{"id":30,"date":"2015-11-22T13:46:54","date_gmt":"2015-11-22T11:46:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/barrisinnovacio\/?p=30"},"modified":"2015-11-22T13:46:54","modified_gmt":"2015-11-22T11:46:54","slug":"qui-lidera-les-practiques-dinnovacio-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/2015\/11\/22\/qui-lidera-les-practiques-dinnovacio-social\/","title":{"rendered":"Qui lidera les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social?"},"content":{"rendered":"

Per Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/strong><\/p>\n

En les noves onades de mobilitzacions ciutadanes, sovint s\u2019ha subratllat que el com<\/em> \u00e9s tan important com el qu\u00e8<\/em>, per\u00f2 no deixa de sorprendre que el qui<\/em> no acabi de tenir la mateixa notorietat<\/strong>. No hi ha dubte que per a entendre millor les pr\u00e0ctiques socialment innovadores hem de posar \u00e8mfasi en la composici\u00f3 de les seves bases socials. Saber quins perfils participen o no en aquestes pr\u00e0ctiques i quins perfils les lideren ens pot ajudar a situar millor els seus objectius i tamb\u00e9 les seves limitacions i reptes futurs<\/strong>.<\/p>\n

A partir de les dades que hem anat acumulant, veiem que del conjunt de pr\u00e0ctiques detectades, m\u00e9s d\u2019un 75% tenen pres\u00e8ncia a la Regi\u00f3 Metropolitana de Barcelona (RMB). Tal com mostra la Figura 1, aquest percentatge \u00e9s for\u00e7a proporcional al pes poblacional de la RMB en comparaci\u00f3 a la resta d\u2019\u00e0rees territorials. Per tant, en general, hi ha una distribuci\u00f3 equilibrada d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques al conjunt del territori.<\/p>\n

<\/p>\n

Figura 1. Distribuci\u00f3 territorial de la innovaci\u00f3 social a Catalunya<\/strong><\/h5>\n

\"distribucioTerritorialInnovacioSocial\"<\/a><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta distribuci\u00f3 territorial, els aspectes que resulten m\u00e9s rellevants s\u00f3n aquells directament relacionats amb el perfil social, cultural i econ\u00f2mic de les persones que formen part d\u2019aquests projectes.<\/p>\n

<\/h3>\n

Participaci\u00f3 i lideratges<\/strong><\/h3>\n

La primera fase de la recerca Barris i Crisi<\/a> ens va permetre comparar la distribuci\u00f3 de diferents segments socioecon\u00f2mics a Catalunya amb els llocs on es localitzen les pr\u00e0ctiques d’innovaci\u00f3 social. A partir d’aquest estudi vam veure que a la RMB les pr\u00e0ctiques socialment innovadores geolocalitzades al mapa no es concentren en aquells llocs on resideix la gent amb major o menor renda. Les persones amb m\u00e9s recursos no tenen necessitat d’innovar socialment i les que en tenen menys no tenen capacitat per respondre de manera aut\u00f2noma a les seves necessitats<\/strong>. Per tant, aquells barris amb m\u00e9s dificultats econ\u00f2miques, amb un teixit social menys estructurat i que han de posar tota la seva obstinaci\u00f3 en la cobertura de les necessitats b\u00e0siques tenen m\u00e9s dif\u00edcil poder portar a terme certes pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social. I \u00e9s que, en part, el que ens mostra la recerca Barris i Crisi \u00e9s que els lideratges d’aquestes pr\u00e0ctiques urbanes recauen en aquells segments socials que, si b\u00e9 no acumulen grans masses de recursos econ\u00f2mics, s\u00ed que tenen recursos culturals, cognitius i socials que els permeten organitzar-se per intentar resoldre algunes demandes socials o conduir projectes alternatius. Un perfil que podr\u00edem tipificar com a classe mitjana cultural<\/strong>.<\/p>\n

En una de les entrevistes realitzades, un responsable de l\u2019\u00e0rea H\u00e0bitat Urb\u00e0 de l\u2019Ajuntament de Barcelona declarava:<\/p>\n

\u00ab(…) en alguns dels espais cedits sota el projecte municipal Pla Buits predomina m\u00e9s un perfil social molt concret: arquitecte, classe mitjana cultural amb bona qualificaci\u00f3 universit\u00e0ria i amb xarxa social. \u00c9s cert que si nom\u00e9s es queda aquest perfil que, com dir\u00edem a la meva generaci\u00f3, pot ser una nova forma de Gauche Divine, aix\u00f2 tampoc evoluciona massa<\/em>.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

D\u2019altra banda, un activista social que ha participat en espais d\u2019economia social i cooperativisme deia durant una entrevista que \u00abhi ha molta gent en la innovaci\u00f3 social que respon a aquest perfil. O sigui, culturalment \u00e9s classe mitjana, econ\u00f2micament \u00e9s classe treballadora o prec\u00e0ria. Feta aquesta puntualitzaci\u00f3, crec que en general la gent que compon aquestes pr\u00e0ctiques \u00e9s una mescla entre classe mitjana econ\u00f2mica i classe mitjana cultural<\/em>\u00bb<\/p>\n

Per tant, m\u00e9s que lideratges amb perfils privilegiats econ\u00f2micament, trobem col\u00b7lectius precaritzats, que senten amena\u00e7ada la seva capacitat d\u2019ascensi\u00f3 social i que estan invertint el seu capital social i cultural en espais on practicar una economia i organitzaci\u00f3 social alternativa.<\/p>\n

