{"id":111,"date":"2018-06-28T13:36:34","date_gmt":"2018-06-28T13:36:34","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/malpolon-monspessulanus\/"},"modified":"2024-10-11T15:53:15","modified_gmt":"2024-10-11T13:53:15","slug":"malpolon-monspessulanus","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/malpolon-monspessulanus\/","title":{"rendered":"Serp verda"},"content":{"rendered":"<h2><em>Malpolon monspessulanus<\/em> (Reuss, 1834)<\/h2>\n<p><strong>ESP <\/strong>Culebra bastarda <strong>EN<\/strong> Western Montpellier snake<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Malpolon monspessulanus\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/f166914b74414ea9a7c028dd8dfb9c52\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>M. monspessulanus<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per XXXXXXX.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s el m\u00e9s gran dels ofidis presents a la Pen\u00ednsula; s&#8217;han trobat exemplars de fins a 240 cm i 3 kg de pes, encara que en general no solen superar els 200 cm de longitud total. Cap relativament gran, estret i una mica punxegut, amb escates supraoculars prominents, el que dota els exemplars d&#8217;un aspecte amena\u00e7ador. Regi\u00f3 entre l&#8217;ull i l&#8217;orifici nasal habitualment deprimida. Tronc molt llarg, amb escates grans i amb un solc longitudinal central, m\u00e9s patent amb l&#8217;edat. Color de fons generalment uniforme, de verd oliva a marr\u00f3 o grisenc. Sol existir una \u00e0rea fosca anomenada &#8220;cadira de muntar&#8221; que ocupa part de la regi\u00f3 anterior del tronc i que en alguns casos s&#8217;est\u00e9n cap enrere per una estreta franja lateral. Algunes escates del cap i del tronc poden tenir el marge blanquin\u00f3s. Coloraci\u00f3 ventral molt variable, sovint amb un color blanquin\u00f3s de fons, i amb taques fosques. S&#8217;han observat exemplars mel\u00e0nics i altres gaireb\u00e9 albins (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: sembla que els mascles arriben a mides superiors a causa de la seva major longevitat. Moltes femelles mantenen el disseny juvenil durant gran part de la seva vida, sobretot les taques fosques de la regi\u00f3 preocular (Barbadillo et al., 1999)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil: <\/strong>Els nounats mesuren de 199 a 353 mm de longitud total i pesen fins a 10,5 g. Presenten un dors verd o marr\u00f3 uniforme sobre el qual apareix un complex disseny de taques m\u00e9s blanques i fosques. Sobre el cap, i sobretot en les escates preoculars, presenten taques blanques orlades de fosc. Regi\u00f3 ventral amb reticulat fosc sobre fons blanquin\u00f3s. En els juvenils, el disseny tacat es mant\u00e9, per\u00f2, amb l&#8217;edat, va atenuant fins a aconseguir un to uniforme, m\u00e9s patent en els mascles; a partir de llavors comen\u00e7a a distingir-se la \u201ccadira de muntar\u201d t\u00edpica dels mascles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s una serp agressiva, \u00e0gil i principalment terrestre que es troba la majoria de les vegades, en h\u00e0bitats calorosos i secs, gaireb\u00e9 sempre amb alguna cobertura vegetal a la qual s&#8217;oculta sovint. Prefereix els terrenys oberts rocosos o sorrencs amb vegetaci\u00f3 arbustiva, per\u00f2 tamb\u00e9 se la troba en terres de cultiu, en boscos oberts i fins i tot en saladars i en vegetaci\u00f3 de dunes prop del mar. A vegades pot trobar-se en l\u00edmits de boscos humits, en ribes de rius i en terrenys irrigats. Se la troba fins als 2.150 m en parts meridionals de la seva \u00e0rea. \u00c9s capa\u00e7 de grimpar per la vegetaci\u00f3 i sovint es situa a carreteres on \u00e9s amb freq\u00fc\u00e8ncia atropellada pel tr\u00e0nsit (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Serp molt adaptada al clima mediterrani i que ocupa gran varietat de bi\u00f2tops. Viu des de les dunes costaneres fins a zones per sobre dels 2.000 m d&#8217;altitud en Sierra Nevada. Habita tant zones de matoll com a \u00e0rees buidades, sempre que hi hagi refugis adequats, com murs, tarteres o munts de llenya. Pot resultar freq\u00fcent en cultius de regadiu, zones rurals i fins i tot abocadors, gr\u00e0cies a una major disponibilitat de preses. Els boscos i les deveses s\u00f3n tamb\u00e9 ocupats per aquesta serp (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie t\u00edpicament mediterr\u00e0nia que utilitza zones de matoll, amb cobertura mitjana i baixa, i espais oberts. Habita en tota mena de bi\u00f2tops per sota dels 2.160 m d&#8217;altitud i \u00e9s freq\u00fcent en els mitjans d&#8217;origen antr\u00f2pic (cultius, construccions, abocadors, etc.) (Pleguezuelos, J. M., 2017).