{"id":95,"date":"2010-02-20T12:45:06","date_gmt":"2010-02-20T11:45:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/ahcisp\/"},"modified":"2024-06-11T18:54:55","modified_gmt":"2024-06-11T16:54:55","slug":"linies-de-recerca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/linies-de-recerca\/","title":{"rendered":"L\u00cdNIES DE RECERCA"},"content":{"rendered":"\n
\n

L1: Exclusions per raons de g\u00e8nere, racialitzaci\u00f3, pertinences \u00e8tniques amb perspectiva interseccional, moviments socials i an\u00e0lisi de conflictes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

AHCISP va n\u00e9ixer amb l\u2019objectiu d\u2019estudiar tant l\u2019elogi de les identitats i difer\u00e8ncies socioculturals, com la celebraci\u00f3 de mestissatges, hibridismes i sincretismes que fan permeables les fronteres entre persones de diverses proced\u00e8ncies i adscripcions.<\/p>\n\n\n\n

En les seves recerques, AHCISP s\u2019ha centrat a observar com les categories socials hist\u00f2ricament considerades innates i, doncs, universals, com la del mestissatge (2005-2008 i 2009-2013), humanitat (2014-2018) o \u00e0rea cultural (2019-2022), no nom\u00e9s no s\u00f3n \u00f2bvies sin\u00f3 que no s\u00f3n extensives a totes les societats. Les nostres recerques posen en q\u00fcesti\u00f3 la dr\u00e0stica divisi\u00f3 occidental entre natura i cultura. No totes les societats estableixen les mateixes fronteres en les seves categories ni totes resolen de la mateixa manera els intersticis entre categories, els espais intermedis o les mediacions i les coses fora de lloc.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019investigacions comparatives i transnacionals, interpel\u00b7lem les transgressions de fronteres, categories i jerarquies pol\u00edtico-culturals identit\u00e0ries que, en ser erosionades, semblen engendrar identitats ambivalents, i sense ser naturals, sovint s\u00f3n naturalitzades i tenen un gran impacte social.<\/p>\n\n\n\n

AHCISP ha reflexionat doncs sobre les categories de g\u00e8nere (Stocke 1974, 1992a, 1992b, 1998, 2010, Van den Bogaert 2017, 2018, 2019, Iribarren, Serrano, Gatell i Clua, 2024), Ra\u00e7a (Stolcke 1974, 1992a, 19992b, Clua 2011), \u00e8tnia (Stolcke 1992b, Ventura 1994, 2000a, Fons 2000), Jueu (Ojeda 2015, 2020, 2021, Queralt 2011), moro (Mateo 2017), Ind\u00edgena (Mart\u00ednez Mauri i Ventura 2022a i 2022b), Mest\u00eds (Stolcke y Coello, 2007,  Mateo 2012,  Ventura (ed.) 2010, Ventura et al. 2014, Coello, Clua & Muela, 2009), Humanitat (Ventura, 2018b, 2019, Ventura et al.2018,  Carlos 2015,  Surrall\u00e9s 2018), crioll (Coello 2010, 2013), naci\u00f3 (Clua 2002, 2010, 2014, 2017, 2019; Branca 2017, Rue 2023, Stolcke 2001, ), comunitat (Branca 2017, Fontana 2023, Ventura 1996), \u00e0rea cultural (Ventura 2018a, Clua et al. 2022, Mateo et al 2022) i d\u2019altres que els configuren o en s\u00f3n subsidiaris, com el de la migraci\u00f3 (Stolcke 1995, Rubio, Clua i S\u00e1nchez, 2017, Rubio, Clua i Feixa, 2019, Clua i S\u00e1nchez, 2017)), d\u2019esclau (Mateo 2021, 2024) Menor no acompanyat (Empez 2015), Cos i persona (Surrall\u00e9s 2009a, 2009b, 2012, 2023 Ventura 2001, Van den Bogaert 2016, 2017, 2018a, 2018b, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022 ), entre d\u2019altres, sempre amb la perspectiva d\u2019una antropologia cr\u00edtica sobre el binomi natura\/ cultura (Ojeda, coord. 2011).<\/p>\n\n\n\n

