{"id":100,"date":"2013-11-17T02:57:06","date_gmt":"2013-11-17T02:57:06","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/instrumentalisme\/"},"modified":"2022-08-09T09:17:03","modified_gmt":"2022-08-09T09:17:03","slug":"instrumentalisme","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/instrumentalisme\/","title":{"rendered":"La medicina \u00e9s una ci\u00e8ncia o una t\u00e8cnica?"},"content":{"rendered":"\n

Escrita probablement a principis de l’\u00faltima d\u00e8cada del segle XIII, el De intentione medicorum<\/em><\/a> d’Arnau de Vilanova posa les bases de la seva epistemologia m\u00e8dica en plantejar-se si la medicina \u00e9s una ci\u00e8ncia (scientia<\/em>) o una t\u00e8cnica (ars<\/em>) i quines difer\u00e8ncies hi ha entre els objectius del metge i els del fil\u00f2sof natural. Aquest tractat \u00e9s el que aborda m\u00e9s extensament aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 la mateixa posici\u00f3 es pot rastrejar, des d’un principi, en altres de les seves obres. El punt de partida immediat sembla ser la distinci\u00f3 d’Avicenna de la doble via a la veritat (la filos\u00f2fica i la m\u00e8dica), tot i que no en reconeix expl\u00edcitament la influ\u00e8ncia. En canvi, cita Gal\u00e8<\/a>, que Arnau interpreta en aquest sentit. La conclusi\u00f3 d’Arnau \u00e9s que el metge \u00e9s un t\u00e8cnic pr\u00e0ctic que es guia pels sentits (artifex sensualis et operativus<\/em>) i per tant s’ha de centrar en el coneixement dels particulars perceptibles que siguin \u00fatils per a la curaci\u00f3, tot deixant de banda tot all\u00f2 que el distregui seus objectius, en contrast amb el fil\u00f2sof natural, que cerca la comprensi\u00f3 general dels processos naturals i la seva causa primera. N’\u00e9s un exemple la discord\u00e0n\u00e7a sobre el nombre de membres principals entre Arist\u00f2til, per a qui l\u2019\u00fanic \u00e9s el cor, i Gal\u00e8, segons el qual, a m\u00e9s del cor, ho s\u00f3n tamb\u00e9 el fetge, el cervell i els testicles, ja que tots aquests \u00f2rgans allotgen les facultats naturals corresponents (respectivament vitals, nutritives, animals i generatives). Mentre que Averrois nom\u00e9s accepta la veritat d’Arist\u00f2til, Arnau pret\u00e9n conciliar totes dues autoritats: d’una banda reconeix que el cor el principi remot de tots els processos, per\u00f2 d’altra banda assenyala que per al metge \u00e9s m\u00e9s \u00fatil la interpretaci\u00f3 de Gal\u00e8, at\u00e8s que ha de cercar amb els sentits la causa dels trastorns en l\u2019\u00f2rgan que els pateix en cada cas (el principi pr\u00f2xim); en canvi, si segu\u00eds el criteri del fil\u00f2sof, sempre hauria de tractar el cor, in\u00fatilment. Segons assenyala Arnau, una de les vies possibles per tenir el coneixement sensible \u00e9s la dissecci\u00f3, per\u00f2 amb els vius aquesta no \u00e9s possible i cal inferir l’estat dels \u00f2rgans interns a partir de l’observaci\u00f3 de la salut de les virtuts. Vol dir aquesta refer\u00e8ncia que Arnau practicava la dissecci\u00f3 a Montpeller? No ho sabem del cert, per\u00f2 seria possible, at\u00e8s que consta que Henri de Mondeville hi va fer una demostraci\u00f3 anat\u00f2mica pocs anys despr\u00e9s, el 1304.  <\/p>\n\n\n\n

Aquest “instrumentalisme m\u00e8dic” arnaldi\u00e0 (McVaugh) allunya la medicina tant de l’especulaci\u00f3 te\u00f2rica com de l’empirisme antiintel\u00b7lectual. Arnau, alhora que considerava la medicina com una ars<\/em>, identificava la concepci\u00f3 de la medicina com a scientia<\/em> amb l’averroisme m\u00e8dic. Aix\u00f2 podria ser motiu, encara que potser no l’\u00fanic, per als atacs a Averrois que es troben en el De intentione medicorum<\/em> i en altres obres seves.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, anys despr\u00e9s, en el Speculum medicine<\/em><\/a> (c. 1308), Arnau passa a considerar la medicina com a ci\u00e8ncia en la definici\u00f3 que en d\u00f3na a partir de la d’Avicenna: medicina \u00e9s la ci\u00e8ncia que cerca con\u00e8ixer les disposicions del cos hum\u00e0 com a cos sanable, conservar la salut que ja t\u00e9 o recuperar la que hagi perdut tant com sigui possible. A partir d’aqu\u00ed divideix la medicina en dues parts: la te\u00f2rica i la pr\u00e0ctica. Mentre que la medicina te\u00f2rica estudia les disposicions del cos sanable en la mesura que \u00e9s necessari per a dur a terme la seva tasca, la pr\u00e0ctica mostra la manera correcta d’actuar segons les necessitats de les disposicions donades a con\u00e8ixer per la te\u00f2rica.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3: Dissecci\u00f3 a la Facultat de Medicina de Montpeller, foli de La Grande Chirurgie<\/em> de Guiu de Chaulhac (1363), Facult\u00e9 de Medecine, Montpeller, Mus\u00e9e Atger, ms. H 184, f.14v.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n