{"id":159,"date":"2018-08-13T22:39:29","date_gmt":"2018-08-13T22:39:29","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/serp-verda-i-groga\/"},"modified":"2024-12-12T17:44:38","modified_gmt":"2024-12-12T16:44:38","slug":"serp-verda-i-groga","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/serp-verda-i-groga\/","title":{"rendered":"Serp verda i groga"},"content":{"rendered":"

Hierophis viridiflavus\u00a0<\/i>(Lac\u00e9p\u00e8de, 1789)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Culebra verdiamarilla \u00a0EN <\/strong>Green whip snake<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Ofidi que pot mesurar d\u2019entre 120 a 130 cm de longitud total. El cos robust de l\u2019adult t\u00e9 normalment unes 19 fileres d\u2019escates dorsals carenades tot i que, a simple vista, semblen llises. Aquestes presenten una coloraci\u00f3 negra o verd molt fosc amb unes petites taques grogues per tot el cos. A la meitat anterior del cos, les taques s\u2019agrupen formant unes l\u00ednies fines de punts disposades transversalment. En canvi, a la meitat posterior, els punts grocs s\u2019agrupen en cada escata formant una l\u00ednia vertical que, en conjunt, formen l\u00ednies discont\u00ednues que s\u2019ajunten a mesura que s\u2019aproximen a la cua. Ventralment, s\u00f3n de color blanquin\u00f3s o groc p\u00e0l\u00b7lid uniforme (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

El cap est\u00e0 ben diferenciat del cos, amb un musell arrodonit. Presenta escates loreals. La seva coloraci\u00f3 dorsal \u00e9s molt semblant a la del cos, fons negre amb punts grocs, tot i que la distribuci\u00f3 d\u2019aquests sembla bastant sim\u00e8trica respecte a un eix sagital (Barbadillo et al., 1999). Les escates supralabials, en canvi, s\u00f3n grogues, igual que les dues escates preoculars i postoculars que tenen, fent que els seus grans ulls estiguin envoltats per unes franges grogues (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Dimorfisme sexual:<\/b> Les difer\u00e8ncies s\u00f3n pr\u00e0cticament inapreciables. Les femelles acostumen a tindre m\u00e9s escates ventrals i una cua m\u00e9s llarga que els mascles, tot i que aquests acostumen a tindre una longitud total superior (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Juvenil:<\/b> Els nounats mesuren entre 20 i 25 cm de longitud i la seva coloraci\u00f3 varia bastant durant el seu creixement. Els juvenils tenen una coloraci\u00f3 m\u00e9s uniforme que els adults, amb tons marrons i verds cendrosos que s’aniran enfosquint a mesura que creixin (Barbadillo et al., 1999). El seu cap destaca particularment pel seu marr\u00f3 de fons m\u00e9s viu que el del cos. T\u00e9 algunes taques de color blanc crema a les escates m\u00e9s dorsals; destaca en concret, dues franges a les escates supraoculars separades per la seva abs\u00e8ncia en l’escata frontal. Del mateix color s\u00f3n les escates supralabials i les preoculars i postoculars, envoltant l\u2019ull del juvenil igual que a l\u2019adult (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

A la pen\u00ednsula, habita zones considerablement humides i temperatura baixa. Es troba a prop de boscos caducifolis, camins amb vegetaci\u00f3 arbustiva i a prop d’aig\u00fces termals naturals (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Per altra banda, fora dels Pirineus, sembla preferir zones m\u00e9s term\u00f2files, tals com matollars i la costa. Es troba amb menys freq\u00fc\u00e8ncia a la muntanya mitjana i als boscos de pins subalpins (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

La serp verd i groga es troba distribu\u00efda per bona part de l\u2019Europa del sud i l\u2019oest. S\u2019han enregistrat observacions al nord-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, la meitat inferior de Fran\u00e7a excepte la costa mediterr\u00e0nia, a tota la pen\u00ednsula It\u00e0lica (incloent-hi Sardenya, C\u00f2rsega i la resta d\u2019illes) i algunes regions de Su\u00efssa, Eslov\u00e8nia i Cro\u00e0cia (Barbadillo et al., 1999) (Bowles, 2024).<\/span><\/p>\n

A la pen\u00ednsula, es troba nom\u00e9s als Pirineus en tota la seva extensi\u00f3, des del centre del Pa\u00eds Basc, passant per Navarra i Arag\u00f3 fins a l\u2019Alt Empord\u00e0, a Catalunya. Tamb\u00e9 se la pot trobar a al\u00e7ades de Prepirineu, en un rang altitudinal m\u00e9s freq\u00fcent d\u2019entre 700 i 2000 msnm, tot i que pot arribar als 2500 al Pirineu franc\u00e8s (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2022): Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Bowles, 2024)<\/span><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupaci\u00f3 menor LC<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Santos et al., 2002)<\/span><\/p>\n

La seva distribuci\u00f3 es veu en part restringida per la <\/span>Malpolon monspessulanus<\/span><\/i><\/a>, la seva principal competidora que, amb l\u2019escalfament global, podria fer retrocedir a la serp verda i groga. Com a moltes altres esp\u00e8cies de serp, acostumen a ser v\u00edctimes d\u2019atropellaments i la p\u00e8rdua del seu h\u00e0bitat a mans de la construcci\u00f3 d\u2019infraestructura (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/span><\/p>\n

Bowles, P. 2024. <\/span>Hierophis viridiflavus<\/span><\/i>. <\/span>The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i> 2024: e.T61449A137844938<\/span><\/p>\n

Garc\u00eda-Salmer\u00f3n A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Mart\u00ednez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ort\u00ed F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Gu\u00eda dels r\u00e8ptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cosset\u00e0nia; 2024)<\/span><\/p>\n

Santos X., Montori A., Llorente G.A., Carretero M.A. (2002). <\/span>Coluber viridiflavus<\/span><\/i> (Lac\u00e9p\u00e8de, 1789). Culebra verdiamarilla. Pp. 269-271. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hierophis viridiflavus\u00a0(Lac\u00e9p\u00e8de, 1789) ESP Culebra verdiamarilla \u00a0EN Green whip snake Descripci\u00f3 Ofidi que pot mesurar d\u2019entre 120 a 130 cm de longitud total. El cos robust de l\u2019adult t\u00e9 normalment unes 19 fileres d\u2019escates dorsals carenades tot i que, a simple vista, semblen llises. Aquestes presenten una coloraci\u00f3 negra o verd molt fosc amb unes […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-159","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}