{"id":34,"date":"2015-11-22T13:49:22","date_gmt":"2015-11-22T11:49:22","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/barrisinnovacio\/?p=34"},"modified":"2015-11-22T13:49:22","modified_gmt":"2015-11-22T11:49:22","slug":"innovacio-social-que-es-per-a-que-serveix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/2015\/11\/22\/innovacio-social-que-es-per-a-que-serveix\/","title":{"rendered":"Innovaci\u00f3 Social: Qu\u00e8 \u00e9s? Per a qu\u00e8 serveix?"},"content":{"rendered":"

Per Ismael Blanco<\/strong><\/p>\n

L\u2019estudi ISOP<\/a> ens permet aprofundir en el coneixement de les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social identificades en el Mapa de l\u2019Innovaci\u00f3 Social a Catalunya<\/a> elaborat en el projecte Barris i Crisi<\/a> a trav\u00e9s d\u2019una enquesta on-line i d\u2019un seguit d\u2019entrevistes. A partir d\u2019aquestes dades, en aquest primer article donarem una resposta resumida a les dues primeres q\u00fcestions que ens hem plantejat en aquest estudi: qu\u00e8 \u00e9s la innovaci\u00f3 social? a quin tipus d\u2019objectius respon?<\/strong><\/p>\n

Origen recent, vinculat a l\u2019esclat de la crisi<\/strong><\/h3>\n

Gaireb\u00e9 el 60% de les iniciatives que han respost el q\u00fcestionari han nascut en el per\u00edode de crisi (2008-2014), especialment entre els anys 2011-2012 (27%). La crisi sist\u00e8mica (econ\u00f2mica, pol\u00edtica, \u00e8tica i social) que vivim des de l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria esdev\u00e9 un terreny propici per a l\u2019innovaci\u00f3 social. El moviment 15M sembla ser l\u2019espurna que activa la seva r\u00e0pida propagaci\u00f3 per tot el pa\u00eds<\/strong>.<\/p>\n

Figura 1. Any de creaci\u00f3 de les iniciatives<\/strong><\/h5>\n

\"any<\/a><\/h3>\n

Dimensions redu\u00efdes<\/strong><\/h3>\n

La majoria de les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social identificades, al marge d\u2019entitats com Som Energia<\/a>, Guifi.net<\/a> o Coop 57<\/a>, s\u00f3n de dimensions petites<\/strong>, tant si mirem les persones que les integren (el 53,27% no superen les 50 persones) com els pressupostos que gestionen (el 38% gestiona menys de 1000\u20ac; el 50% menys de 5.000\u20ac).<\/p>\n

Figura 2. Nombre de persones que formen part del projecte
\n<\/strong><\/h5>\n

\"nombre<\/a><\/p>\n

Figura 3. Pressupost dels projectes
\n<\/strong><\/h5>\n

\"pressupost\"<\/a><\/p>\n

Pr\u00e0ctiques socials i aut\u00f2nomes<\/strong><\/h3>\n

La gran majoria de pr\u00e0ctiques analitzades neixen de l\u2019iniciativa ciutadana i s\u00f3n protagonitzades per la societat<\/strong> (el 66,36% es defineix com una iniciativa exclusivament ciutadana). Els bancs del temps i els horts urbans s\u00f3n el tipus d\u2019experi\u00e8ncies on hi trobem m\u00e9s pres\u00e8ncia institucional<\/strong>. La majoria de les iniciatives restants remarquen la seva autonomia respecte les institucions (vegeu l\u2019article sobre Amb qui<\/a> es relacionen aquest tipus d\u2019entitats).<\/p>\n

Figura 4. Car\u00e0cter de\u00a0 l\u2019iniciativa per categoria: relacions amb les administracions p\u00fabliques
\n<\/strong><\/h5>\n

\"caracter<\/a><\/p>\n

Orientaci\u00f3 cap a la creaci\u00f3 de comunitats i cap a la satisfacci\u00f3 de necessitats<\/strong><\/h3>\n

Entre els objectius principals d\u2019aquestes iniciatives hi trobem la voluntat de refor\u00e7ar els lla\u00e7os comunitaris entre les persones i la satisfacci\u00f3 de necessitats col\u00b7lectives amb dimensi\u00f3 social i\/o mediambiental (gaudi de nous espais comunitaris, consum de productes i serveis ecol\u00f2gics, acc\u00e9s a cr\u00e8dit, acc\u00e9s a Internet, etc.). Amb l\u2019excepci\u00f3 significativa del moviment anti-desnonaments, per a la majoria de les experi\u00e8ncies consultades, l\u2019objectiu de l\u2019impacte en les pol\u00edtiques p\u00fabliques no \u00e9s pas un dels principals<\/strong>.<\/p>\n

Una innovaci\u00f3 social transformadora?<\/strong><\/h3>\n

Les entrevistes realitzades ens aporten elements de reflexi\u00f3 que ens ajuden a emmarcar les dades que acabem de presentar. Efectivament, algunes de les entrevistes apunten el risc que les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social esdevinguin \u201cbombolles comunit\u00e0ries<\/strong>\u201d on persones amb perfils socials similars (classes mitges educades) reforcen els vincles de reciprocitat entre elles sense que els b\u00e9ns que comparteixen s\u2019estenguin cap al conjunt de la societat. Algunes de les persones entrevistades s\u2019han mostrat esc\u00e8ptiques respecte la capacitat d\u2019aquest tipus de projectes de generar una \u201cnova institucionalitat<\/strong>\u201d que promogui nous drets de car\u00e0cter universal. Tamb\u00e9 han expressat el temor que l\u2019innovaci\u00f3 social sigui instrumentalitzada pel discurs neoliberal<\/strong>, que propugna la transfer\u00e8ncia de responsabilitats cap a la societat en detriment de l\u2019estat del benestar.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, les entrevistes han fet pal\u00e8s que l\u2019innovaci\u00f3 social \u00e9s un concepte el\u00e0stic que respon a tradicions diverses<\/strong> (emprenedoria social, responsabilitat social corporativa, gerencialisme, democr\u00e0cia participativa, moviments socials, cooperativisme…) i que pot englobar pr\u00e0ctiques molt heterog\u00e8nies. Les persones entrevistades constaten que una gran part de les iniciatives del Mapa de l\u2019Innovaci\u00f3 Social<\/a> connecten amb lluites pr\u00f2pies del moviment cooperatiu i autogestionari. El seu car\u00e0cter pol\u00edtic s\u2019expressa tamb\u00e9 en els vincles d\u2019aquest tipus d\u2019iniciatives amb l\u2019onada mobilitzadora del 15M i el refor\u00e7ament de les esquerres alternatives al pa\u00eds arran de les darreres eleccions locals de maig de 2015<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Ismael Blanco L\u2019estudi ISOP ens permet aprofundir en el coneixement de les pr\u00e0ctiques d\u2019innovaci\u00f3 social identificades en el Mapa de l\u2019Innovaci\u00f3 Social a Catalunya elaborat en el projecte Barris i Crisi a trav\u00e9s d\u2019una enquesta on-line i d\u2019un seguit d\u2019entrevistes. A partir d\u2019aquestes dades, en aquest primer article donarem una resposta resumida a les […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-34","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-enquesta-isop"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/barrisinnovacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}