{"id":119,"date":"2018-07-11T20:29:09","date_gmt":"2018-07-11T20:29:09","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tarentola-mauritanica\/"},"modified":"2024-12-04T18:12:16","modified_gmt":"2024-12-04T17:12:16","slug":"tarentola-mauritanica","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tarentola-mauritanica\/","title":{"rendered":"Drag\u00f3 com\u00fa"},"content":{"rendered":"<h2><em>Tarentola mauritanica<\/em> (Linnaeus, 1758)<\/h2>\n<p><strong>ESP <\/strong>Salamanquesa com\u00fan<strong>\u00a0EN <\/strong>Moorish wall gecko<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Tarentola mauritanica\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/7423cd47c2eb4d03a96b9e14dcc1181d\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>T. mauritanica<\/em> . Model obtingut per Alejandro Garcia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Drag\u00f3 d\u2019aspecte allargat i generalment deprimit dorsoventralment, que pot arribar als 19 cm de longitud de cap a cua (Barbadillo et al., 1999). <\/span><span style=\"font-weight: 400\">La coloraci\u00f3 del seu cos \u00e9s variable. Per la banda dorsal, presenta colors de fons de tonalitats fosques, passant per colors grisos foscos i marrons, tan clars com foscos. Tamb\u00e9 pot presentar taques fosques transversals. Aquesta coloraci\u00f3 tamb\u00e9 sembla variar segons la localitzaci\u00f3 o moment del dia. Per altra banda, la zona ventral \u00e9s m\u00e9s clara, amb colors m\u00e9s blanquinosos o groguencs (Speybroek et al., 2017). A la<\/span><span style=\"font-weight: 400\"> zona dorsal del tronc es poden observar entre 10 i 14 fileres de tubercles d\u2019aspecte punxegut que s\u2019allarguen fins a la cua (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">El cap \u00e9s gran i est\u00e0 ben diferenciat del tronc, no presenta collar. El cap, igual que la resta del cos, est\u00e0 recobert de petites escates poligonals juxtaposades. Els seus orificis nasals no acostumen a estar en contacte amb l\u2019escata rostral (Mart\u00ednez et al., 2012).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">T\u00e9 potes curtes que acaben en palmells amb cinc dits dilatats en els seus extrems. Aquests presenten al voltant de 12 laminetes subdigitals que l\u2019ajuden a escalar. Els dits tercer i quart sempre presenten ungles visibles i desenvolupades tot i ser-hi presents en la resta de dits (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Dimorfisme sexual:\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400\">No existeixen gaires difer\u00e8ncies entre mascles i femelles. Els mascles acostumen a ser m\u00e9s grans i robustos. Les ungles del primer, segon i cinqu\u00e8 dit s\u00f3n retr\u00e0ctils en femelles (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Juvenil: <\/b><span style=\"font-weight: 400\">Les tarentoles acabades de n\u00e0ixer tenen una mida aproximada de 40 a 58 mm de longitud total i de 20 a 25 mm des del cap fins al tronc. La coloraci\u00f3 dels juvenils, generalment, acostuma a ser m\u00e9s p\u00e0l\u00b7lida (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">El drag\u00f3 com\u00fa habita zones rocoses seques i c\u00e0lides de les terres baixes o costaneres, tot i que tamb\u00e9 el podem trobar a una altitud moderada. Acostuma a trobar-se per sota dels 400 msnm, per\u00f2 a Sierra Nevada (Andalusia) se l&#8217;ha arribat a veure a 2350\u202fm d\u2019altitud (Speybroek et al., 2017). Es pot trobar en parets de pedra, pedreres, m\u00e0quies seques, matollars, etc, per\u00f2 tamb\u00e9 en ambients antr\u00f2pics, com zones agr\u00edcoles, edificis rurals i a les ciutats, podent arribar a viure dins de cases i habitacles humans (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/61578\/207660692\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Distribuci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">El drag\u00f3 com\u00fa ocupa gaireb\u00e9 tota l&#8217;\u00e0rea que envolta el Mediterrani, especialment la regi\u00f3 m\u00e9s occidental. Aix\u00f2 inclou la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el sud de Fran\u00e7a, It\u00e0lia, zones a\u00efllades del Mediterrani oriental (Grecia i Cro\u00e0cia) i una regi\u00f3 del continent afric\u00e0 que inclou des del Marroc fins a L\u00edbia (Barbadillo et al., 1999).\u00a0<\/span><span style=\"font-weight: 400\">Tamb\u00e9 es pot trobar en moltes de les illes mediterr\u00e0nies, incloent-hi les Balears, Sardenya, C\u00f2rsega, Sic\u00edlia, Malta, Xipre i diverses illes gregues com Cefal\u00f2nia, \u00cdtaca i Creta (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, ocupa tota la regi\u00f3 litoral que hi ha entre la meitat sud de Portugal i el sud de Fran\u00e7a. Tamb\u00e9 es pot trobar a l\u2019interior, excloent la regi\u00f3 m\u00e9s nord-oest que inclou Gal\u00edcia, Ast\u00faries i part de Castella i Lle\u00f3 (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Tamb\u00e9 ha sigut introdu\u00efda en zones d\u2019Am\u00e8rica i \u00c0fr<\/span><span style=\"font-weight: 400\">ica, tals com <\/span><span style=\"font-weight: 400\">l&#8217;Uruguai, Calif\u00f2rnia, Tenerife, l&#8217;illa de Madeira i A\u00e7ores (Mond\u00e9jar, s\/f).