{"id":95,"date":"2013-11-12T00:11:08","date_gmt":"2013-11-12T00:11:08","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/llatina\/"},"modified":"2024-06-10T12:39:27","modified_gmt":"2024-06-10T12:39:27","slug":"llatina","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/llatina\/","title":{"rendered":"Obres i ep\u00edstoles llatines"},"content":{"rendered":"\n
    \n
  1. Introductio in librum Ioachim “De semine scripturarum”<\/em> (“Introducci\u00f3 al llibre de Joaquim Sobre la llavor de les escriptures<\/em>“, entorn de 1292): comentari al tractat De semine scripturarum<\/em>, que Arnau de Vilanova creia escrit per Joaquim de Fiore, per\u00f2 que fou obra d’un monjo de Michelberg (Bamberg) en els primers anys del segle XIII. El De semine scripturarum<\/em> especula sobre el sentit ocult de la figura<\/em>, potestas<\/em> i ordo<\/em> de les lletres de l’alfabet.<\/li>\n\n\n\n
  2. Allocutio super significatione nominis tetragrammaton<\/em> (“Discurs sobre el significat del Tetragramma”, redactada in castro Medulionis<\/em> el 19 de juliol de 1292): aplica els principis exeg\u00e8tics de l’obra anterior a desxifrar el significat del tetragrama b\u00edblic (\u05d9\u05d4\u05d6\u05d4) i dels tetragrames cristol\u00f2gics (i\u0305h\u0305s, x\u0305p\u0305s). El tetragrama, ben llegit, mostra que l’ess\u00e8ncia de D\u00e9u \u00e9s trinit\u00e0ria.<\/li>\n\n\n\n
  3. Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei<\/em> (“Alfabet dels cat\u00f2lics o sobre els elements de la fe cat\u00f2lica”, entre 1295 i 1297): \u00e9s una obra dialogada d’iniciaci\u00f3 a la vida cristiana, tal com l’ent\u00e9n. La persona que pregunta \u00e9s l’iniciador i qui respon l’iniciat. Fou dedicada al rei Jaume II, per tal que servia per a l’educaci\u00f3 dels seus fills.<\/li>\n\n\n\n
  4. Tractatus de prudentia catholicorum scolarium<\/em> (“Tractat sobre la prud\u00e8ncia dels escolars cat\u00f2lics”, entre 1295 i 1297): com l’anterior, tamb\u00e9 aquesta obra \u00e9s pedag\u00f2gica. Arnau reflexiona sobre el sentit de l’educaci\u00f3 cristiana en la vida d’un escolar cat\u00f2lic.<\/li>\n\n\n\n
  5. Tractatus de tempore adventus Antichristi<\/em> (“Tractat sobre el temps de la vinguda de l’Anticrist”, en diverses fases, entre 1297 i 1300): aquesta \u00e9s l’obra resultant del primitiu tractat (no conservat), divulgat a la Facultat de Teologia Par\u00eds, De consummatione seculi<\/em>), de la resposta a les objeccions que li plantejaren els te\u00f2legs i d’uns afegits posteriors. Arnau, despr\u00e9s d’interpretar Daniel XII,11 i altres textos b\u00edblics (Actes<\/em> I,7; Mc XIII,32) hi anuncia la imminent vinguda de l’Anticrist i la fi del m\u00f3n.<\/li>\n\n\n\n
  6. Protestatio facta coram domino rege Francorum<\/em> (“Protesta feta davant el rei de Fran\u00e7a”, Par\u00eds, 1300): escrit de queixa presentat al rei per la manera com ha estat tractat per les autoritats arran de la den\u00fancia presentada contra ell pels te\u00f2legs.<\/li>\n\n\n\n
  7. Appellatio ad apostolicam sedem contra cancellarium et collegium theologorum Parisiensium<\/em> (“Apel\u00b7laci\u00f3 a la Seu apost\u00f2lica contra el canceller i el col\u00b7legi de te\u00f2legs de Par\u00eds”, Par\u00eds, 12 d’octubre de 1300): es queixa davant el Papa de l’actuaci\u00f3 dels te\u00f2legs de Par\u00eds.<\/li>\n\n\n\n
  8. Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesiae<\/em> (“Tractat sobre el misteri de les campanes de l’Esgl\u00e9sia”, Sgurgola, estiu de 1301): Despr\u00e9s dels fets de Par\u00eds, de l’amonestaci\u00f3 de Bonifaci VIII i de la prohibici\u00f3 del papa a tornar a escriure sobre el mateix tema (imminent vinguda de l’Anticrist i de la fi del m\u00f3n), Arnau redacta un nou tractat sobre id\u00e8ntic tema, per\u00f2 amb un altre estil, m\u00e9s acad\u00e8mic i menys pol\u00e8mic.<\/li>\n\n\n\n