AHCISP tamb\u00e9 ha analitzat els moviments socials i els conflictes vinculats amb col\u00b7lectius estigmatitzats en diferents contextos, des de les primaveres \u00e0rabs (Mateo et al. 2019, 2022, 2023) als efectes de les guerres en societats ind\u00edgenes (Oliver 2023, Ventura et al 2019, Olaya, Naranjo y Guevara 2017).<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n

L2: Dimensions Rituals de les Societats Humanes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El ritual, com una de les expressions col\u00b7lectives de les societats humanes, \u00e9s part de la recerca d\u2019AHCISP des dels seus inicis. Equilibri, conflicte, estructura, ontologia, hist\u00f2ria i relacions de poder impregnen aquesta faceta de les societats que des de les heterod\u00f2xies musulmanes (Mateo, 2010, 2013, 2016, 2021a, 2021b, 2022) i jueves (Queralt 2011), hind\u00fas (Van den Bogaert 2018a), tradicionals a l\u2019\u00c0frica subsahariana (Fons 2008, 2011, 2014) o dins del xamanisme amerindi (Ventura 2000b, 2000c, 2008, 2009, 2011, 2012a, 2012b, 2019a, 2019b ), ofereixen mitjans per a manifestar les contradiccions i donar suport existencial col\u00b7lectiu. Amb \u00e8mfasi en l\u2019estudi de les ontologies, nocions de cos, de persona i d\u2019humanitat, (Carlos 2015, Fons, 2007, 2014, Campo i Fons 2021, Sirvent i Fons 2022,  Surrall\u00e9s 2009a, 2009b, 2012, 2018, 2023, Van den Bogaert 2016, Ventura, 2001, 2018b, 2019, Ventura et al.2018) l’objectiu tamb\u00e9 ha estat de repensar la seva pr\u00f2pia definici\u00f3 i proposar una metodologia d’an\u00e0lisi suggerent des de perspectives diverses (Fons & Ventura, 2021, Fons & Alvarez, 2024, Surrall\u00e9s 2003).<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n

L3: Mobilitats Humanes, Tradicionals i Contempor\u00e0nies, i Turisme<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La mobilitat ha format part de les societats humanes des dels or\u00edgens i malgrat les revolucions neol\u00edtiques i totes les altres transformacions posteriors i localitzades, que han convertit la sedentaritzaci\u00f3 en l\u2019estat paradigm\u00e0tic de la civilitzaci\u00f3, nombrosos col\u00b7lectius s\u2019hi han resistit. <\/p>\n\n\n\n

AHCISP incorpora la reflexi\u00f3 sobre les mobilitats humanes des del punt de vista de la relaci\u00f3 ontol\u00f2gica, ecol\u00f2gica, econ\u00f2mica, ideol\u00f2gica i social amb el territori. Espai (Figueres 2021, Ventura 2005, 2011) Nomadismes i semi-nomadismes tradicionals (Figueras 2021, Figueras i Ventura 2024, Ventura 2013), transhum\u00e0ncies estacionals (Godoy et al. 2024,) i una refer\u00e8ncia especial al turisme (Milano, 2018, Milano et al., 2021, Sanchez 2021) com a proposta contempor\u00e0nia de mobilitat humana; propostes que situen l\u2019arrelament a la terra en un segon pla i el canvi de lloc com a eix central de la vida social o com a alternativa. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu \u00e9s repensar conceptes clau de l\u2019antropologia, com els d\u2019espai, territori, sedentarisme, transhum\u00e0ncia, nomadisme, semi-nomadisme, itiner\u00e0ncia, mobilitat i immobilitat (Milano, et al. 2023) i d\u2019altres que, des de l\u2019eix paradigm\u00e0tic natura-cultura, permeten reconsiderar el lloc central de la mobilitat en les relacions humanes.<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n

L4: Dimensions Culturals de les Relacions Mediambientals<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el marc de la tensi\u00f3 entre natura-cultura, AHCISP treballa sobre les relacions de les societats humanes amb els territoris (Surrall\u00e9s y Garc\u00eda Hierro eds. 2004, 2005; Garc\u00eda Hierro y Surrall\u00e9s 2009), amb un pes important en l\u2019eco-antropologia i la conservaci\u00f3 mediambiental (Dominguez & Ventura 2019, Godoy et al 2021, Sanosa et al. 2021, Godoy et al 2024), l\u2019etnobiologia (Santos-Fita et al. 2009; Santos-Fita et al. 2012; Santos-Fita & Argueta, 2023), i les relacions entre humans i no-humans (Santos-Fita et al. 2015; Santos-Fita, 2016).<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n

