Diana Berruezo-Sánchez
pr.badems@uab.cat
Diana Berruezo-Sánchez és investigadora ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora principal de BADEMS.
Ha estat professora i investigadora a la Universitat d’Oxford, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha obtingut finançament de l’European Research Council, la Newberry Library, el Ministeri de Ciència i Innovació, The Leverhulme Trust, The John Fell Fund i el Balliol Interdisciplinary Institute per tal de liderar projectes d’investigació a Oxford i a Barcelona. Ha rebut contractes i beques del Ministeri d’Educació, de la Comunitat de Madrid, de la Fundació Ibercaja i de la Fundació Agustí Pedro i Pons, i ha dut a terme estances d’investigació a la Newberry Library (Chicago), a la Hispanic Society of America (Nova York) i a la Universitat de Sevilla.
Diana Berruezo-Sánchez ha obert una línia d’investigació pionera sobre el llegat cultural de la diàspora subsahariana a l’Espanya dels segles XVI i XVII. Gràcies a la innovació de la seva recerca, que ha estat reconeguda per institucions internacionals, ha publicat resultats a editorials i revistes de gran prestigi. D’entre aquestes publicacions, se’n destaquen la seva monografia Black Voices in Early Modern Spanish Literature, 1500-1750 (Oxford University Press, 2024), el volum coeditat Iberia negra (Routledge, 2024) i l’article sobre Gaspar, un esgrimista i poeta negre del segle XVII a Bulletin of the Comediantes (2022). Ha dirigit grups i projectes relacionats amb aquest camp, com ara The Making of Blackness (2022–2025) i els workshops d’investigació Black Iberia (2022) i Black Africans’ Agency (2020).
Gerard Rosich Pagès
pr.badems@uab.cat
Gerard Rosich és coordinador científic del projecte BADEMS. Com a col·laborador, dona suport a la IP pel que fa a la coordinació de l’equip interdisciplinari del projecte, prenent cura que els subprojectes individuals estiguin en línia amb el marc teòric global. El seu rol inclou la síntesi de les troballes, la supervisió metodològica i l’emmarcament dels resultats dins una narrativa unitària.
És sociòleg històric de formació, amb un doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Anteriorment, va ser investigador predoctoral en el projecte de recerca ERC-AdG liderat per Peter Wagner Trajectories of Modernity, acollit per la Universitat de Barcelona (2010-2015). Posteriorment, va exercir com a investigador postdoctoral al departament de Cultures del Món de la Universitat de Hèlsinki, en el marc del projecte de recerca HERA The Debt: Historicizing Europe’s Relations with the ‘South’. La seva recerca s’inscriu en els àmbits de la història conceptual i intel·lectual, la teoria social i política i la sociologia històrica. Actualment, se centra en els orígens del projecte modern de l’imperialisme global, especialment en la seva connexió amb les històries de racialització, tot examinant el lloc ambivalent que Europa ocupa en la història moderna.
Ha escrit sobre la teoria i la història de la modernitat i l’autonomia humana, els usos del passat per a la reparació de les injustícies històriques i els desafiaments metodològics i normatius que plantegen les reconstruccions històriques. Entre les seves publicacions més destacades, Gerard Rosich és autor de dues monografies: Autonomy. The Contested History of a European Legacy (Bloomsbury Academic, 2020) i Independència i Autonomia. Una teoria històrica de la modernitat (Editorial Afers, 2017).
Nuno Vila-Santa
Nuno Vila-Santa és un historiador portuguès i investigador postdoctoral en el projecte ERC BADEMS – The Cultural History of the Black African Diaspora in Early Modern Spain. Va obtenir la Llicenciatura (2007), el Màster (2009) i el Doctorat (2014) en Història Moderna i Expansió Portuguesa a la Universidade NOVA de Lisboa. Les seves principals línies de recerca se centren en l’Àsia portuguesa a la segona meitat del segle XVI, així com en la història moderna portuguesa i europea durant el llarg segle XVI.
És autor de monografies sobre D. Luís de Ataíde (2015), virrei de l’Índia, i sobre Francisco Barreto (2021), governador de l’Índia i de Mutapa, ambdues guardonades amb premis el 2015 i el 2021, respectivament.
