{"id":32,"date":"2015-11-22T13:48:14","date_gmt":"2015-11-22T11:48:14","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/barrisinnovacio\/?p=32"},"modified":"2015-11-22T13:48:14","modified_gmt":"2015-11-22T11:48:14","slug":"com-sorganitzen-les-practiques-dinnovacio-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/2015\/11\/22\/com-sorganitzen-les-practiques-dinnovacio-social\/","title":{"rendered":"Com s\u2019organitzen les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social?"},"content":{"rendered":"

Per Helena Cruz<\/strong><\/p>\n

L\u2019Estudi ISOP<\/a> no nom\u00e9s ens ha perm\u00e8s con\u00e8ixer qu\u00e8 \u00e9s la innovaci\u00f3 social i a quin tipus d\u2019objectius respon, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha indagat sobre com es produeix. Hem preguntat a les iniciatives socialment innovadores com s\u2019organitzen: com es prenen les decisions? Quines estructures participatives tenen? Amb qui es relacionen i amb quina intensitat? Com se sostenen econ\u00f2micament? Quins reptes organitzatius presenten de cara al futur?<\/strong> A partir de l\u2019enquesta on-line i de les entrevistes realitzades aportarem respostes a aquestes preguntes.<\/p>\n

Escassa professionalitzaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Les iniciatives d\u2019innovaci\u00f3 social tenen una escassa professionalitzaci\u00f3: nom\u00e9s un ter\u00e7 compten amb persones contractades i, d\u2019aquestes, en un 69% dels casos s\u00f3n molt poques, entre 1 i 4 persones. Aquest fet es deu a que, en general, s\u00f3n experi\u00e8ncies de dimensions redu\u00efdes (vegeu l\u2019article \u201cInnovaci\u00f3 social: Qu\u00e8 \u00e9s? Per a qu\u00e8 serveix?<\/a>\u201d). Els casos que tenen m\u00e9s persones contractades solen ser empreses que han rebut finan\u00e7ament de la banca \u00e8tica.<\/p>\n

Figura 1. Persones contractades
\n<\/strong><\/h5>\n

\u00a0\"Persones<\/a><\/h3>\n

Sostenibilitat econ\u00f2mica<\/strong><\/h3>\n

Les iniciatives socialment innovadores compten amb pressupostos baixos \u2013 ja hem comentat que un 38% gestiona menys de 1000\u20ac anuals<\/strong>. Tanmateix, existeixen algunes excepcions, com per exemple els projectes finan\u00e7ats amb banca \u00e8tica o d\u2019energia alternativa. Aix\u00f2 sovint es deu a que s\u00f3n empreses d\u2019una certa entitat i que s\u2019han finan\u00e7at amb banca \u00e8tica. D\u2019altra banda, si ens fixem amb la provinen\u00e7a dels recursos, veiem que els pressupostos s\u00f3n m\u00e9s aviat autogestionaris:<\/strong> en la meitat dels casos provenen de quotes i d\u2019activitats autoorganitzades. \u00c9s rellevant destacar que menys d\u2019un ter\u00e7 dels projectes reben recursos p\u00fablics i tan sols un 6% d\u2019entitats privades.<\/p>\n

Figura 2. Pressupost per categories
\n<\/strong><\/h5>\n

\u00a0\"Pressu<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

Figura 3. Fonts d’ingressos
\n<\/strong><\/h5>\n

\"Fonts<\/a><\/h3>\n

Eines de participaci\u00f3 significatives<\/strong><\/h3>\n

El 80% de les iniciatives t\u00e9 mecanismes per garantir la participaci\u00f3 de tota les persones que formen part del projecte en la presa de decisions<\/strong>. Aquests mecanismes, en el 45% de pr\u00e0ctiques, t\u00e9 forma d\u2019assemblea, mentre que en m\u00e9s de la meitat de les experi\u00e8ncies, a m\u00e9s tamb\u00e9 tenen altres mecanismes participatius (55%).<\/p>\n

El repte organitzatiu<\/strong><\/h3>\n

Si b\u00e9 de l\u2019enquesta n\u2019extraiem que les experi\u00e8ncies d\u2019innovaci\u00f3 social gaudeixen majorit\u00e0riament de diverses estructures participatives, les entrevistes realitzades ens indiquen que el debat sobre l\u2019organitzaci\u00f3 interna est\u00e0 sobre la taula<\/strong> i \u00e9s un dels reptes pol\u00edtics m\u00e9s significatius que tenen aquestes iniciatives:<\/p>\n

