{"id":173,"date":"2018-08-29T20:42:46","date_gmt":"2018-08-29T20:42:46","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-gimnesia\/"},"modified":"2024-10-11T16:02:03","modified_gmt":"2024-10-11T14:02:03","slug":"sargantana-gimnesia","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/sargantana-gimnesia\/","title":{"rendered":"Sargantana gimn\u00e8sia"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Podarcis lilfordi\u00a0<\/i>(G\u00fcnther, 1874)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>Lagartija balear<strong>\u00a0EN <\/strong>Lilford&#8217;s wall lizard<\/p>\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-sketchfab wp-block-embed-sketchfab\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"sketchfab-embed-wrapper\">    <iframe loading=\"lazy\" title=\"Podarcis lilfordi\" id=\"\" class=\"\" width=\"580\" height=\"326\" src=\"https:\/\/sketchfab.com\/models\/8e28909cdb0f423caf605f085ad8db4f\/embed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; fullscreen; xr-spatial-tracking\" allowfullscreen=\"\" mozallowfullscreen=\"true\" webkitallowfullscreen=\"true\" xr-spatial-tracking=\"true\" execution-while-out-of-viewport=\"true\" execution-while-not-rendered=\"true\" web-share=\"true\"><\/iframe><\/div>\n<\/div><figcaption class=\"wp-element-caption\">Model 3D de la regi\u00f3 cef\u00e0lica d\u2019un adult de <em>P. lilfordi <\/em>capturat a XXXXX el dd\/mm\/aaaa. Model obtingut per XXXXXX<\/figcaption><\/figure>\n\n\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Sargantana robusta i de cap alt. Com a mitjana, els mascles aconsegueixen al voltant de 8\u202fcm de longitud cap-cos, i les femelles uns 7,5cm. Coll gaireb\u00e9 tan ample com el cap. Elevat nombre d&#8217;escates dorsals, generalment superior a 59, en una l\u00ednia transversal. La coloraci\u00f3 \u00e9s molt variable i va del marr\u00f3 tacat de negre al verd oliva o al negre uniforme. En general, apareixen l\u00ednies o bandes dorsolaterals simples o dobles m\u00e9s o menys marcades. Ventre blanc brut, groguenc, ataronjat o blau cobalt intens amb petites taques negroses m\u00e9s o menys esteses (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Dimorfisme sexual<\/strong>: els mascles s\u00f3n, en general, m\u00e9s grans i m\u00e9s robustos que les femelles. A m\u00e9s, en algunes poblacions hi ha un cert grau de dimorfisme sexual en els dissenys i\/o coloracions (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Juvenil:<\/strong> els nounats s\u00f3n relativament grans i solen aconseguir 30-35 mm de longitud cap-cos i 55-65 mm de longitud de cua. En general, el seu pes oscil\u00b7la entre 0,75 i 1 g. Els juvenils presenten coloracions tan variables com els adults i normalment s\u00f3n similars a ells en cada poblaci\u00f3 insular concreta. En general, els costats s\u00f3n m\u00e9s foscos que el dors i solen estar finament clapejats de pintes color crema. Les zones ventrals s\u00f3n de tons uniformement blanquinosos o grisencs, moltes vegades amb punts negrosos al centre de gaireb\u00e9 totes les escates ventrals. En moltes poblacions, per\u00f2 no en la totalitat d&#8217;elles, els juvenils tenen la cua de tons verdosos o blavosos que contrasten clarament amb el dors (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Es troba confinada principalment a petits illots rocosos sense gaire vegetaci\u00f3, molts dels quals estan molt a prop de les costes de les illes grans. A Cabrera pot trobar-se en superf\u00edcies bastant nues, en matoll baix i en boscos. \u00c9s una sargantana molt vigorosa, capa\u00e7 de suportar ambients extremadament hostils. Sol viure a terra, tot i que s&#8217;enfila amb certa assidu\u00eftat (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Ocupa tots els h\u00e0bitats representats en els illots propers a Mallorca i Menorca; en els de major extensi\u00f3, com Cabrera o Colom (aquest \u00faltim, de Menorca) \u00e9s m\u00e9s abundant a les zones costaneres, encara que penetra fins i tot a l&#8217;interior de pinedes i formacions arbustives denses. A les poblacions d&#8217;illots amb construccions humanes, aquestes s\u00f3n ocupades de manera preferent, probablement per aprofitar els nombrosos refugis