{"id":182,"date":"2018-08-29T21:15:23","date_gmt":"2018-08-29T21:15:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/escurco-iberic\/"},"modified":"2025-01-26T11:48:46","modified_gmt":"2025-01-26T10:48:46","slug":"escurco-iberic","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/escurco-iberic\/","title":{"rendered":"Escur\u00e7\u00f3 ib\u00e8ric"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"rtecenter\"><strong><i>Vipera latastei <\/i>(Bosca, 1878)<\/strong><\/h2>\n<p class=\"rtecenter\"><strong>ESP <\/strong>V\u00edbora hocicuda \/\/ V\u00edbora de Lataste<strong> EN <\/strong>Lataste&#8217;s viper<\/p>\n<p><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Escur\u00e7\u00f3 de mida mitjana, d\u2019entre 40 a 60 cm de longitud total o, de forma ocasional, fins als 75 cm. El seu cos presenta 21 fileres d\u2019escames carenades en posici\u00f3 dorsal amb una coloraci\u00f3 de tons grisos, marrons clars o fins i tot vermelloses. Presenta una caracter\u00edstica marca ondulada o en zig-zag que recorre tota la seva secci\u00f3 vertebral, d\u2019un color m\u00e9s fosc i contrastat. Tamb\u00e9 pot presentar una fila de taques circulars fosques i difoses pels seus costats. Ventralment, s\u00f3n de colors grisos foscos o fins i tot blancs (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">El seu cap est\u00e0 ben diferenciat del cos i de forma triangular en el que emmagatzema les gl\u00e0ndules de ver\u00ed. El seu cap \u00e9s ben caracter\u00edstic a causa de la pres\u00e8ncia d\u2019una petita banya al musell, coberta d\u2019entre 3 a 7 escames rostrals i internasals llises. A m\u00e9s, just abans del patr\u00f3 en zig-zag, acostuma a tindre dues taques ovalades del mateix color. T\u00e9 pupil\u00b7les verticals envoltades d\u2019un iris de color groc daurat o vermell\u00f3s (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">A difer\u00e8ncia de la resta del cos, l\u2019extrem de la cua pot ser de coloracions fosques, negres o, rarament, groguenques o vermelloses (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Dimorfisme sexual: <\/b><span style=\"font-weight: 400\">Els mascles poden presentar coloracions m\u00e9s marcades i amb els dibuixos dorsals m\u00e9s contrastats; \u00e9s el cas de les taques circulars als costats del tronc de l\u2019escur\u00e7\u00f3, les quals es difuminen encara m\u00e9s en femelles fins a ser gaireb\u00e9 imperceptibles. La cua dels mascles tamb\u00e9 acostuma a ser m\u00e9s llarga <\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Mond\u00e9jar &amp; Albero, s\/f).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Juvenil: <\/b><span style=\"font-weight: 400\">Generalment, els escur\u00e7ons ib\u00e8rics nounats mesuren entre 15 i 21 cm. Tot i ser similars als adults, presenten una coloraci\u00f3 lleugerament m\u00e9s marcada i tenen el cap m\u00e9s gran i diferenciat <\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Mond\u00e9jar &amp; Albero, s\/f).<\/span><\/p>\n<p><strong>H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Habita regions de clima mediterrani humit o semi\u00e0rid, amb hiverns suaus i estius secs. Busquen zones fresques amb certa insolaci\u00f3. Pot trobar-se en zones de matollar, murs de pedra seca, zones circumdants a boscos i en aclariments dels mateixos (normalment caducifolis; roure, alzina, con\u00edferes, pi pinyer\u2026) <\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Mond\u00e9jar &amp; Albero, s\/f).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">A la zona m\u00e9s sud de la pen\u00ednsula, tamb\u00e9 habita en dunes costaneres, pinedes sorrenques i, en general, zones de sorral (Speybroek et al., 2017).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">L\u2019esp\u00e8cie es mant\u00e9 allunyada de zones amb un cert grau d\u2019antropitzaci\u00f3 com ho s\u00f3n les parcel\u00b7les d\u2019agricultura intensiva. Pot trobar-se en un ampli gradient altitudinal, des de la costa fins als vessants rocosos de Sierra Nevada, a 3000 msnm (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.iucnredlist.org\/species\/221202039\/137859691\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">L\u2019escur\u00e7\u00f3 ib\u00e8ric nom\u00e9s es troba a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, ocupant gaireb\u00e9 tota la seva extensi\u00f3. Aquesta no habita la regi\u00f3 m\u00e9s al Nord de la pen\u00ednsula, en les que s\u2019inclou bona part de Gal\u00edcia, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, el Pa\u00eds Basc, la meitat nord de Navarra i Osca i el Pirineu catal\u00e0 (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Tamb\u00e9 pot trobar-se a certes regions del nord d\u2019\u00c0frica, en zones costaneres del Marroc, Alg\u00e8ria i Tun\u00edsia; tamb\u00e9 en regions de m\u00e9s altitud com la serralada del Rif <\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Mond\u00e9jar &amp; Albero, s\/f).