{"id":122,"date":"2018-07-11T22:32:25","date_gmt":"2018-07-11T22:32:25","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/alytes-dickhilleni\/"},"modified":"2024-12-02T13:02:29","modified_gmt":"2024-12-02T12:02:29","slug":"alytes-dickhilleni","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/alytes-dickhilleni\/","title":{"rendered":"T\u00f2til b\u00e8tic"},"content":{"rendered":"

Alytes dickhilleni\u00a0<\/i>(Arntzen & Garc\u00eda Paris, 1995\u200b)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Sapo partero b\u00e9tico\u00a0EN <\/strong>Betic\u00a0<\/strong>midwife toad<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Esp\u00e8cie amb caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques molt similars a les del t\u00f2til, tant en forma com en disseny. Normalment arriba entre 50-55 mm des del morro fins a la cloaca. T\u00e9 el cap gran i amb ulls prominents, amb el morro curt i lleugerament punxegut. La mand\u00edbula superior \u00e9s lleugerament m\u00e9s llarga que la inferior, i el timp\u00e0 \u00e9s patent i arrodonit. Presenta tres tubercles palmars en cada m\u00e0, quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors, amb membranes interdigitals molt redu\u00efdes o vestigials (Barbadillo et al., 1999). Les falanges s\u00f3n curtes i amples, amb l\u2019extrem dels dits una mica espatulat (Salvador, 2015). T\u00e9 la pell relativament llisa. El dors \u00e9s de tons marronosos i\/o verdosos amb zones m\u00e9s clares entre els ulls, membres anteriors i posteriors, i als flancs. Amb taques fosques i clares escampades pel cos (Barbadillo et al., 1999). La pupil\u00b7la \u00e9s vertical (Salvador, 2015).\u00a0<\/p>\n

Dimorfisme sexual<\/strong>: Les femelles s\u00f3n lleugerament m\u00e9s grans i posseeixen membres posteriors proporcionalment m\u00e9s curts que els mascles (Barbadillo et al., 1999).\u00a0<\/p>\n

Larva:\u00a0<\/strong>larva relativament gran, generalment fins a 60-70 mm de longitud total, i de morfologia molt similar a la del t\u00f2til. Ulls petits i en posici\u00f3 dorsolateral. Cresta caudal baixa, que s\u2019inicia a la part posterior del dors, i amb l\u2019extrem de la cua arrodonit. Espiracle a la regi\u00f3 anterior del ventre. A la part superior de la regi\u00f3 muscular de la cua apareix una banda o franja fosca longitudinal que s\u2019uneix dorsoventralment a la del costat contrari a la base de la cua, el que configura un disseny dorsal en forma de M, H o V amb el v\u00e8rtex dirigit cap enrere. Les bandes fosques poden estar m\u00e9s o menys interrompudes, fet que provoca l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie de taques alineades. Ventre blanquin\u00f3s amb taques met\u00e0l\u00b7liques i una franja platejada des de l\u2019espiracle fins l\u2019anus (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

Viu en ambients muntanyosos, des dels 480 m fins als 2.300 m. En aquestes \u00e0rees ocupa diversos ecosistemes de bosc, terrenys clars o incl\u00fas penya-segats o barrancs escarpats, sempre que hi hagi la pres\u00e8ncia d\u2019una massa d\u2019aigua permanent, ja sigui natural o creada per l\u2019home. (Barbadillo et al., 1999).\u00a0Sovint es troba en pinars i boscos de\u00a0Quercus faginea<\/em>, en zones rocoses i barrancs on hi hagi acc\u00e9s a aigua (Arnold i Ovenden, 2007).\u00a0<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

Esp\u00e8cie end\u00e8mica de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, es circumscriu a la prov\u00edncia geogr\u00e0fica b\u00e8tica. Viu gaireb\u00e9 a la totalitat de les serres de major entitat al sud del riu Guadalquivir, i arriba a les serres de Cazorla, Alcaraz i Segura (Barbadillo et al., 1999). En quant a la seva distribuci\u00f3 segons comunitats aut\u00f2nomes i prov\u00edncies, a Castella-La Manxa es troba a Albacete a les serres d’Alcaraz i Segura. A M\u00farcia est\u00e0 present a les serres de Revolcadores, Villafuerte, La Muela, Los \u00c1lamos, El Gavil\u00e1n, El Buitre i Espu\u00f1a. A Andalusia est\u00e0 present a Almer\u00eda a Sierra Nevada i a les Serres de G\u00e1dor, de los Filabres, de L\u00facar, de las Estancias i de Mar\u00eda. A Granada es troba a Los Montes Orientales, Parapanda, Sierra de Madrid i Colomera, Serra de Hu\u00e9tor-Arana, Sierra de los Gu\u00e1jares, Sierra de Baza, Sierra Nevada, Sierra de L\u00fajar, Las Albu\u00f1uleas, Sierra Tejeda i Almijara, Sierra de Castril i La Sagra. A Ja\u00e9n es troba des de de la Sierra de Alta Coloma per l\u2019oest, Sierra Sur, Sierra M\u00e1gina, fins la Sierra del Pozo pel sud-est, la Sierra de Cazorla i la Sierra de Segura pel nord. A M\u00e1laga es troba a la Sierra Tejeda, Sierra de Almijara i Sierra de Alham (Salvador, 2015).<\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2009):\u00a0Vulnerable VU<\/u><\/strong>\u00a0(Salvador, 2015)<\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2012): En perill EN<\/u><\/strong>\u00a0(Salvador, 2015).<\/p>\n

Esp\u00e8cie amena\u00e7ada per la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 fragmentada, mida redu\u00efda d\u2019algunes poblacions i per la seva depend\u00e8ncia pel desenvolupament larvari de fonts, safaretjos i recloses en nombroses poblacions\u00a0(Barbadillo et al., 1999).\u00a0A m\u00e9s, diverses poblacions d\u2019aquesta esp\u00e8cies s\u2019han vist afectades per una infecci\u00f3 f\u00fangica causada per\u00a0Batrachochytrium dendrobatidis<\/em>, a la qual l\u2019esp\u00e8cie sembla ser molt sensible\u00a0<\/a>(Amphibiaweb, 2012).<\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

AmphibiaWeb. 2012. Alytes dickhilleni<\/em>: Midwife Toad of Hillenius <https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1520<\/a>> University of California, Berkeley, CA, USA.<\/p>\n

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo.<\/em>\u00a0Ediciones Omega, Barcelona.<\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.<\/p>\n

Salvador A. 2015. Sapo partero b\u00e9tico – Alytes dickhilleni<\/em>. En:\u00a0Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador A., Mart\u00ednez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.<\/p>\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alytes dickhilleni\u00a0(Arntzen & Garc\u00eda Paris, 1995\u200b) ESP Sapo partero b\u00e9tico\u00a0EN Betic\u00a0midwife toad Descripci\u00f3 Esp\u00e8cie amb caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques molt similars a les del t\u00f2til, tant en forma com en disseny. Normalment arriba entre 50-55 mm des del morro fins a la cloaca. T\u00e9 el cap gran i amb ulls prominents, amb el morro curt i lleugerament […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-122","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}