{"id":775,"date":"2014-11-14T15:34:29","date_gmt":"2014-11-14T13:34:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/?p=775"},"modified":"2022-10-14T09:18:29","modified_gmt":"2022-10-14T07:18:29","slug":"els-titols-dalbeitar-instruments-per-coneixer-la-regulacio-veterinaria-preuniversitaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/2014\/11\/14\/els-titols-dalbeitar-instruments-per-coneixer-la-regulacio-veterinaria-preuniversitaria\/","title":{"rendered":"Els t\u00edtols d\u2019albeitar: instruments per con\u00e8ixer la regulaci\u00f3 veterin\u00e0ria preuniversit\u00e0ria \/ Allu\u00e9, Vicen\u00e7"},"content":{"rendered":"

\"titol-albeytar\"<\/a>Els fonaments de l\u2019ensenyament veterinari,als diferents territoris ib\u00e8rics, es remunta en el darrer tram de l\u2019Edat Mitjana, on hi va tenir un paper significatiu, l\u2019estructuraci\u00f3 dels estats medievals i el seu pas cap a les monarquies del renaixement europeu.<\/p>\n

Efectivament, les pol\u00edtiques expansionistes de les monarquies medievals europees van tenir una gran incid\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica veterin\u00e0ria. Aquesta expansi\u00f3, impulsada en el Baixa Edat Mitjana, influeix en la renovaci\u00f3 dels sistemes productius agroalimentaris, i en la utilitzaci\u00f3 del cavall com a instrument fonamental de guerra i de s\u00edmbol d’estatus social. Inicialment, l\u2019estament nobiliari mostra una necessitat de capacitaci\u00f3 pel seu exercici de classe dirigent, que veur\u00e0, en la recuperaci\u00f3 de la veterin\u00e0ria cl\u00e0ssica, un instrument de prestigi i recurs per exercir l\u2019art de la guerra i la pr\u00e0ctica de la ca\u00e7a (Cifuentes et al., 1999, 75-76).<\/p>\n

Per\u00f2, a part de la capacitaci\u00f3 dels nobles, es requerien de practicants que exercicin la professi\u00f3. Els veterinaris medievals s’originaren a partir de dos camins diferents: el ferrador i el hipiatra<\/a> -terme d\u2019arrel grega que denomina els encarregats de la salut dels cavalls. Una vinculaci\u00f3 que es mantindria al llarg dels segles fins ben entrat el XIX. A les ciutats peninsulars medievals, la veterin\u00e0ria va ser de les primeres professions que es van regular, amb car\u00e0cter voluntari i amb orientacions ben\u00e8fiques i religioses.<\/p>\n

Concretament, durant el segle XIII apareixen a la Corona d’Arag\u00f3 les primeres associacions de veterinaris dins el “Gremi de Ferrers, Manescals i Platers” a la Ciutat de Val\u00e8ncia, el 1298. Cal tenir en compte, que la terminologia professional dels practicants veterinaris<\/a> canvia segons el territori en que ens trobem: pels professionals veterinaris de la Corona de Castella, el terme que identifica la seva pr\u00e0ctica \u00e9s l’albeiteria, i alb\u00e9itars els seus practicants -arrel \u00e0rab \u201cbayta<\/em>r\u201d-; mentre que en els regnes de la Corona d’Arag\u00f3 parlarem de manescalia, i de manescals o menescals quan ens referim als veterinaris d’aquest reialme -arrel germ\u00e0nica “Marh<\/em> (cavall) + “Shalk<\/em>” (cuidador), (Ferragud, 2012). Els veterinaris reials de les corts aragoneses i castellanes tamb\u00e9 es distingien per les seves funcions. Mentre el mariscal major catalanoaragon\u00e8s tenia per objectiu atendre l’estabulaci\u00f3, doma, alimentaci\u00f3 i sanitat dels cavalls, els del regne de Castella complien unes funcions primordialment militars (Cordero, 2004, 234).<\/p>\n

A meitat del XIV, els manescals ja regulaven la seva activitat amb unes ordenances que beneficiaven la pr\u00e0ctica professional. Va ser el pas previ a l’aparici\u00f3 dels gremis. Progressivament, les associacions de cada branca laboral es van anar constituint amb una participaci\u00f3 obligat\u00f2ria, i adquirint un pes econ\u00f2mic , pol\u00edtic, i gestionant l\u2019ordenament de la professi\u00f3 veterin\u00e0ria medieval. Mereix un cap\u00edtol a part l’exercici de la manescalia a l’ordre de les corts reials, que comportava un control sanitari i de taxaci\u00f3 dels \u00e8quids, presents en els camps de batalla, i que els monarques havien de donar compte als propietaris en cas de p\u00e8rdua, pr\u00e8via taxaci\u00f3 per part del manescal encarregat.<\/p>\n

