{"id":132,"date":"2018-08-02T20:57:24","date_gmt":"2018-08-02T20:57:24","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/gripau-corredor\/"},"modified":"2024-10-10T15:15:48","modified_gmt":"2024-10-10T13:15:48","slug":"gripau-corredor","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/gripau-corredor\/","title":{"rendered":"Gripau corredor"},"content":{"rendered":"

Epidalea calamita\u00a0<\/i>(Laurenti, 1768)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Sapo corredor\u00a0EN <\/strong>Natterjack toad<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Gripau de mida mitjana que pot arribar als 10 cm de longitud total, per\u00f2 que normalment mesura entre 7 i 8 cm (N. Arnold, 2002). \u00c9s de constituci\u00f3 robusta i amb aspecte una mica m\u00e9s rabassut que el gripau com\u00fa (Barbadillos et al., 1999). T\u00e9 el cap m\u00e9s ample que llarg amb el musell curt i arrodonit. Les gl\u00e0ndules par\u00f2tides s\u00f3n consp\u00edcues i bastant paral\u00b7leles, disposades despr\u00e9s d’uns ulls prominents amb la pupil\u00b7la horitzontal i l\u2019iris groc met\u00e0l\u00b7lic amb vetes negres. El timp\u00e0 \u00e9s poc apreciable (Gomez-Mestre, 2014). Les extremitats anteriors s\u00f3n robustes i tenen quatre dits, mentre que les posteriors estan adaptades a la marxa, s\u00f3n relativament curtes i robustes, amb cinc dits i membranes interdigitals molt redu\u00efdes (Barbadillo et al., 1999). Els dits s\u00f3n curts, amb tubercles subarticulars parells i dos tubercles palmars (Gomez-Mestre, 2014). La pell \u00e9s relativament rugosa, amb berrugues grans i aplanades (Barbadillo et al., 1999). La coloraci\u00f3 dorsal \u00e9s molt variable, per\u00f2 generalment \u00e9s de color verd gris\u00f3s a marr\u00f3, alternada amb taques m\u00e9s clares de diferent grand\u00e0ria generalment difuses, per\u00f2 que poden estar ben definides en alguns individus. Presenten una l\u00ednia mitjana dorsal de color groc clar molt caracter\u00edstica, que sol rec\u00f3rrer longitudinalment el cos des de la base dels ulls fins a la cloaca, per\u00f2 aquesta no est\u00e0 sempre present. La regi\u00f3 ventral \u00e9s de color crema i d’aspecte granulat, especialment a la zona p\u00e8lvica (Gomez-Mestre, 2014).<\/p>\n

Dimorfisme sexual<\/strong>: Poc aparent, tot i que les femelles solen tenir major mida que els mascles. A l’\u00e8poca de reproducci\u00f3 els mascles mostren callositats negroses en els dos dits m\u00e9s interns de les mans, presenten un sac vocal molt desenvolupat i la seva gola pren un color violaci m\u00e9s o menys intens (Barbadillo et al., 1999); tamb\u00e9 acostumen a mostrar, en cert grau, una perfusi\u00f3 de taques vermelloses-ataronjades (Mas\u00f3 et al., 2011). A m\u00e9s, els mascles posseeixen tamb\u00e9 membres anteriors m\u00e9s llargs i amb avantbra\u00e7os m\u00e9s robustos (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

Larva:<\/strong> Capgr\u00f2s molt petit, generalment inferior a 30 mm de longitud total. Espiracle situat a la banda esquerra (Barbadillo et al., 1999) i orientat cap enrere (Gomez-Mestre, 2014). L\u2019inici de la cresta caudal, que \u00e9s convexa per\u00f2 poc elevada, est\u00e0 molt endarrerit, al final del cos. L\u2019extrem de la cua \u00e9s arrodonit. L\u2019amplada de la boca \u00e9s inferior a la dist\u00e0ncia entre els ulls (Barbadillo et al., 1999). La cua mesura aproximadament 1,5 vegades el cos (Gomez-Mestre, 2014). El color del dors \u00e9s de marr\u00f3 fosc a gris fosc o negre. Membrana caudal sense taques consp\u00edcues, sense disseny o amb un clapejat fosc molt fi. A la gola sol distingir-se una taca blanquinosa (Barbadillo et al., 1999). Quan queda poc temps per la metamorfosi comen\u00e7a a canviar la coloraci\u00f3, marcant-se la l\u00ednia clara dorsal i apareixent petites berrugues, que perduraran despr\u00e9s de la metamorfosi (Garc\u00eda Par\u00eds, 2004).<\/p>\n

