{"id":280,"date":"2020-07-10T21:35:27","date_gmt":"2020-07-10T19:35:27","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/arquezoologia\/amaia-aguirre-uribesalgo\/"},"modified":"2023-03-06T14:47:42","modified_gmt":"2023-03-06T12:47:42","slug":"amaia-aguirre-uribesalgo","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/amaia-aguirre-uribesalgo\/","title":{"rendered":"Amaia Aguirre Uribesalgo"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"350\" height=\"233\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/arquezoologia\/wp-content\/uploads\/sites\/352\/2023\/03\/amaia_agirre_350.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-402\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-content\/uploads\/sites\/352\/2023\/03\/amaia_agirre_350.jpg 350w, https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-content\/uploads\/sites\/352\/2023\/03\/amaia_agirre_350-300x200.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<figure class=\"wp-block-table\"><table><tbody><tr><td>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Informaci\u00f3 de contacte<\/strong><\/span><\/div>\n<\/td><td>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Paraules clau<\/strong><\/span><\/div>\n<\/td><td>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Enlla\u00e7os<\/strong><\/span><\/div>\n<\/td><\/tr><tr><td>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\"><a href=\"mailto:Amaia.Aguirre@uab.cat\">Amaia.Aguirre@uab.cat<\/a><\/span><\/div>\n<\/td><td>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Arquemalacologia<\/span><\/div>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Recursos aqu\u00e0tics<\/span><\/div>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Paleodieta<\/span><\/div>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Ca\u00e7adors-pescadors-recol\u00b7lectors<\/span><\/div>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Is\u00f2tops estables<\/span><\/div>\n<div class=\"rtecenter\"><span style=\"font-size: 14px;\">Residus org\u00e0nics en sediments<\/span><\/div>\n<\/td><td>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>L\u00ednies de recerca<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">Gesti\u00f3 i consum de recursos marins<\/span><\/li><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">Efectes de les societats productores d\u2019aliments sobre l\u2019economia ca\u00e7ador-pescador-recol\u00b7lector<\/span><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\">M\u2019interessa con\u00e8ixer els canvis en la gesti\u00f3 dels recursos aqu\u00e0tics en les darreres poblacions prehist\u00f2riques de ca\u00e7adors-pescadors-recol\u00b7lectors i el paper d\u2019aquests recursos marins en els seus h\u00e0bits de consum d\u2019aliments. A m\u00e9s, es tracta d\u2019entendre com l\u2019influ\u00e8ncia de les societats productores d\u2019aliments va influir i va modificar les pr\u00e0ctiques de gesti\u00f3 i consum d\u2019aquests recursos.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\">L\u2019estudi de les pr\u00e0ctiques d\u2019alimentaci\u00f3 de grups humans en el passat ens permet comprendre i explicar el nostre proc\u00e9s evolutiu i les causes o factors que van contribuir al nostre desenvolupament tecnol\u00f2gic i els canvis en l\u2019economia, les relacions socials i pol\u00edtiques. Com a part del meu doctorat en curs. La dissertaci\u00f3 vam establir l&#8217;objectiu principal d&#8217;investigar els canvis en la dieta i els patrons de consum d&#8217;aliments durant un moment clau de la hist\u00f2ria, la transici\u00f3 del pleistoc\u00e8 preco\u00e7 a l&#8217;holoc\u00e8 inicial. Amb una atenci\u00f3 centrada en el paper dels recursos aqu\u00e0tics, avaluarem si la seva import\u00e0ncia en la dieta canvia amb l\u2019adopci\u00f3 de domesticats d\u2019animals durant el neol\u00edtic primerenc mitjan\u00e7ant una mostra de dip\u00f2sits de les costes c\u00e0ntabres i mediterr\u00e0nies. L\u2019estudi es basa en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019is\u00f2tops d\u2019oxigen (\u03b418O) a les closques de Patella Vulgata i Patella caerulea, l\u2019an\u00e0lisi isot\u00f2pica de \u03b413C i \u03b415N sobre amino\u00e0cids i l\u2019an\u00e0lisi geoqu\u00edmica de residus org\u00e0nics en artefactes, estructures i sediments a partir de nivells arqueol\u00f2gics associats al processament d\u2019aquests recursos. . Es tracta d\u2019un enfocament altament innovador en l\u2019arqueologia que posar\u00e0 de manifest els diferents processos de treball implicats en l\u2019adquisici\u00f3 i el consum de recursos aqu\u00e0tics i tamb\u00e9 establir\u00e0 el seu valor econ\u00f2mic i la seva import\u00e0ncia en la nutrici\u00f3 humana. Aquesta tesi es desenvolupar\u00e0 sota la superivisi\u00f3 del Dr. Antoni Rosell Mel\u00e9 (Institut de Ci\u00e8ncia i Tecnologia Ambientals), Esteban \u00c1lvarez Fern\u00e1ndez (Universitat de Salamanca) i Maria Sa\u00f1a Segu\u00ed (UAB).