{"id":127,"date":"2018-08-02T20:28:34","date_gmt":"2018-08-02T20:28:34","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/calapet\/"},"modified":"2024-10-10T15:11:56","modified_gmt":"2024-10-10T13:11:56","slug":"calapet","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/calapet\/","title":{"rendered":"Cal\u00e0pet"},"content":{"rendered":"<h2><strong><i>Bufotes balearicus\u00a0<\/i>(Boettger, 1880)<\/strong><\/h2>\n<p><strong>ESP <\/strong>Sapo balear<strong>\u00a0EN <\/strong>Balearic green toad<\/p>\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Gripau robust, amb el cap m\u00e9s llarg que ample. La mida mitja dels mascles \u00e9s de 67 mm, la de les femelles de 64,66 mm. Les gl\u00e0ndules parotoides s\u00f3n visibles i paral\u00b7leles entre s\u00ed. Timp\u00e0 apreciable, el di\u00e0metre del qual fa un ter\u00e7 de la mesura de l\u2019ull. Pupil\u00b7la horitzontal i el\u00b7l\u00edptica. Dits curts, on el tercer \u00e9s el m\u00e9s llarg; la resta s\u00f3n iguals. Tubercles subarticulars simples. Presenten dos tubercles palmars en els membres anteriors. Els dits de les extremitats posteriors s\u00f3n allargats i aixafats, amb tubercles subarticulars simples. Presenten dos tubercles metatarsals, un intern i l\u2019altre extern. El dors est\u00e0 cobert per berrugues, amb un fons blanc amb taques verdes. El ventre \u00e9s granulat (Salvador, 2014).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual: <\/strong>Els mascles tenen les taques verdes del dors extenses i ben definides, en canvi les femelles les tenen ben delimitades i petites. Les femelles tenen un color de fons m\u00e9s crem\u00f3s sobre el que destaquen les marques verdes i les berrugues vermelloses (Salvador, 2014).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva: <\/strong>el cap gros t\u00e9 l\u2019espiracle en posici\u00f3 esquerra, dirigit posteriorment. Cua rodona a l\u2019extrem. Arriba fins els 44 mm. T\u00e9 un disc oral amb dos series de dents labials en el llavi superior, la segona interrompuda al centre. Tres series de dents labials al llavi inferior, de les quals la primera i segona s\u00f3n continues. La coloraci\u00f3 \u00e9s fosca, de negre a marr\u00f3 fosc, amb la regi\u00f3 ventral negre blav\u00f3s o blanc grisenc, podent presentar puntejats marronosos (Salvador, 2014).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present a les Illes Balears en tot tipus d\u2019habitat, tant naturals com alterats. S\u2019ha trobat en zones arenoses litorals, zones c\u00e0rstiques de la serra de Mallorca, camps de cultiu, urbanitzacions i camps de golf (Salvador, 2014).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Les larves de <em>B. balearicus<\/em> es veuen afectades per la salinitat. Toleren la salinitat fins a un 20% d\u2019aigua marina, per\u00f2 a partir del 15% el per\u00edode larvari \u00e9s m\u00e9s llarg i arriben a una mida menor (Bernabo <em>et al<\/em>, 2013).<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/153567\/217021024\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Distribuci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie end\u00e8mica del Mediterrani occidental. La seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 inclou les Illes Balears, C\u00f2rcega, Cerdanya i centre i sud d\u2019It\u00e0lia (Salvador, 2014). A les Illes Balears es troba a Mallorca i Menorca principalment, tamb\u00e9 a Eivissa on \u00e9s molt menys abundant. Tot i que a Formentera s\u2019han registrat observacions puntuals, no hi ha const\u00e0ncia de l\u2019exist\u00e8ncia actual de poblacions de <em>B. balearicus <\/em>(Mart\u00ednez-Solano, 2015).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">El gripau verd \u00e9s una esp\u00e8cie introdu\u00efda a les Balears pels humans. Es creu que podria haver sigut introdu\u00eft des de C\u00f2rcega durant l\u2019Edat de Bronze, per\u00f2 hi ha poca evid\u00e8ncia d\u2019aquest fet (Salvador, 2014).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2020): <u>Preocupaci\u00f3 menor LC\u00a0 <\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>Vulnerable VU B1ab+2ab<\/u><\/strong> (Muntaner Yang\u00fcela, 2004).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;padding-left: 40px\">Salvador, A. (2014). Sapo balear-\u00a0<em>Bufotes balearicus<\/em>. En:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Mart\u00ednez Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Bernabo, I., Bonacci, A., Coscarelli, F., Tripepi, M., Brunelli, E. (2013). Effects of salinity stress on Bufo balearicus and Bufo bufo tadpoles: Tolerance, morphological gill alterations and Na+\/K+-ATPase localization. Aquatic Toxicology, 132: 119-133.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02020.\u00a0<em style=\"font-weight: inherit\">Bufotes balearicus<\/em>\u00a0(errata version published in 2022).\u00a0<em style=\"font-weight: inherit\">The IUCN Red List of Threatened Species<\/em>\u00a02020: e.T153567A217021024.\u00a0Accessed on\u00a008 September 2023.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Muntaner Yang\u00fcela, J. (2004). Bufo viridis (Laurenti, 1768). Sapo verde. Pp. 110-113. En: Pleguezuelos, J. M., M\u00e1rquez, R., Lizana, M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Tercera impresi\u00f3n. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza , Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid. 587 pp.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">http:\/\/www.herpetologica.org\/BAHE\/BAHE26(2)_[240]_14_Speci03.pdf<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Bufotes balearicus\u00a0(Boettger, 1880) ESP Sapo balear\u00a0EN Balearic green toad Descripci\u00f3 Gripau robust, amb el cap m\u00e9s llarg que ample. La mida mitja dels mascles \u00e9s de 67 mm, la de les femelles de 64,66 mm. Les gl\u00e0ndules parotoides s\u00f3n visibles i paral\u00b7leles entre s\u00ed. Timp\u00e0 apreciable, el di\u00e0metre del qual fa un ter\u00e7 de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-127","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}