{"id":135,"date":"2018-08-02T21:10:44","date_gmt":"2018-08-02T21:10:44","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-alpi\/"},"modified":"2024-10-10T15:19:07","modified_gmt":"2024-10-10T13:19:07","slug":"trito-alpi","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-alpi\/","title":{"rendered":"Trit\u00f3 alp\u00ed"},"content":{"rendered":"

Ichthyosaura alpestris\u00a0<\/i>(Laurenti, 1768)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Trit\u00f3n alpino\u00a0EN <\/strong>Alpine newt<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Poden arribar a fer 120 mm en total, encara que a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica nom\u00e9s s’han observat exemplars de fins a 115 mm. Tenen un cap ample amb un morro rod\u00f3 i ulls prominents en els que destaca un iris daurat, amb una franja horitzontal fosca. Les gl\u00e0ndules parotoides, situades als costats posteriors del cap, tenen els porus visibles, per\u00f2 estan poc desenvolupades. El cos \u00e9s de secci\u00f3 cil\u00edndrica. Els membres anteriors consten de quatre dits, mentre que els posteriors en tenen 5. Els dits acostumen a presentar taques clares i fosques alternes donant un aspecte anellat. La cua \u00e9s robusta, aplanada lateralment i t\u00e9 una longitud igual o lleugerament inferior a la longitud cap-cos. La seva pell \u00e9s llisa i lleugerament granulosa en el dors. La coloraci\u00f3 dorsal \u00e9s bru o d’un to blau, poden tenir tons grisos m\u00e9s o menys clars. Als costats apareix una banda blanca o blava amb reflexos met\u00e0l\u00b7lics sobre la que es disposa un motejat de taques fosques. La coloraci\u00f3 ventral \u00e9s vermella o taronja, tot i que tamb\u00e9 podem trobar individus amb una coloraci\u00f3 m\u00e9s groguenca. Tenen dues l\u00ednies de dents vomerianes que posteriorment divergeixen, per\u00f2 anteriorment convergeixen (Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n

Dimorfisme sexual<\/strong>: Presenten un dimorfisme sexual molt marcat. A m\u00e9s, aquests s\u00f3n m\u00e9s petits i tenen coloracions m\u00e9s vistoses en comparaci\u00f3 a les femelles, les quals acostumen a ser brunes i amb les bandes laterals poc definides (Diego-Rasilla, 2014). Els mascles terrestres tenen restes de la cresta dorsal i una cloaca m\u00e9s inflada que les femelles. En \u00e8poca reproductiva, els mascles mostren la cresta dorsal poc desenvolupada molt cridanera que s’inicia rere el cap fins arribar a la cua. Aquesta cresta \u00e9s blanquinosa\/groguenca amb bandes fosques alternes. Les femelles tenen un solc longitudinal en el lloc de la cresta (amphibiaweb, 2023).<\/p>\n

Larva:<\/strong> Al fer eclosi\u00f3, les larves tenen una mida de 7 a 9 mm, i arriben a una longitud total de 40 a 78 mm en el moment de metamorfosi. En les primeres fases de desenvolupament tenen el dors bru, amb dues bandes longitudinals ben definides i una cresta que va del dors fins a la cua. La cua mostra un reticulat fosc, sobretot a l’extrem distal. Tenen 12 o 13 solcs costals. Els dits s\u00f3n curts i acabats en punta (Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

Ocupen una gran varietat de medis aqu\u00e0tics com llacs d’alta muntanya, basses temporals o permanents, estancs, abeuradors de bestiar, etc. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil trobar-los en aig\u00fces netes, tot i que tamb\u00e9 poden viure en aig\u00fces t\u00e8rboles. La pres\u00e8ncia de vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica no els condiciona. Poden trobar-se tant en fons pedregosos com en fons artificials de pedra llisa. El volum i la profunditat de les masses d’aigua tampoc s\u00f3n factors limitants per a l’esp\u00e8cie. La pres\u00e8ncia de peixos els condiciona negativament (Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n

Podem trobar aquesta esp\u00e8cie des del nivell del mar (com en les merismes de Parayas) fins als 2200 m en la serralada Cant\u00e0brica. Les localitats en les quals s\u00f3n m\u00e9s abundants se situen entre els 1300 i els 1800 m (Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n

I. alpestris<\/em> es distribueix pel centre d\u2019Europa. Arriba a Dinamarca com a l\u00edmit nord i s\u2019est\u00e9n cap al sud-est fins a Romania i Bulg\u00e0ria a trav\u00e9s dels Carpats i dels Balcans.<\/p>\n

Una gran part del centre d’Europa est\u00e0 habitada per\u00a0I. alpestris alpestris<\/em>\u00a0;\u00a0Montenegro est\u00e0 habitat per\u00a0I. alpestris serdarus<\/em>\u00a0;\u00a0Gr\u00e8cia central per\u00a0I. alpestris veluchiensis<\/em>\u00a0;\u00a0el nord d’It\u00e0lia per\u00a0I. alpestris apuanus<\/em>\u00a0;\u00a0el sud d’It\u00e0lia per\u00a0I. alpestris inexpectatus<\/em>\u00a0;\u00a0nord d’Espanya per\u00a0I. alpestris cyreni<\/em>.<\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria Global IUCN (2021): Preocupaci\u00f3 menor LC \u00a0<\/u><\/strong><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002): Vulnerable VU A1ac + B2c<\/u><\/strong> (Recuero-Gil y Mart\u00ednez-Solano, 2002)<\/p>\n

Est\u00e0 incl\u00f2s en el Anexo III del Convenio de Berna. El Cat\u00e1logo Nacional de Especies Amenazadas el classifica en la categoria \u201cDe Inter\u00e9s Especial\u201d.<\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Diego-Rasilla, F. J. (2014). Trit\u00f3n alpino \u2013 Ichthyosaura alpestris. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados<\/p>\n

Espa\u00f1oles. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/p>\n

AmphibiaWeb 2023 Ichthyosaura alpestris: Alpine Newt <https:\/\/amphibiaweb.org\/species\/4292<\/a>> University of California, Berkeley, CA, USA. Accessed Aug 2, 2023.<\/p>\n

IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0Ichthyosaura alpestris.\u00a0The IUCN Red List of Threatened Species\u00a02022: e.T59472A89702213.\u00a0https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59472A89702213.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a002 August 2023.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ichthyosaura alpestris\u00a0(Laurenti, 1768) ESP Trit\u00f3n alpino\u00a0EN Alpine newt Descripci\u00f3 Poden arribar a fer 120 mm en total, encara que a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica nom\u00e9s s’han observat exemplars de fins a 115 mm. Tenen un cap ample amb un morro rod\u00f3 i ulls prominents en els que destaca un iris daurat, amb una franja horitzontal fosca. […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-135","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}