{"id":131,"date":"2018-08-02T20:48:14","date_gmt":"2018-08-02T20:48:14","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/granota-pintada-gripau-pintat\/"},"modified":"2024-10-10T15:15:18","modified_gmt":"2024-10-10T13:15:18","slug":"granota-pintada-gripau-pintat","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/granota-pintada-gripau-pintat\/","title":{"rendered":"Granota pintada \/\/ Gripau pintat"},"content":{"rendered":"

Discoglossus pictus\u00a0<\/i>(Otth, 1837)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Sapillo pintojo mediterr\u00e1neo\u00a0EN <\/strong>Mediterranean painted frog<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Gripau de mida mitjana que rarament supera els 80 mm, la seva mitjana es troba al voltant dels 50 mm (Barbadillo et al., 1999). Aspecte rabassut, brillant i amb el cap aplanat amb el morro punxegut (N. Arnold, 2002) o arrodonit, sense \u201ccanto rostral\u201d i molt prominent respecte la mand\u00edbula inferior (Mart\u00ednez-Solano, 2014). El timp\u00e0 \u00e9s inconspicu, per\u00f2 normalment \u00e9s visible (N. Arnold, 2002). A la boca, la llengua \u00e9s casi imm\u00f2bil i de forma discoidal, i les dents vomerianes formen una \u00fanica s\u00e8rie, estretament interrompuda al centre. Les extremitats tenen tres tubercles palmars, dels quals destaca el central per la seva gran mida. Els dits de les extremitats anteriors s\u00f3n curts. Membres posteriors relativament curts. No presenten tubercles subarticulars marcats, per\u00f2 si que tenen un petit tubercle metatarsal intern (Mart\u00ednez-Solano, 2014). Tenen la pell llisa, per\u00f2 sovint presenta petites berrugues que poden formar l\u00ednies (N. Arnold, 2002). Pupil\u00b7la en forma de cor o bombada i amb l\u2019iris daurat amb trossos inferiors blancs o groguencs (Mart\u00ednez-Solano, 2014). El disseny i la coloraci\u00f3 s\u00f3n variables, apareixen morfotips taquets, ratllats i llisos, sent el primer tipus el m\u00e9s abundant i l\u2019\u00faltim el que menys (Barbadillo et al., 1999). El color de fons pot ser gris, verd oliva, groguenc, verd\u00f3s, castany o incl\u00fas rogenc (N. Arnold, 2002). En el tipus tacat predominen els tons de fons verdosos o ocre clar, on hi destaquen taques fosques de contorn subcircular disposades de manera irregular. En els ratllats predominen colors de fons foscos, sobre els quals hi destaquen bandes longitudinals clares (ocre clar), normalment una dorsal i dos dorsolaterals, que convergeixen al cap i s\u2019estenen fins a l\u2019extrem del morro (Barbadillo et al., 1999). El ventre sol ser de color blanquin\u00f3s (Van der Meijden, 2002).<\/p>\n

Dimorfisme sexual<\/strong>: Els mascles presenten membranes interdigitals proporcionalment m\u00e9s extenses que les femelles. A m\u00e9s, durant el zel, presenten callositats nupcials negres als dits interns de les extremitats anteriors. Tamb\u00e9 apareixen papil\u00b7les nupcials negroses en altres parts del cos, especialment a la zona gular i ventral, i el tubercle palmar intern augmenta de mida (Barbadillo et al., 1999)<\/p>\n

Larva:<\/strong> Generalment arriba fins a 30-35 mm de longitud total. La cua mesura 1,5 vegades la longitud del cos i a la seva part musculosa presenta un fi reticle visible amb certs augments. A l\u2019extrem de la cua \u00e9s \u00e0mpliament arrodonit. L\u2019espiracle est\u00e0 situat en posici\u00f3 mig-ventral (Barbadillo et al., 1999). Els ulls s\u00f3n petits i tenen l\u2019iris de color daurat o rogenc situats en posici\u00f3 ventral (Mart\u00ednez-Solano, 2014). Tenen una coloraci\u00f3 molt fosca en el moment de l\u2019eclosi\u00f3, per\u00f2 aquesta es va aclarint al llarg del desenvolupament (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

H\u00e0bitat\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

H\u00e0bitats t\u00edpicament mediterranis com ara zones costaneres obertes i arenoses, pastures, aiguamolls, vinyes i boscos (N. Arnold). Tamb\u00e9 es troben en maresmes, alzinars, suredes, boscos de ribera, zones de cultiu, cunetes i prats entollats (Mart\u00ednez-Solano, 2014). Es troba present des del nivell del mar fins a altituds d’uns 500 m (Barbadillo et al., 1999), encara que a Sic\u00edlia arriba fins als 1.500 m (Van der Meijden, 2002).<\/p>\n

Es troba sovint dins i al voltant de la vegetaci\u00f3 densa i quasi sempre pr\u00f2xima a l’aigua, tan estancades com en moviment (basses, rierols i ribes de rius), que poden ser estacionals i fins i tot salobres (N. Arnold, 2002).<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

La seva distribuci\u00f3 mundial compr\u00e8n el nord d’\u00c0frica (Marroc, Alg\u00e8ria i Tun\u00edsia peninsular i insular) i les illes de Malta, Sic\u00edlia i Gozo (Ghadax). A Europa es troba limitada a una petita \u00e0rea entre Espanya i Fran\u00e7a (Barbadillo et al., 1999). A Espanya es troba a l’extrem oriental del Pirineu i al litoral mediterrani contigu (Girona) (N. Arnold, 2002).<\/p>\n

Las poblacions franceses i espanyoles es van estendre despr\u00e9s d\u2019una introducci\u00f3 d\u2019animals africans a principis de segle (N. Arnold, 2002).<\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2020): Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Mart\u00ednez-Solano, 2014).<\/p>\n

Es considera una esp\u00e8cie en expansi\u00f3, donada la seva adaptabilitat i eclecticisme a l’hora de colonitzar ambients diversos (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, a Sic\u00edlia, at\u00e8s que moltes poblacions estan associades a instal\u00b7lacions d’aigua constru\u00efdes per l’home, com cisternes de pedra, canonades d’irrigaci\u00f3 o canals, semblen estar en perill pel declivi dels m\u00e8todes tradicionals en l’agricultura (Gasc, 1997).<\/p>\n

Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n

Gasc, J.-P. (1997). Atlas of Amphibians and Reptiles in Europe<\/em>. Societas Europaea Herpetologica, Bonn, Germany.<\/p>\n

Mart\u00ednez-Solano, I. (2014). Sapillo pintojo mediterr\u00e1neo – Discoglossus pictus<\/em>. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 5 de juliol 2019)<\/p>\n

Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n

Van der Meijden, A. 2002 Discoglossus pictus: Painted frog http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/1527<\/a> University of California, Berkeley, CA, USA. (acc\u00e9s el 5 de juliol 2019)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Discoglossus pictus\u00a0(Otth, 1837) ESP Sapillo pintojo mediterr\u00e1neo\u00a0EN Mediterranean painted frog Descripci\u00f3 Gripau de mida mitjana que rarament supera els 80 mm, la seva mitjana es troba al voltant dels 50 mm (Barbadillo et al., 1999). Aspecte rabassut, brillant i amb el cap aplanat amb el morro punxegut (N. Arnold, 2002) o arrodonit, sense \u201ccanto rostral\u201d […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-131","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}