{"id":136,"date":"2018-08-02T21:12:27","date_gmt":"2018-08-02T21:12:27","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-iberic\/"},"modified":"2024-10-11T00:32:15","modified_gmt":"2024-10-10T22:32:15","slug":"trito-iberic","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-iberic\/","title":{"rendered":"Trit\u00f3 ib\u00e8ric"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Lissotriton boscai\u00a0<\/i>(Laurenti, 1768)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Trit\u00f3n ib\u00e9rico<strong>\u00a0EN <\/strong>Bosca&#8217;s newt<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Lissotriton boscai\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/334bf307f074485e80eec2a2ae1e7261\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica de <em>L. boscai<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Emma XXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Trit\u00f3 de mida petita que no arriba a superar els 75 mm en mascles i els 95 mm en femelles, donant-se doncs, un clar dimorfisme (Van der Meijden, 2000). T\u00e9 el cap m\u00e9s llarg que ample, amb musell arrodonit, plegament gular i gl\u00e0ndules paratoidees ben diferenciades en la zona posterolateral. Els ulls s\u00f3n petits i en posici\u00f3 lateral, amb iris daurat o vermell\u00f3s i una banda longitudinal fosca en la zona central (Barbadillo et al., 1999). Presenten un cos de secci\u00f3 quadrangular sense cresta vertebral i una cua aplanada de longitud semblant a la del cos. Tenen quatre dits en les extremitats anteriors i cinc a les posteriors, sense membranes interdigitals (Barbadillo et al., 1999). La coloraci\u00f3 dorsal \u00e9s bastant variable: marr\u00f3, bruna, grogosa, color oliva o grisosa. Sobre la coloraci\u00f3 dorsal, i especialment en mascles, presenten taques fosques i la l\u00ednea vertebral sol ser m\u00e9s clara. La franja central de la part ventral \u00e9s ataronjada o vermellosa amb taques fosques arrodonides disposades en filera irregular\u00a0 als laterals del ventre (Arnold i Ovenden, 2007). Lateralment, entre la coloraci\u00f3 vermellosa del ventre i la bruna del dors, s\u2019aprecia una franja blanca o platejada a cada costat que es prolonga fins la punta de la cua. \u00a0La coloraci\u00f3 de la cua continua amb el disseny dorsal del cos (bruna amb punts negres), a continuaci\u00f3 s\u2019aprecia una franja m\u00e9s estreta blanquinosa i sota aquesta una banda ataronjada amb taques negres (D\u00edaz-Paniagua, 2014). La seva pell \u00e9s llisa durant la fase aqu\u00e0tica i m\u00e9s rugosa en les fase terrestre.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: les femelles s\u00f3n m\u00e9s grans, tenen el cap m\u00e9s ample, el musell m\u00e9s arrodonit\u00a0 i el cos m\u00e9s cil\u00edndric que els mascles. La seva regi\u00f3 cloacal \u00e9s poc voluminosa, t\u00e9 forma c\u00f2nica i s\u2019obra cap endarrere en una obertura el\u00b7l\u00edptica (D\u00edaz-Paniagua, 2014). Els mascles presenten un cos de secci\u00f3 m\u00e9s quadrangular, i la seva cloaca \u00e9s voluminosa, arrodonida i amb una extensa fissura longitudinal. Durant l\u2019\u00e8poca de zel, els mascles desenvolupen una cresta caudal i un filament caudal en l\u2019extrem de la cua. Un altre tret \u00fanic dels mascles \u00e9s la regi\u00f3 central de la cua que presenta una franja longitudinal\u00a0 blanquinosa o platejada molt visible en l\u2019extrem distal (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larves:<\/strong> mesuren aproximadament 10 mm al n\u00e9ixer per\u00f2 poden acabar assolint els 35 mm. Al comen\u00e7ament presenten una coloraci\u00f3 dorsal grogosa amb dues bandes longitudinals fosques. Un cop ja mostren les extremitats anteriors ben definides aquesta coloraci\u00f3 canvia a groc p\u00e0l\u00b7lid amb nombrosos punts negres repartits pel cos. La cresta dorsal s\u2019inicia a l\u2019altura de les br\u00e0nquies i acaba al final de la cua, formant un angle agut. Durant les \u00faltimes fases larv\u00e0ries, la coloraci\u00f3 s\u2019enfosqueix al mateix tems que es redueixen\u00a0 les br\u00e0nquies i les crestes (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">El trobem en una \u00e0mplia varietat de bi\u00f2tops que van des del nivell del mar fins