{"id":134,"date":"2018-08-02T21:08:18","date_gmt":"2018-08-02T21:08:18","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/reineta-de-sant-antoni\/"},"modified":"2024-10-10T15:16:57","modified_gmt":"2024-10-10T13:16:57","slug":"reineta-de-sant-antoni","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/reineta-de-sant-antoni\/","title":{"rendered":"Reineta de Sant Antoni"},"content":{"rendered":"

Hyla molleri\u00a0<\/i>(Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Ranita de San Antonio \/\/ Ranita de San Ant\u00f3n\u00a0EN <\/strong>European tree frog<\/p>\n\n\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n

Granota de mida petita, pot arribar\u00a0 fins a 50 mm de longitud. Cap ample i morro curt. Pupil\u00b7la i iris daurat amb un motejat negre. Timp\u00e0 visible, de mida similar a la meitat de la de l\u2019ull. Extremitats anteriors curtes, amb els dits lleugerament palmejats i tubercles subarticulars i palmars petits i tous. Les extremitats posteriors s\u00f3n llargues i \u00e0gils, els dits estan palmejats i presenten tubercles subarticulars i un tubercle metatarsi\u00e0 intern. Els dits de les extremitats anteriors i posteriors presenten discs adhesius als seus extrems. Coloraci\u00f3 dorsal d\u2019un to verd claret intens i uniforme, tot i que tamb\u00e9 hi poden apar\u00e8ixer tons groguencs, grisencs o blaus. La coloraci\u00f3 ventral \u00e9s blanca o groguenca. Presenta una banda lateral fosca que recorre tot el cos de manera longitudinal des del morro, passant per l\u2019ull i el timp\u00e0, i que en la regi\u00f3 lumbar dibuixa un bucle cap a la zona antero-dorsal (Ortiz-Santaliestra, 2015).<\/p>\n

Dimorfisme sexual:<\/strong> els mascles tenen un sac vocal que quan est\u00e0 inflat \u00e9s m\u00e9s gran que el propi cap, i quan est\u00e0 desinflat forma plecs a la gola amb una textura i coloraci\u00f3 diferents a la resta de la pell ventral. Durant l\u2019\u00e8poca de zel, el mascle desenvolupa petites callositats nupcials en el primer dit de les extremitats anteriors(Ortiz-Santaliestra, 2015).<\/p>\n

Larva:<\/strong> els capgrossos poden arribar a mesurar fins uns 45 mm. Presenten una coloraci\u00f3 dorsal y lateral marronosa amb un costat clar de to verd\u00f3s i reflexes met\u00e0l\u00b7lics, i una coloraci\u00f3 ventral de tons molt clars. A la cua trobem una banda longitudinal fosca (a la zona medial i a la regi\u00f3 dorsal); a vegades apareix tamb\u00e9 una segona banda fosa a la zona ventral. L\u2019espiracle es troba a la part ventral esquerra, l\u2019anus es situa a la part dreta del cos, amb una obertura allargada. \u00a0Les crestes caudals estan molt desenvolupades; aquestes presenten petites taques fosques. L\u2019extrem final de la cua \u00e9s punxegut (Ortiz-Santaliestra, 2015).<\/p>\n\n\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n\n\n

Viu des del nivell del mar fins als 2.140 m d\u2019altitud. T\u00e9 prefer\u00e8ncia pels substrats silicis. Per reproduir-se requereix de medis estables amb abundant vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica on depositar les seves masses d\u2019ous (Ortiz-Santaliestra, 2015). El seu h\u00e0bitat t\u00edpic requereix de masses d\u2019aigua permanents, una bona cobertura vegetal i de la pres\u00e8ncia de vegetaci\u00f3 de riera (Rafael M\u00e1rquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a).<\/p>\n\n\n

Distribuci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n

S\u2019est\u00e9n per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i el sud de Fran\u00e7a, tot i que el seu l\u00edmit septentrional no est\u00e0 clarament delimitat, per tant podria arribar fins a Bretanya. A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es distribueix pel nord i el centre, arribant a latituds m\u00e9s meridionals a la zona oest. Trobem el seu l\u00edmit oriental en les tres prov\u00edncies aragoneses, Cuenca i Albacete. Al centre arriba fins Sierra Morena, a Ja\u00e9n, C\u00f3rdoba i Sevilla, i m\u00e9s a l\u2019oest a Huelva. \u00c9s present a totes les regions de Portugal excepte en els arxip\u00e8lags, i a totes les comunitats aut\u00f2nomes peninsulars exceptuant Catalunya, la Comunitat Valenciana i Murcia. Tamb\u00e9 \u00e9s absent a les prov\u00edncies d\u2019Almeria, Granada i Cadis (Ortiz-Santaliestra, 2015).<\/p>\n\n\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n

Categoria global IUCN (2022): Preocupaci\u00f3 menor LC\u00a0<\/u><\/strong><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN ():<\/strong>\u00a0<\/p>\n

La seva distribuci\u00f3 pot estar disminuint a les zones m\u00e9s seques de la pen\u00ednsula per destrucci\u00f3 o alteraci\u00f3 dels llocs on l\u2019esp\u00e8cie es reprodueix. La seva conservaci\u00f3 dep\u00e8n de la disponibilitat i qualitat dels punts d\u2019aigua i de la vegetaci\u00f3 de riera. Les poblacions presents al sud-est i sud-oest de la pen\u00ednsula estan molt a\u00efllades, fet pel qual s\u00f3n m\u00e9s vulnerables (Rafael M\u00e1rquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a).<\/p>\n\n\n

Galeria d’imates<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n\n\n

Ortiz-Santaliestra, M. E. (2015). Ranita de San Antonio\u00a0\u2013\u00a0Hyla molleri<\/em>. En:\u00a0Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A.,Mart\u00ednez-Solano, I.\u00a0(Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a><\/p>\n

https:\/\/www.miteco.gob.es\/content\/dam\/miteco\/es\/biodiversidad\/temas\/inventarios-nacionales\/anfibios_23_tcm30-98898.pdf<\/a> (Rafael M\u00e1rquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a).<\/p>\n

IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0Hyla molleri<\/em>.\u00a0The IUCN Red List of Threatened Species<\/em>\u00a02022: e.T82493101A89696457.\u00a0https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T82493101A89696457.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a030 August 2023.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hyla molleri\u00a0(Linnaeus, 1758) ESP Ranita de San Antonio \/\/ Ranita de San Ant\u00f3n\u00a0EN European tree frog Descripci\u00f3 Granota de mida petita, pot arribar\u00a0 fins a 50 mm de longitud. Cap ample i morro curt. Pupil\u00b7la i iris daurat amb un motejat negre. Timp\u00e0 visible, de mida similar a la meitat de la de l\u2019ull. Extremitats […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-134","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/134","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}