{"id":158,"date":"2018-08-13T22:37:47","date_gmt":"2018-08-13T22:37:47","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-de-ferradura-serp-de-ferradura\/"},"modified":"2024-12-04T18:11:30","modified_gmt":"2024-12-04T17:11:30","slug":"colobra-de-ferradura-serp-de-ferradura","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/colobra-de-ferradura-serp-de-ferradura\/","title":{"rendered":"Colobra de ferradura \/\/ Serp de ferradura"},"content":{"rendered":"\n

Hemorrhois hippocrepis <\/i>(Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

ESP <\/strong>Culebra de herradura EN <\/strong>Horseshoe whip snake<\/p>\n\n\n

Descripci\u00f3<\/b><\/p>\n

Ofidi d\u2019una llargada aproximada de 160 cm, podent arribar als 180 cm. El seu cos presenta de 23 a 29 fileres d\u2019escames dorsals llises amb una coloraci\u00f3 de fons groguenca, verda oliva, beix o gris. Tamb\u00e9 a la cara dorsal, presenta una filera de taques marrons d\u2019aspecte arrodonit o romboidal i de color blanc al voltant dels seus per\u00edmetres. Aquestes taques creixen a mesura que l\u2019escur\u00e7\u00f3 es fa m\u00e9s gran i poden fusionar-se, de manera que els individus m\u00e9s grans s\u00f3n pr\u00e0cticament foscos. Pels seus costats tamb\u00e9 presenta una filera de taques fosques m\u00e9s petites. Ventralment, s\u00f3n de colors m\u00e9s ataronjats o blancs groguencs (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n

El cap \u00e9s deprimit i diferenciat del cos. Presenta una franja fosca que connecta ambd\u00f3s ulls per les escames supraoculars i frontal. Sota els seus ulls de pupil\u00b7la rodona i color verd fosc, presenta una filera completa de 3 escames suboculars a sobre de les 7 o 10 supralabials. Tamb\u00e9 presenta una taca fosca en forma de U a les escames parietals, de la qual acostuma a derivar el seu nom com\u00fa. No presenta gl\u00e0ndules de ver\u00ed (Barbadillo et al., 1999) (Gil, s\/f).<\/span><\/p>\n

Les taques circulars dels costats i de la cara dorsal s\u00f3n m\u00e9s petites com m\u00e9s que s\u2019apropen a la base de la cua, a partir d’aqu\u00ed, les taques es fusionen en tres l\u00ednies fosques que s\u2019allarguen fins al final de la cua (Gil, s\/f).<\/span><\/p>\n

Dimorfisme sexual: <\/b>Les difer\u00e8ncies entre mascles i femelles s\u00f3n pr\u00e0cticament inapreciables. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que s\u2019observa en mascles una mida del cos m\u00e9s gran, amb el cap proporcionalment m\u00e9s ample i la cua m\u00e9s llarga. Per altra banda, les femelles tenen un major nombre d\u2019escames ventrals <\/span>(Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Juvenil:<\/b> Els nounats mesuren entre 15 i 20 cm de llarg. Generalment, les seves coloracions s\u00f3n m\u00e9s clares i la franja fosca del cap \u00e9s m\u00e9s n\u00edtida (Gil, s\/f).<\/span><\/p>\n

H\u00e0bitat<\/b><\/p>\n

Prefereix les zones seques amb bona insolaci\u00f3. Pot trobar-se en parets de pedra, \u00e0rees rocoses, pedreres o llocs amb vegetaci\u00f3 oberta, tals com matollars, m\u00e0quies o fins i tot cultius de sec\u00e0 (sobretot amb ametllers i oliveres), altres ambients rurals i runes abandonades (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n

En zones m\u00e9s litorals, pot trobar-se per sota dels 700 msnm, tot i que pot arribar als 1500 m, com s\u00f3n els casos de les poblacions del Sistema Central i el Sistema B\u00e8tic de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/b><\/a><\/p>\n

La colobra es troba distribu\u00efda per bona part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, ocupant la majoria del sud i la costa mediterr\u00e0nia. Des de l\u2019oest, arriba fins a les latituds del riu Duero, mentre que a l\u2019est, arriba a les valls del Prepirineu quan les condicions ambientals s\u00f3n favorables (Gil, s\/f). Es troba absent en les comunitats aut\u00f2nomes de Gal\u00edcia, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, Pa\u00eds Basc, Navarra i bona part de Castella La-Manxa i Castella i Lle\u00f3 (Miras et al., 2009).<\/span><\/p>\n

Aquest ofidi tamb\u00e9 es troba a la franja litoral nord del continent Afric\u00e0, distribuint-se pel nord-est del Marroc, la costa d\u2019Alg\u00e8ria i el nord de Tun\u00edsia.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es pot trobar a la meitat inferior de l\u2019illa de Sardenya i a les illes de Zembra i Pantel\u00b7leria (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/b><\/p>\n

Categoria global IUCN (2008): Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Miras et al., 2009)<\/span><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (): Desconegut<\/b><\/p>\n

Tot i que no \u00e9s considerada en perill a la pen\u00ednsula, sovint es troba amena\u00e7ada pels canvis dels usos del s\u00f2l, especialment els canvis de cultius de sec\u00e0 a regadiu, i per la destrucci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats i zones de refugi (Gil, s\/f).<\/span><\/p>\n

Galeria d\u2019imatges<\/b><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/span><\/p>\n

Gil B.C.; Culebra de herradura (Hemorrhois hippocrepis). (s\/f). Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Timon. <\/span>https:\/\/www.asociaciontimon.org\/especies\/hemorrhois-hippocrepis\/<\/span><\/a><\/p>\n

Miras, J.A.M., Cheylan, M., Sa\u00efd Nouira, M., Joger, U., S\u00e1-Sousa, P., P\u00e9rez-Mellado, V., Mart\u00ednez-Solano, I., Sindaco, R., & Romano, A. 2009. <\/span>Hemorrhois hippocrepis<\/span><\/i>. <\/span>The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i> 2009: e.T61509A12495496. <\/span>https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2009.RLTS.T61509A12495496.en<\/span><\/a><\/p>\n

Speybroek J., Beukema W., Bok B., Van der Voort J. Gu\u00eda de campo de los anfibios y reptiles de Espa\u00f1a y de Europa (Barcelona: Ediciones Omega; 2017).<\/span><\/p>\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hemorrhois hippocrepis (Linnaeus, 1758) ESP Culebra de herradura EN Horseshoe whip snake Descripci\u00f3 Ofidi d\u2019una llargada aproximada de 160 cm, podent arribar als 180 cm. El seu cos presenta de 23 a 29 fileres d\u2019escames dorsals llises amb una coloraci\u00f3 de fons groguenca, verda oliva, beix o gris. Tamb\u00e9 a la cara dorsal, presenta una filera […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-158","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/158","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=158"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}