{"id":179,"date":"2018-08-29T21:06:02","date_gmt":"2018-08-29T21:06:02","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-grega\/"},"modified":"2024-10-10T23:11:58","modified_gmt":"2024-10-10T21:11:58","slug":"tortuga-grega","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-grega\/","title":{"rendered":"Tortuga grega"},"content":{"rendered":"

Testudo graeca\u00a0<\/i>(Linnaeus, 1758)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Tortuga mora\u00a0EN <\/strong>Common tortoise<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Queloni amb longitud a vegades fins als 25 cm o incl\u00fas m\u00e9s (Arnold, 2002) amb el cap petit (Barbadillo et al., 1999). Membres robustos recoberts de petites escates (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015) amb ungles fortes, cinc en els anteriors i quatre en els posteriors. Presenta un esper\u00f3 corni a la part posterior de les cuixes. Cua relativament curta. T\u00e9 la closca alta, molt bombada, m\u00e9s ampla en la seva part posterior (Barbadillo et al., 1999). A la closca hi ha cinc plaques vertebrals, vuit costals en dues s\u00e8ries de quatre a banda i banda de les plaques vertebrals, onze marginals al costat de cada s\u00e8rie costal, una nucal i una supracaudal (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015). El color de fons de la closca \u00e9s groguenc, de vegades amb tints verdosos o marrons. Les plaques solen presentar un nucli central fosc (negre) i una banda marginal tamb\u00e9 negra. En la seva part inferior (plastr\u00f3) destaquen, sobre el color de fons groguenc, taques negres de disposici\u00f3 reticulada irregular (Barbadillo et al., 1999). El cap \u00e9s de color groguenc, amb taques negres o completament negra (D\u00edaz-Paniagua & Andreu, 2015).<\/p>\n

Dimorfisme sexual<\/strong>: Els mascles s\u00f3n m\u00e9s petits que les femelles, que poden arribar a pesar el doble (al voltant de 2 kg) (Barbadillo et al., 1999). Els mascles adults es diferencien f\u00e0cilment de les femelles per la forma de les escates anals, que tenen menor longitud, i sovint presenten un aspecte desgastat a la vora m\u00e9s pr\u00f2xim a la cua (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015). A m\u00e9s, en els mascles, la placa supracaudal apareix sovint corbada cap a l’interior i el seu plastr\u00f3 \u00e9s lleugerament c\u00f2ncau, mentre que en les femelles \u00e9s pla o una mica convex (Barbadillo et al., 1999).<\/p>\n

Juvenil<\/strong>: Closca m\u00e9s globosa i arrodonida que en els adults, i les taques fosques s\u00f3n m\u00e9s consp\u00edcues i contrastades. Els nounats mesuren aproximadament 34 mm de mitjana i pesen al voltant de 11 g (Barbadillo et al., 1999). Despr\u00e9s de l’eclosi\u00f3 s’aprecia un solc transversal arrugat a la zona mitjana del peto, que recorda la posici\u00f3 doblegada que l’animal ha tingut durant el seu creixement a l’interior de l’ou. La coloraci\u00f3 de l’espatller \u00e9s similar a la de l’adult, encara que les taques fosques del peto no es troben encara completament desenvolupades (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015).<\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

Sovint es troba en herbassars i zones de matoll bastant secs, en dunes, boscos oberts i els seus l\u00edmits (Arnold, 2002). Se la troba en h\u00e0bitats semi\u00e0rids, amb vegetaci\u00f3 oberta i forta insolaci\u00f3 (Andreu, 2002). Viu sobre s\u00f2ls sorrencs, calcaris i pissarrosos de zones litorals amb diferents graus i composici\u00f3 de cobertura vegetal (Barbadilla et al., 1999). Les \u00e0rees habitades estan per sota de 600 m, poques vegades fins a 800 m d’altitud, i preferiblement entre 50 i 300 m, amb prefer\u00e8ncia pels pendents mitjans i baixes orientades cap al sud, tot i que el seu m\u00e0xim es troba als 1.900 al Marroc (van Dijk, 2004).<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

