{"id":137,"date":"2018-08-02T21:15:00","date_gmt":"2018-08-02T21:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-palmat\/"},"modified":"2024-10-11T00:34:49","modified_gmt":"2024-10-10T22:34:49","slug":"trito-palmat","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/trito-palmat\/","title":{"rendered":"Trit\u00f3 palmat"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Lissotriton helveticus\u00a0<\/i>(Razoumowsky, 1789)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Trit\u00f3n palmeado<strong>\u00a0EN <\/strong>Palmate newt<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Lissotriton helveticus\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/87c5ca4989ec4b8c9729745e4cbc19a3\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica de <em>L. helveticus<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Montsant XXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s el trit\u00f3 m\u00e9s petit de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, de longitud total d&#8217;entre 80 i 85 mm, encara que les femelles poden arribar entre els 90 i els 95 mm (Diego-Rasilla, 2014). Tenen el cap lleugerament m\u00e9s ample que llarg amb el morro arrodonit (Barbadillo et al., 1999), lleugerament truncat al seu extrem (Diego-Rasilla, 2014), amb tres solcs longitudinals a la regi\u00f3 superior (Barbadillo et al., 1999), els quals poden ser bastant curts i arrodonits (Arnold, 2001). Poden tenir el cos amb secci\u00f3 arrodonida o quadrangular, no tenen cresta vertebral o aquesta \u00e9s molt baixa i poc perceptible (Barbadillo et al., 1999). Els seus membres s\u00f3n poc robustos, amb quatre dits als anteriors i cinc dits als posteriors (Diego-Rasilla, 2014), amb o sense palmeadures en aquests \u00faltims (Barbadillo et al., 1999). La cua est\u00e0 molt aplanada lateralment i t\u00e9 una longitud similar a la resta del cos o \u00e9s lleugerament superior. La seva pell \u00e9s llisa durant la fase aqu\u00e0tica i sedosa durant la fase terrestre (Diego-Rasilla, 2014). Presenten el dors de color castany groguenc, verd oliva o marr\u00f3, amb o sense taques fosques que, quan existeixen, poden arribar a forma reticles conspicus (Barbadillo et al., 1999). Lateralment, els tons foscos es difuminen cap a la zona ventral o presenten un reticulat de taques fosques allargades sobre un fons clar (Diego-Rasilla, 2014). T\u00edpicament, presenten una l\u00ednia o banda fosca des de l&#8217;orifici nasal fins a l&#8217;ull que, a vegades, es perllonga pel coll (Barbadillo et al., 1999). El ventre \u00e9s de color groguenc clar i no sol presentar taques, encara que alguns poden presentar petits punts o taques de color marr\u00f3 fosc o negre als laterals, o incl\u00fas distribu\u00efdes de forma irregular pel ventre (Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: Les femelles arriben a una major mida, tenen el cap lleugerament m\u00e9s ample, el morro m\u00e9s arrodonit i el cos de secci\u00f3 arrodonida, amb la regi\u00f3 cloacal poc prominent i presenten dissenys uniformes i poc contrastats (Barbadillo et al., 1999). Els mascles, durant el per\u00edode de zel, presenten palmeadures molt desenvolupades als dits de les extremitats posteriors, desenvolupen dos plecs dorsolaterals molt prominents (Diego-Rasilla, 2014), que fan que tinguin el cos amb secci\u00f3 quadrangular, crestes caudals i un filament prominent a l&#8217;extrem de la cua, estructures que no existeixen en les femelles (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Larva<\/strong>: Inicialment les larves mesuren entre 7 i 12 mm (Diego-Rasilla, 2014) i s\u00f3n de color groguenc amb dues bandes longitudinals fosques al dors (Barbadillo et al., 1999). Un cop desenvolupats els membres, que s\u00f3n molt prims i amb els dits curts (Diego-Rasilla, 2014), les larves estan profusament tacades de punts foscos, la seva cresta dorsal comen\u00e7a a l&#8217;al\u00e7ada de les br\u00e0nquies o lleugerament m\u00e9s retardada i la cua acaba en punta llarga. A les etapes dinals del desenvolupament, la coloraci\u00f3 s&#8217;enfosqueix a mesura que es redueixen les br\u00e0nquies i les crestes. Solen arribar als 25-45 mm de longitud, per\u00f2 si la metamorfosi es retarda fins al segon any de vida o m\u00e9s, poden arribar al voltant dels 60 mm (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">\u00c9s bastant terrestre, encara que sol ser bastant m\u00e9s aqu\u00e0tic que el trit\u00f3 de punts. Es reprodueix en una \u00e0mplia varietat d&#8217;aig\u00fces estancades o ocasionalment de curs lent, sovint a aig\u00fces poc profundes, incloses bassals, roderes inundades, s\u00e9quies, basses en bruguerars i boscos (en especial, planifolis), ribes de llacs de muntanya i incl\u00fas estancs salobres a prop del mar (Arnold, 2002). No \u00e9s una esp\u00e8cie molt exigent respecte a la qualitat de l&#8217;aigua, ja que es localitza tant en aig\u00fces netes i fredes, com brutes, amb fang i excrements de ramat, i amb temperatura elevada (Ayll\u00f3n et al., 2010). Es troba t\u00edpicament per sobre dels 500 m, sovint en zones ondulades, per\u00f2 arriba fins als 1.500 m alo Alps i fins als 2.200 m als Pirineus (Arnold, 2002).