  9. Tractatus epistolarum christini <\/em>(“Tractat de les lletres del petit Crist”): recull de les ep\u00edstoles seg\u00fcents, amb les quals trametia el De mysterio<\/em> a diverses personalitats o comunitats religioses:
    9.1. Fratribus ordinis praedicatorum qui sunt<\/em> Parisius <\/em>(“Als frares de l’orde de predicadors de Par\u00eds”) <\/em>
    9.2. Fratribus praedicatoribus Montispesulani <\/em>(“Als frares predicadors de Montpeller”) <\/em>
    9.3. Fratribus minoribus Parisius<\/em> (“Als frares menors de Par\u00eds”)
    9.4. Fratribus minoribus Montispesulani <\/em>(“Als frares menors de Montpeller”)
    9.5. Abbati et conventui Sancti Victoris Parisius<\/em> (“A l’abat i el convent de Sant V\u00edctor de Par\u00eds”)
    9.6. Fratribus Vallis Magnae <\/em>(“Als germans de Vallmagna”)
    9.7. Dominis Auxitano et Burdegalensi<\/em> (“Als senyors de Auch i de Bordeus”)
    9.8. Angelo ecclesiae Valentinae <\/em>(“A l’\u00e0ngel de l’esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia”) <\/em>
    9.9. Angelo Ebredunensis ecclesiae<\/em> (“A l’\u00e0ngel de l’esgl\u00e9sia d’Embrun”) 
    9.10 Angelo Altissiodorensis ecclesiae <\/em>(“A l’\u00e0ngel de l’esgl\u00e9sia d’Auxerre”)
    9.11. Inclito domino regi Francorum<\/em> (“A l’\u00ednclit senyor rei de Fran\u00e7a”, 17 de novembre de 1301)
    9.12. Inclito domino regi Aragonum <\/em>(“A l’\u00ednclit senyor rei d’Arag\u00f3”)<\/li>\n\n\n\n
  10. Philosophia catholica et divina<\/em> (“Filosofia cat\u00f2lica i divina”, estiu de 1302): amb aquesta obra Arnau complementa el missatge apocal\u00edptic. La Philosophia<\/em> \u00e9s un art per identificar els membres de l’Anticrist. Aix\u00ed com els veritables seguidors de Jesucrist s’identifiquen amb les seves virtuts (just\u00edcia, paci\u00e8ncia, pobresa, castedat), els membres de l’Anticrist s’identifiquen amb les virtuts contr\u00e0ries.<\/li>\n\n\n\n
  11. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Bonifacium VIII<\/em> (“Lletra dedicat\u00f2ria del tractat Filosofia cat\u00f2lica i divina <\/em>a Bonifaci VIII”, Ni\u00e7a, 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau va enviar el tractat anterior a Bonifaci VIII.<\/li>\n\n\n\n
  12. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinales<\/em> (“Lletra dedicat\u00f2ria del tractat Filosofia cat\u00f2lica i divina <\/em>als cardenals de la Santa Esgl\u00e9sia Romana”, Ni\u00e7a, 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau envi\u00e0 la Philosophia catholica<\/em> al Col\u00b7legi de cardenals.<\/li>\n\n\n\n
  13. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Iacobum II<\/em> (“Lletra dedicat\u00f2ria del tractat Filosofia cat\u00f2lica i divina <\/em>a Jaume II, despr\u00e9s del 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau envi\u00e0 la Philosophia catholica<\/em> al rei Jaume II.<\/li>\n\n\n\n
  14. Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum <\/em>(“Apologia sobre les ast\u00facies i perversitats dels pseudote\u00f2legs i pseudoreligiosos”, Girona, finals de 1302): \u00e9s la resposta d’Arnau a uns te\u00f2legs (b\u00e0sicament gironins) que han atacat les seves tesis apocal\u00edptiques. Defensa la seva interpretaci\u00f3 de Daniel XII,11 i identifica els seus adversaris amb els membres de l’Anticrist.<\/li>\n\n\n\n
  15. Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum<\/em> (“Raonament sobre la not\u00edcia dels vers i dels falsos ap\u00f2stols”, Girona, darreries de 1302 – comen\u00e7aments de 1303): Arnau explica les caracter\u00edstiques dels falsos ap\u00f2stols o predicadors, entre els quals hi compta Bernat de Puigcerc\u00f3s, el qual havia negat (fent l’exegesi de 2 Tes II) la possibilitat de con\u00e8ixer els darrers temps. L’Eulogium<\/em> fou llegit davant el bisbe de Girona.<\/li>\n\n\n\n
