{"id":115,"date":"2018-07-10T19:02:30","date_gmt":"2018-07-10T19:02:30","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/psammodromus-algirus\/"},"modified":"2024-10-11T16:08:12","modified_gmt":"2024-10-11T14:08:12","slug":"psammodromus-algirus","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/psammodromus-algirus\/","title":{"rendered":"Sargantaner gros \/\/ Sargantana cuallarga"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i> Psammodromus algirus\u00a0<\/i>(Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP<\/strong> Lagartija colilarga\u00a0<strong>\u00a0EN\u00a0<\/strong>Algerian Psammodromus<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Psammodromus algirus\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/824b243c334d45078e52a04e29fde605\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>P. algirus<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per XXXXXXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Sargantana de mida mitjana. Assoleix fins a 9,3 cm de longitud cap-cos i fins 23 cm de cua; excepte en els individus que la tenen regenerada, aquesta sol tenir una longitud d&#8217;almenys el doble de la longitud cap-cos. Cap alt i d&#8217;aspecte robust. Escates dorsals i del coll aquillades. No t\u00e9 escates diferenciades a la gola que formin un collaret. Dors i costats de tons bruns o verdosos, amb dues l\u00ednies dorsolaterals n\u00edtides i de tons groguencs o blancs. El ventre sol mancar de pigmentaci\u00f3, amb fons blanc o crema. La part inferior de la cua i de les potes posteriors posseeix, generalment, un color ataronjat. A les aixelles s&#8217;observen, sobretot en els mascles d&#8217;una a nou taques blaves (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: en algunes poblacions ib\u00e8riques meridionals els mascles s\u00f3n m\u00e9s grans que les femelles, per\u00f2 en altres, passa el contrari. A m\u00e9s, les l\u00ednies dorsolaterals s\u00f3n m\u00e9s n\u00edtides i marcades en les femelles, i en alguns mascles vells arriben fins i tot a desapar\u00e8ixer del tot. Els mascles tenen caps m\u00e9s alts i s\u00f3n m\u00e9s robustos. Durant el per\u00edode de zel, els mascles tenen els costats del cap i la gola pigmentats de taronja, vermell o groc. Tamb\u00e9 s&#8217;ha descrit aquesta pigmentaci\u00f3 cef\u00e0lica en algunes femelles del nord-oest peninsular (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil: <\/strong>Els nounats mesuren habitualment entre 25 i 30 mm de longitud cap-cos i de 40 a 55 mm de longitud de cua. El disseny i color dels juvenils s\u00f3n similars als dels adults, si b\u00e9 les l\u00ednies clares poden no ser tan n\u00edtides i la pigmentaci\u00f3 inferior ataronjada de les potes posteriors i de la cua \u00e9s, de vegades, m\u00e9s intensa (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba fins els 2.600 m d&#8217;altitud en parts meridionals de la seva \u00e0rea, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s abundant en cotes molt m\u00e9s baixes, on pot arribar a densitats de m\u00e9s de 100 animals per hect\u00e0rea en h\u00e0bitats favorables. \u00c9s un habitant t\u00edpic de les zones arbustives molt denses, encara que de vegades es troba en zones m\u00e9s obertes. Es troba sovint en terrenys arbrats oberts o degradats, al sotabosc de pinedes i boscos d&#8217;eucaliptus, aix\u00ed com entre matolls espinosos molt densos, coscolls, brucs, bardisses i fins i tot figueres de moro. Passa la major part del seu temps al voltant de la base d&#8217;aquestes plantes, ca\u00e7ant entre la fullaraca, etc., per\u00f2 pot enfilar-se als arbustos i de vegades s&#8217;aventura per zones m\u00e9s obertes (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s la sargantana m\u00e9s comuna de les formacions de matolls i boscos mediterranis, on ocupa preferentment els substrats de fullaraca en llocs amb, almenys, alguna cobertura arbustiva, si b\u00e9 es tracta d&#8217;una esp\u00e8cie notablement adaptable a una gran varietat d&#8217;h\u00e0bitats. Grimpa relativament b\u00e9 a arbustos i arbres. Es distribueix des del nivell del mar fins als 2.600 m d&#8217;altitud a Sierra Nevada (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie comuna, associada a matolls, es troba en alzinars, carrascars, estepars, espartars, sorrals, pinedes i rouredes (Salvador, A.; 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/61558\/86629654\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Pen\u00ednsula ib\u00e8rica (excepte gran part del a costa atl\u00e0ntica) i una petita zona contigua de Fran\u00e7a mediterr\u00e0nia fins tan a l&#8217;est com la vall del Roine. Tamb\u00e9 a l&#8217;illot Conigli prop de Lampedusa i en el nord-oest d&#8217;\u00c0frica (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present en el sud d&#8217;Europa occidental i al nord d&#8217;\u00c0frica. Ocupa gaireb\u00e9 tota la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, si b\u00e9 est\u00e0 absent de gran part de Gal\u00edcia, on no sobrepassa les conques del Mi\u00f1o i el Sil. Falta en la major part de la serralada i cornisa Cant\u00e0brica i en la major part del Pa\u00eds Basc i Pirineus. \u00c9s probable que, en algunes regions, com els Pirineus, es trobi en expansi\u00f3 cap a zones m\u00e9s septentrionals. Ha estat citada en diverses illes i illots costaners (Sant Andreu, a Almeria, de Endins, Escombreras i Grossa, a M\u00farcia, Descobridor, a Alacant). La poblaci\u00f3 antigament assentada a Meda Gran (Girona) es considera actualment extingida (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008):<\/strong> <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Mateo Miras et al., 2009)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> <strong><u>Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Carretero et al., 2002a, 2002b).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">S\u2019ha extingit en l\u2019illa Meda Gran (Girona) (Carretero et al., 1993).<\/p>\n<p><strong>Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Salvador, A. (2015). Lagartija colilarga &#8211;\u00a0<em>Psammodromus algirus<\/em>. A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 7 de noviembre del 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgraf\u00eda:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Psammodromus algirus\u00a0(Linnaeus, 1758) ESP Lagartija colilarga\u00a0\u00a0EN\u00a0Algerian Psammodromus Descripci\u00f3 Sargantana de mida mitjana. Assoleix fins a 9,3 cm de longitud cap-cos i fins 23 cm de cua; excepte en els individus que la tenen regenerada, aquesta sol tenir una longitud d&#8217;almenys el doble de la longitud cap-cos. Cap alt i d&#8217;aspecte robust. Escates dorsals i del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-115","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}