{"id":180,"date":"2018-08-29T21:07:54","date_gmt":"2018-08-29T21:07:54","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-mediterrania-tortuga-de-terra\/"},"modified":"2025-01-09T10:23:51","modified_gmt":"2025-01-09T09:23:51","slug":"tortuga-mediterrania-tortuga-de-terra","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/tortuga-mediterrania-tortuga-de-terra\/","title":{"rendered":"Tortuga mediterr\u00e0nia \/\/ Tortuga de terra"},"content":{"rendered":"

Testudo hermanni\u00a0<\/i>(Gmelin, 1789)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Tortuga mediterr\u00e1nea\u00a0EN <\/strong>Hermann’s tortoise<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Es tracta d\u2019un testudini de mida petita amb una closca ovalada que pot arribar a mesurar 20 cm. El cap \u00e9s de colors verd foscos, amb tonalitats grises i d\u2019ocre; tamb\u00e9 acostuma a presentar una taca subocular o supralabial groga que desapareix amb la edat. Al final de la cua, a difer\u00e8ncia d\u2019altres testudinis, presenta un unglot c\u00f2rni. Les seves extremitats tenen colors semblants als del cap i presenten aproximadament quatre ungles. Les potes davanteres est\u00e1n recobertes de 5 a 10 files d\u2019escates petites. Les potes posteriors, no presenten esperons cornis (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

T\u00e9 una gualdrapa considerablement bombada de colors negres i grocs contrastats, amb difer\u00e8ncies en la proporci\u00f3 de colors entre individus i poblacions. T\u00e9 5 plaques vertebrals, comen\u00e7ant amb una llarga i estreta nucal. Tamb\u00e9 t\u00e9 4 costals i 12 marginals. Tamb\u00e9 acostuma a presentar dues plaques supracaudals, tot i que algunes poblacions nom\u00e9s en presenten una (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

El plastr\u00f3 presenta plaques axil\u00b7lars i, normalment, ingunals tamb\u00e9. La coloraci\u00f3 \u00e9s similar a la dorsal, tot i que el patr\u00f3 \u00e9s diferent. S\u2019aprecien dues taques fosques a banda i banda del plastr\u00f3, dividits per una franja groga central (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Dimorfisme sexual:<\/b> Les seves difer\u00e8ncies nom\u00e9s s\u00f3n apreciables quan els individus s\u2019acosten a la maduresa sexual. La gualdrapa dels mascles \u00e9s menys bombada que la de les femelles, amb plaques marginals m\u00e9s amples i amb plaques supracaudals curvades cap a l\u2019interior. Per altra banda, el plastr\u00f3 dels mascles presenta una lleugera concavitat per a facilitar l\u2019acoplament amb les femelles, que el tenen m\u00e9s pla. La cua dels mascles tamb\u00e9 acostuma a ser m\u00e9s ampla i llarga (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Juvenil: <\/b>Els nounats i juvenils tenen un contorn de la closca m\u00e9s arrodonit que els adults. Tamb\u00e9 tenen el plastr\u00f3 pla, gaireb\u00e9 tot ell de color negre (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie adaptada al clima mediterrani i zones amb precipitacions annuals per sota dels 700 mm. Acostuma a trobar-se en boscos mediterranis com olivars, suredes i pinedes en transici\u00f3 amb \u00e0rees d\u2019abundant estrat arbustiu i herbaci tals com m\u00e0quies i brolles. Durant les estacions m\u00e9s caloroses, freq\u00fcenta \u00e0rees fresques i humides. Es troba entre el nivell del mar i els 400 o 600 metres d\u2019altura (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

\u00c0mpliament distribu\u00efda per l\u2019Europa m\u00e9s propera al Mediterrani, en poblacions discont\u00ednues. Existeixen dues subesp\u00e8cies que defineixen l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3:<\/span><\/p>\n

La subesp\u00e8cie <\/span>hermanni<\/span><\/i> es troba des del nord-est ib\u00e8ric, passant pel sud de Fran\u00e7a fins al sud it\u00e0lic, incloent les illes de Mallorca, Menorca, C\u00f2rsega, Sardenya i Sic\u00edlia. Per altra banda, la subesp\u00e8cie <\/span>boettgeri<\/span><\/i> contin\u00faa la distribuci\u00f3 pel nord-est it\u00e0lic, segu\u00efnt tota la costa dels Balcans fins a Gr\u00e8cia i la seva frontera amb Turquia, incloent Maced\u00f2nia, Bulg\u00e0ria, S\u00e8rbia i les illes del Pelopon\u00e8s. Es creu que moltes de les poblacions, especialment les de les illes, s\u00f3n introdu\u00efdes (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Luiselli, 2024).<\/span><\/p>\n

A Catalunya, l’esp\u00e8cie es troba molt a\u00efllada entre poblacions i, d\u2019aquestes, nom\u00e9s la de la serra de l\u2019Albera \u00e9s natural (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2018): Vulnerable VU<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Luiselli, 2024)<\/span>\u00a0<\/b><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002): En perill EN<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Llorente et al., 2002)<\/span><\/p>\n

La esp\u00e8cie es troba principalment amena\u00e7ada a la pen\u00ednsula per la manca de poblacions salvatges. Es creu que han sigut les intensives activitats agr\u00edcoles que la han extingit a bona part del territori catal\u00e0. La destrucci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats, els incendis i la depredaci\u00f3 no les permet reconstruir les poblacions (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Llorente et al., 2002).<\/span><\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/b><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/span><\/p>\n

Garc\u00eda-Salmer\u00f3n A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Mart\u00ednez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ort\u00ed F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Gu\u00eda dels r\u00e8ptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cosset\u00e0nia; 2024)<\/span><\/p>\n

Llorente G.A., Montori A., Carretero M.A. & Santos X. (2002). <\/span>Testudo hermanni<\/span><\/i> (Gmelin, 1789). Tortuga mediterr\u00e1nea. Pp. 151-153. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n

Luiselli, L. 2024. Testudo hermanni. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T21648A2777071. <\/span>https:\/\/dx.doi.org\/10.2305\/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T21648A2777071.en<\/span><\/a>. Accessed on 08 January 2025.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Testudo hermanni\u00a0(Gmelin, 1789) ESP Tortuga mediterr\u00e1nea\u00a0EN Hermann’s tortoise Descripci\u00f3 Es tracta d\u2019un testudini de mida petita amb una closca ovalada que pot arribar a mesurar 20 cm. El cap \u00e9s de colors verd foscos, amb tonalitats grises i d\u2019ocre; tamb\u00e9 acostuma a presentar una taca subocular o supralabial groga que desapareix amb la edat. Al […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-180","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}