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/157262\/5064442\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Est\u00e0 en la pen\u00ednsula ib\u00e8rica (excepte parts del nord), Fran\u00e7a (costa mediterr\u00e0nia i una poblaci\u00f3 a\u00efllada en el sud-oest) i nord-est d\u2019It\u00e0lia (Lig\u00faria). Tamb\u00e9 al Marroc i la costa d\u2019Arg\u00e8lia (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present en el nord d&#8217;\u00c0frica, pen\u00ednsula ib\u00e8rica, sud de Fran\u00e7a i punts del nord-oest d&#8217;It\u00e0lia. S&#8217;est\u00e9n des del litoral adri\u00e0tic fins al sud dels Balcans, i arriba tamb\u00e9 punts de l&#8217;interior de Turquia. A l&#8217;Orient arriba l\u2019oest d\u2019Iran i la riba occidental del mar Caspi. Present tamb\u00e9 en alguns punts de la Mediterr\u00e0nia oriental, s&#8217;est\u00e9n per tota la costa africana fins al S\u00e0hara occidental. Es presenta en algunes illes del mar Egeu i de l&#8217;Adri\u00e0tic, a Xipre, Hy\u00e8res (Fran\u00e7a) i Lampedusa (It\u00e0lia). Ocupa la pr\u00e0ctica totalitat de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica excepte la costa cant\u00e0brica. Viu tamb\u00e9 a les illes del Bar\u00f3, Perdiguera (M\u00farcia) i Tabarca (Alacant), aix\u00ed com a Ceuta i Melilla (Barbadillo et al., 1999)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica nom\u00e9s \u00e9s absent de la major part de les dues prov\u00edncies gallegues m\u00e9s septentrionals, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria i el Pa\u00eds Basc; en la resta est\u00e0 \u00e0mpliament repartida, excepte en les parts m\u00e9s altes de les muntanyes. A les Illes Balears ha estat introdu\u00efda a Mallorca i Eivissa (Pleguezuelos, J. M., 2017).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008):\u00a0<u>Preo<\/u><u>cupaci\u00f3 menor LC.<\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>P<\/u><u>reocupaci\u00f3 menor LC.<\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s probablement la serp terrestre m\u00e9s abundant a la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Per la seva termof\u00edlia, utilitza sovint les carreteres per despla\u00e7ar-se, sent atropellats nombrosos exemplars. Per les grans dimensions que pot assolir, \u00e9s especialment perseguida per l&#8217;home, ja que la considera depredadora d&#8217;esp\u00e8cies d&#8217;inter\u00e8s cineg\u00e8tic i aviram. Tanmateix, res d&#8217;aix\u00f2 sembla fer retrocedir les seves poblacions, i hi ha indicis que podria estar guanyant domin\u00e0ncia en la comunitat de serps mediterr\u00e0nies a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, pel fet que s&#8217;adapta b\u00e9 als paisatges modificats per l&#8217;home.<\/p>\n<p><strong>Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Pleguezuelos, J. M. (2017). Culebra bastarda &#8211;\u00a0<em>Malpolon monspessulanus<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acceso, 19 de octubre del 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">I\u00f1igo Mart\u00ednez-Solano, Claudia Corti, Valentin P\u00e9rez Mellado, Paulo S\u00e1-Sousa, Juan M. Pleguezuelos, Marc Cheylan.\u00a0<span class=\"text-ellipsis--remove\">2009.\u00a0<i>Malpolon monspessulanus<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02009: e.T157262A5064442.\u00a0<\/span><a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T157262A5064442.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T157262A5064442.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a024 July 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Malpolon monspessulanus (Reuss, 1834) ESP Culebra bastarda EN Western Montpellier snake Descripci\u00f3 \u00c9s el m\u00e9s gran dels ofidis presents a la Pen\u00ednsula; s&#8217;han trobat exemplars de fins a 240 cm i 3 kg de pes, encara que en general no solen superar els 200 cm de longitud total. Cap relativament gran, estret i una mica [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-111","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}