{"id":124,"date":"2018-07-11T22:39:10","date_gmt":"2018-07-11T22:39:10","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/totil\/"},"modified":"2025-01-14T11:29:44","modified_gmt":"2025-01-14T10:29:44","slug":"totil","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/totil\/","title":{"rendered":"T\u00f2til com\u00fa \/ T\u00f2til catal\u00e0"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><em>Alytes obstetricans<\/em> (Laurenti, 1768) \/ <em>Alytes almogavarii<\/em> (Arntzen i Garc\u00eda-Par\u00eds, 1995)<\/strong><\/h2>\n<p><strong>ESP <\/strong>Sapos parteros <strong>\u00a0EN <\/strong>Midwife toads<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Alytes obstetricans\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/e735a39a78634346945b1ed933a92d74\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D d\u2019un adult de <em>A. obstetricans<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Emma.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">El t\u00f2til com\u00fa (<em>Alytes obstetricans<\/em>) i el t\u00f2til catal\u00e0 (<em>Alytes almogavarii<\/em>) son reconegudes actualment com dues esp\u00e8cies diferents. No obstant, degut a les seves semblances morfol\u00f2giques, ecol\u00f2giques i biol\u00f2giques es tracten conjuntament en aquesta p\u00e0gina. El t\u00f2til \u00e9s un anur petit que pot assolir els 55 mm de longitud en l\u2019etapa adulta. T\u00e9 el cap gran amb el musell rom i ulls amb pupil\u00b7les verticals, iris daurat i punts negres m\u00e9s concentrats en la meitat inferior. Alguns exemplars, darrera del cap presenten una taca en forma de V amb el v\u00e8rtex apuntant endavant (Barbadillo et al., 1999). T\u00e9 el timp\u00e0 visible, el plegament gular patent i les gl\u00e0ndules parotoides poc visibles. \u00c9s de pell relativament llisa amb algunes berrugues o gr\u00e0nuls groguencs o vermellosos que freq\u00fcentment s\u2019agrupen als costats en dues fileres dorsolaterals (Bosch i Montori, 2022). Color dorsal blanquin\u00f3s, grisenc o bru amb taques de tons verdosos o foscos. Color ventral blanquin\u00f3s amb o sense punts i taques m\u00e9s fosques. Extremitats curtes i robustes. Les anteriors presenten quatre dits sent el 1r m\u00e9s curt que el 2n, i el tercer m\u00e9s llarg, sense membranes interdigitals i amb tres tubercles metacarpians. Les extremitats posteriors presenten cinc dits, amb un tubercle metatarsi\u00e0 petit, dits amb tubercles subarticulars i membranes interdigitals redu\u00efdes o vestigials (Bosch i Montori, 2022; Montori, 2022).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Les femelles s\u00f3n lleugerament m\u00e9s grans i\u00a0 amb extremitats posteriors mes curtes que els mascles. L\u2019espai entre les fosses nassals \u00e9s major en les femelles, i aquestes tenen un timp\u00e0 menor. Els mascles no presenten callositats nupcials ni sacs bucals externs, per\u00f2 es poden distingir f\u00e0cilment en \u00e8poca de cria perqu\u00e8 s\u00f3n els que carreguen la posta (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva:<\/strong> Mesura entre 60-70 mm per\u00f2 pot pot assolir els 90 mm. Presenta espiracle en posici\u00f3 ventral for\u00e7a avan\u00e7at. T\u00e9 els ulls situats a la part alta del cap i presenta l\u2019iris daurat que mantindr\u00e0 d\u2019adult. La part membranosa de la cua s\u2019inicia en el centre del dors i ascendeix lleugerament fins la meitat de la seva longitud. Posteriorment descendeix per acabar en un extrem arrodonit. La part musculosa t\u00e9 taques fosques que es fan m\u00e9s petites en la zona membranosa. En la base superior de la cua hi sol apar\u00e8ixer una taca fosca rectangular. El dors \u00e9s de\u00a0 colors bru amb punts foscos\u00a0 i taques clares quasi daurades. La part ventral \u00e9s de colors m\u00e9s clars i tamb\u00e9 amb taques. Presenten una franja platejada que va des de l\u2019espiracle fins quasi l\u2019anus (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aquesta esp\u00e8cie es troba en un ampli rang d\u2019h\u00e0bitats compresos entre el nivell del mar i els 2.400 m d\u2019altitud als Pirineus, tots ells amb pres\u00e8ncia de masses d\u2019aigua permanents, ja que el seu per\u00edode larvari \u00e9s de llarga durada.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aquesta varietat d\u2019h\u00e0bitats inclou: boscos temperats, zones de muntanya, riberes, zones baixes, prats, cultius&#8230; aix\u00ed com tamb\u00e9 zones urbanes com poden ser basses de rec o abeuradors (Barbadillo at el., 1999). La major part de la Pen\u00ednsula en la que trobem aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n zones d\u2019alta pluviositat, per\u00f2 tamb\u00e9 podem trobar petites poblacions en zones seques i semi\u00e0rides del centre i sud peninsular (Bosch i Montori, 2022).