{"id":79,"date":"2013-11-08T01:27:25","date_gmt":"2013-11-08T01:27:25","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/cronologia\/"},"modified":"2024-09-22T22:29:14","modified_gmt":"2024-09-22T22:29:14","slug":"cronologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/cronologia\/","title":{"rendered":"Cronologia"},"content":{"rendered":"\n
\n
c.1240<\/td>Neix Arnau de Vilanova, probablement a Val\u00e8ncia.<\/td><\/td><\/tr>
c.1260-1270<\/td>Estudia medicina a Montpeller. Segons que ell mateix explica, va cursar un semestre de teologia, al convent dels dominics.<\/td><\/tr>
1276-1281<\/td>Mestre Arnau, la seva muller, Agn\u00e8s Blasi, i la seva filla, Maria, viuen a Val\u00e8ncia.<\/td><\/tr>
1281-1286<\/td>\u00c9s metge del rei Pere. A Barcelona, estudia amb Ramon Mart\u00ed. Tradueix el De rigore, tremore, iectigatione et spasmo<\/em> de Gal\u00e8 (1282) i, potser, altres obres m\u00e8diques de l’\u00e0rab al llat\u00ed. Entre 1276 i 1288 escriu el De reprobacione nigromantice ficcionis<\/em>, que dedica a Jaspert de Botonac, bisbe de Val\u00e8ncia. Anteriorment ha escrit el De amore heroico<\/em>.<\/td><\/tr>
1287<\/td>Al juliol assisteix a les converses de pau d’Auloron (Gascunya) entre Alfons II d’Arag\u00f3 i Carles de N\u00e0pols sota la mediaci\u00f3 d’Eduard I d’Anglaterra, com a “metge del bisbe de Val\u00e8ncia”, Jaspert de Botonac.<\/td><\/tr>
1286-1291<\/td>Arnau torna a viure a Val\u00e8ncia. La seva filla esdev\u00e9 monja dominica.<\/td><\/tr>
1290-1300<\/td>Durant aquests anys (aproximadament), mestre Arnau \u00e9s professor de medicina a Montpeller. En paral\u00b7lel a la seva doc\u00e8ncia escriu un conjunt d’obres m\u00e8diques, possiblement en aquest ordre cronol\u00f2gic: De intentione medicorum<\/em>, el comentari del De malitia complexionis diversae<\/em> de Galeno, De dosi tyriacalium<\/em>, De considerationibus operis medicinae<\/em>, Aphorismi de gradibus<\/em>, De humido radicali<\/em>, De interioribus<\/em> (resumit de Gal\u00e8, 1300), Medicationis parabolae<\/em>, que dedica al rei Felip el Bell de Fran\u00e7a (1300), Repetitio super canone Vita brevis<\/em> (abans de 1301). Podrien estar relacionades amb aquesta etapa Tabula super <\/em>Vita brevis<\/em> (d’Hip\u00f2crates com l’anterior), Commentum super quasdam parabolas<\/em>, Aphorismi particulares<\/em>, Aphorismi de memoria<\/em>, Aphorismi extravagantes<\/em>.<\/td><\/td><\/tr>
c.1292<\/td>Escriu les seves primeres obres teol\u00f2giques: Introductio in librum Ioachim de semine Scripturarum<\/em> i Allocutio super significatione nominis tetragrammaton<\/em>.<\/td> <\/td><\/tr>
1295-1297<\/td>Alphabetum catholicorum sive elementis catholicae fidei<\/em> (dedicada al rei Jaume) i Tractatus de prudentia catholicorum scolarium<\/em>.<\/td><\/tr>
1297<\/td>Mestre Arnau esdev\u00e9 metge reial de Jaume II, c\u00e0rrec que fa compatible amb el magisteri a Montpeller. Tot i que no es t\u00e9 const\u00e0ncia de quan comen\u00e7a aquesta assist\u00e8ncia, est\u00e0 documentat que el 1297 at\u00e9n la seva muller Blanca i en els anys successius molts dels seus deu fills. Amb el temps Arnau tamb\u00e9 ser\u00e0 conseller del rei i portar\u00e0 a terme diverses missions diplom\u00e0tiques.<\/td><\/tr>
1299-1305<\/td>Pol\u00e8mica escatol\u00f2gica sobre la possibilitat i conveni\u00e8ncia de con\u00e8ixer els temps de l’Anticrist i de la fi del m\u00f3n entre Arnau de Vilanova i els te\u00f2legs de Par\u00eds (1299\/1300), els dominics Bernat de Puigcerc\u00f3s (Girona, 1302-1303), Joan Vigor\u00f3s (Marsella, 1304) i Mart\u00edn de Ateca (Barcelona, 1304-1305). Les obres arnaldianes seg\u00fcents estan relacionades m\u00e9s o menys directament amb aquesta pol\u00e8mica: Tractatus de tempore adventus Antichristi<\/em> (1299-1300), Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesiae <\/em>(estiu de 1301), Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum <\/em>(darreries de 1302), Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum <\/em>(finals de 1302 o comen\u00e7aments de 1303), Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum <\/em>(c. 1303), Gladius iugulans thomatistas <\/em>(febrer de 1304), Carpinatio poetriae theologi deviantis <\/em>(mar\u00e7 de 1304), Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem<\/em> (entre darreries de 1304 i estiu de 1305) i Confessi\u00f3 de Barcelona<\/em>. Altres obres d’aquest per\u00edode s\u00f3n: Philosophia catholica et divina <\/em>(estiu de 1302), Allocutio christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis<\/em> (acabada de redactar entre el 1304 i el 1305, dedicada a Frederic de Sic\u00edlia), De esu carnium <\/em>(1304?), Dancia Jacobi II cum commento Arnaldi de Villanova <\/em>(c. 1305).<\/td><\/tr>