els 1500 m d\u2019altitud (poden assolir el 1800 m d\u2019altitud de forma excepcional, per\u00f2 habiten en la major part dels casos entre els 400 y 1000 m): boscos de pi, d\u2019alzines, alzines sureres o roures; plantacions d\u2019eucaliptus, zones de matolls, cultius o incl\u00fas en zones sorrenques de la costa. El clima que caracteritza la majoria dels seu h\u00e0bitats \u00e9s de car\u00e0cter mediterrani, oce\u00e0nic o continental, de r\u00e8gim t\u00e8rmic suau en el que la temperatura mitjana \u00e9s igual o superior als 15\u00baC i en el que les precipitacions anuals s\u00f3n inferiors als 900 mm. Al nord ocupa tamb\u00e9 zones de clima temperat fred oce\u00e0nic (D\u00edaz-Paniagua, 2014). Habiten diferents tipus de masses d\u2019aigua temporals o permanents en l\u2019\u00e8poca reproductora: des de masses corrents com rierols i fonts a quietes com basses i llacunes.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/79079411\/79079118\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Endemisme de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica distribu\u00eft per la meitat occidental de la Pen\u00ednsula (Barbadillo et al., 1999). La seva \u00e0rea s\u2019est\u00e9n des de la costa Atl\u00e0ntica fins a l\u2019interior, i el trobarem per tot Portugal, Gal\u00edcia i Extremadura, i parcialment a Ast\u00faries, Castella i Lle\u00f3, Castella-la Manxa, Madrid i Andalusia. A Ast\u00faries s\u2019est\u00e9n principalment per la costa cant\u00e0brica, endinsant-se fins els Picos de Europa. \u00c9s abundant a la serra de Salamanca i en la meitat occidental de Lle\u00f3 i Zamora, assolint algunes localitats de Valladolid. A Castella-la Manxa \u00e9s abundant a la Serra de Gredos, al sud de la prov\u00edncia d\u2019\u00c0vila i al nord de Toledo a la vall del Ti\u00e9tar, des d\u2019on s\u2019endinsa amb menor abund\u00e0ncia cap a al serra de Guadarrama, assolint la prov\u00edncia de Madrid.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s abundant en la meitat occidental de Ciudad Real, especialment als Montes de Toledo i Sierra Morena, situant-se en aquesta zona algunes de les localitats on m\u00e9s penetra cap a l\u2019interior de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Per Sierra Morena s\u2019endinsa tamb\u00e9 en la prov\u00edncia de Ja\u00e9n. Es troba ben representat en la part nord-occidental de Sevilla i en tota la prov\u00edncia de Huelva, on les poblacions e Do\u00f1ana s\u00f3n les m\u00e9s meridionals de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3. Les poblacions m\u00e9s septentrionals de <em>L. boscai<\/em> s\u00f3n simp\u00e0triques amb <em>Lissotriton helveticus, Triturus marmoratus, , Chioglossa lusitanica<\/em>\u00a0i\u00a0<em>Salamandra salamandra<\/em>\u00a0(D\u00edaz-Paniagua, 2002).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN<\/strong><strong>:<\/strong> <u><strong>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/strong><\/u> (Willem-Arntzen et al., 2009)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN: <u>P<\/u><u>reocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong> (D\u00edaz-Paniagua, 2002)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Tal classificaci\u00f3 es deu a la seva \u00e0mplia distribuci\u00f3, alta toler\u00e0ncia a cert grau de modificaci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats i una presumpta gran poblaci\u00f3. Les principals amenaces de <em>L. boscai<\/em> s\u00f3n la contaminaci\u00f3 o dessecaci\u00f3 dels h\u00e0bitats de reproducci\u00f3, aix\u00ed com la introducci\u00f3 d\u2019altres esp\u00e8cies (Willem-Arntzen et al., 2009).<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Lissotriton boscai\u00a0(Laurenti, 1768) ESP Trit\u00f3n ib\u00e9rico\u00a0EN Bosca&#8217;s newt Descripci\u00f3 Trit\u00f3 de mida petita que no arriba a superar els 75 mm en mascles i els 95 mm en femelles, donant-se doncs, un clar dimorfisme (Van der Meijden, 2000). T\u00e9 el cap m\u00e9s llarg que ample, amb musell arrodonit, plegament gular i gl\u00e0ndules paratoidees ben diferenciades [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-136","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/136","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}