{"id":114,"date":"2018-07-02T21:52:46","date_gmt":"2018-07-02T21:52:46","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/podarcis-muralis\/"},"modified":"2024-10-11T16:04:35","modified_gmt":"2024-10-11T14:04:35","slug":"podarcis-muralis","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/podarcis-muralis\/","title":{"rendered":"Sargantana roquera"},"content":{"rendered":"<h2><strong style=\"font-size: revert;color: var(--color-negre);font-family: neue-haas-grotesk-display, -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Helvetica Neue', Helvetica, sans-serif;letter-spacing: 0.05rem\"><em>Podarcis muralis<\/em><\/strong><strong style=\"font-size: revert;color: var(--color-negre);font-family: neue-haas-grotesk-display, -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Helvetica Neue', Helvetica, sans-serif;letter-spacing: 0.05rem\">\u00a0(Laurenti, 1768)<\/strong><\/h2>\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">\n<p><strong>ESP <\/strong>Lagartija\u00a0roquera<strong>\u00a0EN\u00a0<\/strong>Common wall lizard<\/p>\n<\/div>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Podarcis muralis\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/0e56e1b57881476c98045cfc364e5e84\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>P. muralis<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per XXXXXXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Sargantana de mida mitjana, aspecte robust i cap alt. Longitud cap-cos entre 4,8 i 7 cm. Es comptabilitzen de 41 a 62 escates dorsals, petites i granulars, al llarg d&#8217;una l\u00ednia transversal en el centre del cos. Dors marr\u00f3 o marr\u00f3 verd\u00f3s amb o sense taques negres repartides per tota la seva superf\u00edcie i especialment concentrades a la zona dorsal central (zona vertebral); en moltes ocasions, aquestes taques formen una banda central negrosa de contorns irregulars. Costats negres o marrons molt foscos, uniformement pigmentats o, m\u00e9s rarament, amb petits punts clars dispersos. Ventre blanquin\u00f3s, grisenc, crema o vermell\u00f3s, amb petites taques negres sobre una, dues o totes les files longitudinals d&#8217;escates ventrals. Posseeix una gola generalment coberta per taques grisenques o ferruginoses de contorns difuminats i irregulars. \u00c9s caracter\u00edstic que molts individus posseeixin l\u00ednies de color gris fosc, negr\u00f3s o vermell\u00f3s que travessen les escates submaxil\u00b7lars, a banda i banda de la gola (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: En algunes poblacions les femelles s\u00f3n una mica m\u00e9s grans que els mascles, i en altres no hi ha difer\u00e8ncies en la grand\u00e0ria corporal. Els mascles tenen el cap m\u00e9s robust i la cua m\u00e9s llarga. En general, les femelles presenten costats m\u00e9s uniformes de to negre, de manera que el contrast amb el dors \u00e9s encara m\u00e9s aparent que en els mascles. El l\u00edmit entre costats i dors \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s n\u00edtid en les femelles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> La mida dels nounats ronda els 24-30 mm de longitud cap-cos i els 35-4 5mm de longitud de cua, amb un pes mitj\u00e0 compr\u00e8s normalment entre 0,3 i 0,6 g. El disseny dorsal dels juvenils \u00e9s similar al dels adults. Ventralment solen estar menys pigmentats, sense l\u00ednies submaxil\u00b7lars i amb abs\u00e8ncia de reticulat a la gola (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Est\u00e0 \u00e0mpliament estesa en la major part de la seva \u00e0rea, per\u00f2 al nord est\u00e0 confinada en localitats arrecerades i assolellades, i en el sud de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 sovint en zones muntanyoses, on pot arribar fins als 2500 m. T\u00edpicament es troba en h\u00e0bitats molt m\u00e9s secs i menys herbacis que la Sargantana de torbera, per\u00f2 en el sud es troba sovint en llocs bastant humits i semiombr\u00edvols (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Ocupa una notable varietat d&#8217;h\u00e0bitats, des de les zones rocoses fins als boscos de faig o roure, i fins i tot les construccions humanes. Al nord de la Pen\u00ednsula t\u00e9 un car\u00e0cter m\u00e9s antrop\u00f2fil i rup\u00edcola, mentre