Entre 2015 i 2024, va ocupar càrrecs postdoctorals al CHAM i al CIUHCT. En el marc de la seva participació en el projecte RUTTER – Making the Earth Global (una ERC Advanced Grant amb seu al CIUHCT), ha investigat la circulació del coneixement marítim portuguès a Europa i la història diplomàtica. Així mateix, ha participat en nombrosos projectes, ha organitzat congressos i ha presentat les seves investigacions a Portugal, Espanya, el Regne Unit, els Estats Units i Irlanda.
Ha publicat extensament en anglès en revistes indexades, entre elles Portuguese Studies Review (2016), Journal of Asian History (2017), Lusitania Sacra (2018), Hispania Sacra (2019), Asian Review of World Histories (2020), Historical Research (2021), Anuario de Estudios Americanos (2023), Culture & History Digital Journal (2023), Vegueta (2023), Terrae Incognitae (2023 i 2025), The Antiquaries Journal (2024) i English Historical Review (2025).
L’any 2024, va publicar el llibre Knowledge Exchanges between Portugal and Europe: Maritime Diplomacy, Espionage and Nautical Science in the Early Modern World (15th-17th centuries) a Amsterdam University Press, el qual va ser distingit amb el Premi Almirall Teixeira da Mota 2024 de l’Acadèmia de la Marina Portuguesa.
En el marc del projecte BADEMS, investiga el llegat cultural de les comunitats negres i afrodescendents. La seva tasca se centra en la recerca arxivística a Extremadura (Espanya) i Portugal, amb l’objectiu de desentranyar les contribucions culturals de les comunitats negres i afrodescendents a l’Espanya i Portugal de l’Edat Moderna.
Elizabeth Blakemore
Elizabeth Blakemore (ella) és investigadora postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dins el projecte BADEMS, estudia el rol de les confraries afrohispàniques com a espais de producció cultural, d’interaccions transculturals, de construcció identitària i comunitària i de preservació de pràctiques religioses i culturals africanes.
Es va doctorar a la Universitat d’Edimburg el 2024, on també va treballar com a tutora de Llengua i Cultures Hispàniques durant els darrers quatre anys. La seva investigació se centra en la racialització de la religió i de les minories culturals i s’especialitza en la representació dels moriscos a l’imaginari literari espanyol.
Properament, publicarà dos treballs fonamentats en la seva investigació sobre la caracterització dels moriscos a les cròniques de les Alpujarras, al teatre de Lope de Vega i a la narrativa de Cervantes.
Cristina Hernández Casado
Cristina Hernández Casado és investigadora postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al projecte BADEMS, es dedica a estudiar les comunitats negres de Madrid i les seves activitats culturals.
Va obtenir el seu doctorat en Història a la Universitat Complutense de Madrid el 2023. Posteriorment, va rebre un contracte postdoctoral a la Universitat de Burgos, adscrit al projecte Ámbitos literarios de sociabilidad en el siglo de oro: El teatro escrito en colaboración en su contexto, nuevos instrumentos de investigación. També forma part del projecte NOBINCIS: Nuevas noblezas de la Monarquía Hispánica, del grup d’investigación HERMESP Élites y agentes en la Monarquía Hispánica i del node “NOBINCIS” de la xarxa Red Columnaria. La seva recerca ha inclòs treballs sobre homes i dones de negocis als segles XVI i XVII, sobre el comerç atlàntic, sobre l’anàlisi de xarxes i sobre les estratègies de promoció social a la Monarquia Hispànica. A més, ha realitzat estades d’investigació a diverses universitats espanyoles i portugueses.
Ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre, com “Trade, Credit, and Marriage: The Mobility of Portuguese Conversa Merchants and Financiers”, a Early Modern Women’s Mobility, Authority, and Agency Across the Spanish Empire (coordinat per Anne J. Cruz i Alejandra Franganillo Álvarez, Amsterdam University Press 2024). La seva monografia Capital y poder en la Monarquía Hispánica (1580-1660). Jorge de Paz Silveira, los hermanos Pasariño y las redes de negocio judeoconversas fou publicada el 2024.
