{"id":112,"date":"2018-07-02T20:36:27","date_gmt":"2018-07-02T20:36:27","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-escurconera-serp-daigua\/"},"modified":"2025-01-28T11:05:36","modified_gmt":"2025-01-28T10:05:36","slug":"colobra-escurconera-serp-daigua","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-escurconera-serp-daigua\/","title":{"rendered":"Colobra escur\u00e7onera\u00a0\/\/ Serp d&#8217;aigua"},"content":{"rendered":"<h2><strong><em>Natrix maura<\/em> (Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n<p><strong>CAT (m\u00e9s)<\/strong> Colobra d&#8217;aigua\u00a0\/\/ Escur\u00e7\u00f3 d&#8217;aigua\u00a0\/\/ Colobra viperina\u00a0\/\/ Serp pudenta<strong>\u00a0ESP <\/strong>Culebra viperina \/\/ Culebra de agua<strong>\u00a0EN <\/strong>Viperine water snake \/\/ Viperine snake<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Natrix maura\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/2860650192bd475dacae2e4a2b5dddf7\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>N. maura<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per XXXXXXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><b>Descripci\u00f3<\/b><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Serp de mida petita a mitjana amb cos cil\u00edndric que, si b\u00e9 pot arribar a una longitud total al voltant dels 90-100\u202fcm, no sol sobrepassar els 65-70 cm (Barbadillo et al., 1999). T\u00e9 el cap ben diferenciat i ample (Arnold &amp; Ovenden, 2007), amb el morro m\u00e9s aviat curt i d&#8217;extrem arrodonit (Barbadillo et al., 1999). Presenta la pupil\u00b7la rodona i escates dorsals fortament carenades (Arnold &amp; Ovenden, 2007). Al cap hi ha nou grans plaques a la coroneta (Sants, 2015). Generalment, presenta una escata loreal, dues preoculars (de vegades, una), dues postoculars (excepcionalment, 3) i set supralabials, de les quals la tercera i la quarta estan en contacte amb l&#8217;ull. El dors est\u00e0 format per 17 a 23 fileres, habitualment 21, d&#8217;escates dorsals fortament carenades.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">El disseny i la coloraci\u00f3 s\u00f3n molt variables. Habitualment, el color dorsal de fons \u00e9s marr\u00f3, ocre, verd oliva, gris\u00f3s i fins i tot ataronjat, sobre el qual destaca normalment una s\u00e8rie doble de taques fosques, de forma i mida variable, que sovint conformen un dibuix en ziga-zaga. Sobre els costats apareixen una s\u00e8rie de taques fosques amb punts groguencs que recorden a una forma d\u2019ocel. Hi ha un altre disseny dorsal caracter\u00edstic (varietat <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">bilineata<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">) en la qual, sobre un color de fons generalment fosc, destaquen dues l\u00ednies dorsals longitudinals de to ocre clar, groc o ataronjat que flanquegen la doble s\u00e8rie de taques. Tamb\u00e9 hi ha exemplars mel\u00e0nics i, apareix sovint una taca fosca en forma de V invertida. T\u00e9 el ventre blanquin\u00f3s, groguenc o vermell\u00f3s, amb taques fosques o negres de forma subcuadrangular, sovint disposades en disseny escacat (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Dimorfisme sexual<\/b><span style=\"font-weight: 400\">: Les femelles aconsegueixen major talla (pr\u00f2xima als 90 cm) que els mascles, que no sobrepassen els 70 cm. En els mascles, la cua \u00e9s proporcionalment m\u00e9s llarga que en les femelles, fet que es reflecteix en la pres\u00e8ncia d&#8217;un major nombre d&#8217;escates subcaudales (entre 53 i 73 en els mascles, i de 44 a 59 en les femelles) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Descripci\u00f3 del juvenil: <\/b><span style=\"font-weight: 400\">Molt semblants als adults, tot i que el disseny \u00e9s generalment m\u00e9s contrastat, ja que la coloraci\u00f3 de fons acostuma a ser de tons m\u00e9s p\u00e0l\u00b7lids. Els nounats mesuren entre 15 i 18 cm de longitud total (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><strong>Habitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Aquesta esp\u00e8cie es troba generalment a prop o dins de cossos d&#8217;aigua com rierols, llacunes i estanys, evitant els cursos fluvials amb molt cabal. Sovint, aquests h\u00e0bitats es troben en prats i boscos oberts. Tamb\u00e9 s&#8217;ha registrat en \u00e0rees d&#8217;aigua salobre (Mateu Miras et al., 2009). Aix\u00ed mateix es poden trobar lluny de l\u2019aigua durant la