  16. Denuntiatio Gerundensis<\/em> (“Den\u00fancia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – comen\u00e7aments de 1303): Arnau de Vilanova hi denuncia davant el bisbe de Girona la impugnaci\u00f3 que Bernat de Puigcerc\u00f3s ha fet de les seves tesis i les refuta.<\/li>\n\n\n\n
  17. Altera denuntiatio Gerundensi<\/em>s (“Segona den\u00fancia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – comen\u00e7aments de 1303): presentada pocs dies despr\u00e9s de la den\u00fancia anterior, Arnau afegeix en aquesta segona den\u00fancia nous fets de Bernat de Puigcerc\u00f3s.<\/li>\n\n\n\n
  18. Tertia denuntiatio Gerundensis<\/em> (“Tercera den\u00fancia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – comen\u00e7aments de 1303). El convent dels dominics de Girona interpos\u00e0 una quaerimonia<\/em> contra Arnau. Ell replica amb aquesta tercera den\u00fancia.<\/li>\n\n\n\n
  19. Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum<\/em> (“Confessi\u00f3 de Lleida sobre les perversitats dels pseudoreligiosos”, Lleida, 1303): Arnau llegeix davant de l’arquebisbe de Tarragona i dels bisbes i abats de la Tarraconense una s\u00edntesi de les seves afirmacions sobre els falsos religiosos. Una part for\u00e7a extensa de l’obra \u00e9s dedicada a exposar i comentar els signes que, segons l’Oracle ang\u00e8lic de Ciril, anticipen la plena manifestaci\u00f3 de l’Anticrist.<\/li>\n\n\n\n
  20. Denuntiatio prima facta Massiliae<\/em> (“Den\u00fancia primera feta a Marsella”, Marsella, 10 de febrer de 1304). Els dominics de Marsella ataquen en sermons p\u00fablics les tesis arnaldianes sobre el coneixement dels temps de la vinguda de l’Anticrist: Arnau presenta aquesta den\u00fancia contra ells davant el bisbe.<\/li>\n\n\n\n
  21. Gladius iugulans thomatistas<\/em> (“Espasa que degolla els tomistes”, Marsella, febrer de 1304). Informat per Jaume Blanc del llibre que un dominic havia escrit contra les seves tesis, Arnau de Vilanova redacta el Gladius<\/em> per respondre a les objeccions dels seus adversaris, els thomatistae<\/em>, i alhora atacar-lo. Els tomistes, seguint Tom\u00e0s d’Aquino, s’aparten de Crist i de sant Dom\u00e8nec. Arnau exposa les tesis de Tom\u00e0s d’Aquino sobre els temps finals i les refuta. En realitat, el m\u00e8tode filos\u00f2fic i teol\u00f2gic dels tomistes \u00e9s un ardit m\u00e9s dels membres de l’Anticrist. La paraula “tomista” (thomatista<\/em>) compareix per primera vegada en aquesta obra. Arnau adjunta aquest tractat a la den\u00fancia anterior.<\/li>\n\n\n\n
  22. Denuntiatio secunda facta Massiliae <\/em>(“Den\u00fancia segona feta a Marsella”, Marsella, 28 de febrer de 1304). Quan Arnau ha pogut llegir personalment l’obra de la qual havia estat informat per Jaume Blanc, redacta una nova obra, la Carpinatio<\/em>, i presenta aquesta segona den\u00fancia davant el bisbe.<\/li>\n\n\n\n
  23. Carpinatio poetriae theologi deviantis<\/em> (“Florilegi po\u00e8tic del te\u00f2leg desviat”, Marsella, mar\u00e7 de 1304). L’objectiu de la Carpinatio<\/em> no \u00e9s refutar les posicions del seu encara desconegut adversari (Arnau ja ho ha fet al Gladius<\/em>), sin\u00f3 mostrar-ne els “deliris” i les “desviacions” del seu autor. A m\u00e9s dels temes estrictament apocal\u00edptics, tamb\u00e9 n’hi apareixen d’altres, com per exemple, la correcta interpretaci\u00f3 de la Glossa Ordinaria<\/em> o el recompte d’anys que han transcorregut des de l’inici del m\u00f3n. Aquesta obreta fou annexada a la den\u00fancia anterior.<\/li>\n\n\n\n
