{"id":90,"date":"2013-11-11T23:17:26","date_gmt":"2013-11-11T23:17:26","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/teorica\/"},"modified":"2024-06-10T12:35:34","modified_gmt":"2024-06-10T12:35:34","slug":"teorica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/teorica\/","title":{"rendered":"Medicina te\u00f2rica i filosofia natural"},"content":{"rendered":"\n
    \n
  1. El Tractatus de amore heroico<\/em>, (\u201cTractat sobre l’amor heroic\u201d), l’obra m\u00e9s antiga coneguda d’Arnau, sorgeix com una ep\u00edstola que envia en resposta a un amic sard. Es tracta de la primera monografia m\u00e8dica dedicada al mal de l’amor. L’autor defineix l\u2019amor \u201cheroic\u201d o passional no pas com una malaltia sin\u00f3 com un accident, una alteraci\u00f3 de la facultat estimativa, provocada per un escalfament dels esperits, que indueix l’enamorat a l\u2019engany de creure que la persona estimada est\u00e0 per damunt de totes les altres. Despr\u00e9s d’explicar les causes del trastorn, exposa els signes que en permeten el diagn\u00f2stic i la manera de tractar-lo abans que pugui esdevenir malenconia i mania, amb el conseq\u00fcent risc de mort.<\/li>\n\n\n\n
  2. Epistola de reprobatione nigromanticae fictionis<\/em> (\u201cEp\u00edstola sobre la reprovaci\u00f3 de la ficci\u00f3 nigrom\u00e0ntica\u201d), tamb\u00e9 coneguda com a De improbatione maleficiorum<\/em>, \u00e9s una ep\u00edstola adre\u00e7ada al bisbe de Val\u00e8ncia, amb tota probabilitat Jaspert de Botonac (1276-1288). N’\u00e9s el nucli una argumentaci\u00f3 escol\u00e0stica en la qual Arnau, des d’una perspectiva filosoficonatural, denuncia la nigrom\u00e0ncia negant el seu principi fonamental: la capacitat del nigromant de for\u00e7ar un esperit o dimoni a executar la seva voluntat per con\u00e8ixer fets amagats o futurs o complir els seus desitjos. L’autor cerca demostrar que no existeix cap poder natural o sobrenatural a l’abast dels nigromants per dominar els esperits.En l’\u00faltima part de l’ep\u00edstola l’autor pren una orientaci\u00f3 m\u00e8dica i arriba a la conclusi\u00f3 que els que veuen la nigrom\u00e0ncia com un coneixement racional demostren ser malalts mentals afectats per la malenconia.<\/li>\n\n\n\n
  3. Tractatus de intentione medicorum<\/em> (\u201cTractat sobre la intenci\u00f3 dels metges\u201d) aparentment \u00e9s la m\u00e9s antiga de les obres escrites a Montpeller conservades. La primera part exposa com la veritat filos\u00f2fica i la m\u00e8dica poden harmonitzar-se. La segona presenta quatre q\u00fcestions en qu\u00e8 Arist\u00f2til i Gal\u00e8 discrepen aparentment: la primacia del cor sobre els altres \u00f2rgans, l’estat neutral entre malaltia i salut i la natura de l’\u00e0nima. La conclusi\u00f3 \u00e9s que la veritat filos\u00f2fica i la veritat m\u00e8dica no han de coincidir necess\u00e0riament, per\u00f2 no s\u00f3n contradict\u00f2ries, at\u00e8s que l\u2019inter\u00e8s del metge \u00e9s cercar la m\u00e0xima efic\u00e0cia per a la pr\u00e0ctica de la medicina, mentre que els fil\u00f2sofs exploren la natura aut\u00e8ntica dels aspectes que estudien.<\/li>\n\n\n\n
  4. Tractatus de humido radicali<\/em> (\u201cTractat sobre la humitat radical\u201d) \u00e9s considerada pel mateix Arnau  una obra pr\u00f2piament no m\u00e8dica. En efecte, malgrat que el tema pot tenir una aplicaci\u00f3 m\u00e8dica, la perspectiva que li d\u00f3na l’autor pertany m\u00e9s aviat a la filosofia natural. Segons declara en el prefaci, Arnau la va escriure amb la finalitat d’aclarir per als seus col\u00b7legues les confusions que, al seu parer, certs fil\u00f2sofs coetanis propagaven sobre aquest concepte. L’estructura respon a aquesta intenci\u00f3 pol\u00e8mica, ja que les dues parts que componen el tractat deixen entreveure el seu probable origen en dues quaestiones disputatae<\/em>, com es denomina el g\u00e8nere escol\u00e0stic que vehiculava les discussions p\u00fabliques sobre problemes determinats en el marc de la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria. La primera part defineix el concepte formulat per Avicenna de la humitat radical, un fluid indistingible, dispers per tot el cos, fonament de la calor innata i de la vida org\u00e0nica. Tamb\u00e9 n’explora l\u2019origen: prov\u00e9 de l\u2019esperma que ha engendrat l\u2019\u00e9sser per\u00f2 es va restaurant gr\u00e0cies al proc\u00e9s de nutrici\u00f3. La segona part debat si \u00e9s possible regenerar-lo. La conclusi\u00f3 \u00e9s que la humitat radical \u00e9s restaurable fins a un cert l\u00edmit, m\u00e9s enll\u00e0 del qual la medicina no pot allargar la vida humana, encara que pot contribuir a fer-la arribar al m\u00e0xim.<\/li>\n\n\n\n