que en el sistema Central s&#8217;acantona en talussos de terra en zones esclarissades de boscos caducifolis o de con\u00edferes. Present des del nivell del mar fins als 2100 m d&#8217;altitud als Pirineus (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A la Serralada Cant\u00e0brica ocupa h\u00e0bitats oberts, molt assolellats i esquitxats de formacions rocoses, encara que tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent trobar a aquesta esp\u00e8cie en fagedes i rouredes, ocupant zones aclarides i assolellades. En el Sistema Central ocupa talussos terrosos, amb roques disperses i vegetaci\u00f3 de petit port, normalment a les vores del bosc. Al nord d&#8217;Espanya ocupa tamb\u00e9 penya-segats costaners i \u00e9s molt freq\u00fcent en murs de pedra i altres construccions humanes (Diego-Rasilla, F. J.; 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/61550\/12514105\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Europa continental, pel nord fins a Fran\u00e7a, al sud de B\u00e8lgica i l&#8217;extrem sud dels Pa\u00efsos Baixos, la vall del Rin, al sud i est d&#8217;\u00c0ustria, Eslov\u00e0quia i Romania. Pel sud fins al centre d&#8217;Espanya, al sud d&#8217;It\u00e0lia i al sud de la pen\u00ednsula Balc\u00e0nica. Es troba en illes situades davant de la costa atl\u00e0ntica d&#8217;Espanya i de Fran\u00e7a (incloses les illes del Canal) i enfront del nord-oest d&#8217;It\u00e0lia. Absent de l&#8217;Egeu a excepci\u00f3 de Samotr\u00e0cia i potser Thasos. Tamb\u00e9 en el nord-oest de Turquia asi\u00e0tica (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es tracta d&#8217;una sargantana d&#8217;\u00e0mplia distribuci\u00f3 que es pot trobar des de les costes occidentals del mar Negre i la Turquia asi\u00e0tica, fins a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Pel nord d&#8217;Europa occidental arriba fins a Holanda, i es coneixen diverses introduccions als EUA i a Su\u00efssa. A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica \u00e9s una sargantana pr\u00f2pia de la zona eurosiberiana i est\u00e0 \u00e0mpliament distribu\u00efda pels Pirineus, el Prepirineu i la serralada i cornisa Cant\u00e0brica. Penetra cap a l&#8217;interior peninsular a trav\u00e9s del sistema Central oriental (serres d&#8217;Ayll\u00f3n i Guadarrama) i sistema Ib\u00e8ric (serres de G\u00fadar i Penyagolosa). Ha estat citada en illots costaners d&#8217;Ast\u00faries, Cant\u00e0bria i Biscaia (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica les seves poblacions m\u00e9s occidentals es localitzen en el l\u00edmit entre Ast\u00faries i Gal\u00edcia. A l&#8217;extrem nord peninsular la trobem en els Pirineus, el Prepirineu, la Serralada Cant\u00e0brica i tota la franja costanera cant\u00e0brica. A l&#8217;interior peninsular hi ha poblacions en el Sistema Ib\u00e8ric i en el Sistema Central. Al Mass\u00eds de Penyagolosa a Castell\u00f3, es troba la poblaci\u00f3 m\u00e9s meridional de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Diego-Rasilla, F. J.; 2015).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008): <u>Pre<\/u><u>ocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(B\u00f6hme et al., 2009).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>Pre<\/u><u>ocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(P\u00e9rez-Mellado, 2002).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Diego-Rasilla, F. J. (2015). Lagartija roquera &#8211;\u00a0<em>Podarcis muralis<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acceso, 19 de octubre 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgraf\u00eda:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Podarcis muralis\u00a0(Laurenti, 1768) ESP Lagartija\u00a0roquera\u00a0EN\u00a0Common wall lizard Descripci\u00f3 Sargantana de mida mitjana, aspecte robust i cap alt. Longitud cap-cos entre 4,8 i 7 cm. Es comptabilitzen de 41 a 62 escates dorsals, petites i granulars, al llarg d&#8217;una l\u00ednia transversal en el centre del cos. Dors marr\u00f3 o marr\u00f3 verd\u00f3s amb o sense taques negres [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-114","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/114","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}