  24. Denuntiatio tertia facta Massiliae<\/em> (“Den\u00fancia tercera feta a Marsella”, Marsella, 14 de mar\u00e7 de 1304). Quan Arnau de Vilanova ha pogut saber el nom del seu adversari, Joan Vigor\u00f3s, el denuncia al bisbe amb aquest escrit.<\/li>\n\n\n\n
  25. Protestatio, praesentatio ac supplicatio Benedicto XI<\/em> (“Protesta, presentaci\u00f3 i s\u00faplica a Benet XI”, Aviny\u00f3, 2 de juny de 1304). Arnau informa el nou Papa de la persecuci\u00f3 contra la seva persona per part dels te\u00f2legs professionals i li proposa amb un to clarament prof\u00e8tic un pla de reforma de l’Esgl\u00e9sia.<\/li>\n\n\n\n
  26. Protestatio facta Perusii coram domino camerario summi pontificis<\/em> (“Protesta feta a Perusa davant el senyor Cambrer del summe Pont\u00edfex”, Perusa, 18 de juliol de 1304). Mort Benet XI, quan el conclave de cardenals estava reunit per tal d’escollir nou Papa, Arnau de Vilanova s’hi presenta i demana la reprovaci\u00f3 de la condemna de Bonifaci VIII contra alguns fragments d’Arnau i presenta una bona colla de les seves obres anteriors per tal que una comissi\u00f3 de te\u00f2legs les examini.<\/li>\n\n\n\n
  27. Allocutio christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis<\/em> (“Al\u00b7locuci\u00f3 del petit Crist sobre aquelles coses que convenen a l’home segons la dignitat pr\u00f2pia de la criatura racional”, comen\u00e7ada abans de 1302 i acabada entre 1304 i 1305). L’obra fou destinada al rei Frederic de S\u00edcilia. Despr\u00e9s d’una part m\u00e9s te\u00f2rica i especulativa sobre les possibilitats de con\u00e8ixer D\u00e9u, sigui per la Creaci\u00f3 sigui per la revelaci\u00f3 de la B\u00edblia, descriu les qualitats que ha de tenir un pr\u00edncep cristi\u00e0.<\/li>\n\n\n\n
  28. De esu carnium<\/em> (“Sobre la ingesta de carn”, potser de 1304). Tractat m\u00e8dico-espiritual: Arnau de Vilanova justifica la bondat de la dieta vegetariana dels cartoixans amb arguments m\u00e8dics.<\/li>\n\n\n\n
  29. Epistola ad Bremundum, dominum Montisferrarii<\/em> (“Lletra a Bremon, senyor de Montferrer”, abans de l’agost de 1305). El destinatari de la lletra va demanar a Arnau una recepta per a la vista. Arnau li prescriu un col\u00b7liri, per\u00f2 l’aconsella tamb\u00e9 a tenir cura de la “vista espiritual” .<\/li>\n\n\n\n
  30. Epistola ad Bartholomaeam Montaneri<\/em> (“Lletra a Bartomeua Montaner”, abans de l’agost de 1305). Arnau encoratja la monja Bartomeua Montaner a resistir les adversitats i superar les dificultats.<\/li>\n\n\n\n
  31. Dancia Jacobi II cum commento Arnaldi de Villanova <\/em>(“Dansa de Jaume II amb comentari d’Arnau de Vilanova”, text llat\u00ed i occit\u00e0) (entorn de 1305). Arnau comenta en llat\u00ed un poema que hauria escrit Jaume II en occit\u00e0. Compara l’Esgl\u00e9sia amb una nau que supera com pot tota mena de contratemps.<\/li>\n\n\n\n
  32. Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem<\/em> (“Ant\u00eddot contra el ver\u00ed escampat per fra Mart\u00ed d’Ateca, predicador”, entre darreries de 1304 i l’estiu de 1304). Arnau de Vilanova ha pogut aconseguir un tractat que Mart\u00edn d’Ateca va escriure contra els escrits de Girona d’Arnau (num. 15-18). L’Antidotum<\/em> segueix el mateix ordre de l’obra de Mart\u00edn d’Ateca, dividida en un pr\u00f2leg i dotze cap\u00edtols, i vol fer evidents les “desviacions” del frare aragon\u00e8s.<\/li>\n\n\n\n
  33. Testamentum<\/em> (“Testament”, Barcelona, 20 de juliol de 1305). Constitueix marmessors simul et singulariter Pere de Montmel\u00f3, Pere Jutge, Jaume des Pla i Ramon Conesa. Deixa els b\u00e9ns de Montpeller a la seva dona, els llibres de teologia han de ser dipositats a la cartoixa de Scala Dei. Els censals de Val\u00e8ncia eren per a la seva filla Maria. La resta de b\u00e9ns havia de ser donat als pobres, tret d’una part reservada a la redempci\u00f3 de captius.<\/li>\n\n\n\n