L’ensenyament de la veterin\u00e0ria es feia a trav\u00e9s d’aprenentatge entre mestre i alumne a trav\u00e9s del contracte d\u2019afermament<\/a>. L’aprenent, rebia nocions sobre l’art de la veterin\u00e0ria i ferradura per part del manescal, el qual li oferia allotjament, roba i menjar en contraprestaci\u00f3 al seu treball. La formaci\u00f3, que durava uns quatre anys, li donava dret a obtenir la categoria d\u2019oficial. Un cop passats dos anys mes, l\u2019aspirant podria presentar-se al tribunal examinador per passar les proves de mestre manescal o albeitar (Ferragud, 2012).<\/p>\n

La difusi\u00f3 de la manescalia medieval es port\u00e0 a terme a trav\u00e9s d’una important activitat manuscrita i bibliogr\u00e0fica. De tipus m\u00e9s erudit, adre\u00e7ada a nobles i reis; o pr\u00e0ctic, indicada per mossos i cuidadors d\u2019estables. En el darrer cas, s\u00f3n habituals els receptaris que passen de ma en m\u00e0, i de pares a fills. Sovint, amb la necessitat de regular la professi\u00f3, apareixien, al final dels documents, uns q\u00fcestionaris adre\u00e7ats als futurs veterinaris. Preceptivament, els estudiants de l\u2019art de la manescalia, havien de superar-los per poder exercir la professi\u00f3 de salut animal.<\/p>\n

Els consells municipals de la Corona d’Arag\u00f3, arbitraren cap a mitjans del XV, que els aspirants a manescal fossin examinats de forma obligat\u00f2ria, mitjan\u00e7ant un tribunal format per ciutadans, cavallers, cirurgians i metges universitaris. La pres\u00e8ncia de metges en els tribunals veterinaris, cal considerar-la com a s\u00edmptoma de la unitat doctrinal en els diferents aspectes relacionats amb la salut humana i animal. (Cifuentes et al., 1999, 94).<\/p>\n

Progressivament, els reis van voler controlar els tribunals professionals nomenant examinadors majors, vers el 1450, que amb els Reis Cat\u00f2lics es reconvertirien en el Real Tribunal de Protoalbeyterato<\/a> (Pragm\u00e0tica<\/a> de 13 Abril de 1500). Amb aquesta disposici\u00f3 es definia l\u2019albeiteria com a “arte liberal y cient\u00edfico<\/em>“(Cordero, 2004, 249). Durant l’Edat Moderna, les autoritats del Protoalbeiterat van haver de coexistir amb l’intrusisme, tolerat, portat a terme per practicants del m\u00f3n rural, aix\u00ed com la prohibici\u00f3 expressa en l\u2019exercici de la pr\u00e0ctica veterin\u00e0ria per part de jueus i moros (Zarzoso, 2002, 109-111).<\/p>\n

Ja en el segle XVIII, en el sistema formatiu veterinari, coexistia una formaci\u00f3 centralitzada, amb “examinadors” delegats, que actuaven en nom del rei, amb els que autoritzaven el propis gremis dels reialmes que configuraven l\u2019imperi espanyol, i que seguien mantenint una penetraci\u00f3 social important. La manca de regulaci\u00f3 dels t\u00edtols d’alb\u00e9itar, comportava defici\u00e8ncies en la professi\u00f3 i un creixent intrusisme per professionals poc qualificats. Felip V, va intentar normalitzar la professi\u00f3 veterin\u00e0ria, promulgant una Ordenanza (1722), i la Real Provisi\u00f3n de Arte Veterinaria (1794) en la que es declarava ” que a los Albeytares, aunque fuesen herradores, y no a estos sin ser Alb\u00e9ytares, de les deb\u00eda reputar y tener como Profesores de Arte Liberal y cient\u00edfico<\/em>” (Herrero, 1984, 26-28).<\/p>\n

El corrent il.lustrat que enva\u00ed Europa, feu que el 1792 es cre\u00e9s la primera Escuela de Veterinaria a Madrid,<\/a> per part del catal\u00e0 Segim\u00f3n Malats i Codina<\/a>. Aquest, ja havia conegut l’obra de Claude Bourgelat,<\/a> amb la fundaci\u00f3, el 1761, de la primera faculat veterin\u00e0ria europea: l’Ecole V\u00e9t\u00e9rinaire de Lyon. Per\u00f2 aquesta escola no va comportar l’eliminaci\u00f3 dels estudis regulats per l’antic Protolabeiterat. Manescals i veterinaris van coexistir durant anys. El 1825 es comen\u00e7\u00e0 a legislar en contra del Protoalbeiterat, i el 1835, amb el canvi de Escuela a Facultad a Madrid, s’elimina definitivament l’exercici del Tribunal de Protolabeyterato, i les proves avaluatives d’aspirants a veterin\u00e0ria a cada regi\u00f3 espanyola (Herrero, 1990, 213-250).<\/p>\n