T1. Antropologia Hist\u00f2rica<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb un \u00e8mfasi en l\u2019antropologia hist\u00f2rica (Stolcke 1992a, Mateo i Coello 2015, 2016, 2020) com a m\u00e8tode i perspectiva, AHCISP enfoca les seves recerques amb una mirada antropol\u00f2gica al passat i entenent el pes del passat en el present, sense oblidar que passat i present tenen sentits diversos (Ventura 2015). Aquest enfocament considera les relacions de poder clau en la constituci\u00f3 social i \u00e9s per aix\u00f2 que els estudis colonials i post-colonials s\u00f3n rellevants en la recerca del grup (Clua 2016, Clua, Kradolfer y Ojeda Coords,2011; Mateo 2003; Mateo y Muriel 2020, Surralles 2023).<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\n

T2. Patrimoni<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Concepte cr\u00edtic i ambigu, els estudis sobre el patrimoni o que l\u2019inclouen com a mitj\u00e0 o dest\u00ed dels projectes socials s\u00f3n importants en les recerques d\u2019AHCISP.  Una part dels seus membres formen part de la Xarxa XIPE<\/a> del Departament d\u2019Antropologia Social i Cultural i algunes de les seves recerques incorporen el patrimoni, o la patrimonialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
VEURE PUBLICACIONS \u2794<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Especialitzacions Regionals<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n

AM\u00c8RICA<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Silvia \u00c1lvarez, Domenico Branca, Ch\u2019aska Eugenia Carlos R\u00edos, Gloria Casanova Molina, Ignacio Contreras Ilabaca, Miquel Figueras Moreu, Laura Fontana Sierra, Inti Fuica Fernando Rebolledo, Jos\u00e9 Manuel Gerez Del R\u00edo, Claudio Milano, Edgar Ricardo Naranjo Pe\u00f1a, Esther Oliver Grasiot, Luisa Fernanda Pelaez Cordoba, Elena S\u00e1nchez, D\u00eddac Santos-Fita, Alexandre Surrall\u00e9s, Marguerita Tancini, Montserrat Ventura i Oller.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

\u00c0FRICA<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

\u00c0frica del Nord i Pr\u00f2xim Orient<\/strong>: Pablo Dom\u00ednguez, Vanessa Gaibar, Josep Llu\u00eds Mateo Dieste<\/p>\n\n\n\n

\u00c0frica Central<\/strong>: Virginia Fons<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

\u00c0SIA<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Him\u00e0laia\/India<\/strong>: Alice Van den Bogaert;<\/p>\n\n\n\n

Papua Nova Guinea<\/strong>: Isabelle Amanda Boiteau <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

EUROPA<\/strong><\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Adriana Arista, Vict\u00f2ria Badia Gim\u00e9nez, Jordi Barbet, Igor Bogdanovic; Montserrat Clua, Pablo Dom\u00ednguez, Francisco Godoy, Meline Margaryan, Pierluigi Manchia, Ramon Massana, Claudio Milano, Jessica Morente Aniceto, Alexia Ru\u00e9, Pau Sanosa, Virginia Fons<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\u2191<\/strong> TORNAR A L’INICI<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L1: Exclusions per raons de g\u00e8nere, racialitzaci\u00f3, pertinences \u00e8tniques amb perspectiva interseccional, moviments socials i an\u00e0lisi de conflictes AHCISP va n\u00e9ixer amb l\u2019objectiu d\u2019estudiar tant l\u2019elogi de les identitats i difer\u00e8ncies socioculturals, com la celebraci\u00f3 de mestissatges, hibridismes i sincretismes que fan permeables les fronteres entre persones de diverses proced\u00e8ncies i adscripcions. En les seves […]<\/p>\n","protected":false},"author":2545,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-95","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2545"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=95"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5112,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95\/revisions\/5112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/ahcisp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}