{"id":153,"date":"2018-08-13T22:29:42","date_gmt":"2018-08-13T22:29:42","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-verda\/"},"modified":"2025-01-09T12:26:01","modified_gmt":"2025-01-09T11:26:01","slug":"tortuga-verda","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-verda\/","title":{"rendered":"Tortuga verda"},"content":{"rendered":"

Chelonia mydas\u00a0<\/i>(Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Tortuga verde\u00a0EN <\/strong>Green sea turtle<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Quel\u00f2nids que acostumen a mesurar aproximadament 120 cm de longitud de la closca. Tenen un coll curt i un cap petit amb un parell d\u2019escates prefrontals i quatre parells de postorbitals. Les seves extremitats, en general, estan recobertes d\u2019escates grans acostumen a tindre una o dues ungles. Les seves potes davanteres tenen forma de pales allargades, mentre que les de darrere s\u00f3n m\u00e9s petites. Tenen una closca generalment ovalada i aplanada dorsoventralment (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

La gualdrapa pot ser de diferents colors, des de tons bruns i marrons, verds foscos o negres amb taques o ratlles. Aquesta acostuma a tindre 5 escuts vertebrals, 4 parells de costals i entre 11 i 12 marginals a banda i banda. El contorn d\u2019aquest \u00e9s m\u00e9s aviat llis i els escuts no estan superposats (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

El plastr\u00f3 acostuma a ser de color groguenc i presenta fins a 4 parells d\u2019escuts inframarginals (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Dimorfisme sexual:<\/b> Els mascles presenten una cua m\u00e9s llarga i gruixuda. Tamb\u00e9 tenen una closca m\u00e9s aplanada i unes ungles m\u00e9s robustes. Pel que fa a la mida i les coloracions, s\u00f3n prou similars (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Juvenil: <\/b>Els nounats acostumen a mesurar entre 45 i 60 mm de longitud de closca. Els individus generalment s\u00f3n dorsalment de colors grisos o negres tot i que, a vegades, poden tindre un contorn blanc a les extremitats que continua pels escuts marginals. El plastr\u00f3 \u00e9s blanc. La gualdrapa presenta unes quilles que segueixen tot l\u2019eix vertebral, les quals van desapareixent a mesura que arriben a l\u2019estadi adult. Tamb\u00e9 presenten dues quilles transversals al plastr\u00f3 (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

H\u00e0bitat<\/b><\/p>\n

La tortuga verda acostuma a freq\u00fcentar aig\u00fces pr\u00f2ximes a la costa. Segons el seu comportament, s\u2019han pogut descriure fins a tres h\u00e0bitats diferents al llarg del seu cicle. Un h\u00e0bitat per a la reproducci\u00f3 i nidificaci\u00f3 (que acostumen a ser platges), un per a individus nounats i juvenils (diferents zones pel\u00e0giques) i un per al descans i alimentaci\u00f3 (aig\u00fces poc profundes amb abundants preses bent\u00f2niques de les quals alimentar-se) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie que realitza migracions i es pot trobar per tots els mars tropicals i alguns de subtropical. La seva distribuci\u00f3 s’est\u00e9n per tot l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic (Seminoff, 2023)<\/span> (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Al Mediterrani, habita m\u00e9s la meitat oriental, mentre que les observacions a la meitat occidental s\u00f3n molt escasses. No es coneix cap platja de la costa catalana en la qual nidifiquin (Barbadillo et al., 1999) (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2004): En perill EN<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Seminoff, 2023)<\/span>\u00a0<\/b><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2012): En perill EN<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Cami\u00f1as, 2002)<\/span><\/p>\n

Les poblacions de tortuga verda estan en declivi a causa de la p\u00e8rdua de platges on deixar les postes i la pesca; tamb\u00e9 al Mediterrani, les poblacions es troben m\u00e9s a\u00efllades geogr\u00e0ficament, agreujant les seves condicions (Cami\u00f1as, 2002). Un factor important de la seva biologia que no facilita la recuperaci\u00f3 de les poblacions \u00e9s que els individus triguen al voltant de 20 o 50 anys en ser sexualment madurs, sent aquest temps el m\u00e9s longeu de totes les esp\u00e8cies de tortugues marines (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/b><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/span><\/p>\n

Cami\u00f1as J.A.. (2002). <\/span>Chelonia mydas <\/span><\/i>(Linnaues, 1758). Tortuga verde. Pp. 364-366. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n

Garc\u00eda-Salmer\u00f3n A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Mart\u00ednez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ort\u00ed F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Gu\u00eda dels r\u00e8ptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cosset\u00e0nia; 2024)<\/span><\/p>\n

Seminoff, J.A. (Southwest Fisheries Science Center, U.S.). 2023. <\/span>Chelonia mydas<\/span><\/i> (amended version of 2004 assessment). <\/span>The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i> 2023: e.T4615A247654386. <\/span>https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2023-1.RLTS.T4615A247654386.en<\/span><\/a>. Accessed on 09 January 2025.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Chelonia mydas\u00a0(Linnaeus, 1758) ESP Tortuga verde\u00a0EN Green sea turtle Descripci\u00f3 Quel\u00f2nids que acostumen a mesurar aproximadament 120 cm de longitud de la closca. Tenen un coll curt i un cap petit amb un parell d\u2019escates prefrontals i quatre parells de postorbitals. Les seves extremitats, en general, estan recobertes d\u2019escates grans acostumen a tindre una o […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-153","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}