Aquesta esp\u00e8cie es troba des de la conca mediterr\u00e0nia, a l’est fins a l’Iran, amb poblacions al nord d’\u00c0frica, el sud d’Europa i l’oest d’\u00c0sia. Al nord d’\u00c0frica, s’est\u00e9n des de l’oest i nord del Marroc, a trav\u00e9s del nord d’Alg\u00e8ria i el nord i centre de Tun\u00edsia fins al nord-oest de L\u00edbia, amb una poblaci\u00f3 a\u00efllada en Cirenaica al nord-est de L\u00edbia. Al sud d’Europa hi ha poblacions a\u00efllades al sud d’Espanya, Mallorca (Espanya), el centre-oest de Sardenya (It\u00e0lia), Mal di Ventre (a l’oest de Sardenya, It\u00e0lia) i dels Balcans orientals, on es distribueix de forma m\u00e9s cont\u00ednua al sud-est de S\u00e8rbia, Maced\u00f2nia oriental, la major part de Bulg\u00e0ria, Romania oriental, Gr\u00e8cia nord-oriental i la part europea de Turquia. Hi ha una poblaci\u00f3 a\u00efllada a la costa del Mar Negre al sud de R\u00fassia, que s’est\u00e9n cap al nord-oest de Ge\u00f2rgia. A \u00c0sia occidental es troba \u00e0mpliament a Turquia (excepte al nord-est), al sud a trav\u00e9s del nord i oest de S\u00edria, el L\u00edban, el nord i centre de Jord\u00e0nia, a l’est a trav\u00e9s del nord de l’Iraq, gran part de l’Iran i al sud de Turkmenistan, i al nord a trav\u00e9s de gran part de l’Azerbaidjan, Arm\u00e8nia, est de Ge\u00f2rgia i sud de R\u00fassia (al Daguestan) (van Dijk, 2004).<\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2004): Vulnerable VU A2bcde+4bcde<\/u><\/strong> (van Dijk, 2004)<\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002): En Perill EN<\/u><\/strong>\u00a0(D\u00edaz-Paniagua y Andreu, 2015)<\/p>\n

A nivell europeu i de la UE, aquesta esp\u00e8cie es considera Vulnerable a causa de disminucions poblacionals que superen el 30% en 3 generacions (duraci\u00f3 de generaci\u00f3 = 25 anys) (van Dijk, 2004). Les principals amenaces que enfronta aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n la degradaci\u00f3 i fragmentaci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat degut a l\u2019augment de cultius intensius, incendis, construcci\u00f3 de vies de comunicaci\u00f3, urbanitzacions, etc.; per la recol\u00b7lecci\u00f3 furtiva i per la introducci\u00f3 d\u2019exemplars procedents de captivitat que poden afavorir l\u2019aparici\u00f3 de malalties a les poblacions silvestres i la contaminaci\u00f3 gen\u00e8tica (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015).<\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Andreu, A. C. 2002. Testudo graeca<\/em>. Pp. 147-150. En:\u00a0 Pleguezuelos, J.M., M\u00e1rquez, R., Lizana, M.(Eds.): Atlas y Libro Rojo de los anfibios y reptiles de Espa\u00f1a. <\/em>Direcci\u00f3n General de la Conservaci\u00f3n de la Naturaleza – Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola (2\u00aa impresi\u00f3n), Madrid.<\/p>\n

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: gu\u00eda de campo.<\/em> Ediciones Omega, Barcelona.<\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.<\/p>\n

D\u00edaz-Paniagua, C., Andreu, A. C. 2015. Tortuga mora \u2013 Testudo graeca<\/em>. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Espa\u00f1oles<\/em>. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http:\/\/www.vertebradosibericos.org\/<\/a> (acc\u00e9s, 16 de juliol de 2019)<\/p>\n

van Dijk P.P., Corti C., Mellado V.P., Cheylan M. 2004. Testudo graeca. The IUCN Red List of Threatened Species<\/em> 2004: e.T21646A9305080. https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/21646\/9305080<\/a> (acc\u00e9s, 16 de juliol de 2019)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Testudo graeca\u00a0(Linnaeus, 1758) ESP Tortuga mora\u00a0EN Common tortoise Descripci\u00f3 Queloni amb longitud a vegades fins als 25 cm o incl\u00fas m\u00e9s (Arnold, 2002) amb el cap petit (Barbadillo et al., 1999). Membres robustos recoberts de petites escates (D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2015) amb ungles fortes, cinc en els anteriors i quatre en els posteriors. Presenta un […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-179","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}