Inclusi\u00f3 social<\/strong><\/h3>\n

Tamb\u00e9 hem detectat que una part important dels col\u00b7lectius respon amb un grau de \u201cmolta satisfacci\u00f3\u201d quan se\u2019ls pregunta que valorin la integraci\u00f3 de grups socials vulnerables i de persones nouvingudes i l\u2019equitat de g\u00e8nere<\/strong>. \u00c9s aquesta \u00faltima, l\u2019equitat de g\u00e8nere, la que rep en un 50% dels casos un grau de \u201cmolta satisfacci\u00f3\u201d. En general, com mostra la figura 2, veiem que l\u2019autovaloraci\u00f3 \u00e9s for\u00e7a positiva en termes d\u2019inclusivitat social.<\/p>\n

Figura 2. Satisfacci\u00f3 de criteris de g\u00e8nere, grups vulnerables i nouvinguts<\/strong><\/h5>\n

\"Satisfaccio<\/a><\/p>\n

Figura 3. Reptes que afronta el col\u00b7lectiu<\/strong><\/h5>\n

\"Reptes<\/a><\/p>\n

La figura 3 mostra els reptes que afronta el col\u00b7lectiu. Aquesta figura \u00e9s resultat d’una pregunta on se\u2019ls demanava que assenyalessin un m\u00e0xim de dues opcions. Es pot veure que l\u2019opci\u00f3 relativa a augmentar la diversitat en la composici\u00f3 del col\u00b7lectiu, seleccionada nom\u00e9s per un 15% dels enquestats, no es mostra massa rellevant per al conjunt de les experi\u00e8ncies.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la informaci\u00f3 que mostren la figura 2 i la 3 segueixen una l\u00f2gica coherent: si hi ha satisfacci\u00f3 amb la composici\u00f3 diversa del grup, sembla l\u00f2gic que aix\u00f2 no sigui assenyalat com un repte de futur. Per\u00f2 si contrastem aquests resultats amb les dades qualitatives que podem extreure de les entrevistes realitzades, la conclusi\u00f3 podria ser un altre. Aquesta alta satisfacci\u00f3 respecte a la diversitat en la composici\u00f3 social de les comunitats, m\u00e9s que respondre a una superaci\u00f3 pot respondre a una baixa problematitzaci\u00f3<\/strong>. Com assenyala una de les persones entrevistades:<\/p>\n

\u00abno hi ha mecanismes per millorar la inclusi\u00f3 social per\u00f2 com en general no hi ha en la societat (\u2026) Potser s\u00ed que hi ha una mica m\u00e9s de consci\u00e8ncia en temes de g\u00e8nere, aix\u00f2 ho hem vist a partir d\u2019un estudi sobre cooperatives de consum on la mirada de g\u00e8nere \u00e9s present, encara que no vol dir que, en general, hi hagi massa mecanismes d\u2019inclusi\u00f3<\/em>\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

El que s\u00ed que sembla present \u00e9s la vocaci\u00f3 d\u2019estendre socialment la proposta, la necessitat de \u00absortir de la bombolla<\/em>\u00bb encara que no s\u2019acabi de percebre com a problema i no es posin en marxa els mecanismes perqu\u00e8 aix\u00ed sigui.<\/p>\n

D\u00e8ficits que persisteixen<\/strong><\/h3>\n

Veiem que com mostrava la recerca Barris i Crisi, es va confirmant la persist\u00e8ncia d\u2019un esbiaix de classe i g\u00e8nere en els lideratges i en la forma d\u2019organitzar aquests espais<\/strong>. Com afegia un dels entrevistats, aquestes pr\u00e0ctiques \u00abrequereixen una quantitat de temps que o b\u00e9 has d\u2019estar jubilat o no tenir fills petits\u00bb. Aix\u00f2 expressa de manera sint\u00e8tica els recursos dels quals s\u2019ha de poder disposar en una mesura o altra (temps, diners, coneixements) per a poder participar o formar part d\u2019aquests espais, ja que tendeixen naturalment a reproduir les formes d\u2019exclusi\u00f3 social existents.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a pensar que sense mesures que ajudin a compensar els desequilibris i desigualtats entre els diferents segments socials, no pot haver-hi pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social per a tothom. Sense mesures redistributives, sense garantir les condicions materials de partida, no hi ha innovaci\u00f3 social de car\u00e0cter universal. Aquest biaix de classe fa encara m\u00e9s necessari refor\u00e7ar el treball comunitari als barris m\u00e9s desafavorits i fomentar processos d\u2019empoderament de segments socials exclosos. I, sobretot, fa pensar en que no es pot confondre entre el foment de pr\u00e0ctiques d’innovaci\u00f3 social i el paper de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. No es pot pedre de vista que s\u00f3n necess\u00e0ries un conjunt de mesures p\u00fabliques que redistribueixin m\u00e9s recursos a territoris on les prioritats<\/strong>, a m\u00e9s de trobar vies alternatives de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum, s\u00f3n cobrir necessitats socials b\u00e0siques i garantir drets fonamentals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Rub\u00e9n Mart\u00ednez En les noves onades de mobilitzacions ciutadanes, sovint s\u2019ha subratllat que el com \u00e9s tan important com el qu\u00e8, per\u00f2 no deixa de sorprendre que el qui no acabi de tenir la mateixa notorietat. No hi ha dubte que per a entendre millor les pr\u00e0ctiques socialment innovadores hem de posar \u00e8mfasi en […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-30","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-enquesta-isop"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}