A la Biblioteca de Veterin\u00e0ria UAB<\/a>, hem tingut l’oportunitat d’adqurir un dels t\u00edtols de “Maestro Albeytar”, atorgat al sr. Jose Roca el 6 de Juliol de 1818, en ple debat entre Escuela veterinaria i Tribunal de Protolabeiterat, per part del Maestro Albeytar y Herrador Josef Marull i Camps. En el document, que trobareu digitalitzat al final d’aquesta not\u00edcia, es pot llegir que se li han fet les preguntes corresponents a l’art de l’albeiteria, el deure que t\u00e9 d’obedi\u00e8ncia al mestre que l’ha examinat, i la necessitat de tenir al seu c\u00e0rrec als aprenents i oficials que se li presentin. Aix\u00ed mateix haur\u00e0 de tenir “… todos los libros mas precisos de Albeyteria, como tambien el Estuche completo, con todos los instrumentos precisos de su arte de Albeyteria, bajo la pena de diez libras en que incurir\u00e1 dicho Maestro aqu\u00ed expressado, cada vez que se hallare sin lo prevenido …<\/em>“. Es demostra doncs com, l’exercici de la veterin\u00e0ria, tant medieval com moderna, estava estretament vinculada al m\u00f3n del llibre, tant com eina de suport a l’exercici professional, com d’avaluaci\u00f3 als coneixements apresos i impartits en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria.<\/p>\n

Aquesta coexist\u00e8ncia de diferents sistemes de capacitaci\u00f3 en salut animal a Espanya, va comportar un endarreriment de la professi\u00f3, respecte l’exercida en altres pa\u00efsos europeus. Fins ben entrat el segle XX, els coneixements veterinaris espanyols no es van poder impulsar i posar al nivell que la demanda social reclamava amb intensitat.<\/p>\n

Acc\u00e9s al document digitalitzat:<\/p>\n

T\u00edtol de ferrador i albeitar (veterinari) concedit a Jos\u00e9 Roca, a Reus, el 6 de Juliol de 1818, i expedit per D. Josef Marull, y Camps, mestre Albeytar i ferrador.- Al f. [1], escut reial de Ferran VII ; al f. [2], segell sec de Jose Marull, protoalbeytar de Catalunya.- Acompanyat del certificat del registre del “T\u00edtulo de Maestro Albeytar en el Manual de Registro de la Subdelegaci\u00f3n del Superior Tribunal del Real Proto Albeiterato en el Principado” de Catalunya per Josep Pons y Torner, el 3 de juliol de 1828 (f. [3])<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Fonts consultades:<\/p>\n

Cifuentes, Llu\u00eds, Ferragud, Carmel, Garc\u00eda Ballester, Lu\u00eds. “Els menescals i l\u2019art de la menescalia a la Corona d\u2019Arag\u00f3 durant la Baixa Edat Mitjana\u201d. Dins: Hist\u00f2ria de la Ramaderia i la Veterin\u00e0ria als Pa\u00efsos Catalans: IV Col\u00b7 loqui d\u2019Hist\u00f2ria. CEHI. Publicacions de la Universitat de Barcelona (1999): 75-98.<\/p>\n

Cordero del Campillo, Miguel. “De \u00e9quidos y alb\u00e9itares en la Espa\u00f1a Medieval cristiana”. Dins: Escritos dedicados a Jos\u00e9 Maria Fern\u00e1ndez Cat\u00f3n. Centro de Estudios e Investigaci\u00f3n” San Isidoro” (2004): 227-251.<\/p>\n

Ferragud, Carmel . “L’art de la menescalia i els seus practicants a la Baixa Edat Mitjana”, Temes de Sci\u00e8ncia.cat<\/em>.\u00a0http:\/\/www.sciencia.cat\/biblioteca\/temes\/menescalia.htm<\/a>. Consulta 14-11-2014<\/p>\n

Herrero Rojo, M\u00e1ximo. La Veterinaria en la antig\u00fcedad: creaci\u00f3n del Real Tribunal del Protoalbeiterato de Castilla. Junta de Castilla y Le\u00f3n, 1990.<\/p>\n

Herrero Rojo, M\u00e1ximo. La Albeyteria espa\u00f1ola en el siglo XVIII. Graficas Cervantes, 1984<\/p>\n

Zarzoso, Alfons. “Animals i menescalia a la Catalunya del segle XVIII.” Dins: Actes de la VI Trobada d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (2002): 107-118.<\/p>\n

Zarzoso, Alfons. “Medicina para animales en la Catalu\u00f1a del siglo XVIII: una pr\u00e1ctica m\u00e9dica plural”. Asclepio.<\/em>\u00a0(2007) 59 <\/em>(1): 101-130. \u00a0 \u00a0http:\/\/asclepio.revistas.csic.es\/index.php\/asclepio\/article\/viewArticle\/219<\/a>. Consulta 10-11-2014<\/p>\n

Vicen\u00e7 Allu\u00e9 Blanch
\nCap de Biblioteca de Veterin\u00e0ria UAB<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els fonaments de l\u2019ensenyament veterinari,als diferents territoris ib\u00e8rics, es remunta en el darrer tram de l\u2019Edat Mitjana, on hi va tenir un paper significatiu, l\u2019estructuraci\u00f3 dels estats medievals i el seu pas cap a les monarquies del renaixement europeu. Efectivament, les pol\u00edtiques expansionistes de les monarquies medievals europees van tenir una gran incid\u00e8ncia en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":64,"featured_media":776,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-775","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-serveis"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/users\/64"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=775"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4884,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/775\/revisions\/4884"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/media\/776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/bibliotecainformacions\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}