{"id":3030,"date":"2017-12-04T09:03:03","date_gmt":"2017-12-04T07:03:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/?p=3030"},"modified":"2022-10-14T09:13:33","modified_gmt":"2022-10-14T07:13:33","slug":"la-theorica-artis-notariae-de-v-gibert-sole-i-cot-sebastia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/2017\/12\/04\/la-theorica-artis-notariae-de-v-gibert-sole-i-cot-sebastia\/","title":{"rendered":"La Theorica artis notariae, de V.Gibert \/ Sol\u00e9 i Cot, Sebasti\u00e0"},"content":{"rendered":"

La Theorica artis notariae<\/em>, de V.Gibert,
\ntradu\u00efda al castell\u00e0 per E. de Tapia i anotada per F.M.Falguera.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona ha digitalitzat i posat en el seu prestigi\u00f3s Dip\u00f2sit Digital de Documents (DDD)<\/a> a la lliure disposici\u00f3 dels internautes la darrera edici\u00f3 del tractat notarial de Vicen\u00e7 Gibert, obra publicada en llat\u00ed l\u2019any 1775, publicada en traducci\u00f3 castellana el 1828 i el 1844, i tornada a publicar, amb anotacions i una addici\u00f3 sobre la prescripci\u00f3 de F\u00e8lix M. Falguera, el 1875. De les quatre edicions, n\u2019hi ha tres (1772, 1828 i 1875) que han estat digitalitzades \u2013les dues primeres per Google Books; la darrera, com hem dit, per la UAB\u2013 i que s\u00f3n de lliure acc\u00e9s a la Xarxa.<\/p>\n

Potser el darrer gran tractat notarial catal\u00e0 \u2013gran per l\u2019amplitud, claredat i perfecci\u00f3, tot i que \u00e9s una obra destinada, com diu el mateix Gibert al pr\u00f2leg i a la introducci\u00f3 de l\u2019obra. als que s\u2019iniciaven en l\u2019art de notaria \u2013 anterior a la revoluci\u00f3 liberal i a la codificaci\u00f3, que van modificar en alguns aspectes l\u2019exercici de l\u2019art de notaria[1. Egea & Marsal (1994),p.293], \u00e9s el de Vicen\u00e7 Gibert, Theorica artis notarie<\/em>, publicat en llat\u00ed \u2013com tots els tractats notarials escrits fins aleshores, si m\u00e9s no a Catalunya\u2013 el 1775, quan el llat\u00ed comen\u00e7ava a anar de baixa a Europa substitu\u00eft per les lleng\u00fces vulgars que tenien tot el suport dels monarques corresponents. \u00c9s per aix\u00f2 que, l\u2019any 1828, va apar\u00e8ixer una traducci\u00f3 de l\u2019obra de Gibert al castell\u00e0, a c\u00e0rrec d\u2019Eugenio de Tapia, liberal exiliat a Par\u00eds, jurista, escriptor prol\u00edfic que va conrear tota mena de g\u00e8neres literaris, traductor, i que tenia experi\u00e8ncia en la redacci\u00f3 d\u2019obres jur\u00eddiques.<\/p>\n

El tractat notarial de Gibert anava destinat, segons diu en el pr\u00f2leg, als que s\u2018iniciaven en l\u2019art de la notaria, i explica, com \u00e9s propi d\u2019aquesta mena d\u2019obres, quins negocis jur\u00eddics podien autoritzar els notaris a Catalunya i com els havien d\u2019escripturar. En el moment d\u2019escriure i de publicar l\u2019obra, l\u2019art i la professi\u00f3 notarials, a Catalunya, havien sofert algunes envestides del poder Rei: el Rei nomenava els notaris ad libitum<\/em>, havia posat obstacles a la redacci\u00f3 d\u2019escriptures en llat\u00ed, i havia obligat a la redacci\u00f3 \u00edntegra de les escriptures en els llibres; per\u00f2, en gaireb\u00e9 tota la resta de coses, la pr\u00e0ctica de l\u2019art de notaria continuava com abans de la Nova Planta.<\/p>\n