  34. Praesentatio facta Burdegaliae coram domino summo pontifice Clemente V<\/em> (“Presentaci\u00f3 feta a Bordeus davant el senyor summe pont\u00edfex Climent V”, Bordeus, 24 d’agost de 1305). Ara que la “clem\u00e8ncia divina” \u00e9s abundant, Arnau de Vilanova reitera davant el nou pont\u00edfex les protestes i les peticions anteriors. Arnau exposa les seves tesis escatol\u00f2giques, fa la llista de les seves obres espirituals i demana al Papa que les examini. El Papa reserva a la Santa Seu l’examen i el judici d’aquestes obres.<\/li>\n\n\n\n
  35. Epistola ad gerentes zonam pelliceam<\/em> (“Lletra als qui duen cintur\u00f3 de pell”, entre la tardor de 1307 i l’abril de 1309): tota persona espiritual ha d’imitar les quatre virtuts b\u00e0siques de Jesucrist: pobresa, humilitat, caritat, castedat. Tamb\u00e9 d\u00f3na resposta a dues q\u00fcestions pr\u00e0ctiques m\u00e9s concretes: la necessitat d’acceptar l’autoritat de l’Inquisidor i la negativa a utilitzar un nou h\u00e0bit religi\u00f3s (la zona pellicea<\/em> o cintur\u00f3). L’obra est\u00e0 relacionada amb la situaci\u00f3 de l’espiritual Guiard de Cressonessart (i potser tamb\u00e9 amb Margarida Poreta).<\/li>\n\n\n\n
  36. Epistola ad Clementem papam V, de Templariis<\/em> (“Lletra al papa Climent V, sobre els Templers”, abans del 19 de febrer de 1308). Arnau d\u00f3na al Papa la seva opini\u00f3 sobre l’afer dels templers: el temps dels ordes militars s’ha acabat.<\/li>\n\n\n\n
  37. Epistola ad Iacobum regem II, de Templariis<\/em> (“Lletra al rei Jaume II, sobre els Templers”, Marsella, 19 de febrer de 1308). Cf. n\u00fam. 34.<\/li>\n\n\n\n
  38. Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris<\/em> (“Interpretaci\u00f3 de les visions en somnis dels senyors Jaume II rei d’Arag\u00f3 i Frederic III rei de Sic\u00edlia, germ\u00e0 seu”, estiu de 1309). L’obra, redactada en forma d’un di\u00e0leg hist\u00f2ric entre els personatges, interpreta els somnis dels reis Jaume II i Frederic de Sic\u00edlia. Aquests reis han estat escollits per D\u00e9u per dur a terme una reforma de la Cristiandat. Aquesta obra esdevindr\u00e0 el nucli del Raonament d’Aviny\u00f3<\/em>.<\/li>\n\n\n\n
  39. Epistola ad Iacobum regem II, de titulo regali Frederici<\/em> (“Lletra al rei Jaume II, sobre el t\u00edtol reial de Frederic”), Messina, 9 de gener de 1310). Lletra breu, Arnau envia al rei una recepta, i li explica algunes gestions que ha fet relatives al t\u00edtol de Rei de Jerusalem.<\/li>\n\n\n\n
  40. Constituciones Regni Trinacriae<\/em> (“Constitucions del Regne de Trin\u00e0cria”, inspirades en Arnau de Vilanova, tardor de 1310). Aquestes Constitucions no s\u00f3n, certament, obra d’Arnau, per\u00f2 alguns dels seus articles estan inspirats en propostes de la Informaci\u00f3 espiritual<\/em>.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n
    \"\"\n
    Il\u00b7lustraci\u00f3: Diagrama de Tetragramma-Trinitat de Pedro Alfonso (s. XII) transcrita com a “JEVE”, f. 153v, ms. E.4 biblioteca de St John’s College, Cambridge University. Proced\u00e8ncia: Wikimedia<\/a>.<\/figcaption>\n<\/figure>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Il\u00b7lustraci\u00f3: Diagrama de Tetragramma-Trinitat de Pedro Alfonso (s. XII) transcrita com a “JEVE”, f. 153v, ms. E.4 biblioteca de St John’s College, Cambridge University. Proced\u00e8ncia: Wikimedia.<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-95","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=95"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1788,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/95\/revisions\/1788"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}