<\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Treballa en conjunts de fauna de &#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><u><span style=\"font-size: 14px;\">Espanya<\/span><\/u><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\">Estudia els&nbsp;is\u00f2tops estables de la malacofauna recuperada a&nbsp;<\/span><span style=\"font-size: 14px;\">Cueva de Nerja (Nerja, M\u00e1laga), El Cierro (Frenu, Ribadesella, Asturias), Los Gitanos (Castro Urdiales, Cantabria) and La Garma A (Omo\u00f1o, Santander, Cantabria).<\/span><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">Cueva de Nerja (Nerja, M\u00e1laga) &#8211; Upper Pleistocene-Holocene transition<\/span><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><em>Un dels llocs clau per a l&#8217;estudi de la gesti\u00f3 de recursos marins a la transici\u00f3 del Plistoc\u00e8-Holoc\u00e8 superior a la Mediterr\u00e0nia occidental. Les intervencions arqueol\u00f2giques a les sales del Mina i del Vest\u00edbul van proporcionar abundants restes malacol\u00f2giques datades entre 12.000-6.000 cal BP i 12.500-4.000 cal BP, respectivament.<\/em><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">El Cierro (Frenu, Ribadesella, Asturias) &#8211; Upper Pleistocene-Holocene transition<\/span><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><em>\u00c9s un dels pocs concheros amb una estratigrafia completa que cobreix la transici\u00f3 del Plistoc\u00e8-Holoc\u00e8 superior. El lloc t\u00e9 dos nivells azilians (nivells D i C) i un nivell mesol\u00edtic (nivell B) que cobreixen una cronologia que oscil\u00b7la entre els 13.000 i els 8.000.000 BP.<\/em><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">Los Gitanos (Castro Urdiales, Cantabria) &#8211; Mesolithic to Bronze age<\/span><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><em>\u00c9s un dels pocs jaciments neol\u00edtics de la costa cant\u00e0brica amb abundants restes malacol\u00f2giques. Aquest dip\u00f2sit t\u00e9 quatre nivells (A4, A3, A2, A1) datats entre 5.000 i 2.600 cal aC.<\/em><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">La Garma A (Omo\u00f1o, Santander, Cantabria) &#8211; Upper Magdalenian and Mesolithic<\/span><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><em>\u00c9s un dels dip\u00f2sits situats al tur\u00f3 de la Garma, a la badia de Santander. El jaciment arqueol\u00f2gic cont\u00e9 nivells atribu\u00efts a la Magdaleniana superior (nivell N i W) i al mesol\u00edtic (nivell Q) datats entre els 13.200-11.700 cal BC i 6.800-5.600 cal BC, respectivament.<\/em><\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Projectes de recerca<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\">HAR2017-88304-P: Arqueobioqu\u00edmica de la alimentaci\u00f3n durante el neol\u00edtico peninsular: nuevos marcadores y referenciales para el estudio de las pautas de producci\u00f3n y consumo en Arqueolog\u00eda.&nbsp; PI: Dr. Maria Sa\u00f1a.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\"><strong>Publicacions destacades<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span style=\"font-size: 14px;\">\u00c1lvarez-Fern\u00e1ndez, E., B\u00e9cares-P\u00e9rez, J., Jord\u00e1-Pardo, J., <strong>Aguirre, A.<\/strong>, \u00c1lvarez-Alonso, D., Aparicio, M., Barrera, I., Carral, P., Carriol, R. Cubas, M., Cueto, M., Douka, K., Elorza, M., Fern\u00e1ndez-G\u00f3mez, M. J., Gabriel, S., Garcia-Ibaibarriaga, N., Iriarte-Chiapusso, M. J., Llave, C., Maestro, A., Arias, P., (2019). Palaeoenvironmental and Chronological context of human occupations at El Cierro Cave (Northern Spain) during the transition from the late Upper Pleistocene to the early Holocene. <em>Journal of Archaeological Science: Reports<\/em>, 29, 102-138.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Informaci\u00f3 de contacte Paraules clau Enlla\u00e7os Amaia.Aguirre@uab.cat Arquemalacologia Recursos aqu\u00e0tics Paleodieta Ca\u00e7adors-pescadors-recol\u00b7lectors Is\u00f2tops estables Residus org\u00e0nics en sediments &nbsp; L\u00ednies de recerca Gesti\u00f3 i consum de recursos marins Efectes de les societats productores d\u2019aliments sobre l\u2019economia ca\u00e7ador-pescador-recol\u00b7lector M\u2019interessa con\u00e8ixer els canvis en la gesti\u00f3 dels recursos aqu\u00e0tics en les darreres poblacions prehist\u00f2riques de ca\u00e7adors-pescadors-recol\u00b7lectors i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":136,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-280","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=280"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":593,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280\/revisions\/593"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/arqueozoologia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}