\u00a0<\/span><\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria global IUCN (2014): <strong><u>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Vogrin et al., 2017)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria Espanya IUCN (2002): <strong><u>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\"> (H\u00f3dar, 2002)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">De distribuci\u00f3 ampla gr\u00e0cies, en part, a l\u2019establiment de poblacions en h\u00e0bitats antropitzats, cosa que permet que estiguin m\u00e9s protegides dels seus depredadors naturals (H\u00f3dar, 2002).<\/span><\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"2076\" height=\"931\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-677\" style=\"width:550px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited.jpg 2076w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-300x135.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-1024x459.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-768x344.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-1536x689.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-2048x918.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-1200x538.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2024\/11\/20220829_154647-edited-1980x888.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 2076px) 100vw, 2076px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"576\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-1024x576.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-669\" style=\"width:551px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-300x169.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-768x432.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-2048x1152.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-1200x675.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/07\/20240416_185332-1980x1114.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Imatges d&#8217;exemplars de<em> T. mauritanica<\/em> fetes per Albert Rodr\u00edguez L\u00f3pez.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">H\u00f3dar J.A. 2002. <em>Tarentola mauritanica<\/em> (Linnaeus, 1758). Salamanquesa com\u00fan. Pp. 188-190. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Mart\u00ednez del M\u00e1rmol Mar\u00edn G. 2012. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Tarentola mauritanica<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> (Linnaeus, 1758). En: Mart\u00ednez G., Le\u00f3n R., Jim\u00e9nez-Robles O., Gonz\u00e1lez De la Vega J. P., Gabari V., Rebollo B., S\u00e1nchez-T\u00f3jar A., Fern\u00e1ndez-Cardenete J. R., G\u00e1llego J. (Eds.). Moroccoherps. Anfibios y Reptiles de Marruecos y Sahara Occidental. Disponible en <\/span><a href=\"http:\/\/www.moroccoherps.com\/ficha\/Tarentola_mauritanica\/\"><span style=\"font-weight: 400\">www.moroccoherps.com\/ficha\/Tarentola_mauritanica\/<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\">. Versi\u00f3n 23\/09\/2012.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Mond\u00e9jar-Domigo A. s\/f. <em>Tarentola mauritanica<\/em>. Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Timon. <a href=\"http:\/\/www.asociaciontimon.org\/especies\/tarentola-mauritanica\/\">www.asociaciontimon.org\/especies\/tarentola-mauritanica\/<\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Speybroek J., Beukema W., Bok B., Van der Voort J. 2017. Gu\u00eda de campo de los anfibios y reptiles de spa\u00f1a y de Europa. Ediciones Omega, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Vogrin M., Corti C., P\u00e9rez Mellado V., Baha El Din S. &amp; Mart\u00ednez-Solano I. 2017. <em>Tarentola mauritanica<\/em>. The IUCN Red List of Threatened Species 2017: e.T61578A63716927. <\/span><a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T61578A63716927.en\"><span style=\"font-weight: 400\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T61578A63716927.en<\/span><\/a><\/p>\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758) ESP Salamanquesa com\u00fan\u00a0EN Moorish wall gecko Descripci\u00f3 Drag\u00f3 d\u2019aspecte allargat i generalment deprimit dorsoventralment, que pot arribar als 19 cm de longitud de cap a cua (Barbadillo et al., 1999). La coloraci\u00f3 del seu cos \u00e9s variable. Per la banda dorsal, presenta colors de fons de tonalitats fosques, passant per colors [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-119","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}