{"id":130,"date":"2018-08-02T20:45:37","date_gmt":"2018-08-02T20:45:37","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/salamandra-lusitanica\/"},"modified":"2024-10-11T00:22:50","modified_gmt":"2024-10-10T22:22:50","slug":"salamandra-lusitanica","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/salamandra-lusitanica\/","title":{"rendered":"Salamandra lusit\u00e0nica"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Chioglossa lusitanica\u00a0<\/i>(Bocage, 1864)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Salamandra rabilarga<strong>\u00a0EN <\/strong>Gold-striped salamander \/\/ <em>Saramaganta<\/em><\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Chioglossa lusitanica\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/43da7f5349c84fb9981ef07482a9cd8d\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica <em>C. lusitanica<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Montsant XXXX.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Salamandra que arriba fins a uns 16 cm de longitud, tot i que normalment mesuren entre 12-13 cm (E. N. Arnold, 2002). Tenen un aspecte molt delicat, amb el cos extraordin\u00e0riament cil\u00edndric, amb un solc vertebral i de 10 a 12 solcs laterals (Barbadillo et al., 1999). La cua tamb\u00e9 \u00e9s cil\u00edndrica i \u00e9s extremadament llarga, ja que pot arribar a mesurar fins a 2,5 vegades la longitud de cap a cos (E. N. Arnold, 2002). Els ulls s\u00f3n molt prominents i estan situats lateralment. Les extremitats s\u00f3n molt curtes i esprimatxades, amb quatre dits a les anteriors i 5 a les posteriors (Barbadillo et al., 1999). La seva pell \u00e9s llisa i lluent (Vences, 2015). Les parts superiors del cos s\u00f3n de color castany o marr\u00f3 fosc tirant a negre, amb dues bandes longitudinals de color rogenc o daurades, una a cada costat del dors, i que s&#8217;uneixen en una sola banda a la cua. En alguns exemplars, les bandes es configuren com a s\u00e8ries de taques m\u00e9s o menys alineades. El ventre \u00e9s castany o gris\u00f3s, a vegades amb tints blavosos i taques molt fosques repartides de manera irregular (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Els mascles presenten la regi\u00f3 cloacal m\u00e9s sobresortida, sobretot durant l&#8217;\u00e8poca de zel, on pot arribar a ser quasi semiesf\u00e8rica. Per altra banda, en les femelles la cloaca es mant\u00e9 molt plana al llarg de l&#8217;any. A m\u00e9s, els mascles en zel desenvolupen rugositats a la cara interna dels membres anteriors. En termes generals, els mascles presenten un cos m\u00e9s fi que les femelles (Barbadillo et al., 1999). A m\u00e9s, durant l&#8217;\u00e8poca de zel es poden diferenciar les femelles per la pres\u00e8ncia d&#8217;ous blancs que es veuen a trav\u00e9s de la pell transl\u00facida del ventre posterior (Vence, 2015).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva:<\/strong> Les larves arriben fins als 48-50 mm de longitud total, i excepcionalment, fins als 70 mm. Des del moment de l&#8217;eclosi\u00f3 presenten les quatre extremitats ben desenvolupades i un aspecte molt allargat, amb el cap aplanat lateralment i amb una cresta relativament baixa amb l&#8217;extrem final lleugerament eixamplat i arrodonit. Les larves recent eclosionades estan poc pigmentades i els manquen les bandes longitudinals. A mesura que van creixent adquireixen coloracions grisoses o castanyes cada vegada m\u00e9s intenses, amb taques fosques repartides de manera irregular. En les etapes finals del desenvolupament larvari poden arribar a ser quasi negres (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Prefereix ambients d\u2019extrema humitat al nord-oest peninsular. Habitat sobretot regions de baixa a mitjana altitud, per sota dels 1.000 m (excepcionalment fins a 1.100 a la serra de Estrela).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Viu en h\u00e0bitats muntanyosos o amb topografia accidentada (Vence, 2015) i amb un \u00edndex de pluviositat que es situa per sobre dels 1.000 mm anuals. Esp\u00e8cie molt lligada a cursos d\u2019aigua d\u2019escassa entitat, principalment rierols de muntanya i fonts d\u2019aigua neta i oxigenada (Barbadillo et al., 1999). Sembla que prefereixen aig\u00fces lleugerament \u00e0cides, amb un pH d\u2019entre 4,5 i 6,5 (Van der Meijden, 2010). Tamb\u00e9 es troben en cases i mines subterr\u00e0nies abandonades amb elevada humitat i abundant aigua d\u2019escorrentia (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 s\u2019han trobat poblacions estables en boscos caducifolis o d\u2019eucaliptus, de gatoses i llocs rocosos pr\u00e0cticament sense vegetaci\u00f3 (Vence, 2015).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/4657\/89698017\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s una esp\u00e8cie end\u00e8mica de la Pen\u00ednsula ib\u00e8rica (Barbadillo et al., 1999), confinada al nord-oest la pen\u00ednsula Ib\u00e9rica (Van der Meijden, 2010).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Les poblacions m\u00e9s meridionals s\u2019assenten en les regions muntanyoses del centre de Portugal, a les serres d\u2019Estrela, de Lousa i colindants (Barbadillo et al. 199). A Espanya es troben a Gal\u00edcia, Ast\u00faries i Cant\u00e0bria, trobant-se el l\u00edmit oriental a Panes. A Portugal arriba a la Serra d\u2019Estrela, al nord del riu Tejo (Vence, 2015), que constitueix el seu l\u00edmit meridional (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2021): <u>Gaireb\u00e9 amena\u00e7ada NT A2ac<\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> <strong><u>Vulnerable VU<\/u><\/strong> (Vence, 2015).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La seva classificaci\u00f3 es seu a la seva limitada distribuci\u00f3, encara que les seves amenaces principals s\u00f3n la p\u00e8rdua d\u2019h\u00e0bitat, que \u00e9s transformat en plantacions d\u2019<em>Esucalytus <\/em>i <em>Pinus <\/em>(Van del Meijden, 2010), la contaminaci\u00f3 dels rierols, la canalitzaci\u00f3 i l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua pel reg (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Van der Meijden, A. 2010 Chioglossa lusitanica: Gold-striped salamander <a href=\"http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/4238\">http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/4238<\/a>\u00a0 University of California, Berkeley, CA, USA. (acc\u00e9s el 4 de julio 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Vences, M. (2015). Salamandra rabilarga &#8211; <em>Chioglossa lusitanica<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 4 de julio 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0<i>Chioglossa lusitanica<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02022: e.T4657A89698017.\u00a0<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T4657A89698017.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T4657A89698017.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a001 August 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Chioglossa lusitanica\u00a0(Bocage, 1864) ESP Salamandra rabilarga\u00a0EN Gold-striped salamander \/\/ Saramaganta Descripci\u00f3 Salamandra que arriba fins a uns 16 cm de longitud, tot i que normalment mesuren entre 12-13 cm (E. N. Arnold, 2002). Tenen un aspecte molt delicat, amb el cos extraordin\u00e0riament cil\u00edndric, amb un solc vertebral i de 10 a 12 solcs laterals (Barbadillo [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-130","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}