brumaci\u00f3. \u00c9s freq\u00fcent entre els 0 i els 1.200 m d&#8217;altitud, encara que \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent a la cota 500-600 m (Pleguezuelos &amp; Villafranca, 1997). En l&#8217;Atles marroqu\u00ed arriba fins als 2.500 m (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/61538\/12510365\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Distribuci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">A Europa, aquesta esp\u00e8cie abasta des de Portugal i Espanya fins a gran part de Fran\u00e7a, fins a l&#8217;extrem sud-oest de Su\u00efssa i el nord-oest d&#8217;It\u00e0lia. Al nord d&#8217;\u00c0frica est\u00e0 present en la major part del Marroc, el nord d&#8217;Alg\u00e8ria, el nord i centre de Tun\u00edsia i el nord-oest de L\u00edbia. Aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9 est\u00e0 present (probablement al\u00b7l\u00f2ctona) a les illes mediterr\u00e0nies de Sardenya (It\u00e0lia), C\u00f2rsega (un \u00fanic registre). Les poblacions naturals estan presents en Iles d&#8217;Hyeres (Fran\u00e7a) i La Galite (Tun\u00edsia). S&#8217;ha introdu\u00eft a les illes de Menorca i Mallorca a les Illes Balears (Mateu Miras et al., 2009).<\/span><\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria global IUCN (2008): <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Mateo Miras et al., 2009)<\/span><b>\u00a0<\/b><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria Espanya IUCN (2002): <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Santos, 2015)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Catalogada com Preocupaci\u00f3 Menor a causa de la seva \u00e0mplia distribuci\u00f3, una gran poblaci\u00f3, i perqu\u00e8 \u00e9s poc probable que disminueixi prou r\u00e0pid com per qualificar-la en una categoria m\u00e9s amena\u00e7ada (Mateo Miras et al., 2009). Tot i aix\u00ed, les seves poblacions estan disminuint, ja que al tractar-se d&#8217;una esp\u00e8cie vinculada a l&#8217;aigua, la destrucci\u00f3, contaminaci\u00f3, reducci\u00f3 del volum, sequera i, en general, p\u00e8rdua de qualitat en les masses d&#8217;aigua tenen un efecte negatiu sobre les poblacions (Santos, 2015).<\/span><\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo<\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">.<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> Ediciones Omega, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Mateo Miras J. A., Cheylan M., Nouira M. S., Joger U., S\u00e1-Sousa P., P\u00e9rez-Mellado V., Schmidt B., Meyer A., Sindaco R., Romano A., Mart\u00ednez-Solano I. 2009. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Natrix maura. The IUCN Red List of Threatened Species:<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> e.T61538A12510365. <\/span><a href=\"http:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T61538A12510365.en\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T61538A12510365.en<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\">. (acc\u00e9s, 23 de gener de 2025)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Pleguezuelos J. M., Villafranca C. 1997. La distribuci\u00f3n altitudinal de los anfibios y reptiles ib\u00e9ricos. En: Pleguezuelos, J. M. (Ed.). <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Distribuci\u00f3n y Biogeograf\u00eda de los anfibios y reptiles de Espa\u00f1a y Portugal. Monograf\u00edas Rev<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. Esp. Herp., 3: 321-341.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Santos X. 2015. Culebra viperina &#8211; <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Natrix maura<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. En: <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <\/span><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\"> (acc\u00e9s, 13 d\u2019agost de 2019)<\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Natrix maura (Linnaeus, 1758) CAT (m\u00e9s) Colobra d&#8217;aigua\u00a0\/\/ Escur\u00e7\u00f3 d&#8217;aigua\u00a0\/\/ Colobra viperina\u00a0\/\/ Serp pudenta\u00a0ESP Culebra viperina \/\/ Culebra de agua\u00a0EN Viperine water snake \/\/ Viperine snake Descripci\u00f3 Serp de mida petita a mitjana amb cos cil\u00edndric que, si b\u00e9 pot arribar a una longitud total al voltant dels 90-100\u202fcm, no sol sobrepassar els 65-70 cm [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-112","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}