i les parets, id\u00f2nies per al assolellament (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/17795\/137843212\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Restringida a petits illots enfront de Mallorca i Menorca i l&#8217;arxip\u00e8lag de Cabrera, al sud de Mallorca (E. N. Arnold, 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Present a l&#8217;arxip\u00e8lag de Cabrera i en els illots circumdants de Mallorca i Menorca. Ha desaparegut, per\u00f2, de les dues illes principals; aix\u00f2 va oc\u00f3rrer probablement fa uns dos mil anys, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l&#8217;arribada de l&#8217;home a les Balears i de la importaci\u00f3 de nombrosos depredadors davant els quals la sargantana balear no tenia mecanismes de defensa efectius. Existeixen almenys 38 poblacions supervivents en l&#8217;actualitat, amb un nucli principal al Parc Nacional de Cabrera i un altre importants mica menor a Menorca. Ocasionalment, s&#8217;ha assenyalat la pres\u00e8ncia de la sargantana balear en punts de les costes mallorquina i menorquina, per\u00f2 \u00e9s probable que en tots els casos es tracti o d&#8217;una confusi\u00f3 amb altres esp\u00e8cies o de recents introduccions que no semblen haver tingut \u00e8xit (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria global IUCN (2008): <u>En Perill EN B1ab(ii)+2ab(iii)<\/u><\/strong> (P\u00e9rez-Mellado, 2005; P\u00e9rez-Mellado y Mart\u00ednez-Solano, 2009).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><strong>Categoria Espanya IUCN (2002): <u>En Perill EN B1 + 2bd<\/u><\/strong>. Justificaci\u00f3 dels criteris: fragmentaci\u00f3 severa de les poblacions i declivi continu en l&#8217;\u00e0rea d&#8217;ocupaci\u00f3 i en la qualitat de l&#8217;h\u00e0bitat (P\u00e9rez-Mellado, 2004).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Esp\u00e8cie inclosa a l&#8217;annex II de la Convenci\u00f3 de Berna i a l&#8217;Ap\u00e8ndix II de CITES (P\u00e9rez-Mellado y Mart\u00ednez-Solano, 2009).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Hi ha una poblaci\u00f3 extingida; la poblaci\u00f3 de l&#8217;illa Ses Rates va desapar\u00e8ixer quan l&#8217;illa va ser dinamitada en 1935 per facilitar la navegaci\u00f3 a la badia de Ma\u00f3 (P\u00e9rez-Mellado, 2004). S&#8217;ha suggerit que la poblaci\u00f3 del Illot de Ses Mones hauria estat substitu\u00efda per <em>Podarcis Siculus<\/em> (P\u00e9rez-Mellado, 2002b). No obstant aix\u00f2, Van den Berg i Zawadzki (2010) han comprovat la pres\u00e8ncia d&#8217;ambdues esp\u00e8cies a l&#8217;illot en els anys 2009 i 2010.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Mayol (2004), ha proposat traslocar part de les poblacions m\u00e9s amena\u00e7ades a illots actualment desocupats.<\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00edsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: gu\u00eda de campo, todas las especies de Espa\u00f1a y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Salvador, A. (2015). Lagartija balear\u00a0\u2013\u00a0<em>Podarcis lilfordi<\/em>. A:\u00a0<em>Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. <a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 26 de gener 2018).<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\">Webgrafia:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"http:\/\/www.vertebradosibericos.org\">http:\/\/www.vertebradosibericos.org<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/amphibiaweb.org\/\">https:\/\/amphibiaweb.org\/<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><a href=\"https:\/\/iucnredlist.org\/\">https:\/\/iucnredlist.org\/<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Podarcis lilfordi\u00a0(G\u00fcnther, 1874) ESP Lagartija balear\u00a0EN Lilford&#8217;s wall lizard Descripci\u00f3 Sargantana robusta i de cap alt. Com a mitjana, els mascles aconsegueixen al voltant de 8\u202fcm de longitud cap-cos, i les femelles uns 7,5cm. Coll gaireb\u00e9 tan ample com el cap. Elevat nombre d&#8217;escates dorsals, generalment superior a 59, en una l\u00ednia transversal. La coloraci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-173","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}