En canvi, el notari Falguera (Matar\u00f3, 1811 – Barcelona, 1897) va viure de ple els canvis de la revoluci\u00f3 liberal en l\u2019art de notaria, els quals, principalment, es van produir a partir de 1861 amb la promulgaci\u00f3 de la Reial Instrucci\u00f3 per a la Redacci\u00f3 d\u2019Instruments P\u00fablics Subjectes a Registre, de la Llei Org\u00e0nica Notarial i dels posteriors reglaments que la van desenvolupar i sovint modificar, de decisions judicials, de disposicions administratives \u2013principalment de la Direcci\u00f3 General dels Registres i del Notariat\u2013 i de les actuacions dels diferents col\u00b7legis notarials, i del Codi Civil de 1889. Tot aix\u00f2 va alterar, sovint subrept\u00edciament i fins i tot il\u00b7legalment, la pr\u00e0ctica notarial secular a Catalunya i fins i tot el mateix dret civil, coses contra les quals els notaris i els advocats catalans van aixecar la seva veu (van escriure llibres i articles, van interposar recursos, van fer presentar interpel\u00b7lacions parlament\u00e0ries, van organitzar congressos…). En general, i en les coses concretes, dir\u00edem que no se\u2019n van sortir \u2013aquest seria el balan\u00e7 provisional que far\u00edem\u2013, per\u00f2 van aconseguir una cosa molt important: que el Codi Civil respect\u00e9s en tota la seva integritat \u2013fins i tot, els drets supletoris\u2013 el dret civil catal\u00e0 \u2013mal anomenat \u201cforal\u201d\u2013, encara que el Codi, per la seva relativa perfecci\u00f3 en relaci\u00f3 al dret anterior, pel seu prestigi, per la seva difusi\u00f3 i facilitat de coneixement i d\u2019estudi en relaci\u00f3 al dret catal\u00e0, va ser una porta m\u00e9s d\u2019entrada indeguda del dret espanyol a Catalunya que va continuar i accentuar el proc\u00e9s d\u2019erosi\u00f3 del dret catal\u00e0 que s\u2019havia iniciat amb el Decret de Nova Planta.<\/p>\n

L\u2019inquiet i infatigable notari Falguera viu de ple els esmentats canvis imposats, legalment i il\u00b7legalment, en el dret catal\u00e0 i en l\u2019art de notaria, i s\u2019hi oposa amb els mitjans de qu\u00e8 disposa, que s\u00f3n el Col\u00b7legi de Notaris de Barcelona \u2013en el qual forma part de la Junta Directiva durant 26 anys, dels quals 18 com a Deg\u00e0\u2013, la revista La Notar\u00eda<\/em>, els articles i llibres que publica \u2013com el que avui comentem\u2013, les c\u00e0tedres de notaria i d\u2019altres, associacions i comissions diverses de les que va formar part ben activa [2. L\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre, l\u2019Acad\u00e8mia de Jurisprud+\u00e8ncia i Legislaci\u00f3, l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres, l\u2019Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, la Societat Econ\u00f2mica d\u2019amics del Pa\u00eds… (vegeu, p.ex., J.Marsal (1994), pp.395-396; M.Tom\u00e0s (2012), s.v. Falguera i Puiguriguer, F\u00e8lix Maria…).] , etc.. Al s.XIX, el segle a trav\u00e9s del qual discorre tota la vida d\u2019en Falguera, Espanya i el que queda del seu antic imperi s\u00f3n el mercat captiu d\u2019all\u00f2 que es fabrica a Catalunya i una oportunitat gaireb\u00e9 segura de prosperar per als que hi emigren, cosa que frena les \u00e0nsies d\u2019alliberament del domini espanyol; cap constituci\u00f3 espanyola no reconeix les comunitats hist\u00f2riques, ans al contrari, la divisi\u00f3 provincial les ha esquarterades expressament; queden nom\u00e9s, amb un cert vigor, dos signes d\u2019identitat col\u00b7lectiva: la llengua i el dret. Pel que fa a la llengua, els intel\u00b7lectuals accepten o si m\u00e9s no empren el castell\u00e0 com a llengua exclusiva de la ci\u00e8ncia, l\u2019alta cultura, la pol\u00edtica, l\u2019ensenyament…, i en Falguera, que ha exercit diversos c\u00e0rrecs en les administracions militar i civil de l\u2019Estat a Catalunya, no n\u2019\u00e9s cap excepci\u00f3: tot ho escriu en castell\u00e0, sense explicitar-ne cap reserva. El segon signe d\u2019identitat \u00e9s el dret, i aqu\u00ed, en Falguera, com altres notaris i advocats catalans del seu temps, s\u2019hi aboca: ell ha estat, com el seu pare, escriv\u00e0 principal de guerra i, com a tals, han tingut estretes i bones relacions amb els capitans generals; ha estat fiscal del jutjat de Capitania, auditor de guerra…, ha escrit obres de dret militar; com a notari, \u00e9s funcionari de l\u2019Estat, ha arribat a ser deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Barcelona, ha tingut diversos enc\u00e0rrecs de l\u2019Estat…; nom\u00e9s escriu en castell\u00e0, se sent espanyol… i no compr\u00e8n com els tres poders de l\u2019Estat menystenen el dret catal\u00e0, un dret que, per a ell, \u00e9s tant o m\u00e9s espanyol que el dret general espanyol amb el qual pretenen substituir-lo: ning\u00fa no el superar\u00e0 en el seu activisme en favor del dret catal\u00e0 legalment vigent per\u00f2 no sempre a la pr\u00e0ctica aplicat.<\/p>\n