1301<\/td>Arnau va a la cort papal d’Agnani per defensar-se dels atacs dels te\u00f2legs parisencs davant el pont\u00edfex Bonifaci VIII, que el va exhortar a no escriure sobre teologia, per\u00f2 va quedar molt satisfet de les atencions m\u00e8diques que li va donar.<\/td><\/tr>
1305<\/td>Mestre Arnau fa testament, a Barcelona (el dia 20 de juliol).<\/td><\/tr>
1305<\/td>L’Inquisidor de Val\u00e8ncia, Guillem de Cotlliure, excomunica Gombau de Piles per tenir llibres d’Arnau. Jaume II declara que tamb\u00e9 ell i la seva fam\u00edlia en posseeixen i els llegeixen.<\/td> <\/td><\/tr>
1306-1311<\/td>Nova etapa de la seva obra m\u00e8dica, potser de nou a Montpeller, amb algunes de les seves obres m\u00e9s destacades: el Regimen sanitatis ad regem Aragonum<\/em> (1305-1308) i el Speculum medicinae<\/em> (c. 1308). Altres quedaran incompletes a la seva mort, com la Pars operativa<\/em>. Per\u00f2 es dedica sobretot a voltar per corts d’Europa. En l’\u00e0mbit teol\u00f2gic escriu: Epistola ad gerentes zonam pelliceam <\/em>(entre la tardor de 1307 i l’abril de 1309), Lli\u00e7\u00f3 de Narbona<\/em> (entre 1305 i 1308), Epistola ad priorissam de caritate <\/em>(entre 1305 i 1308), De helemosina et sacrificio <\/em>(1309-1310), Per ci\u00f2 che molti <\/em>(c. 1310), Alia informatio beguinorum <\/em>(despr\u00e9s de la primavera de 1310), De humilitate et patientia Iesu Christi<\/em>.<\/td><\/tr>
1308<\/td>Mestre Arnau pren part en l’afer dels Templers. Completa el testament amb un codicil. A Marsella rep uns monjos del Mont Atos que li demanen que faci arribar al rei els seus precs perqu\u00e8 protegeixi els monestirs de la zona dels almog\u00e0vers. Jaume II hi accedeix.<\/td><\/tr>
1309<\/td>Arnau interpreta somnis de Frederic de Sic\u00edlia i Jaume II en la Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris<\/em>. A Aviny\u00f3 mestre Arnau proposa a les m\u00e0ximes autoritats eclesi\u00e0stiques un pla de reforma de les cristiandat encap\u00e7alat per Jaume i Frederic. A Narbona, Arnau mant\u00e9 contactes amb franciscans espirituals.<\/td><\/tr>
1309<\/td>Climent V, de qui Arnau \u00e9s metge, reforma els plans d’estudi de la Facultat de Medicina de Montpeller amb el seu consell.<\/td><\/tr>
1310<\/td>Mestre Arnau es despla\u00e7a fins a Almeria (ciutat assetjada per Jaume II), per donar explicacions al rei d’algunes afirmacions que poden comprometre la reputaci\u00f3 de Jaume II fetes davant el Papa a Aviny\u00f3. Llegeix, doncs, el Raonament d’Aviny\u00f3<\/em>, la versi\u00f3 catalana molt lliure de l’exposici\u00f3 llatina d’Aviny\u00f3. Quan el rei pot confrontar el text catal\u00e0 amb l’original llat\u00ed, desconfia de les intencions d’Arnau i posa fi a la seva relaci\u00f3 d’amistat. Arnau es presenta a Almeria amb una obra escrita expressament per a l’ex\u00e8rcit assetjant: el Regimen Almariae<\/em> (De regimine castra sequentium<\/em>).<\/td><\/tr>
1310<\/td>Arnau se’n va a Sic\u00edlia, on el rei Frederic mant\u00e9 l’amistat amb ell, i li dedica la Informaci\u00f3 espiritual<\/em>. Les Constitutiones Regni Trinacriae<\/em> s’inspiren en idees arnaldianes.<\/td><\/tr>
1311<\/td>Arnau de Vilanova mor davant les costes de G\u00e8nova en el transcurs d’un viatge.<\/td><\/tr>
1312<\/td>Climent V emet un decret perqu\u00e8 li sigui lliurada un llibre de pr\u00e0ctica m\u00e8dica que li havia prom\u00e8s Arnau sota amena\u00e7a d’excomuni\u00f3.<\/td><\/tr>
1314<\/td>Una sent\u00e8ncia, datada a Tarragona l’any 1316, condemna diverses tesis d’Arnau.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3: Arnau de Vilanova, escultura d’Eusebi Arnau (1905-1911), Hospital de Sant Pau, Barcelona (Proced\u00e8ncia: Wikimedia<\/a>).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

c.1240 Neix Arnau de Vilanova, probablement a Val\u00e8ncia. c.1260-1270 Estudia medicina a Montpeller. Segons que ell mateix explica, va cursar un semestre de teologia, al convent dels dominics. 1276-1281 Mestre Arnau, la seva muller, Agn\u00e8s Blasi, i la seva filla, Maria, viuen a Val\u00e8ncia. 1281-1286 \u00c9s metge del rei Pere. A Barcelona, estudia amb Ramon […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-79","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2046,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/79\/revisions\/2046"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}