{"id":109,"date":"2018-06-28T13:23:49","date_gmt":"2018-06-28T13:23:49","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-de-schreiber\/"},"modified":"2024-10-11T15:48:13","modified_gmt":"2024-10-11T13:48:13","slug":"sargantana-de-schreiber","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-de-schreiber\/","title":{"rendered":"Sargantana de Schreiber\u00a0"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Lacerta schreiberi <\/em>(Bedriaga, 1878)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Lagarto\u00a0verdinegro<strong> EN\u00a0<\/strong>Iberian emerald lizard \/\/\u00a0Schreiber&#8217;s green lizard<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Lacerta schreiberi\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/22b0c60519ff41eb92d438f52c3a4b3c\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un mascle adult de <em>L. schreberi<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Llangardaix de mida mitjana que arriba fins a 13,5\u202fcm de longitud cap-cos. Cua intacta que mesura des d&#8217;1,5 fins a gaireb\u00e9 2 vegades la longitud cap-cos. Cap i cos robust. Les escates de la gola posseeixen vores arrodonides. Collar de vora serrada. Escata occipital sovint gran i de contorn trapezoidal. Escates dorsals d&#8217;arrodonides a ovalades i disposades en nombre de 45 a 58 a una l\u00ednia transversal al centre del cos. Escates ventrals repartides en general en vuit files longitudinals (ocasionalment, en deu, i m\u00e9s rarament, en nom\u00e9s sis). Zona superior del cap, potes i cua de tons marrons. El dors \u00e9s molt variable, des d&#8217;un reticulat fi de petits punts verds i negres uniformement distribu\u00efts, fins a un fons verd\u00f3s o marr\u00f3 sobre el qual s&#8217;estenen grans taques negroses (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Els mascles, de mida corporal menor que les femelles i cap m\u00e9s robust, posseeixen dors de color verd o groguenc finament reticulat o puntejat de negre i ventre groc, amb petites taques negres sobre la pr\u00e0ctica totalitat de les escates ventrals. La gola \u00e9s de color blanc brut o crema, excepte en el per\u00edode d\u2019aparellament, quan adquireix un to blau intens que s&#8217;est\u00e9n amb freq\u00fc\u00e8ncia a tot el cap. Les femelles posseeixen una cua relativament m\u00e9s llarga que els mascles; el dors presenta tons de fons marrons o verdosos sobre els quals apareixen taques negroses generalment disposades en dues amples bandes dorso-laterals, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s irregularment distribu\u00efdes en altres individus. En algunes femelles s&#8217;ha observat tamb\u00e9 la quasi total desaparici\u00f3 d&#8217;aquestes taques, aix\u00ed com una coloraci\u00f3 blava als costats del cap i a la gola similar a la caracter\u00edstica dels mascles fase d\u2019aparellament (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil: <\/strong>Els nounats mesuren normalment entre 27 i 36 mm de longitud cap-cos i entre 30 i 56 mm de longitud de cua, amb un pes mitj\u00e0 que sol oscil\u00b7lar entre 0,7 i 1 g. Cap molt robust. Dors i costats de color marr\u00f3 negr\u00f3s. Els costats posseeixen nombroses taques groguenques o blanquinoses, rivetejades d&#8217;una fina l\u00ednia negra i de forma irregular. Cua groguenca (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba sobretot en zones relativament humides i ondulades i pot arribar a 2100 m d&#8217;altitud, encara que no es troba al nord de la seva \u00e0rea. Viu en h\u00e0bitats t\u00edpics d&#8217;un llangardaix \u00abverd\u00bb, sovint amb gran quantitat de vegetaci\u00f3 arbustiva, com la dels l\u00edmits forestals, boscos oberts, especialment els de planifolis, talussos i murs amb vegetaci\u00f3 exuberant a les vores de les carreteres, extensions de bardisses i fins i tot pastures (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba preferentment en h\u00e0bitats humits, en molts casos propers a cursos d&#8217;aigua, en zones de pastura, l\u00edmits de bosc i \u00e0rees arbustives en el domini de boscos de roures o de boscos de fulla caduca, aix\u00ed com en les formacions vegetals resultants de la seva degradaci\u00f3 present des del nivell del mar fins als 2100 m d&#8217;altitud a la serra de Gredos (Barbadillo et al., 1999). \u00c9s freq\u00fcent tamb\u00e9 en murs de pedra al costat de prats de sega (Marco, A. 2017).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/11113\/137842792\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nord-oest, oest i centre de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i en zones a\u00efllades m\u00e9s al sud (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Endemisme de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Present en tot el quadrant nord-occidental, que abasta tota Gal\u00edcia, el ter\u00e7 nord de Portugal, la serralada Cant\u00e0brica i el Pa\u00eds Basc. A la zona cant\u00e0brica penetra pel sud fins al nord de Zamora, Pal\u00e8ncia i Lle\u00f3. Despr\u00e9s, desapareix de tota la submeseta nord de condicions clim\u00e0tiques continentals per penetrar novament cap a l&#8217;interior a trav\u00e9s del sistema Central, des de la serra de l&#8217;Estrella, a Portugal, fins al seu extrem m\u00e9s oriental, la serra d&#8217;Ayll\u00f3n. Per la costa atl\u00e0ntica portuguesa progressa cap al sud fins a la latitud de Lisboa. M\u00e9s enll\u00e0 trobem poblacions a\u00efllades en zones de condicions ambientals apropiades (pluviositat m\u00e9s elevada). \u00c9s el cas de les serres de Montejunto, Sintra, Monchique i S\u00e2o Mamede, a Portugal, i de Villuercas, Guadalupe, Muntanyes de Toleda, Val\u00e8ncia d&#8217;Alc\u00e1ntara i aquest de serra Morena, a Espanya. Tota l&#8217;\u00e0rea de distribuci\u00f3 del llangardaix verd i negre es caracteritza per posseir precipitacions d&#8217;almenys 800 mm anuals i temperatures mitjanes anuals superiors als 4\u00baC (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008): <u>Gaireb\u00e9 Amena\u00e7at NT<\/u><\/strong> (S\u00e1-Sousa et al., 2009).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>Gaireb\u00e9 Amena\u00e7at NT<\/u><\/strong> (Marco, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Al Pa\u00eds Basc est\u00e0 declarada com d&#8217;especial inter\u00e8s i a Andalusia s&#8217;ha declarat al llangardaix verd i negre com a esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic d&#8217;extinci\u00f3 (Gonz\u00e1lez de la Vega y P\u00e9rez-Quintero, 2001).<\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Marco, A. (2017). Lagarto verdinegro &#8211;\u00a0<em>Lacerta schreiberi<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 19 de decembre 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgraf\u00eda:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Lacerta schreiberi (Bedriaga, 1878) ESP Lagarto\u00a0verdinegro EN\u00a0Iberian emerald lizard \/\/\u00a0Schreiber&#8217;s green lizard Descripci\u00f3 Llangardaix de mida mitjana que arriba fins a 13,5\u202fcm de longitud cap-cos. Cua intacta que mesura des d&#8217;1,5 fins a gaireb\u00e9 2 vegades la longitud cap-cos. Cap i cos robust. Les escates de la gola posseeixen vores arrodonides. Collar de vora serrada. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-109","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}