{"id":86,"date":"2013-11-10T22:05:36","date_gmt":"2013-11-10T22:05:36","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/profeta\/"},"modified":"2024-01-09T00:03:07","modified_gmt":"2024-01-09T00:03:07","slug":"profeta","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/profeta\/","title":{"rendered":"Talaier de l’Anticrist"},"content":{"rendered":"\n

A Montpeller, durant aquests mateixos anys, influ\u00eft per les idees dels corrents reformistes -els franciscans espirituals liderats per P\u00e8ire Joan Oliu-, amb els quals comen\u00e7a d’entrar en contacte, i esperonat per una profunda experi\u00e8ncia religiosa, Arnau de Vilanova escriu les seves primeres obres teol\u00f2giques<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Des d’almenys l’any 1297 Arnau de Vilanova, tot i residir a Montpeller, esdev\u00e9 metge de Jaume II i despr\u00e9s del seu matrimoni amb Blanca d’Anjou, tamb\u00e9 tindr\u00e0 cura de la salut d’ella i dels seus fills. Despr\u00e9s el rei el far\u00e0 conseller seu i li encomanar\u00e0 diverses missions. Aix\u00ed, l’any 1299 l’envia a Par\u00eds per tal de negociar amb Felip el Bell el retorn de la Vall d’Aran. Arnau de Vilanova aprofita la seva estada a Par\u00eds per divulgar a la Facultat de Teologia idees apocal\u00edptiques<\/a>; i \u00e9s denunciat pels te\u00f2legs davant l’Ordinari. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, se li inco\u00e0 un proc\u00e9s inquisitorial i Arnau de Vilanova hagu\u00e9 de passar uns dies a la pres\u00f3. Nom\u00e9s se’n pogu\u00e9 alliberar despr\u00e9s de pagar una elevada fian\u00e7a. Els fets de Par\u00eds, marcaran els propers anys de la seva vida. El 1301 Arnau va acudir a la cort papal d’Anagni i finalment el proc\u00e9s inquisitorial fou aturat pel pont\u00edfex Bonifaci VIII: reprov\u00e0 l’obra d’Arnau de Vilanova, el detingu\u00e9 i el f\u00e9u abjurar, per\u00f2 va rebaixar la gravetat de les propostes apocal\u00edptiques arnaldianes afirmant que eren simples especulacions acad\u00e8miques (dicta scholastica)<\/em>. Li va aconsellar que es dediqu\u00e9s a la medicina i no a la teologia. I \u00e9s que Bonifaci VIII, que patia d’un mal de pedra agut, tenia molt inter\u00e8s en el saber m\u00e8dic d’Arnau de Vilanova. Es va convertir en el metge principal del Papa i el va alliberar del seu mal amb un tractament que inclo\u00efa un segell astrol\u00f2gic i que li donar per escrit en un opuscle avui perdut.<\/p>\n\n\n\n

Els fets de Par\u00eds nom\u00e9s s\u00f3n les primeres escaramusses d’una pol\u00e8mica que dur\u00e0 fins l’any 1305. Diversos professors de Par\u00eds reaccionaren a favor (com Joan Quidort) o contra (P\u00e8ire Cros) l’anunci de la imminent vinguda de l’Anticrist que Arnau de Vilanova havia anunciat. Despr\u00e9s dels te\u00f2legs de Par\u00eds, prengueren la iniciativa els dominics: Bernat de Puigcerc\u00f3s (Girona, 1302-1303), Joan Vigor\u00f3s (Marsella, 1304) o Mart\u00edn d’Ateca (Barcelona, 1304-1305). S’intercanvien amb Arnau de Vilanova obres de tota mena, den\u00fancies o contraden\u00fancies que presenten a les autoritats eclesi\u00e0stiques. Per a Arnau s\u00f3n anys de trasbals, d’inquietud, de por. Per evitar que el blasmin o que tergiversin les afirmacions que ha fet, confessa p\u00fablicament el seu pensament davant els bisbes i abats de la Tarraconense (Lleida, 1303) o el rei Jaume II (Barcelona, 1305) i presenta la seves obres als Papes (Benet XI, Climent V). La pol\u00e8mica es tanca (almenys provisionalment, despr\u00e9s de la mort d’Arnau es reobre), quan Arnau de Vilanova presenta totes les seves obres de evangelica veritate<\/em> escrites fins l’any 1305 al Papa i Climent V reserva a la Santa Seu l’estudi i l’examen d’aquestes obres. Que en aquesta \u00e8poca el rei Jaume II es pos\u00e0 a costat d’Arnau de Vilanova, ho prova el fet que, quan l’inquisidor de Val\u00e8ncia Guillem de Cotlliure excomunic\u00e0 Gombau de Piles per posseir llibres d’Arnau de Vilanova, el rei declar\u00e0 que tamb\u00e9 ell en tenia i que els llegia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3: Papa Bonifaci VIII, fresc de Giotto (c. 1300) a la Bas\u00edlica de Sant Joan Later\u00e0, Roma (foto: SG<\/a>).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n


<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Montpeller, durant aquests mateixos anys, influ\u00eft per les idees dels corrents reformistes -els franciscans espirituals liderats per P\u00e8ire Joan Oliu-, amb els quals comen\u00e7a d’entrar en contacte, i esperonat per una profunda experi\u00e8ncia religiosa, Arnau de Vilanova escriu les seves primeres obres teol\u00f2giques. Des d’almenys l’any 1297 Arnau de Vilanova, tot i residir a […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-86","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/86","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=86"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/86\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1628,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/86\/revisions\/1628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=86"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}