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/es\/species\/59475\/89701575\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba a B\u00e8lgica, Rep\u00fablica Txeca, Fran\u00e7a, Alemanya, It\u00e0lia, Luxemburg, Pa\u00efsos Baixos, Portugal, Espanya, Su\u00efssa i Regne Unit (Van der Meijden, 2012). Ocupa una \u00e0mplia franja al nord de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, el l\u00edmit oriental de la qual est\u00e0 determinat per la vall de l\u2019Ebre. Arriba tamb\u00e9 al Moncayo i a les serres de Urbi\u00f3, Cebollera i Pe\u00f1as de Cervera. A l\u2019oest, arriba fins a les muntanyes de Le\u00f3n i, en Portugal, a las mediacions de Coimbra (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2021): <u>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/strong> <strong><u>Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong> (Diego-Rasilla, 2014)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 protegida per llei a tots els pa\u00efsos on es troba (Van der Meijden, 2012). A \u00a0Espanya est\u00e0 inclosa a el Anexo III del Convenio de Berna y en el Listado de Especies Silvestres en R\u00e9gimen de Protecci\u00f3n Especial (Diego-Rasilla, 2014). Als Pa\u00efsos Baixos, B\u00e8lgica i Luxemburg est\u00e0 en Perill, i a Alemanya \u00e9s vulnerable. Les seves principals amenaces s\u00f3n la p\u00e8rdua o alteraci\u00f3 del seu h\u00e0bitat, les esp\u00e8cies introdu\u00efdes que competeixen o depreden els individus, la dessecaci\u00f3 (Van der Meijden, 2012) i la dispersi\u00f3 i a\u00efllament de les poblacions \u00a0(Diego-Rasilla, 2014).<\/p>\n<p><strong>Galeria d\u2019imatges<\/strong><\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-gallery has-nested-images columns-default is-cropped wp-block-gallery-1 is-layout-flex wp-block-gallery-is-layout-flex\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-id=\"379\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-379\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1499-edited-1-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-id=\"376\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-376\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1500-edited-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-id=\"382\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-382\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-300x200.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-768x512.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2023\/08\/IMG_1506-edited-1980x1320.jpg 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n<figcaption class=\"blocks-gallery-caption wp-element-caption\">Mascle en zel (primera imatge); palmejada del mascle en zel (segona imatge); comparaci\u00f3 de cues de femella i mascle respectivament (tercera imatge). <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n\n\n<p style=\"padding-left: 40px\">Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo<em>.<\/em> Ediciones Omega, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Ayll\u00f3n E., Bosch J., Diego-Rasilla F. J., Hern\u00e1ndez P. L., Mora A., Rodr\u00edguez-Garc\u00eda L. 2010. <em>Anfibios y reptiles del Parque Nacional de los Picos de Europa<\/em>. Naturaleza y Parques Nacionales. Serie T\u00e9cnica. Organismo Aut\u00f3nomo Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente y el Medio Rural y Marino, Madrid. 211 pp.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Diego-Rasilla F. J. 2014. Trit\u00f3n palmeado \u2013 <em>Lissotriton helveticus<\/em>. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles. Salvador, A., Mart\u00ednez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 12 de juliol de 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Van der Meijden A. 2012 <em>Lissotriton helveticus<\/em>: Palmate newt <a href=\"http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/4297\">http:\/\/amphibiaweb.org\/species\/4297<\/a> University of California, Berkeley, CA, USA. (acc\u00e9s, 12 de juliol de 2019)<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">IUCN SSC Amphibian Specialist Group.\u00a02022.\u00a0<em>Lissotriton helveticus<\/em>.\u00a0<em>The IUCN Red List of Threatened Species<\/em>\u00a02022: e.T59475A89701575.\u00a0<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59475A89701575.en\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59475A89701575.en<\/a>.\u00a0Accessed on\u00a019 July 2023.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Lissotriton helveticus\u00a0(Razoumowsky, 1789) ESP Trit\u00f3n palmeado\u00a0EN Palmate newt Descripci\u00f3 \u00c9s el trit\u00f3 m\u00e9s petit de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, de longitud total d&#8217;entre 80 i 85 mm, encara que les femelles poden arribar entre els 90 i els 95 mm (Diego-Rasilla, 2014). Tenen el cap lleugerament m\u00e9s ample que llarg amb el morro arrodonit (Barbadillo et [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-137","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}