{"id":185,"date":"2018-08-29T21:23:08","date_gmt":"2018-08-29T21:23:08","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/serp-blanca-serp-ratllada\/"},"modified":"2025-01-10T01:47:35","modified_gmt":"2025-01-10T00:47:35","slug":"serp-blanca-serp-ratllada","status":"publish","type":"fitxa_descriptiva","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/fitxa-descriptiva\/serp-blanca-serp-ratllada\/","title":{"rendered":"Serp blanca \/\/ Serp ratllada"},"content":{"rendered":"

Zamenis scalaris <\/i>(Schinz, 1822)<\/strong><\/h2>\n

ESP <\/strong>Culebra de escalera\u00a0EN <\/strong>Ladder snake<\/p>\n

Descripci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Serp que arriba a mesurar, de mitjana, els 120 cm de longitud total. Presenta entre 25 i 29 fileres d\u2019escates llises a la banda dorsal del seu cos. La seva coloraci\u00f3 canvia molt al llarg del cicle d\u2019una serp blanca. El cos de l\u2019adult t\u00e9 una coloraci\u00f3 de fons de color marr\u00f3 crema o beix que es torna un marr\u00f3 m\u00e9s fosc o cendr\u00f3s a mesura que envelleixen. Tenen dues l\u00ednies gaireb\u00e9 paral\u00b7leles longitudinals que recorren des del seu coll fins al principi de la cua. Els adults m\u00e9s joves tamb\u00e9 presenten unes taques laterals que tamb\u00e9 es perden amb l’edat. Ventralment, sempre s\u00f3n d\u2019un color groguenc p\u00e0l\u00b7lid (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

El cap est\u00e0 ben definit i diferenciat. \u00c9s ample, amb un musell punxegut a causa de l\u2019escata rostral prominent que es troba lleugerament per sota de les internasals. En adults, el cap presenta unes franges fosques que van des dels ulls fins a les \u00faltimes escates supralabials i unes altres que es troben sota els ulls i arriben fins a la mand\u00edbula inferior (Barbadillo et al., 1999). El seu cap acostuma a presentar escates loreals (entre les preoculars i postnasals) (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Dimorfisme sexual:<\/b> No hi ha una distinci\u00f3 evident entre mascles i femelles. El mascle acostuma a tenir una cua m\u00e9s llarga i un cap m\u00e9s ample. Per altra banda, les femelles tenen un major nombre d\u2019escates ventrals i les adultes, acostumen a presentar la coloraci\u00f3 d\u2019adult jove m\u00e9s que la de l\u2019adult vell (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Juvenil: <\/b>Els nounats mesuren entre 20 i 30 cm. La seva coloraci\u00f3 \u00e9s molt diferent de la dels adults, ja que aquests presenten un color de fons de tons m\u00e9s clars (grisos, grocs) que afavoreixen al contrast del seu patr\u00f3. El seu cos presenta una \u00fanica filera de barres fosques disposades de forma transversal i interrompudes que recorden a uns esglaons; tamb\u00e9 presenten m\u00faltiples taques fosques pels costats. Al cap, presenten un collar tamb\u00e9 fosc, les franges fosques oculars que es mantenen en adults i una taca en forma de V al musell que es perdr\u00e0 en la forma adulta. A mesura que van creixent, quan arriben al voltant dels 40 cm de longitud, la coloraci\u00f3 de fons perd la tonalitat p\u00e0l\u00b7lida. Tamb\u00e9 les barres del dors i les taques dels laterals es difuminen molt, deixant les dues l\u00ednies longitudinals, fines per\u00f2 ben marcades, que s’engruixiran en arribar a adult (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

H\u00e0bitat<\/strong><\/p>\n

Acostuma a viure en climes mediterranis i submediterranis. Pot trobar-se sobretot en zones de matollars i boscos tals com pinedes, rouredes seques i alzinars. Tamb\u00e9 es pot trobar pr\u00f2xima a ambients m\u00e9s antropitzats, tals com cultius de sec\u00e0, runes i, fins i tot, habitatges rurals per buscar l\u2019ombra o rosegadors (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Per la seva biologia term\u00f2fila, acostuma a viure per sota dels 700 msnm en zones assolellades. Prefereix zones de transici\u00f3, com l\u00edmits de boscos, marges de camins i matollars poc frondosos (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong><\/a><\/p>\n

Aquest ofidi es troba principalment a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i pel sud-est de Fran\u00e7a. A la pen\u00ednsula, es distribueix gaireb\u00e9 per tota la seva extensi\u00f3 a excepci\u00f3 de la zona m\u00e9s nord, que inclou bona part del Pirineu i la resta de franja eurosiberiana que est\u00e0 en contacte amb l\u2019oce\u00e0 atl\u00e0ntic (Barbadillo et al., 1999).<\/span><\/p>\n

La serp blanca travessa els Pirineus des de la pen\u00ednsula fins a Fran\u00e7a i es distribueix per l\u2019arc mediterrani franc\u00e8s gaireb\u00e9 fins a tocar la zona de Lig\u00faria, It\u00e0lia.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es pot trobar a les illes Balears i les illes d\u2019Ieras, sent aquestes introdu\u00efdes pels romans (Garc\u00eda-Salmer\u00f3n et al., 2024).<\/span><\/p>\n

Estat de conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Categoria global IUCN (2022): Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Bowles, 2024)<\/span><\/p>\n

Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupaci\u00f3 Menor LC<\/u><\/strong><\/b>\u00a0(Pleguezuelos & Honrubia, 2002)<\/span><\/p>\n

En trobar-se pr\u00f2xim a zones m\u00e9s antropitzades, poden ser v\u00edctimes d\u2019animals dom\u00e8stics, atropellaments, pesticides i verins per a rosegadors (Pleguezuelos & Honrubia, 2002).<\/span><\/p>\n

Galeria d’imatges<\/strong><\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., P\u00e9rez-Mellado V., Sancho V., L\u00f3pez-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica, Baleares y Canarias: gu\u00eda ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).<\/span><\/p>\n

Bowles, P. 2024. <\/span>Zamenis scalaris<\/span><\/i>. <\/span>The IUCN Red List of Threatened Species<\/span><\/i> 2024: e.T61565A137857016.<\/span><\/p>\n

Garc\u00eda-Salmer\u00f3n A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Mart\u00ednez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ort\u00ed F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Gu\u00eda dels r\u00e8ptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cosset\u00e0nia; 2024)<\/span><\/p>\n

Pleguezuelos J.M., Honrubia S. (2002). <\/span>Elaphe scalaris<\/span><\/i> (Schinz, 1822). Culebra de escalera. Pp. 281-283. En: Pleguezuelos J. M., M\u00e1rquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Espa\u00f1a. Direcci\u00f3n General de Conservaci\u00f3n de la Naturaleza-Asociaci\u00f3n Herpetol\u00f3gica Espa\u00f1ola, Madrid<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Zamenis scalaris (Schinz, 1822) ESP Culebra de escalera\u00a0EN Ladder snake Descripci\u00f3 Serp que arriba a mesurar, de mitjana, els 120 cm de longitud total. Presenta entre 25 i 29 fileres d\u2019escates llises a la banda dorsal del seu cos. La seva coloraci\u00f3 canvia molt al llarg del cicle d\u2019una serp blanca. El cos de l\u2019adult […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","class_list":["post-185","fitxa_descriptiva","type-fitxa_descriptiva","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva\/185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/fitxa_descriptiva"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/fitxa_descriptiva"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/3dvirtualherp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}