\u00c9s en aquest marc que en Falguera anota i publica la traducci\u00f3 castellana del tractat de Gibert, anotacions que tenen l\u2019inter\u00e8s d\u2019explicar conceptes i aspectes de l\u2019art de notaria, de senyalar les difer\u00e8ncies entre el dret i la pr\u00e0ctica notarials de Catalunya i de Castella, d\u2019indicar els canvis introdu\u00efts pels mitjans que hem explicat m\u00e9s amunt en l\u2019art de notaria i de distingir els que s\u00f3n legals i regulars dels que s\u00f3n il\u00b7legals i o irregulars. Un dels canvis \u00e9s el nom dels professionals de l\u2019art: a Catalunya, com a It\u00e0lia i a Occit\u00e0nia, s\u2019havien dit sempre notaris, mentre que a Castella, es deien escribanos<\/em>: per aix\u00f2, la primera traducci\u00f3 de la Theorica artis notariae<\/em> de Gibert porta el subt\u00edtol de manual de escribanos<\/em>, subt\u00edtol que desapareix a l\u2019edici\u00f3 de 1875 anotada per Falguera perqu\u00e8 la llei org\u00e0nica notarial de 1862 ha optat pel nom de \u2018notaris\u2019 per designar la professi\u00f3 i l\u2019art, sigui pel notable prestigi que els notaris catalans tenien entre els juristes i pol\u00edtics espanyols \u2013els notaris de l\u2019antiga Corona catalano-aragonesa tenien m\u00e9s preparaci\u00f3 t\u00e8cnica; els de les poblacions importants estaven organitzats en col\u00b7legis que tenien \u00e0mplies facultats en l\u2019acc\u00e9s, la regulaci\u00f3 i el control de la professi\u00f3; tenien un gran prestigi social i participaven en el govern dels municipis, coses que no tenien o no feien els escribanos<\/em> a la Corona de Castella\u2013, sigui perqu\u00e8 a Fran\u00e7a \u2013l\u2019omnipresent model de la legislaci\u00f3 espanyola\u2013 tamb\u00e9 es deien \u2018notaris\u2019, sigui perqu\u00e8 la llei de 1862 va separar radicalment l\u2019exercici de la fe p\u00fablica judicial de l\u2019extra-judicial, tot reservant als professionals d\u2019aquesta darrera la denominaci\u00f3 d\u2019escribanos,<\/em> sigui per tot plegat…<\/p>\n

Segons Joan Marsal, estudi\u00f3s de l\u2019obra de Falguera, l\u2019edici\u00f3 de 1785 del tractat notarial de Gibert<\/p>\n

no nom\u00e9s assenyala els errors soferts pel traductor, sin\u00f3 tamb\u00e9 els de l\u2019original llat\u00ed, reprodu\u00efts en la traducci\u00f3. Les anotacions de Falguera van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019actualitzar el text de Gibert i de fer refer\u00e8ncia a la recent legislaci\u00f3 i jurisprud\u00e8ncia. A m\u00e9s, matisa afirmacions, aclareix all\u00f2 que considera conf\u00fas,corregeix errors de Gibert i completa el text […] [tot fent] una remissi\u00f3 general als autors de Dret rom\u00e0. [3. <\/em>J.Marsal (1994), pp.405-406. Marsal acompanya cadascuna d\u2019aquestes afirmacions d\u2019una nota de refer\u00e8ncia als par\u00e0grafs de l\u2019edici\u00f3 del Gibert que les justifiquen.]
\n<\/em><\/p>\n

