{"id":133,"date":"2018-08-02T21:03:24","date_gmt":"2018-08-02T21:03:24","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/reineta-meridional\/"},"modified":"2024-10-11T00:29:00","modified_gmt":"2024-10-10T22:29:00","slug":"reineta-meridional","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/reineta-meridional\/","title":{"rendered":"Reineta meridional"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Hyla meridionalis\u00a0<\/i>(Boettger, 1864)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Ranita meridional<strong>\u00a0EN <\/strong>Mediterranean tree frog<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Hyla meridionalis\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/6302edf2152e403984d809e52f472049\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D d\u2019un adult de <em>H. meridionalis<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Montsant XXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Granota d&#8217;uns 6,5 cm de longitud amb el cap curt i el morro rombe, sense gl\u00e0ndules par\u00f2tides (Barbadillo et al., 1999). Presenta un aspecte esvelt amb les potes llargues i la pell llisa (Van der Meijden, 2011). T\u00e9 els ulls prominents, amb la pupil\u00b7la horitzontal i el\u00b7l\u00edptica. Generalment amb el timp\u00e0 conspicu. T\u00e9 les potes anteriors i posteriors amb quatre i cinc dits respectivament, acabades en discs o ventoses adhesives i amb membranes interdigitals relativament ben desenvolupades a les potes posteriors (Barbadillo et al., 1999). Posseeix tubercles subarticulars i manca de tubercles palmars. Els membres posteriors tenen un tubercle metatarsal intern de forma ovalada i un altre extern poc prominent (Silero, 2014). La majoria de les vegades sol ser de color verd brillant, per\u00f2 pot ser castanya o groguenca, a vegades amb petitets pintes fosques (N. Arnold, 2002). Tamb\u00e9 s&#8217;han observat individus amb coloraci\u00f3 total o parcialment blavosa (axantisme causat per l&#8217;abs\u00e8ncia de cromat\u00f2fors xant\u00f2fors). Tenen una franja lateral fosca que s&#8217;inicia a l&#8217;orifici nasal, passa per sobre de l&#8217;ull i el timp\u00e0 fins a difuminar-se a la regi\u00f3 axil\u00b7lar (Barbadillo et al., 1999). Iris de color daurat tirant a marron\u00f3s (Van der Meijden, 2011). El seu ventre \u00e9s de color crema, groguenc o blanc, la gola pot presentar tons verdosos (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Les femelles arriben a major mida. Els mascles presenten un sac vocal ben desenvolupat que, en rep\u00f2s, es manifesta com a plecs cutanis a la gola i que adquireixen tonalitats de verdoses a ennegrides. Durant l\u2019\u00e8poca de zel, els mascles solen desenvolupar unes petites excresc\u00e8ncies al dit intern de cada m\u00e0, no sempre perceptibles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva: <\/strong>Larva petita que no sol superar els 40 mm, encara que excepcionalment pot arribar als 50 mm. Tenen l&#8217;obertura de l&#8217;anus dirigida cap al cant\u00f3 dret (Barbadillo et al., 1999), de forma allargada i en contacte amb el vorell inferior de la cresta caudal (Silero, 2014), mentre que l&#8217;espiracle es troba al flanc dret. La cresta caudal neix dorsalment molt avan\u00e7ada, quasi a l&#8217;altura dels ulls. Presenta la membrana caudal molt convexa, tant superiorment com inferiorment. T\u00e9 la cua acabada en punta. Presenta el dors amb tonalitats verdoses o groguenques m\u00e9s o menys fosques, amb taques daurades. Ventralment presenta tons m\u00e9s clars. En la regi\u00f3 de la cua solen existir dues franges o l\u00ednies longitudinals de color fosc (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Viu generalment en llocs humits amb bona cobertura vegetal, en terres baixes i clima c\u00e0lid, tot i aix\u00ed en algunes zones s&#8217;ha localitzat a altituds majors de 700 m i a Catalunya supera els 1.000 m. S&#8217;oculta entre la vegetaci\u00f3 de ribera, esbarzerars i canyissars, i fora de l&#8217;\u00e8poca de cria es pot trobar m\u00e9s lluny de l&#8217;aigua, sovint encimbellada a la vegetaci\u00f3. Els llocs de posada poden ser tolles temporals, regueres i prats inundats, encara que tamb\u00e9 es reprodueix en piscines abandonades i enclavaments similars (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba en horts i cultius de fruiters, vinyes, jardins i zones arbrades o arbustives, i a Can\u00e0ries ocupa principalment plantacions de pl\u00e0tan (N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/173109790\/89701354\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba a Alg\u00e8ria, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, M\u00f2naco, el Marroc, Portugal i Espanya<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">L&#8217;\u00e0rea general ocupada a Europa s&#8217;est\u00e9n des del sud de Fran\u00e7a i el nord-oest d&#8217;It\u00e0lia, fins al sud de Portugal i Espanya, inclosa Menorca, a les Illes Balears i les Illes Can\u00e0ries. Tamb\u00e9 es troba en el nord-oest d&#8217;\u00c0frica, al Magrib (Van der Meijden, 2011).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">A la pen\u00ednsula ib\u00e8rica habita el quadrant sud-occidental, l&#8217;extrem nord-oriental i alguns punts a\u00efllats al nord del sistema central i de M\u00farcia (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2020): <u>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> <strong><u>Casi amena\u00e7ada NT<\/u><\/strong> (Silero, 2014)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">La r\u00e0pida destrucci\u00f3 de bi\u00f2tops reproductors i l&#8217;\u00fas intensiu de pesticides, tots dos degut a la p\u00e8rdua dels m\u00e8todes agr\u00edcoles tradicionals, podrien modificar la situaci\u00f3 actual en un curt per\u00edode de temps (Van der Meijden, 2011). A m\u00e9s, la destrucci\u00f3 de la vegetaci\u00f3 de ribera i altres factors que alteren el seu h\u00e0bitat i els medis aqu\u00e0tics constitueixen amenaces clares a la superviv\u00e8ncia de l&#8217;esp\u00e8cie (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Les localitats m\u00e9s a\u00efllades, com la del Pa\u00eds Basc, estan subjectes a major risc d&#8217;extinci\u00f3 (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-248\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/h.-meridionalis-180x300.png\" alt=\"\" width=\"180\" height=\"300\" \/>\u00a0 \u00a0 \u00a0<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-284\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2018\/08\/IMG_1263-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n\n<p><strong>Bibliografia\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Sillero, N. (2014). Ranita meridional &#8211; <em>Hyla meridionalis<\/em>. En: <em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s 8 de julio 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Van der Meijden, A. 2011 Hyla meridionalis: Mediterranean Tree Frog <a href=\"http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/867\">http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/867<\/a> University of California, Berkeley, CA, USA. (acc\u00e9s 8 de julio 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0<i>Hyla meridionalis<\/i>.\u00a0<i>The IUCN Red List of Threatened Species<\/i> 2022: e.T173109790A89701354.\u00a0Accessed on\u00a019 July 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hyla meridionalis\u00a0(Boettger, 1864) ESP Ranita meridional\u00a0EN Mediterranean tree frog Descripci\u00f3 Granota d&#8217;uns 6,5 cm de longitud amb el cap curt i el morro rombe, sense gl\u00e0ndules par\u00f2tides (Barbadillo et al., 1999). Presenta un aspecte esvelt amb les potes llargues i la pell llisa (Van der Meijden, 2011). T\u00e9 els ulls prominents, amb la pupil\u00b7la horitzontal [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-133","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}