H\u00e0bitat\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

Pot ocupar multitud d’h\u00e0bitats, des de zones costaneres o zones \u00e0rides fins a zones humides i muntanyoses per sobre dels 2.500 m d’altitud. Tamb\u00e9 colonitza \u00e0rees amb forta influ\u00e8ncia antr\u00f2pica com cultius i graveres.<\/p>\n

Prefereix terrenys oberts amb s\u00f2ls poc compactats, per\u00f2 pot apar\u00e8ixer en qualsevol mena de bi\u00f2top sempre que hi hagi un lloc adequat per a realitzar la posta, constitu\u00eft en general per punts d’aigua temporals d’escassa profunditat (Barbadillo et al., 1999). Pot realitzar la posta en diferents ambients, des de grans praderies d’inundaci\u00f3 fins cossos d’aigua ef\u00edmers formats en les cunetes dels camins o fins i tot en rodades de vehicles (Gomez-Mestre, 2014).<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

Viu al sud-oest i el centre d’Europa, a Portugal, Espanya, Fran\u00e7a, el sud-oest d’Irlanda, Gran Bretanya, B\u00e8lgica, els Pa\u00efsos Baixos, Luxemburg, Alemanya, Su\u00efssa, \u00c0ustria prop de la frontera txeca, Rep\u00fablica Txeca, Pol\u00f2nia, Ucra\u00efna occidental, Bielor\u00fassia, Litu\u00e0nia, Let\u00f2nia, Est\u00f2nia (cap al nord fins a la ciutat de Tallin), R\u00fassia occidental (prov\u00edncia de Kaliningrad), Dinamarca i Su\u00e8cia (Kuzmin, 2017).<\/p>\n

Present a la major part de la Pen\u00ednsula, i en totes les prov\u00edncies espanyoles, en excepci\u00f3 de la regi\u00f3 cant\u00e0brica i algunes \u00e0rees de l’interior (Gomez-Mestre, 2014).<\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2020): Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/p>\n

Categoria Espa\u00f1a IUCN (2002):<\/strong> Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong> (Gomez-Mestre, 2014).<\/p>\n

Moltes poblacions estan disminuint a causa de pressions antropog\u00e8niques, de les quals la principal \u00e9s l’alteraci\u00f3 de l’h\u00e0bitat (Kuzmin, 2017), que provoca la p\u00e8rdua de mitjans aqu\u00e0tics temporals, base per a la seva reproducci\u00f3. A m\u00e9s, els per\u00edodes perllongats de sequera tamb\u00e9 han provocat la desaparici\u00f3 d’algunes poblacions (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliograf\u00eda:\u00a0<\/strong><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n

Garc\u00eda-Par\u00eds, M. (2004). Anura. Pp. 275-480. En: Garc\u00eda-Par\u00eds, M., Montori, A., Herrero, P. (Eds.). Amphibia. Lissamphibia<\/em>. En: Ramos, M. A. et al. (Eds.). Fauna Ib\u00e9rica. Vol. 24. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid. 639 pp.<\/p>\n

Gomez-Mestre, I. (2014). Sapo corredor \u2013 Epidalea calamita<\/em>. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s el 5 de juliol 2019)<\/p>\n

Kuzmin, Sergius L. 2017 Epidalea calamita: Natterjack Toad http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/130<\/a> University of California, Berkeley, CA, USA. (acc\u00e9s el 5 de juliol 2019)<\/p>\n

Mas\u00f3 A. & Pijoan M. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias (Barcelona: Ediciones Omega; 2011).<\/p>\n

IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0Epidalea calamita<\/i>.\u00a0The IUCN Red List of Threatened Species<\/i>\u00a02022: e.T54598A89700822.\u00a0<\/span>https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T54598A89700822.en<\/a>. Accessed on 19 July 2023.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Epidalea calamita\u00a0(Laurenti, 1768) ESP Sapo corredor\u00a0EN Natterjack toad Descripci\u00f3 Gripau de mida mitjana que pot arribar als 10 cm de longitud total, per\u00f2 que normalment mesura entre 7 i 8 cm (N. Arnold, 2002). \u00c9s de constituci\u00f3 robusta i amb aspecte una mica m\u00e9s rabassut que el gripau com\u00fa (Barbadillos et al., 1999). T\u00e9 el […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-132","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/132","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}