{"id":117,"date":"2018-07-11T20:21:47","date_gmt":"2018-07-11T20:21:47","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-verd-trito-marbrat\/"},"modified":"2025-01-28T12:25:02","modified_gmt":"2025-01-28T11:25:02","slug":"trito-verd-trito-marbrat","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-verd-trito-marbrat\/","title":{"rendered":"Trit\u00f3 verd \/ Trit\u00f3 marbrat"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Triturus marmoratus<\/em> (Latreille, 1800)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Trit\u00f3n jaspeado<strong>\u00a0EN <\/strong>Marbled newt<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Triturus marmoratus\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/0f69c5c9f052439fb2afa68cb7943554\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>T. marmoratus<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Alejandro Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Trit\u00f3 de mida mitj\u00e0 a gran que pot arribar fins als 160\u202fmm de longitud total, dels quals m\u00e9s de la meitat corresponen a la cua. Cap d&#8217;aspecte aplanat, amb musell arrodonit, rom o lleugerament punxegut. Ulls en posici\u00f3 lateral, darrere dels quals apareixen gl\u00e0ndules parotoides ben diferenciades. Plec \u00abgular\u00bb patent entre el cap i el tronc. Cos de secci\u00f3 arrodonida o aplanada lateralment; membres relativament llargs, amb quatre dits en els anteriors i cinc en els posteriors, tots ells allongats. Cua molt aplanada lateralment i acabada en punta. Pell granulosa. El disseny dorsal sol consistir en un fons verd\u00f3s m\u00e9s o menys intens, sobre el qual apareixen taques a\u00efllades o interconnectades de mida variable. Els gr\u00e0nuls del tegument solen tenir tamb\u00e9 l&#8217;\u00e0pex negre. Les parts inferiors presenten color de fons clar, gris o incl\u00fas negre, amb taques petites m\u00e9s o menys fosques. Iris daurat. S&#8217;han observat casos d&#8217;albinisme i de melanisme total o parcial (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: el cap dels mascles resulta ser proporcionalment menor que el de les femelles, mentre que les potes s\u00f3n relativament m\u00e9s llargues en aquestes. Les difer\u00e8ncies entre sexes s\u2019accentuen durant l\u2019\u00e8poca d\u2019aparellament, quan els mascles desenvolupen, en el dors i en la cua, una cresta molt alta i cridanera, amb bandes verticals verdoses i groguenques alternants. La cresta s\u2019escanya al principi de la cua, que presenta una franja longitudinal de blanca fins a platejada; en ells, la cloaca es torna molt voluminosa, semiesf\u00e8rica i de coloraci\u00f3 molt fosca. En canvi, les femelles mantenen una l\u00ednia vertebral groga-ataronjada des de la base del cap fins al final de la cua (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva: <\/strong>arriben als 70 mm de longitud total. La cresta caudal \u00e9s molt alta i s&#8217;inicia a la base del cap per acabar en una punta llarga i afilada. Extremitats molt primes, amb dits molt llargs i delicats. En els flancs presenten una dotzena de solcs costals poc aparents. Inicialment, el dors \u00e9s p\u00e0l\u00b7lid i puntejat, encara que a mesura que creix va enfosquint fins a adquirir un to verd\u00f3s. La cresta \u00e9s transl\u00facida i posseeix en els seus marges caracter\u00edstiques taques blavoses o platejades que solen contrastar amb altres taques fosques. A la membrana poden apar\u00e8ixer altres taques m\u00e9s petites o reticulat fi (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Similars a les del Trit\u00f3 crestat, per\u00f2 en zones m\u00e9s fredes \u00e9s bastant menys aqu\u00e0tic i fora de l&#8217;estaci\u00f3 reproductora; de vegades se li troba en boscos bastant secs i bruguerars, on s&#8217;amaga sota pedres i troncs i murs de pedra seca. En \u00e0rees seques i c\u00e0lides, est\u00e0 m\u00e9s associat amb l&#8217;aigua. Apareix fins 2.100 m al sud de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3. A la zona en la qual coincideix amb el Trit\u00f3 pigmeu tendeix a estar en zones m\u00e9s muntanyoses i es reprodueix en basses de petits boscos (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Dins de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 apareix en gran varietat d&#8217;ambients, sempre que hi hagi punts adequats per a la reproducci\u00f3 i amb certa independ\u00e8ncia del bi\u00f2top en qu\u00e8 es trobi. Les masses d&#8217;aigua que ocupa poden ser de mida variable, naturals o artificials i de car\u00e0cter temporal o permanent. A les zones m\u00e9s fredes pot allunyar bastant de les basses de reproducci\u00f3, sempre que hi hagi una elevada humitat ambiental (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Durant la fase aqu\u00e0tica, ocupa principalment ambients aqu\u00e0tics d&#8217;aig\u00fces