[…] sovint, la dimensi\u00f3 de les notes les converteix en un segon tractat […]. <\/em>[4. J.Marsal (1994), p.406 n.83, afirmaci\u00f3 de la que en posa 12 exemples]
\n<\/em><\/p>\n

Les notes de Falguera, bon coneixedor del dret catal\u00e0 \u2013del principal i del supletori\u2013 i de la teoria i pr\u00e0ctica notarials anteriors a les reformes posteriors a 1861 \u2013ha estat considerat la principal autoritat espanyola del s.XIX en mat\u00e8ria de dret notarial [5. M.A.Bermejo Castrillo (2014).] , i una figura clau en el manteniment i transformaci\u00f3 del dret civil de Catalunya al llarg del segle XIX<\/em> [6. J.Marsal (1994), pp.389 i 394.]\u2013, s\u00f3n una joia. \u00c9s aix\u00f2, doncs, el que justifica la digitalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta edici\u00f3 de l\u2019obra que ha dut a terme la nostra Universitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

LES TRES EDICIONS DEL TRACTAT NOTARIAL DE GIBERT<\/p>\n

GIBERT, Vicentius (1772). Theorica artis notariae, quan Vincentius Gibert notarius publicus de numero de Barcinonae offert publicaae utilitati.- Barcelona. Recuperat de http:\/\/bit.ly\/2hwLYW0<\/a><\/p>\n

GIBERT, Vicente (1828 i 1844). Te\u00f3rica del arte de notar\u00eda o manual de escribanos, escrito en lat\u00edn por don Vicente Gibert, escribano de n\u00famero de Barcelona, y traducido al castellano por don Eugenio de Tapia, abogado de los Reales Consejos y de la Real Audiencia de Catalu\u00f1a, autor del Manual de Pr\u00e1ctica Forense y de otras obras de jurisprudencia<\/em>.- Barcelona. Recuperat de
\nhttp:\/\/bit.ly\/2jxosw5<\/a><\/p>\n

GIBERT, Vicente (1875). Te\u00f3rica del arte de notar\u00eda, escrita en lat\u00edn por D. Vicente Gibert, notario de n\u00famero de Barcelona; y traducida al castellano por D. Eugenio de Tapia, oidor honorario de la Real Audiencia de Valladolid, individuo de la Direcci\u00f3n General de Estudios, autor del Febrero Nov\u00edsimo y de otras obras de jurisprudencia. Tercera Edici\u00f3n, ilustrada con notas del catedr\u00e0tico de la Escuela Superior de Notar\u00eda de la Universidad de Barcelona y Decano del Colegio Notarial del mismo territorio Dr. D. F\u00e9lix Mar\u00eda Falguera, y adicionada con un Tratado de Laudemios del antiguo Colegio de Barcelona y un Compendio de la Prescripci\u00f3n Catalana por el Sr. Falguera precedido todo de un pr\u00f3logo por D. Manuel Rimont<\/em>. Barcelona: Manuel Sauri y Eudaldo Puig (ed.). Recuperat de
\nhttp:\/\/ddd.uab.cat\/record\/169332?ln=ca<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

B I B L I O G R A F I A<\/p>\n

BERMEJO CASTRILLO, Manuel \u00c1ngel, s.v. Falguera i Puiguriguer, F\u00e9lix Mar\u00eda de (1811-1897). dins Diccionario de catedr\u00e1ticos espa\u00f1oles de Derecho<\/em> (1847-1943). Recuperat de
\nhttp:\/\/bit.ly\/2zOhjeM <\/a>
\nDarrera consulta 12-8-2017. Darrera actualitzaci\u00f3 de la veu 11-12-2014. Cont\u00e9 bibliografia d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

CATAS\u00daS, Aleix. Els Falguera. Recuperat de
\nhttp:\/\/bit.ly\/2inbJJ4<\/a>
\nDarrera consulta 15-9-2017.<\/p>\n

EGEA FERNANDEZ, Joan, MARSAL GUILLAMET, Joan. L\u2019aportaci\u00f3 dels notaris a la ci\u00e8ncia jur\u00eddica catalana (segles IX a XIX)<\/em>, dins J.M. SANS I TRAV\u00c9 (1994) (coord.), Actes del I Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del notariat catal\u00e0, Barcelona, pp.277-320.<\/p>\n

