{"id":91,"date":"2013-11-11T23:18:23","date_gmt":"2013-11-11T23:18:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/practica\/"},"modified":"2024-06-10T12:36:20","modified_gmt":"2024-06-10T12:36:20","slug":"practica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/practica\/","title":{"rendered":"Medicina pr\u00e0ctica"},"content":{"rendered":"\n<ol class=\"wp-block-list\" start=\"25\">\n<li><em>Regimen sanitatis ad regem Aragonum<\/em> (\u201cRegiment de sanitat per al rei d&#8217;Arag\u00f3\u201d, 1305-1308): \u00e9s un r\u00e8gim de vida per conservar la salut del rei Jaume II, cenyit a la complexi\u00f3 individual i les condicions f\u00edsiques i quotidianes del rei fins al punt d\u2019afegir un cap\u00edtol dedicat a les hemorroides que patia. Hi inclou consells higi\u00e8nics sobre els factors que condicionen la salut: el lloc on instal\u00b7lar la cort, l\u2019exercici, el bany, el menjar, la beguda, el son i les emocions. Malgrat tractar-se d\u2019un regiment tan centrat en una persona, va esdevenir, gr\u00e0cies al seu estil senzill, clar i conc\u00eds, intel\u00b7ligible als profans, el text m\u00e9s popular i dif\u00f3s d\u2019Arnau, tal com testimonien els nombros\u00edssims manuscrits que el contenen arreu d\u2019Europa i les traduccions al catal\u00e0 i a l\u2019hebreu. La primera traducci\u00f3, al catal\u00e0, va ser encomanada per la reina Blanca al cirurgi\u00e0 Berenguer de Sarriera el 1310. Consta l&#8217;exist\u00e8ncia de quatre traduccions medievals a l&#8217;hebreu i una moderna al castell\u00e0, de Jer\u00f3nimo de Mondrag\u00f3n (1610).&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li><em>Regimen Almariae<\/em> (\u201cRegiment d&#8217;Almeria\u201d) o <em>Regimen castra sequentium<\/em> (\u201cRegiment dels que segueixen els campaments\u201d) \u00e9s un brev\u00edssim opuscle que potser el primer tractat de l\u2019edat mitjana que aconsella mesures d\u2019higiene i sanitat per als ex\u00e8rcits en campanya. Va ser escrit el 1310 en ocasi\u00f3 de la croada de Jaume II a Almeria, per\u00f2, redactat durant el trajecte fins a aquesta ciutat, va ser lliurat quan el setge ja s&#8217;havia acabat.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li><em>Practica summaria<\/em> (\u201cPr\u00e0ctica sum\u00e0ria\u201d) \u00e9s un breu compendi de tractaments per a trenta-una malalties freq\u00fcents, vint ordenades seguint l\u2019ordenaci\u00f3 convencional&nbsp; des del cap fins als peus&nbsp; i onze per a febres i altres trastorns no localitzats en un membre concret. Redactada de manera molt sint\u00e8tica, amb un estil senzill i directe, i malgrat la seva modesta ambici\u00f3, es tracta probablement de l\u2019obra m\u00e9s completa conservada per con\u00e8ixer la medicina pr\u00e0ctica d\u2019Arnau. Podria haver estada tradu\u00efda al catal\u00e0 en vida de l\u2019autor. Alguns dels manuscrits que transmeten aquesta obra contenen una dedicat\u00f2ria al prior de Sant Baudili de Nimes, mentre que en altres va adre\u00e7ada, de manera menys cre\u00efble, a Climent V.<\/li>\n\n\n\n<li><em>Pars operativa<\/em> o <em>De parte operativa<\/em> (\u201cPart operativa\u201d) constitueix un compendi de pr\u00e0ctica m\u00e8dica, com a complement del te\u00f2ric <em>Speculum medicinae<\/em>. Havia de ser general, ordenat del cap als peus, per\u00f2 va quedar incomplet a la mort de l&#8217;autor. Nom\u00e9s ens n&#8217;ha arribat la introducci\u00f3, que ofereix una reflexi\u00f3 sobre la natura de la medicina i la relaci\u00f3 entre un signe i malaltia, i la primera part, dedicada a les afeccions mentals. Mantenint-se dins l\u2019ortod\u00f2xia gal\u00e8nica, els trastorns ps\u00edquics s\u2019hi atribueixen a alteracions org\u00e0niques.<\/li>\n\n\n\n<li>El <em>Regimen podagrae<\/em> (\u201cTractament del poagre\u201d) \u00e9s una primeres mostres del g\u00e8nere del <em>consilium<\/em> o tractament espec\u00edfic adre\u00e7at a una persona determinada, en aquest cas un malalt de poagre. Entre moltes altres mesures diet\u00e8tiques i farmacol\u00f2giques, hi ha certes indicacions astrol\u00f2giques per a la sagnia i alguns remeis basats en la m\u00e0gia natural.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"500\" height=\"656\" class=\"wp-image-551\" style=\"width: 405px;height: 531px\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-content\/uploads\/sites\/132\/2016\/10\/casadebanys.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-content\/uploads\/sites\/132\/2016\/10\/casadebanys.jpg 500w, https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-content\/uploads\/sites\/132\/2016\/10\/casadebanys-229x300.jpg 229w\" sizes=\"auto, (max-width: 500px) 100vw, 500px\" \/>\n<figcaption class=\"wp-element-caption\">Il\u00b7lustraci\u00f3: Els regiments de sanitat regulaven el mode de vida dels pacients benestants, no solament en aspectes com l&#8217;alimentaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 el bany, el sexe i els plaers que podien tenir efectes positius sobre l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim, com la m\u00fasica o l&#8217;activitat social. Casa de banys segons una miniatura de<em> Facta et dicta memorabilia<\/em> de Valeri M\u00e0xim (f. 244), c. 1470, Staatsbibliothek, Berl\u00edn-Preussischer Kulturbesitz (Depot Breslau 2). Proced\u00e8ncia: <a href=\"http:\/\/wtfarthistory.com\/post\/21782521659\/medieval-bathhouses\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">WTF Art History<\/a>.<\/figcaption>\n<\/figure>\n\n\n<p><br><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Il\u00b7lustraci\u00f3: Els regiments de sanitat regulaven el mode de vida dels pacients benestants, no solament en aspectes com l&#8217;alimentaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 el bany, el sexe i els plaers que podien tenir efectes positius sobre l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim, com la m\u00fasica o l&#8217;activitat social. Casa de banys segons una miniatura de Facta et dicta memorabilia de Valeri [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-91","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/91","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=91"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/91\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1784,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/91\/revisions\/1784"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=91"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}