  5. De considerationibus operis medicinae<\/em> (\u201cSobre les consideracions de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica\u201d), redactat entre 1298 i 1300, comen\u00e7a amb un pr\u00f2leg dedicat a Gosinus de Col\u00f2nia i a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca, Arnau hi exposa amb claredat la doctrina de la indicaci\u00f3 terap\u00e8utica de Gal\u00e8, de la qual descendeix a la pr\u00e0ctica utilitzant al llarg de tot el tractat l\u2019exemple de la flebotomia. Contra l’aplicaci\u00f3 mec\u00e0nica i basada en dades particulars, pr\u00f2pia de la medicina emp\u00edrica, l’autor aconsella rec\u00f3rrer a l’estudi racional de l’art m\u00e8dica, sostinguda en regles universals, com a fonament per avaluar quina \u00e9s la ter\u00e0pia v\u00e0lida en un \u00e9sser individual, prenent en consideraci\u00f3 totes les circumst\u00e0ncies que envolten el pacient.<\/li>\n\n\n\n
  6. De dosi tyriacalium medicinarum<\/em> (\u201cSobre la dosi del medicament de la triaga\u201d) \u00e9s un breu escrit en el qual s\u2019enfronta de nou amb Averrois \u2013i tamb\u00e9 amb Avicenna\u2013 en explicar l\u2019afirmaci\u00f3 de Gal\u00e8 que la natura d\u2019un ant\u00eddot \u00e9s interm\u00e8dia entre el ver\u00ed i el cos afectat. No \u00e9s fins al final que tracta la dosificaci\u00f3 de la triaga, el medicament m\u00e9s apreciat en la farmacopea galenista, compost per un gran nombre d’ingredients i que s’emprava com a ant\u00eddot i remei per a molts verins. L’efectivitat de la triaga contra els verins es basa en les propietats ocultes, la for\u00e7a de les quals no es pot determinar per l’experi\u00e8ncia. Per tant, cal rec\u00f3rrer a l’experi\u00e8ncia per esbrinar-ne la dosi m\u00ednima perqu\u00e8 tingui efecte.<\/li>\n\n\n\n
  7. Speculum medicinae<\/em> (\u201cEspill de la medicina\u201d, c. 1308) \u00e9s l\u2019obra que va culminar la carrera d’Arnau com a escriptor de medicina. Seguint l’ordre de la Isagoge<\/em> de Joannici Ioannitius<\/em>, una breu obra introduct\u00f2ria tradicionalment emprada en l’ensenyament m\u00e8dic, representa una s\u00edntesi de la teoria galenista. La finalitat d\u2019Arnau en escriure-la va ser oferir un recull sistem\u00e0tic dels principis generals de l\u2019art m\u00e8dica que hi serv\u00eds d\u2019introducci\u00f3. En els primers cap\u00edtols es resumeixen els elements b\u00e0sics que constitueixen l\u2019organisme hum\u00e0 i els factors externs que l\u2019afecten. A continuaci\u00f3 repassa les nocions fonamentals sobre la salut i la malaltia i procedeix a classificar les malalties. Tot seguit tracta dels signes que permeten al metge establir una diagnosi. Segueix una extensa farmacologia general i acaba amb la influ\u00e8ncia en l\u2019organisme de les emocions. Malgrat l’orientaci\u00f3 generalista, reflecteix els interessos que durant tota la seva carrera han atret l’atenci\u00f3 de mestre Arnau com l’instrumentalisme m\u00e8dic i la teoria de les complexions.<\/li>\n\n\n\n
  8. Compilatio de conceptione<\/em>: \u00e9s simplement una personal s\u00edntesi esquem\u00e0tica en la qual es recopilen les possibles causes de l’esterilitat masculina i femenina, a manera de guia per a la diagnosi. Com a introducci\u00f3 s’explica breument l’estructura d’aquest esquema i la manera d’utilitzar-lo.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n
    \"\"\n
    Il\u00b7lustraci\u00f3: flebotomia (British Library, Londres). Proced\u00e8ncia: Wikimedia<\/a>.<\/figcaption>\n<\/figure>\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Il\u00b7lustraci\u00f3: flebotomia (British Library, Londres). Proced\u00e8ncia: Wikimedia.<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-90","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=90"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1783,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90\/revisions\/1783"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=90"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}