tranquil\u00b7les. Acostuma a evitar zones amb corrent encara que aquesta sigui moderada, i habitualment ocupa basses, tant naturals com artificials, abeuradors, llacunes, gorgs, embassaments, dip\u00f2sits d&#8217;aigua, recessos i meandres o bra\u00e7os abandonats, piscines abandonades, estanys i fins i tot zones de extracci\u00f3 d&#8217;\u00e0rids o pedreres abandonades que acumulin aigua. \u00c9s molt m\u00e9s abundant en les masses d&#8217;aigua amb abundant vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica i prefereix zones aqu\u00e0tiques temporals o permanents, per\u00f2 amb un volum d&#8217;aigua important. Es troba des del nivell del mar a Gal\u00edcia, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria i Catalunya, fins als 2.100 ma la Serra de Guadarrama. No obstant aix\u00f2, la seva pres\u00e8ncia sol rarificar-se per sobre dels 1.000 m (Montori, A., 2014).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/59477\/219150517\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nord de Portugal; nord d\u2019Espanya (per\u00f2 no en gran part de l\u2019est) i sud, oest i centre de Fran\u00e7a (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present en la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i Fran\u00e7a, excepte en la franja m\u00e9s oriental. En la pen\u00ednsula falta en el quadrant sud-oriental i en gran part de Catalunya, en els Pirineus centrals i meitat oriental de Castella-La Manxa. Cap al sud, les poblacions presenten un car\u00e0cter m\u00e9s dispers. Ha estat citat tamb\u00e9 en la illa d&#8217;Arosa (Pontevedra) (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">En la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es localitza al nord del Sistema Central introduint-se en el vessant sud d&#8217;aquesta serralada per tres punts: l&#8217;est de la Serra de Guadarrama per la vall de Lozoya, la Serra de Gata i la Serra de l&#8217;Estrela a Portugal. En el quadrant nord-est peninsular \u00e9s molt m\u00e9s esc\u00e0s faltant en \u00e0mplies \u00e0rees de Catalunya i Arag\u00f3. L&#8217;\u00e0rea ocupada pel trit\u00f3 verd es troba en el domini clim\u00e0tic eurosiberi\u00e0 , el supramediterrani i l&#8217;oromediterrani (Montori, A., 2014).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2021): <u>P<\/u><u>reocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(IUCN Amphibian Specialist Group, 2022)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>Pre<\/u><u>ocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong>\u00a0(Montori, 2014)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Encara que el trit\u00f3 verd mant\u00e9 en general bones poblacions en tota la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 peninsular, s&#8217;ha constatat la desaparici\u00f3 de diverses poblacions per la construcci\u00f3 en els voltants dels nuclis urbans i per la desaparici\u00f3 de basses. Localment, algunes poblacions del centre de Fran\u00e7a es troben en perill.<\/p>\n<p><strong>Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"2560\" height=\"1707\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-scaled.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-394\" style=\"width:489px;height:325px\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-scaled.jpg 2560w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1495-edited-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 2560px) 100vw, 2560px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Comparaci\u00f3 de femella (esquerra) amb mascle en zel (dreta). <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"has-small-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n\n\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Montori, A. (2014).\u00a0Trit\u00f3n jaspeado \u2013\u00a0<em>Triturus marmoratus<\/em>.\u00a0A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 19 de octubre 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0<em>Triturus marmoratus<\/em>.\u00a0<em>The IUCN Red List of Threatened Species<\/em>\u00a02022: e.T59477A89707573.\u00a0<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59477A89707573.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59477A89707573.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a021 August 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Triturus marmoratus (Latreille, 1800) ESP Trit\u00f3n jaspeado\u00a0EN Marbled newt Descripci\u00f3 Trit\u00f3 de mida mitj\u00e0 a gran que pot arribar fins als 160\u202fmm de longitud total, dels quals m\u00e9s de la meitat corresponen a la cua. Cap d&#8217;aspecte aplanat, amb musell arrodonit, rom o lleugerament punxegut. Ulls en posici\u00f3 lateral, darrere dels quals apareixen gl\u00e0ndules parotoides [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-117","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}