{"id":149,"date":"2018-08-13T22:20:58","date_gmt":"2018-08-13T22:20:58","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/algyroides-marchi\/"},"modified":"2025-01-28T13:32:10","modified_gmt":"2025-01-28T12:32:10","slug":"algyroides-marchi","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/algyroides-marchi\/","title":{"rendered":"Algyroides marchi"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Algyroides marchi\u00a0<\/i>(Valverde, 1958)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Lagartija de Valverde<strong>\u00a0EN <\/strong>Spanish algyroides<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Algyroides marchi\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/ff52d4928d474f17abbad61f91a3db56\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D d\u2019un adult de <em>A. marchi<\/em> capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per Montsant XXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><b>Descripci\u00f3<\/b><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Sargantana petita i esvelta, de constituci\u00f3 delicada (Barbadillo et al., 1999). En general, no superen els 50 mm de longitud de musell a cloaca (Arnold, 2002). T\u00e9 el cap i el cos m\u00e9s aplanats que la resta de les sargantanes ib\u00e8riques (Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015). Les escates dorsals s\u00f3n grans, hexagonals i diagonalment aquillades, que contrasten amb les dels costats, que s\u00f3n petites i granulars (Barbadillo et al., 1999). T\u00e9 un total de 24-31 escates dorsals a trav\u00e9s del centre del cos. La seva cua \u00e9s llarga, al voltant de dues vegades la longitud del cos (Arnold, 2002).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">La seva coloraci\u00f3 dorsal de fons varia entre el marr\u00f3 grisenc i el castany fosc, de vegades amb tons de verd oliva. Poden apar\u00e8ixer petites taques fosques disposades longitudinalment sobre el centre del dors que arriben a conformar, de vegades, una l\u00ednia cont\u00ednua (Barbadillo et al., 1999). En canvi, els costats s\u00f3n molt contrastats, amb coloracions de marr\u00f3 fosc a gaireb\u00e9 negres, que s&#8217;estenen a banda i banda del cap, aguditzant-se cap al musell, i tamb\u00e9 per la regi\u00f3 proximal de la cua (Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015). La part superior del cap t\u00e9 un color semblant al del dors. Els membres poden presentar un disseny tacat de punts clars i foscos i d&#8217;aspecte bigarrat. Ventralment, s\u00f3n de tons blanquinosos (especialment a la regi\u00f3 gular), groguencs o grocs verdosos, de vegades particularment brillants (Barbadillo et al., 1999). La part inferior de la cua \u00e9s tamb\u00e9 clara, per\u00f2 s&#8217;enfosqueix de forma gradual cap al seu extrem distal (Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Dimorfisme sexual<\/b><span style=\"font-weight: 400\">: Els mascles presenten un cap m\u00e9s robust, uns tons groguencs ventrals m\u00e9s intensos i els seus porus femorals s\u00f3n m\u00e9s visibles, especialment quan estan en zel (Barbadillo et al., 1999). Tamb\u00e9 les seves coloracions presenten m\u00e9s taques fosques al dors i, en algunes poblacions, tenen colors m\u00e9s foscos que les femelles, les quals poden conservar el disseny juvenil (Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015). Les extremitats de les femelles acostumen a ser m\u00e9s curtes (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Descripci\u00f3 del juvenil: <\/b><span style=\"font-weight: 400\">Els nounats tenen una longitud cap-cos compresa entre 22 i 25 mm, i una longitud total mitjana de 37 mm. Tenen un disseny similar al descrit pels adults, encara que generalment s\u00f3n m\u00e9s foscos i amb el dors m\u00e9s uniforme, sense les taques o les l\u00ednies dorsals, les quals apareixen a mesura que creix l\u2019exemplar (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><b>Habitat<\/b><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">\u00c9s una esp\u00e8cie estenot\u00f2pica present a la part alta de valls de muntanya, aix\u00ed com en barrancs de vessants ombr\u00edvols en massissos a\u00efllats, generalment amb orientaci\u00f3 nord (Valverde, 1958). Es troba t\u00edpicament dins o a prop de boscos madurs, a 700-1.700 m d\u2019altitud (Arnold, 2002), tot i que \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent entre els 1.000 i els 1.500 m (Barbadillo et al., 1999). Tamb\u00e9 s\u2019observa en els marges amb abundant vegetaci\u00f3 de sengles forestals i ocasionalment en llocs m\u00e9s oberts (Arnold, 2002). Prefereix zones amb pres\u00e8ncia d&#8217;aigua i roques, i evita aquelles de major insolaci\u00f3, refugiant-se amb una cobertura vegetal densa o de petites pedres (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/840\/137842545\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Distribuci\u00f3<\/b><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Esp\u00e8cie end\u00e8mica del sud-est d\u2019Espanya, entre Andalusia i Castella la Manxa, on es troba restringida a la Sierra de los Filabres i la resta de serres d\u2019Alcaraz, Cazorla i Segura <\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Bowles, 2024)<\/span><span style=\"font-weight: 400\">.<\/span><\/p>\n<p><b>Estat de conservaci\u00f3<\/b><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria global IUCN (2008): <strong><u>En perill EN<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Bowles, 2024)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria Espanya IUCN (2002):<\/b> <b><strong><u>Vulnerable VU<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">La seva classificaci\u00f3 es deu al fet que la seva extensi\u00f3 d&#8217;ocurr\u00e8ncia \u00e9s menor de 5.000 Km2 i la seva \u00e0rea d&#8217;ocupaci\u00f3 es creu que \u00e9s inferior a 500 km2, la seva distribuci\u00f3 est\u00e0 molt fragmentada i hi ha una disminuci\u00f3 en l&#8217;extensi\u00f3 i la qualitat del seu h\u00e0bitat forestal i en el nombre de localitats (Bowles, 2024). Les principals amenaces per a la superviv\u00e8ncia d\u2019aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n els incendis forestals, la transformaci\u00f3 i la degradaci\u00f3 del seu h\u00e0bitat, la pressi\u00f3 tur\u00edstica i el col\u00b7leccionisme (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo<\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">.<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> Ediciones Omega, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Bowles, P. 2024. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Algyroides marchi<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> 2024: e.T840A137842545. <\/span><a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T840A137842545.en\"><span style=\"font-weight: 400\">https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T840A137842545.en<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Fern\u00e1ndez-Cardenete J. R., Garc\u00eda-Cardenete L. 2015. Lagartija de Valverde \u2013 <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Algyroides marchi<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. En: <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <\/span><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/span><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Valverde J. A. 1958. Una nueva lagartija del g\u00e9nero <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Algyroides<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> Bibron procedente de la Sierra de Cazorla (sur de Espa\u00f1a). <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Archivos del Instituto de Aclimataci\u00f3n<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">, 7: 127-134.<\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Algyroides marchi\u00a0(Valverde, 1958) ESP Lagartija de Valverde\u00a0EN Spanish algyroides Descripci\u00f3 Sargantana petita i esvelta, de constituci\u00f3 delicada (Barbadillo et al., 1999). En general, no superen els 50 mm de longitud de musell a cloaca (Arnold, 2002). T\u00e9 el cap i el cos m\u00e9s aplanats que la resta de les sargantanes ib\u00e8riques (Fern\u00e1ndez-Cardenete &amp; Garc\u00eda-Cardenete, 2015). [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-149","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}