<\/p>\n<p><strong>Distribuci\u00f3: <a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/55268\/87541047\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>A. obsetricans<\/em><\/a> i <a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/178592041\/228179002\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>A. almogavarii<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s nativa a Espanya, Portugal, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya i Su\u00efssa i introdu\u00efda al Regne Unit. L&#8217;esp\u00e8cie \u00e9s present pr\u00e0cticament a tot Fran\u00e7a, amb l&#8217;excepci\u00f3 de la part m\u00e9s alta dels Alps. La poblaci\u00f3 m\u00e9s al nord es troba al sud de Hannover, a la Baixa Sax\u00f2nia, i la poblaci\u00f3 m\u00e9s a l&#8217;est es troba al nord i al centre d&#8217;Alemanya (regions muntanyoses de Th\u00fcringen i Harz). Al sud d&#8217;Alemanya, l&#8217;esp\u00e8cie nom\u00e9s es troba a Baden-W\u00fcrttemberg, a la regi\u00f3 de la Selva Negra (Amphibiaweb, 2023).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Dins la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es considera abundant en el ter\u00e7 nord, que va des de Gal\u00edcia fins a Catalunya, sent m\u00e9s escassa a Saragossa i al sud d\u2019Osca. En el centre peninsular la seva distribuci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s o menys cont\u00ednua des de Portugal a Val\u00e8ncia, sent nom\u00e9s relativament abundant en ambd\u00f3s extrems, poc freq\u00fcent a Madrid i absent pr\u00e0cticament a C\u00e0ceres, quasi tot Toledo i Sud de Cuenca. En el ter\u00e7 sud peninsular nom\u00e9s la trobem a l\u2019est, a la zona d\u2019Alacant, Nord d\u2019Albacete i Nord de M\u00farcia. Absent a Can\u00e0ries i Balears (Bosch, 2002). <em>Alytes almogavarii<\/em> es distribueix per la major part del territori catal\u00e0, amb excepci\u00f3 de la meitat sud de la prov\u00edncia de Tarragona i la Vall d&#8217;Aran, on hi trobem <em>A. obstetricans<\/em> (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al, 2022).<\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008) <em>Alytes obstetricans<\/em>: <u>Preo<\/u><u>cupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong> (Salvador et al., 2024).\u00a0<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2023)<\/strong> <strong><em>A<strong>l<\/strong>ytes almogavarii<\/em>: <u>Preo<\/u><u>cupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong> (IUCN SSC Amphibian Specialist Group, 2024).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aquesta classificaci\u00f3 es deu a la seva ampla distribuci\u00f3, alta toler\u00e0ncia a un ampli ventall d\u2019h\u00e0bitats i a una suposada elevada mida poblacional. Els factors d\u2019amena\u00e7a d\u2019<em>A. almogavarii <\/em>s\u00f3n la destrucci\u00f3 i la degradaci\u00f3 de l&#8217;h\u00e0bitat a causa de la urbanitzaci\u00f3 i l&#8217;\u00fas d&#8217;herbicides i pesticides a les zones rurals, la introducci\u00f3 d&#8217;esp\u00e8cies ex\u00f2tiques invasores, malalties infeccioses emergents (quitridiomicosi, ranavirus) i els atropellaments (IUCN SSC Amphibian Specialist Group, 2024).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p>AmphibiaWeb. 2023. Alytes obstetricans: Midwife Toad &lt;<a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1522\">https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1522<\/a>&gt;\u00a0University of California, Berkeley, CA, USA.<\/p>\n<p>Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.<\/p>\n<p>Bosch J. 2002. <em>Alytes obstetricans<\/em> (Laurenti, 1768). Sapo partero com\u00fan. En: <em>Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a<\/em>. Pleguezuelos J.M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetologica Espa\u00f1ola (2\u00aa impresi\u00f3n), Madrid: 82-84.<\/p>\n<p>Bosch J., Montori A. 2022. Sapo partero com\u00fan &#8211; <em>Alytes obstetricans<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. L\u00f3pez P., Mart\u00edn J., Mart\u00ednez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.<\/p>\n<p>Garc\u00eda-Salmer\u00f3n A., Maluquer-Margalef J., Rivera X., Pujol-Bux\u00f3 E. 2022. Els amfibis dels Pa\u00efsos Catalans. Brau, Barcelona.<\/p>\n<p>IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02024.\u00a0<i>Alytes almogavarii<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02024: e.T178592041A228179002.\u00a0Accessed on\u00a026 December 2024.<\/p>\n<p>Montori A. 2022. Sapo partero almog\u00e1var &#8211; <em>Alytes almogavarii<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. L\u00f3pez P., Mart\u00edn J., Mart\u00ednez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.<\/p>\n<p>Salvador A., Schmidt B., D\u00edaz-Paniagua C., Recuero Gil E., Martinez Solano I., Bosch J., Arntzen J., Garc\u00eda Par\u00eds M., Tejedo M., Marquez R., Beebee, T. 2024. <i>Alytes obstetricans<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02024: e.T178591974A228179645.\u00a0Accessed on\u00a026 December 2024.<\/p>\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alytes obstetricans (Laurenti, 1768) \/ Alytes almogavarii (Arntzen i Garc\u00eda-Par\u00eds, 1995) ESP Sapos parteros \u00a0EN Midwife toads Descripci\u00f3 El t\u00f2til com\u00fa (Alytes obstetricans) i el t\u00f2til catal\u00e0 (Alytes almogavarii) son reconegudes actualment com dues esp\u00e8cies diferents. No obstant, degut a les seves semblances morfol\u00f2giques, ecol\u00f2giques i biol\u00f2giques es tracten conjuntament en aquesta p\u00e0gina. El t\u00f2til [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-124","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/124","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}