\u00abun altre repte \u00e9s el desenvolupament d\u2019una cultura organitzativa potent. Per exemple, que siguem capa\u00e7os de fer bones reunions i assemblees, amb capacitat de prendre decisions col\u00b7lectivament. Les experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques en associacions de ve\u00efns, comunitats de propietaris, etc., ens fan pensar que una reuni\u00f3 \u00e9s el pitjor del m\u00f3n, despr\u00e9s d\u2019anar al dentista.[…] S\u00f3n mil elements. \u00c9s saber com organitzar, \u00e9s saber com tenir una mirada cap a que hi ha formes de funcionar que deixen fora a gent perqu\u00e8 no tenen la capacitat econ\u00f2mica o de temps per fer-ho\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estructures no \u00e9s garantia que aquestes tinguin un funcionament adequat i que permetin la implicaci\u00f3 de tothom ja que \u00abnormalment hi sol haver un problema on l\u2019assemblea de socis hi ha poca participaci\u00f3, la gent hi va poc, la junta al final dep\u00e8n molt de quatre o cinc s\u00faper mega motivats on hi ha algun jubilat i dos t\u00e8cnics que s\u00f3n els que prenen un mogoll\u00f3n de decisions i que tiren del carro…<\/em>\u00bb. La teoria de la desigualtat participativa sembla ser que es compleix<\/strong>, si b\u00e9 cal tenir present que les persones poden mantenir rols diferents segons les experi\u00e8ncies de les quals formen part.<\/p>\n

Una altra de les q\u00fcestions que s\u2019han posat de relleu, i que afegeixen complexitat als reptes organitzatius \u00e9s la fatiga participativa de les persones que formen part d’aquestes iniciatives<\/strong>, causada per la gran quantitat de temps i d\u2019implicaci\u00f3 que requereixen i perqu\u00e8 les estructures de participaci\u00f3 no sempre siguin plenament transversals i existeixin lideratges forts (vegeu l\u2019article \u201cQui lidera les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social<\/a>?<\/a>\u201d): <\/em><\/p>\n

\u00ab\u00e9s que participar, clar, \u00e9s un problema de la innovaci\u00f3 social. Surts del mercat, surts de l\u2019estat, tot requereix participaci\u00f3 llavors i clar, a part de treballar i de fer el menjar als meus fills i no s\u00e9 quantes coses, a part haig d\u2019estar participant en temes de crian\u00e7a, en temes de salut, en temes d\u2019energia… Llavors, la innovaci\u00f3 social per se, com estructura vital, transversal i global \u00e9s insostenible. […] Al final agafes una que \u00e9s la que m\u00e9s et motiva i en les altres est\u00e0s nominalment. Jo crec que ha de ser aix\u00ed. I crec que hem de jugar amb la regla aquesta de u, nou, cent<\/em>\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3 i de la participaci\u00f3 dels implicats no \u00e9s nom\u00e9s rellevant a escala interna sin\u00f3 que a nivell extern tamb\u00e9 presenta alguns reptes. De l\u2019enquesta s\u2019en despr\u00e8n que aquest tipus d\u2019experi\u00e8ncies d\u2019innovaci\u00f3 social tenen relacions freq\u00fcents amb altres col\u00b7lectius<\/strong> (vegeu l\u2019article \u201cAmb qui es relacionen les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social?<\/a>\u201d). Si b\u00e9 la percepci\u00f3 de les pr\u00f2pies iniciatives del seu grau d\u2019enxarxament amb col\u00b7lectius semblants \u00e9s for\u00e7a alt, en canvi, els entrevistats alerten que la interconnexi\u00f3 entre les experi\u00e8ncies \u00e9s el que ha de permetre fer el salt d\u2019escala<\/strong>. Aquest tipus de pr\u00e0ctiques s\u00f3n espais que, \u00abm\u00e9s enll\u00e0 del seu efecte immediat, han d\u2019estimular l\u2019organitzaci\u00f3 ciutadana i que les futures demandes socials puguin escalar<\/em>\u00bb perqu\u00e8 \u00abmolts dels problemes no es poden solucionar a escala ciutat. La desigualtat no la pots combatre a nivell de barri o ciutat. Parlem d\u2019escala europea. Les innovacions socials transformadores poden ser tirites, si no hi ha manera de connectar-les i produir escala de resist\u00e8ncia<\/em>\u00bb. En definitiva, mentre no hi hagi algun tipus d\u2019element que articuli les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social \u00abseguiran existint per\u00f2 no s\u2019estructuren com una proposta de canvi macrosocial, ens quedarem a nivell microsocial<\/strong><\/em>\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Helena Cruz L\u2019Estudi ISOP no nom\u00e9s ens ha perm\u00e8s con\u00e8ixer qu\u00e8 \u00e9s la innovaci\u00f3 social i a quin tipus d\u2019objectius respon, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha indagat sobre com es produeix. Hem preguntat a les iniciatives socialment innovadores com s\u2019organitzen: com es prenen les decisions? Quines estructures participatives tenen? Amb qui es relacionen i amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-32","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-enquesta-isop"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}