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Certs estudis amb DNA mitocondrial han determinat que les diferents poblacions distribu\u00efdes per la pen\u00ednsula provenen de tres llinatges diferents. Aquests llinatges estarien distribu\u00efts pel sistema central i Sierra Morena (llinatge oriental), un llinatge de la regi\u00f3 sud d\u2019Andalusia (de la subesp\u00e8cie <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">V. latastei arundana<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">) i el llinatge occidental (de la subesp\u00e8cie <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">V. latastei gaditana<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">). Aquests llinatges contacten entre si en certes zones pr\u00f2ximes al riu Guadalquivir (Mart\u00ednez-Freir\u00eda et al., 2024).<\/span><\/p>\n<p><strong>Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria global IUCN (2023): <strong><u>Vulnerable VU<\/u><\/strong><\/b><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0(Mart\u00ednez-Freir\u00eda et al., 2024)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><b>Categoria Espanya IUCN (2002): <strong><u>Gaireb\u00e9 amena\u00e7ada NT<\/u><\/strong><\/b>\u00a0<span style=\"font-weight: 400\">(Pleguezuelos &amp; Santos, 2002)<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Tot i que es troba \u00e0mpliament distribu\u00efda per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, hi ha poblacions que es troben en declivi com a les prov\u00edncies de Madrid i Toledo (Pleguezuelos &amp; Santos, 2002).<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies dels canvis d\u2019usos del s\u00f2l i la destrucci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats naturals. Tamb\u00e9 es veuen afectades pel canvi clim\u00e0tic, ja que aquesta esp\u00e8cie no suporta temperatures massa altes, es veu obligada a despla\u00e7ar-se a \u00e0rees m\u00e9s temperades, deixant pas a altres esp\u00e8cies de serps competidores m\u00e9s term\u00f2files com la <\/span><a href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/malpolon-monspessulanus\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i><span style=\"font-weight: 400\">Malpolon monspessulanus<\/span><\/i><\/a><span style=\"font-weight: 400\">\u00a0<\/span><span style=\"font-weight: 400\">(Mond\u00e9jar &amp; Albero, s\/f).<\/span><\/p>\n<p><strong>Galeria d&#8217;imatges<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Mart\u00ednez-Freir\u00eda F., Santos X., Pleguezuelos J.M. 2024. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">Vipera latastei<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\">. <\/span><i><span style=\"font-weight: 400\">The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400\"> 2024: e.T221202039A137859691.<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Mond\u00e9jar A.D., Albero L.M. s\/f. <em>V\u00edbora hocicuda (Vipera latastei)<\/em>. Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Timon. <\/span><a href=\"https:\/\/www.asociaciontimon.org\/especies\/vipera-latastei\/\"><span style=\"font-weight: 400\">https:\/\/www.asociaciontimon.org\/especies\/vipera-latastei\/<\/span><\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Pleguezuelos J.M., Santos X. 2002. <em>Vipera latastei<\/em> (Bosc\u00e1, 1878). Vibora hocicuda. Pp. 299-301. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px\"><span style=\"font-weight: 400\">Speybroek J., Beukema W., Bok B., Van der Voort J. 2017. <em>Gu\u00eda de campo de los anfibios y reptiles de Espa\u00f1a y de Europa.<\/em> Omega, Barcelona.<\/span><\/p>\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vipera latastei (Bosca, 1878) ESP V\u00edbora hocicuda \/\/ V\u00edbora de Lataste EN Lataste&#8217;s viper Descripci\u00f3 Escur\u00e7\u00f3 de mida mitjana, d\u2019entre 40 a 60 cm de longitud total o, de forma ocasional, fins als 75 cm. El seu cos presenta 21 fileres d\u2019escames carenades en posici\u00f3 dorsal amb una coloraci\u00f3 de tons grisos, marrons clars o [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-182","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/182","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}