Jacobo de Camps Mora
Jacobo de Camps és investigador postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i va realitzar els seus estudis de màster i doctorat a les facultats de Lletres Hispàniques i Germàniques de la Universitat d’Oxford. Ha dut a terme estades doctorals a l’Escola de Postgrau Friedrich Schlegel de la Universitat Lliure de Berlín, el Centre Leibniz per a Estudis Literaris i Culturals de la Universitat Humboldt i el grup de recerca Histories de la Universitat del Sud de Dinamarca.
Ha estat investigador i professor de Literatura Hispànica dels Segles d’Or a la Universitat d’Oxford.
Magdelena Diaz Hernández
Magdalena Díaz Hernández és investigadora postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona dins el projecte BADEMS. Actualment, estudia el llegat cultural de les comunitats afrohispàniques a la Granada de la primera modernitat.
Va acabar el seu doctorat en Història a la Universitat de Sevilla l’any 2021 i va dur a terme la seva recerca a institucions nacionals i internacionals com ara la Universitat de Granada, l’Institut d’Investigacions Històriques de la Universitat Autònoma de Mèxic o l’Institut d’Investigacions Dr. José María Luis Mora (Mèxic). A més, ha desenvolupat la seva tasca docent com a professora a la Universitat de Huelva, la Universitat de Múrcia i la Universitat de Querétaro (Mèxic). La seva recerca s’ha centrat en els conflictes entre indis i poblacions negres, així com en l’estudi d’una àmplia varietat de tipus de desinformació dins del marc iberoatlàntic (segles XVI-XVIII).
És autora d’articles publicats a Mexican Studies, Anuario de Estudios Americanos, eHumanista: Journal of Iberian Studies, Bulletin for Spanish and Portuguese Historical Studies, Nuevo Mundo Mundos Nuevos, Chronica Nova i Naveg@merica.
Rubén Bracero Salvat
Rubén Bracero Salvat és investigador predoctoral i becari FPU al departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi, que està realitzant dins el marc del projecte BADEMS, estudia les construccions racials de textos performatius de la primera modernitat ibèrica.
Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, on li fou atorgat el Premi Extraordinar de Grau del curs 2022-2023. El 2024, amb finançament de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons, va cursar el Màster de Llengües Modernes a la Universitat d’Oxford, amb especialitat en literatures castellana i portuguesa. El seu treball de fi de màster sobre la performativitat dels villancets de negres ibèrics va rebre el premi a la millor dissertació del departament de Portuguès d’aquella universitat. Actualment, també participa al projecte d’investigació The Making of Blackness, del qual en coordina el cicle de seminaris del curs 2024-2025.
El 2024, va digitalizar i publicar a Taylor Editions una col·lecció de villancets de la Bodleian Library.
Eduardo Corona Pérez
Eduardo Corona Pérez és investigador postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a membre del projecte BADEMS, s’ocupa de trobar i estudiar la vida i producció d’agents culturals negres als arxius històrics de la Baixa Andalusia.
Es va doctorar a la Universitat de Sevilla el 2021, on més tard va guanyar un contracte postdoctoral Margarita Salas gràcies al qual va realitzar una estança d’investigació a la Universidade Federal de Minas Gerais (Brasil). La seva recerca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi social i comparat de l’esclavitud a Sevilla i el seu arquebisbat durant els segles XVI i XVII, i ha incorporat en els darrers anys les Minas Gerais del segle XVIII.
És autor de la monografia Trata atlántica y esclavitud en Sevilla (ca. 1500-1650) (Editorial Universitat de Sevilla, 2022) i coeditor dels llibres Esclavas, horras y libres. Historias de mujeres en los mundos ibéricos (siglos XVI-XIX) (University of Seville Press, 2023) i El conocimiento como innovación. Nuevas propuestas didácticas para la enseñanza universitaria de la Edad Moderna (Dykinson, 2024). També ha coordinat els dossiers Esclavos: del debate historiográfico al gran público (Andalucía en la Historia) i Esclavitud, cotidiano y dinámicas de mestizajes en los mundos ibéricos (siglos XVI-XVIII): espacios, movilidad, acuerdos y conflictos (Varia Historia). Ha publicat més d’una vintena d’articles científics i capítols de llibre, així com diverses ressenyes i treballs de divulgació. A més, ha participat a més de quaranta trobades científiques a Espanya, Portugal, Àustria, el Regne Unit, França, el Brasil i el Perú.