{"id":123,"date":"2018-07-11T22:34:26","date_gmt":"2018-07-11T22:34:26","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/ferreret\/"},"modified":"2024-12-24T16:08:28","modified_gmt":"2024-12-24T15:08:28","slug":"ferreret","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/ferreret\/","title":{"rendered":"Ferreret"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><em><strong>Alytes muletensis\u00a0<\/strong><\/em><strong>(Sanchiz &amp; Adrover, 1979)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Sapillo balear<strong>\u00a0EN <\/strong>Mallorcan midwife toad<\/p>\n<p><strong style=\"font-size: revert;color: var(--color-negre);font-family: neue-haas-grotesk-display, -apple-system, BlinkMacSystemFont, 'Helvetica Neue', Helvetica, sans-serif;letter-spacing: 0.05rem\">Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;text-align: left\">\u00c9s un gripau que no sol arribar als 40 mm i que posseeix un aspecte gr\u00e0cil (Oliver, 2014). T\u00e9 la pell llisa, de la qual sobresurten \u00fanicament unes gl\u00e0ndules parotoides poc prominents pel darrere de les \u00f2rbites oculars. El cap mostra un continu amb el tronc, sense l&#8217;exist\u00e8ncia de cap estretament a l&#8217;altura del coll. T\u00e9 el timp\u00e0 visible. Les extremitats s\u00f3n relativament allargades i poc robustes\u00a0 i acaben en uns dits llargs i estrets (Barbadillo et al., 1999). Les potes posteriors son m\u00e9s llargues que el cos (Oliver, 2014) i els dits estan units mitjan\u00e7ant una membrana interdigital poc desenvolupada (Barbadillo et al., 1999). Les potes anteriors son notablement esprimatxades i presenten tres tubercles palmars. La seva pell tendeix a ser llisa o molt poc granulosa i brillant (Oliver, 2014). Tot i que hi ha molta variabilitat en la coloraci\u00f3, normalment s\u00f3n d&#8217;un color gris groguenc o groguenc per sobre, amb taques de color verd fosc, negre o marr\u00f3, que a vegades s\u00f3n extenses i formen un jaspiat, i d&#8217;altresqueden redu\u00efdes a unes poques taques a\u00efllades (Arnold i Ovenden, 2007). El ventre sol ser de color clar, normalment de color blanc brut (Amphibiaweb, 2021). Des de cada ull i fins al morro apareix sovint una banda fosca i prima. Els ulls tenen l&#8217;iris de color daurat i negre, i tenen la pupil\u00b7la vertical (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Encara que el dimorfisme no \u00e9s aparent, les femelles s\u00f3n lleugerament m\u00e9s grans que els mascles, i \u00e9s possible diferenciar-los mitjan\u00e7ant l&#8217;an\u00e0lisi de certes variables, principalment el di\u00e0metre del timp\u00e0, que \u00e9s major en els mascles (Oliver, 2014). Respecte a la coloraci\u00f3, solen ser molt similars, per\u00f2 els mascles poden tenir major extensi\u00f3 de les taques fosques i les femelles un color de fons m\u00e9s clar (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva: <\/strong>quan neixen, les larves fan de 19 a 20 mm (Barbadillo et al., 1999), per\u00f2 poden arribar a mesurar entre 65 i 88 mm (Oliver, 2014). La boca \u00e9s de mida gran, s&#8217;obre cap a baix i t\u00e9 un disc oral amb dues s\u00e8ries de denticles superiors i tres d&#8217;inferiors. L&#8217;espiracle es troba en posici\u00f3 ventral i central. La cua \u00e9s relativament llarga, i est\u00e0 comprimida lateralment i tacada amb brins foscos. L&#8217;altura de la cua mai sobrepassa la del cos (Barbadillo et al., 1999). L&#8217;aleta dorsal de la larva comen\u00e7a al final del cos, mentre que la ventral comen\u00e7a a nivell de l&#8217;anus (Oliver, 2014). La coloraci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sicament negra, gris fosc o marr\u00f3 verd\u00f3s (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Se sol trobar confinat en muntanyes calc\u00e0ries, a uns 300-400 m d\u2019altitud, on habita en barrancs estrets de 30-60 m de profunditat, amb petits torrents que circules pel fons i que es mantenen com a gorgs a l\u2019estiu (Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Les principals caracter\u00edstiques que comparteixen les zones on es troba aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n la pres\u00e8ncia d\u2019aigua a l\u2019estiu i precipitacions anuals elevades, d\u2019aproximadament 1.000 mm (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Tot i que s\u2019hi troben en menor freq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 n\u2019hi ha en terrenys m\u00e9s oberts, propers a fonts d\u2019aigua artificials (Arnold, 2002).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/977\/89697685\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie end\u00e8mica de l\u2019illa de Mallorca, on tan sols es troba en deu torrents de la serra de Tramuntana, al nord-oest de l\u2019illa (Amphibiaweb, 2021). Antigament ocupava una gran extensi\u00f3, fet que s\u2019ha corroborat mitjan\u00e7ant la troballa de restes f\u00f2ssils en jaciments situats en tota l\u2019illa (Mej\u00edas y Amengual, 2000).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2020): <u>En perill EN B1ab<\/u>\u00a0(iii, v)<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>En perill cr\u00edtic CR<\/u><\/strong> (Oliver, 2014).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aquesta classificaci\u00f3 es deu a la redu\u00efda \u00e0rea de distribuci\u00f3, que \u00e9s menor a 20 km<sup>2<\/sup>, fet que la fa sensible a activitat humanes o a successos estoc\u00e0stics que podrien posar en perill a l\u2019esp\u00e8cie en un per\u00edode molt curt de temps (Oliver, 2014). Altres factors que influeixen a la regressi\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie s\u00f3n la introducci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies al\u00b7l\u00f2ctones que la depreden, com la colobra escur\u00e7onera (<em>Natrix maura<\/em>), o que competeixen amb ella, com la granota verda (<em>Pelophylax perezi<\/em>), i la dessecaci\u00f3 de les masses d\u2019aigua on habita (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia:\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">AmphibiaWeb. 2021. <em>Alytes muletensis<\/em>: Mallorcan Midwife Toad &lt;<a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1521\">https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1521<\/a>&gt; University of California, Berkeley, CA, USA.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo<em>.<\/em>\u00a0Ediciones Omega, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Mej\u00edas R., Amengual J. 2000. <em>Libro rojo de los vertebrados de las Baleare<\/em>s (2\u00aa ed.). Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Palma de Mallorca.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Oliver J.A. 2014. Ferreret \u2013 <em>Alytes muletensis<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados<\/em> Espa\u00f1oles. Salvador A., Mart\u00ednez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s el 03\/07\/2019).<\/p>\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alytes muletensis\u00a0(Sanchiz &amp; Adrover, 1979) ESP Sapillo balear\u00a0EN Mallorcan midwife toad Descripci\u00f3 \u00c9s un gripau que no sol arribar als 40 mm i que posseeix un aspecte gr\u00e0cil (Oliver, 2014). T\u00e9 la pell llisa, de la qual sobresurten \u00fanicament unes gl\u00e0ndules parotoides poc prominents pel darrere de les \u00f2rbites oculars. El cap mostra un continu [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-123","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/123","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}