{"id":98,"date":"2013-11-17T02:53:58","date_gmt":"2013-11-17T02:53:58","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/galenisme\/"},"modified":"2024-06-10T12:48:41","modified_gmt":"2024-06-10T12:48:41","slug":"galenisme","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/galenisme\/","title":{"rendered":"El galenisme"},"content":{"rendered":"\n

Arnau de Vilanova va ser el principal art\u00edfex a la Universitat de Montpeller del moviment que, a l’Europa llatina de finals del segle XIII va provocar una gran renovaci\u00f3 dels estudis i de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica per mitj\u00e0 de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019obres de Gal\u00e8 i del galenisme \u00e0rab desconegudes fins llavors a Occident, conjunt que ha estat anomenat el \u201cnou Gal\u00e8\u201d (Garc\u00eda-Ballester).<\/p>\n\n\n\n

Gal\u00e8, metge grec nascut a P\u00e8rgam i que va exercir a Roma (129-210\/216 d. C.), va elaborar una s\u00edntesi m\u00e8dica que va fonamentar en la tradici\u00f3 hipocr\u00e0tica, en Arist\u00f2til i altres autors i en la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia investigadora i cl\u00ednica. La seva ampl\u00edssima obra va ser la base del galenisme, un moviment iniciat a l\u2019antiguitat tardana, que la va sistematitzar i la va transmetre en forma d\u2019una doctrina unificada. El galenisme va esdevenir el corrent dominant de la medicina culta fins al segle XVII. El galenisme recolza en el principi filos\u00f2fic que en la natura hi ha quatre qualitats \u2013calent, fred, sec i humit\u2013, la combinaci\u00f3 de les quals d\u00f3na lloc, en el cos hum\u00e0, a quatre humors \u2013sang, flegma, bilis negra i bilis groga. La majoria de les malalties sorgeixen del desequilibri en la quantitat, la proporci\u00f3 o les qualitats dels humors. Per tant la missi\u00f3 del metge \u00e9s restituir l\u2019equilibri perdut amb els mitjans que tenia al seu abast. Primerament recorre a la dieta, entesa com un r\u00e8gim de vida: regula no sols l\u2019alimentaci\u00f3 del pacient sin\u00f3 tamb\u00e9 totes les seves activitats di\u00e0ries \u2013lloc on vivia, treball, exercici, banys, son, etc.\u2013; a continuaci\u00f3 se serveix de tota una \u00e0mplia i complexa gamma de medicaments principalment de base vegetal i nom\u00e9s com a \u00faltim recurs acudeix a la cirurgia. Una altra indicaci\u00f3 terap\u00e8utica molt freq\u00fcent \u00e9s la sagnia o flebotomia.<\/p>\n\n\n\n

Amb la caiguda de l\u2019Imperi rom\u00e0 d\u2019Occident el saber m\u00e8dic antic va decaure a l\u2019oest i nom\u00e9s se\u2019n van conservar rudiments als monestirs. Per contra el galenisme es va mantenir en el m\u00f3n bizant\u00ed. De Constantinoble van ser desterrats per heretgia al segle V els nestorians, primer a la s\u00edria Edessa i m\u00e9s tard a la persa Gundi\u0161apur, ciutats en les quals van traduir-se al sir\u00edac i al persa els tractats grecs en les diverses ci\u00e8ncies. Quan al segle VII els musulmans van conquerir tot el Pr\u00f2xim Orient, les ci\u00e8ncies gregues, amb influ\u00e8ncies orientals, va passar a l\u2019Islam tradu\u00efdes ara a l\u2019\u00e0rab. Aix\u00ed, en l\u2019ambient cosmopolita i tolerant de Bagdad van florir les ci\u00e8ncies en llengua \u00e0rab. Per\u00f2 els intel\u00b7lectuals \u00e0rabs no es varen limitar a transmetre els coneixements dels antics sin\u00f3 que sovint els ampliaven amb les seves pr\u00f2pies aportacions. En medicina s’elaboren grans s\u00edntesis com el Canon<\/em> d’Avicenna o el Colliget<\/em> d’Averrois, que tindran una gran influ\u00e8ncia a Occident.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les vies de transmissi\u00f3 de les ci\u00e8ncies antigues -filosofia natural, medicina, matem\u00e0tiques, astronomia, astrologia- a l\u2019Europa llatina van ser les pen\u00ednsules It\u00e0lica i Ib\u00e8rica per la seva proximitat amb el m\u00f3n \u00e0rab. It\u00e0lia, a m\u00e9s, es va beneficiar del seu contacte amb els bizantins. A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica l\u2019assimilaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les ci\u00e8ncies grecoar\u00e0bigues va tenir lloc a Toledo, on al segle XII intel\u00b7lectuals cristians van anar traduint Arist\u00f2til, Gal\u00e8 i els grans metges \u00e0rabs de l’\u00e0rab al llat\u00ed, amb l\u2019ajut de jueus i moss\u00e0rabs. L\u2019activitat traductora des de l\u2019\u00e0rab es va donar tamb\u00e9 en altres llocs com la vall de l’Ebre, Barcelona o Montpeller.  Amb el temps les ci\u00e8ncies grecoar\u00e0bigues es difondrien per tot Europa a trav\u00e9s de les universitats, que van anar sorgint des de finals del segle XII. En aquests nous centres d\u2019ensenyament tots els estudis eren impartits sobre una base aristot\u00e8lica, i la medicina va trobar-hi un lloc propi, gr\u00e0cies als quals entraria en el sistema de ci\u00e8ncies escol\u00e0stiques i milloraria el seu prestigi social.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3: Foli d’una versi\u00f3 hebrea del Canon<\/em> d’Avicenna amb escenes de diverses mesures terap\u00e8utiques (s. XV), Biblioteca Universitaria, Bolonya, ms. 2197.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Els quatre elements i les qualitats.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arnau de Vilanova va ser el principal art\u00edfex a la Universitat de Montpeller del moviment que, a l’Europa llatina de finals del segle XIII va provocar una gran renovaci\u00f3 dels estudis i de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica per mitj\u00e0 de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019obres de Gal\u00e8 i del galenisme \u00e0rab desconegudes fins llavors a Occident, conjunt que ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-98","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=98"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1796,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98\/revisions\/1796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arnau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=98"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}