EL\u00cdAS Y DE MOLINS, Antonio (1889). Diccionario biogr\u00e1fico y bibliogr\u00e1fico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX<\/em>, Barcelona, tom 1, s.v. \u201cFalguera (D. F\u00e9lix Mar\u00eda)\u201d.<\/p>\n

MARSAL GUILLAMET, Joan (1994). F\u00e8lix M. Falguera segons \u00abLa Notar\u00eda\u00bb, dins J.M. SANS I TRAV\u00c9 (coord.), Actes del I Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del notariat catal\u00e0<\/em>, Barcelona, pp.389-435.<\/p>\n

MARSAL GUILLAMET, Joan, Falguera Puiguriguer, F\u00e9lix Maria, en M. STOLLEIS (ed.) (2001). Juristen: ein biographisches Lexikon; von der Antike bis zum 20. Jahrhundert,<\/em> 2\u00aa edici\u00f3n, Munich, Beck, p. 205.<\/p>\n

MARSAL GUILLAMET, Joan. (2001) Falguera Puiguriguer, F\u00e9lix Mari, en R. DOMINGO (ED.), Juristas universales. III. Juristas del siglo XIX: De Savigny a Kelsen<\/em>, Madrid, Barcelona, Marcial Pons, vol.III pp. 249\u2013253. Cont\u00e9 nombroses refer\u00e8ncies d\u2019obres d\u2019aquest jurista i dels autors que se n\u2019han ocupat.<\/p>\n

MAS SOLENCH, J.M.; PEL\u00c1EZ, M.J.; s.v. Falguera de Puiguriguer Vern de Riera, F\u00e8lix Maria, dins M.J. PEL\u00c1EZ (ed.) (2005), Diccionario cr\u00edtico de juristas espa\u00f1oles, portugueses y latinoamericanos (hisp\u00e1nicos, brasile\u00f1os, quebequenses y restantes franc\u00f3fonos<\/em>, vol.I, Zaragoza, Barcelona, pp.308-309.<\/p>\n

TOM\u00c0S I VIDAL, Margalida, s.v., dins P. MOLES, E. DURAN, J. MASSOT. (2012) Diccionari biogr\u00e0fic de l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres<\/em>, Barcelona<\/p>\n

SANS I TRAV\u00c9, Josep Maria (coord.) (1994). Actes del I Congr\u00e9s d’Hist\u00f2ria del Notariat Catal\u00e0 : Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993<\/em>. Barcelona : Fundaci\u00f3 Noguera. Lleida : Pag\u00e8s.<\/p>\n

SCHOLZ, J.M. (1990). El notariado catal\u00e1n y la transformaci\u00f3n del campo jur\u00eddico en el siglo XIX, en C. Petit (coord.), Derecho privado y revoluci\u00f3n burguesa<\/em>, Madrid: Marcial Pons, 209-270.<\/p>\n

SOL\u00c9 I COT, Sebasti\u00e0 (2003). M\u00e9s sobre la llengua dels documents notarials. Revista de llengua i dret, (40), 0291-302.<\/p>\n

Viquip\u00e8dia. L\u2019enciclop\u00e8dia lliure<\/em>, s.v. Eugenio de Tapia Garc\u00eda. Recuperat de http:\/\/bit.ly\/2jwkKmu<\/a>
\nDarrera consulta 7-10-2017.<\/p>\n

Wikipedia. La enciclopedia libre<\/em>, s.v. Eugenio de Tapia Garc\u00eda. Recuperat de http:\/\/bit.ly\/2A24C32<\/a>
\nDarrera revisi\u00f3 1-8-2017. Darrera consulta 7-10-2017.<\/p>\n

Sebasti\u00e0 Sol\u00e9 i Cot<\/strong>
\n\u00c0rea d’Hist\u00f2ria del Dret i de les Institucions<\/a>
\nDepartament de Dret P\u00fablic i de Ci\u00e8ncies Hist\u00f2ricojur\u00eddiques<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Theorica artis notariae, de V.Gibert, tradu\u00efda al castell\u00e0 per E. de Tapia i anotada per F.M.Falguera. La Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona ha digitalitzat i posat en el seu prestigi\u00f3s Dip\u00f2sit Digital de Documents (DDD) a la lliure disposici\u00f3 dels internautes la darrera edici\u00f3 del tractat notarial de Vicen\u00e7 Gibert, obra publicada en llat\u00ed l\u2019any […]<\/p>\n","protected":false},"author":64,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/users\/64"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3030"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4848,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3030\/revisions\/4848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}