar poblacions no descobertes, han de ser bastant poques (F. Amat, dades in\u00e8dites).<\/p>\n\n<p class=\"rtecenter\"><strong style=\"font-size: revert;color: var(--color-negre);letter-spacing: 0.05rem\">Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-297\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550840-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-301\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-300x252.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-300x252.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-1024x859.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-768x645.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-1536x1289.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-2048x1719.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-1200x1007.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/06\/1690189550855-1980x1662.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/p>\n<\/div>\n\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Amat, F. (2015). Lagarto \u00e1gil \u2013\u00a0<em>Lacerta agilis<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acceso, 21 de diciembre del 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aghasyan, A., Avci, A., Tuniyev, B., Lymberakis, P., Andr\u00e9n, C., Cog\u0103lniceanu, D., Wilkinson, J., Ananjeva, N.B., \u00dcz\u00fcm, N., Orlov, N.L., Podloucky, R., Tuniyev, S., Kaya, U., Crnobrnja-Isailovi\u0107, J., Vogrin, M., Corti, C., P\u00e9rez Mellado, V., S\u00e1-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Kyek, M., Westerstr\u00f6m, A., Nettmann, H.K., Borczyk, B., Sterijovski, B., Schmidt, B., Terbish, K., Orlova, V., Chirikova, M., Doronin, I. &amp; Shi, L.\u00a02021.\u00a0<i>Lacerta agilis<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02021: e.T157288A49644624.\u00a0<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2021-2.RLTS.T157288A49644624.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2021-2.RLTS.T157288A49644624.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a024 July 2023.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgraf\u00eda:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Lacerta agilis (Linnaeus, 1758) ESP Lagarto \u00e1gil\u00a0EN Sand lizard Descripci\u00f3 \u00c9s el m\u00e9s petit dels llangardaixos ib\u00e8rics, amb una longitud cap-cos que nom\u00e9s excepcionalment arriba als 11 cm. Aspecte general robust i rabassut, amb els membres relativament curts. Cap robust, alt i curt, amb el perfil superior convex. La cua intacta pot ser de fins [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-108","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}